La cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell d'aquest any no s'acabarà amb El meu avi per primer cop en 48 edicions, després de la polèmica pel documental Murs de silenci, que vincula el seu compositor, Josep Lluís Ortega Monasterio, amb l’explotació sexual de menors. “Vam dir que reflexionaríem sobre si calia renovar-lo i considerem que toca”, ha assegurat l’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, que ha afegit que "és moment de deixar pas a un repertori nou". La cançó –que, a excepció de la primera dècada, sempre ha tancat l'esdeveniment– se substituirà per tres clàssics de l’havanera, Mariner de terra endins, La bella Lola i La gavina. La selecció, segons Millán, ret "homenatge a compositors vinculats al municipi".

Dimarts a la nit es va estrenar a TV3 i a la plataforma 3Cat la docusèrie Murs de silenci. Gran Escala 2000: una investigació periodística d’Anna Teixidor i Marc Faro que treu a la llum noves pistes sobre un prostíbul de luxe de Ventalló dels anys noranta, molt freqüentat per les elits, on els clients pagaven per mantenir sexe amb noies menors d'edat. Una de les revelacions més impactants del documental és la involucració en el cas del músic i exmilitar Josep Lluís Ortega Monasterio (1918-2004), pare de les havaneres en català, compositor de temes mítics com El meu avi i El canó de Palamós. La peça de 3Cat, feta a partir de molts anys de recerca, consultant centenars de documents i testimonis, demostra que Ortega Monasterio era soci d'Antolín Fernández, proxeneta amb nombrosos antecedents per robatoris, violència i prostitució il·legal i fundador del polèmic local de Ventalló. Fernández va morir el 1989 i el Gran Escala 2000 va continuar en mans de la seva germana, Rolíndez Fernández, que va ser condemnada a 5 anys de presó el 1992.

Avui en dia, el so d’una havanera ens remet a la flaire de rom cremat i a un públic nostàlgic movent un mocador blanc al so d’una guitarra i un acordió a la platja de Port Bo de Calella de Palafrugell. Un grup de pescadors evocant les històries dels seus avantpassats mariners a Cuba. A lletres en català com El meu avi, que parlen de la derrota en la guerra colonial del 1898. Ens remet, en essència, a la Costa Brava i a una nit d’estiu tranquil·la arran de mar. A cançons passades de generació en generació només per la memòria oral. Un conjunt de tradicions que tenen molt poc a veure amb l’origen documentat d’aquesta música, rescatat de l’oblit gràcies a tres musicòlegs gironins després de més d’una dècada de recerca, tant a Catalunya com a Madrid i París.

Al programa de tota festa major de qualsevol població costanera –i fins i tot en alguna de terra endins– no hi falta una cantada d’havaneres, amb un bon cremat inclòs. Però esclar, les festes majors són efímeres. Perquè puguis escoltar bones havaneres sempre que vulguis a casa, al cotxe..., l’ARA ha fet una selecció de CDs d’aquestes populars cançons marineres, cantades amb l’acompanyament d’instruments. No hi falten les cançons més populars, com La gavina i El meu avi. N’hi ha tant en català com en castellà, i de temàtiques molt diverses, tot i que la gran majoria, esclar, tenen la mar com a protagonista. Les cançons ens parlen de sentiments com l’amor i l’enyorança. També versen sobre la valentia dels mariners quan hi ha temporal. Els set CDs que ofereix l’ARA són Al Palau, de Port Bo; Temps perdut, també de Port Bo; Lluny de la mar, d’Els Pescadors de l’Escala; Havaneres, del Grup Alba; Salabror, de Peix Fregit; Vela llatina, de Peix Fregit, i 25 anys, de Peix Fregit. Cada CD té un preu de 8,95 €, tret del primer, Al Palau, de Port Bo, que té un preu de 9,95 €. També es pot obtenir el pack sencer per 60 €.

Calella de Palafrugell recupera la tradicional Cantada d'Havaneres després que l'any passat el covid-19 obligués a suspendre-la. Se celebrarà el dissabte 3 de juliol i hi actuaran Port-Bo & la Cobla Els Montgrins, Els Cremats, Peix Fregit i Ultramar. L'epicentre de la cantada serà, com sempre, la platja del Port Bo, tal com informa l'ACN. Però la pandèmia també obligarà que aquesta 54a edició no sigui com les anteriors. Les entrades es posaran a la venda, de moment, amb un aforament del 50%, no hi haurà pantalles gegants a les platges –on se sol ajuntar la gent per fer-hi cremats– i tampoc se celebrarà el mercat d'artesans. La platja del Port Bo es convertirà, com sempre, en un auditori, però en comptes dels 1.500 espectadors que s'hi podien asseure, l'aforament es veurà reduït a la meitat.