“La realitat és que les Illes Balears som una comunitat on el bilingüisme es viu amb absoluta normalitat, on les dues llengües conviuen perfectament i on tothom és lliure de xerrar en la llengua que vulgui”. Amb aquestes paraules, pronunciades en seu parlamentària, la presidenta Marga Prohens responia una pregunta de Lluís Enric Apesteguia sobre l’ambient de catalanofòbia i discriminació que les persones catalanoparlants patim a les nostres Illes. “No em trobarà mai en la confrontació lingüística”, continuava, i acabava la seva intervenció acusant el diputat de MÉS per Mallorca de generar crispació amb la seva intervenció. Circulin, en definitiva, que aquí no hi passa res.

Els consellers electes Elvira Capó i Manu Morales han dimitit per motius personals i laborals, segons ha anunciat aquest divendres el PP Menorca. Es tracta de la primera crisi institucional del Consell, després dels resultats electorals del 28 de maig.

Un dia després de les declaracions efectuades al diari Menorca pel candidat del PP al Consell de Menorca, Adolfo Vilafranca, i en les quals afirmava que no tancava les portes a un hipotètic acord amb Vox per governar la institució, la formació ultradretana s'ha esbucat amb la dimissió en bloc dels sis coordinadors locals que acusen el nou coordinador, Xisco Cardona, de "destruir" la feina feta fins ara per tot l'equip illenc.

Sis persones han perdut la vida durant l'última onada de protestes antigovernamentals d'aquest dijous al Perú, cosa que ha elevat el nombre de víctimes mortals a 59 des que a primers de desembre fos destituït, sota acusacions de promoure un cop d'estat, el president Pedro Castillo. La d'ahir havia estat batejada com la "jornada de la presa de Lima" per part dels organitzadors. No va ser tan multitudinària com alguns esperaven, però la gravetat dels incidents mostra que la tensió continua creixent i que, de moment, no té aturador.

La Fiscalia de la Nació del Perú ha obert una investigació preliminar contra la nova presidenta, Dina Boluarte, per la repressió policial violenta de les protestes ciutadanes de l'últim mes. La fiscal general, Patricia Benavides, acusaria Boluarte i altres membres de l'executiu de presumptes delictes de "genocidi, homicidi qualificat i lesions greus". Les manifestacions van començar el passat 7 de desembre, després de la destitució i detenció del llavors president, Pedro Castillo, a qui s'acusa d'intent de cop d'estat per voler dissoldre el Congrés i governar per decret. Hores després, Boluarte, que era vicepresidenta, va assumir la presidència.

Desafiaments. Som a les acaballes d’un estiu extrem abans d’una tardor incerta. El Mediterrani bull perquè la temperatura del mar s’escalfa. Hem vist incendis de prop i hem hagut de bregar amb l’estiu més càlid que s’ha registrat mai a Europa. La petjada del canvi climàtic es nota al camp i a la pell. Ha estat el recordatori definitiu de la intensitat dels desafiaments que vivim. Senyals d’alarma constants. Alguns, naturals; d'altres, provocats; de la sequera xinesa a les pluges torrencials del Pakistan. La urgència d'una acció coordinada a nivell global topa amb la fractura geopolítica provocada per la guerra d’Ucraïna. 

Més per Menorca ha denunciat aquest dissabte que la nota emesa pel Govern està "completament desfasada", ja que s'ha redactat a partir d'un o més esborranys antics de la Llei Menorca Reserva de la Biosfera, i bàsicament sobre una versió de l'any 2020. El partit assenyala que "moltes de les observacions de la nota jurídica directament ja no tenen sentit, perquè fan referència a continguts que varen desaparèixer en els esborranys posteriors".

El PP de Menorca vol continuar treballant pel futur dels ciutadans de l'illa i, per aquest motiu, tot i ser conscients de la crisi interna que ha desencadenat el binomi Casado-Ayuso, l'objectiu és no descentrar-se del dia a dia de la política relacionada amb Menorca.

Vaig dedicar l'article de la setmana passada a analitzar fins a quin punt l'alegre equiparació del like anònim i erràtic de les xarxes socials amb el vot polític nominal, transparent i reglat d'unes eleccions podria acabar generant una disfunció greu en el sistema de representació parlamentària. Al cap d'uns dies vaig llegir, amb una certa estupefacció, que alguns polítics havien entrat de ple en aquest estrany joc. L'Anna Mascaró en parlava dissabte passat a l'ARA. El tret al peu resulta inaudit, sobretot si el plantegem a llarg termini. Barrejar una cosa tan culturalment juràssica i estèticament tronada com els festivals de Benidorm i d'Eurovisió amb la política institucional diu molt del nivellàs dels nostres representants. Una alimentació intel·lectual basada exclusivament en piulades compulsives i en sinopsis d'esquemes de resums de dossiers de premsa llegits en diagonal i amb el mòbil a l'altra mà acaba tenint aquests efectes. És una dieta malsana. I tot això no ha fet res més que començar. A La fabrique du crétin digital el neuròleg francès Michel Desmurget considera que es tracta d'un procés d'alienació col·lectiva sense precedents ("Jamais sans doute, dans l'histoire de l'humanité, une telle expérience de décérébration n'avait été conduite à aussi grande échelle"). 

"Som liberals, els únics liberals d'Espanya, i això és el que venim a definir en aquesta convenció". Així ha encetat el portaveu de Ciutadans, Edmundo Bal, la convenció nacional que els d'Inés Arrimadas celebren aquest cap de setmana. Malgrat que no en sortiran canvis importants, els taronges busquen, de la mà dels militants, encarar noves línies mestres ideològiques que els permetin superar les hores més baixes que travessa el partit des del seu naixement el 2006.

Al llarg d’aquests darrers anys, i encara més dels darrers mesos, han crescut molt la desconfiança en el que diuen o fan molts governs i el descrèdit de la política. Pot ser que alguns se’n alegrin, però crec que a la gran majoria ens sap molt greu i ens preocupa. En les converses sovint es discuteix com s’haurien de repartir les culpes entre les dificultats evidents dels temps que vivim i el paper dels que tenen responsabilitats polítiques. Cal afegir-hi  els comportaments dels ciutadans.