L’Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les Balears (ADSPIB) ha advertit aquest dimecres que les vagues de metges a les Illes contra l’esborrany del nou Estatut Marc no afronten la necessitat d’una reorganització del sistema sanitari a la Comunitat. En una roda de premsa al Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de les Balears (Coiba), el president de l’entitat, Joan de Pedro, ha indicat que la gestió dels serveis sanitaris i qüestions com la durada de la jornada laboral i les retribucions són responsabilitat del Govern.

Aquest dissabte a migdia, si la meteorologia ho permet, la plaça d’Espanya de Palma acollirà una concentració en defensa de la sanitat pública i contra la privatització, convocada conjuntament per UGT, CCOO i la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública. Les tres organitzacions fan una crida a la ciutadania a mobilitzar-se “davant el creixent procés de privatització i deteriorament del sistema sanitari balear”, que asseguren que posa en risc la universalitat i la qualitat de l’atenció.

La Plataforma Ciutadana per la Sanitat Pública de les Balears ha advertit aquest dijous que la situació de la sanitat pública és “crítica” i que el sistema “corre el risc d’assemblar-se al model dels Estats Units”, on “si tens doblers t’atenen i si no, no”. “L’objectiu a llarg termini sembla ser convertir Espanya en els Estats Units. Podem acabar com ells. És a dir, que qui té doblers pot rebre assistència i qui no, no”, ha denunciat Antonio Picazo, membre de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, que ha afegit que la plataforma lluitarà perquè la sanitat pública “no es redueixi a posar tiretes”.

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el segon recurs contra l'eliminació del requisit del català a la sanitat pública de Balears promogut per l'Obra Cultural Balear (OCB). L'OCB ha informat aquest divendres de la decisió del TC, una setmana després que el mateix Tribunal desestimés el primer dels recursos presentats de la mà dels partits polítics de l'esquerra.

L'Obra Cultural Balear (OCB) s'ha pronunciat davant la sentència del Tribunal Constitucional (TC) en què desestimava el recurs presentat per més de 50 diputats del PSIB i Sumar i promogut per l'OCB contra l'eliminació del requsit del català per fer feina a la sanitat pública. En un comunicat, l'entitat ha assegurat que el TC no ha avalat l'eliminació del català a la sanitat pública i ha demanat prudència en la interpretació del pronunciament del Constitucional. El president de l'OCB, Antoni Llabrés, ha assenyalat que el TC "no s'ha pronunciat sobre el fons del recurs, només sobre un aspecte de caràcter formal". Llabrés ha insistit així en el fet que el Constitucional encara no ha examinat els tres motius substantius d’inconstitucionalitat en els quals es fonamenta el recurs i que "seria un error entendre que el TC dona per bona la política lingüística regressiva del Govern Prohens".

El Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs interposat per més de 50 diputats del PSIB i Sumar i promogut per l'Obra Cultural Balear (OCB) contra el primer decret llei del Govern per eliminar el requisit del català per accedir a llocs de feina en la sanitat pública. La sentència considera que "el Govern ha ofert una justificació explícita i raonada per la seva reacció legislativa d'urgència". "El dèficit de metges a la sanitat Pública autonòmica que motiva la reforma està justificat i basat en xifres concretes recollides per fonts oficials", raona l'alt tribunal. Amb tot, l'Obra Cultural Balear (OCB) ha recordat en un comunicat que el pronunciament del TC fa referència al primer recurs que va presentar l'entitat, que ja ha perdut el seu efecte, perquè la norma al qual es referia ja ha estat substituïda per normativa posterior. En aquest sentit, queda un altre recurs pendent de resolució sobre la normativa vigent.

Aquesta setmana vaig entrar a l'Hospital de Sant a Pau com acompanyant en una intervenció quirúrgica d’aquelles d’una nit d’ingrés i cap a casa. I vaig tenir l’alegria de comprovar que també a les grans organitzacions públiques és possible millorar el servei escoltant els usuaris.

A les Illes Balears, prop de 400.000 persones tenen una assegurança sanitària privada. La saturació del sistema públic, lligada a la suposada atenció més ràpida que ofereixen els hospitals privats, són un reclam per a la població. Ara bé, segons les fonts expertes consultades, la sanitat pública és millor, té més recursos i els tractaments més avançats. Això fa que a l’hora de la veritat hi hagi pacients que, si tenen una patologia greu, vagin a la pública i no generin despesa a les mútues. També hi ha casos en què les assegurances no volen pagar els millors tractaments perquè són massa cars i n’inclouen altres que tal vegada no són tan efectius, però sí més rendibles. De vegades, són els hospitals els que no tenen els procediments i l’instrumental necessaris per a la curació dels pacients.

"Et porto unes mugroneres perquè amb aquests mugrons que tens no podràs donar bé el pit"; "Si no pots donar el pit no passa res, li portem un biberó"; "La teva llet no l’està alimentant prou, et portem suplements de llet artificial". Aquestes són algunes de les frases que més sent la dona quan està intentant alletar. El que se suposa que ha de ser un moment de calma per poder esbrinar com alimentar amb el propi cos el seu nadó es converteix en un anar i venir de persones que opinen amb la intenció d’ajudar però, al final, sense aturar-se a escoltar i saber què és el que la mare necessita.

De gestió n’hi ha de bona, de regular i de dolenta, al marge de la titularitat pública o privada del que és gestionat. Cada forma resulta la més adequada i eficient en funció de la finalitat del que s’ha de gestionar. L’empresa privada, la lliure iniciativa, té avantatges claríssims de cara a produir de manera eficient, fent els millors productes i serveis als preus més baixos possibles, perquè es minimitzen els costos per ser competitius, fet que, combinat amb els millors productes, pot assegurar l’èxit en el mercat. Buscar marge i assolir bons resultats econòmics requereix organització adequada, estímuls, implicació motivadora dels treballadors i flexibilitat en la presa de decisions. En últim terme, són els resultats econòmics els que proporcionen la bondat del funcionament tenint en compte que s’opera en el marc de productes mercantils, que es poden comprar o no, i no es tracta de serveis públics bàsics. Pretendre fer això en l'àmbit públic i l'organització funcionarial ja es veu clar que no seria la millor opció. Més costós, menys eficient, mals resultats... Una altra cosa són els serveis públics fonamentals, els quals han de tenir costos sostenibles per a l’erari públic, però la funció dels quals no és fer productes de baix cost, donar mal servei, abaratir costos que anirien en detriment del mateix servei... Aquí el sistema privat s'ajusta poc. Es tracta de finançament públic i això és poc adequat en un sistema en el qual s’han de fer marges empresarials i repartir dividends, ni que sigui de manera indirecta i encoberta. Cal, a més, un sistema de transparència en la contractació, un rendiment de comptes que casa malament amb la gestió privada. Hi ha qui creu que tot hauria de fer-se amb gestió privada, perquè se li suposa equivocadament una millor gestió. Per a algunes coses sí, però per a altres, no. Tot depèn de la finalitat del que s’administra. També hi ha qui creu que tot hauria de ser de propietat i gestió pública. Per a produir productes de consum s’ha demostrat que és una manera molt poc eficaç. Hauria de tenir naturalesa pública tot allò que no ha de ser remuneratiu.

El fet que fa poques setmanes, quan es discutia la reforma fiscal al Congrés, s'estudiés seriosament fixar un impost sobre les quotes que es paguen a les mútues privades d’assegurança sanitària em va sorprendre i alarmar. Vist des de les Espanyes, es consideren com un signe de riquesa alguns pagaments que s’han de fer en comunitats com la catalana, quan en realitat són un signe de maltractament econòmic perquè l’Estat no aporta el que hauria d’aportar. Es contracten mútues per accedir més ràpidament a serveis sanitaris i no haver d’esperar excessivament. La situació té una forta semblança amb el que passava –i encara passa– amb els peatges. Molts espanyols s’escandalitzaven d’haver de pagar peatges a les autopistes catalanes i ho veien com una explotació per part catalana, quan era just el contrari: l’Estat no volia invertir a Catalunya el que invertia a la resta de l’Estat. 

L'Hospital General ha finalitzat les obres de reforma de la unitat de convalescència per a pacients pluripatològics ubicats a la Unitat de Convalescència A, amb l'obertura de trenta llits. Amb això finalitza el procés de reforma de l'àrea assistencial duita a terme en aquest centre hospitalari destinat a pacients d'atenció intermèdia.

Si ens preguntessin per les característiques del nostre estat del benestar segurament no tardaríem a parlar del caràcter universal, i gratuït, de serveis públics com l’educació o la sanitat. I si bé algun cop la universalitat de la sanitat pública s’ha posat en dubte, no passa el mateix amb la seva gratuïtat. Liderem els rànquings internacionals d’esperança de vida en néixer i, en comparació amb altres països, no existeixen grans diferències en l’accés a la salut en funció de la renda. Però aquest sistema no està garantit, presenta importants senyals de col·lapse –com les llargues llistes d’espera, o la falta de professionals– i té carències històriques en les dotacions de certs serveis sanitaris. Sembla, però, per les declaracions de la nova ministra de sanitat Mónica García, que alguna d’aquestes carències estan en procés de solucionar-se. 

Mentre Vox practica el canibalisme al Parlament de les Balears, i els seus socis del PP miren de treure-hi importància dient que això són coses seves però que no afecten el Govern, la societat civil s'organitza per respondre als despropòsits que, tan sols en mig any de mandat, ha causat l'executiu presidit per Marga Prohens, que fou investida presidenta en virtut de l'acord amb Vox (ara en devem haver de dir ex-Vox, tota vegada que el que queda del grup parlamentari de Balears ha estat descrit per Ignacio Garriga com “cinc subjectes” que han estat expulsats del partit).

Molta crítica al materialisme, al consumisme, al mercat –ni que sigui amb raó–, però llavors, quan es pensa en posar remei als principals problemes col·lectius, no se’ns acudeixen massa més solucions que incrementar la despesa pública i fer créixer els pressupostos de les administracions. Naturalment, sense pensar en la corresponent càrrega impositiva. És a dir, la solució fàcil sempre acaba passant per la seva dimensió econòmica, material, mercantil. Un tipus d’intervenció, d’altra banda, amb resultats limitats, quan no dissimula el problema o, encara pitjor, l’agreuja.

El PP ha censurat "l'enorme irresponsabilitat" del PSIB i MÉS per Mallorca per recórrer al Tribunal Constitucional contra el decret del Govern que elimina el requisit del català per treballar a la sanitat pública de les Balears. Segons han informat mitjançant un comunicat, els populars consideren que aquest recurs podria dissuadir els sanitaris de venir a treballar a les Illes. D'aquesta manera s'ha expressat el portaveu del PP en el Parlament, Sebastià Sagreras, sobre el recurs que han presentat ambdues formacions, i ha recordat que el decret inclou la declaració de places de difícil i molt difícil cobertura, amb una millora dels complements salarials. "En tres mesos s'han aconseguit cobrir les places d'Oncologia de Can Misses, per exemple", ha dit.

El Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears (COFIB) ha alertat aquest dijous de la manca de subministrament de medicaments a les Illes. El president d'aquesta institució, Antoni Real, s'ha reunit amb la presidenta del Govern, Marga Prohens, a qui ha traslladat la preocupació per aquesta problemàtica, que s'ha cronificat "des de fa set o vuit anys". En declaracions a l'ARA Balears, Real ha explicat que el sector ha explicat aquest problema a Prohens, el qual, encara que "no és un assumpte de salut pública", sí que "causa molèsties" i no millora". Real ha remarcat que es tracta d'"un problema multifactorial" i que les administracions han de treballar per solucionar-lo. Ara bé, el president del COFIB també ha recordat que el Govern no pot solucionar tot sol aquesta contrarietat, sinó que s'ha de treballar "en l'àmbit d'Espanya i d'Europa".

La consellera de Salut, Manuela García, ha assegurat aquest dimarts en el ple del Parlament que l'hospital eivissenc Can Misses ha contractat "dos oncòlegs en dos dies", després de declarar aquestes places de molt difícil cobertura mitjançant el Decret llei de mesures urgents en l'àmbit educatiu i sanitari –aquesta norma elimina el català com a requisit per als professionals sanitaris, augmenta els complements salarials per a les places de difícil cobertura i crea les de molt difícil cobertura, amb complements que poden arribar als 20.000 euros a l'any.

El Decret de mesures urgents per captar i fidelitzar professionals sanitaris inclou un complement salarial per als metges i infermeres que ocupin places de molt difícil cobertura que pot arribar fins als 20.000 euros en el cas dels metges i fins als 15.000 euros en el de les infermeres. La consellera de Salut, Manuela García, ho ha explicat aquest dimarts, l'endemà de l'aprovació d'aquesta normativa en el Consell de Govern. Aquestes quantitats són el triple que les que cobraran els professionals dels llocs de difícil cobertura, malgrat que se'ls incrementarà el complement: els metges passaran de cobrar 4.000 euros anuals a 6.600, i les infermeres rebran 4.800 euros a l'any, en lloc dels 3.000 que cobraven fins ara.