La Conselleria d’Educació i Universitats i la Universitat de les Illes Balears (UIB) han signat un conveni de col·laboració que garanteix la continuïtat dels programes d’altes capacitats i n’augmenta l'aportació econòmica en un 27,5%. El conseller d'Educació, Antoni Vera, i el rector de la UIB, Jaume Carot, han plasmat la seva signatura en l’acord aquest dilluns. Segons ha informat la Conselleria en un comunicat, aquests programes d’enriquiment, Estímul del talent matemàtic (Estalmat) i MENTORiment, beneficien anualment 365 alumnes amb altes capacitats intel·lectuals escolaritzats als centres educatius de l’Arxipèlag.

La mitjana del grup ronda els 65 anys. Estan escoltant atentament, en semicercle, la Sara, que els explica detalls del quadre Paisatge de Sant Just. "Era amic de Joan Salvat-Papasseit?" La veu arriba de primera fila. "Es va ficar a les joventuts nacionalistes, oi?" La resta es mira i intercanvia somriures que es mouen entre la sorpresa i la tendresa. I és que les preguntes les formulen dos nens, pràcticament calcats, que, trencant els tòpics que s'aboquen sobre la seva generació, es mostren encuriosits per cada cosa que se'ls explica i que pregunten i repregunten, demostrant coneixements sorprenents tant d'història de l'art com d'història de Catalunya. Són el Joan i el Martí, dos germans bessons de només 12 anys que aquest any han llegit, entre d'altres, El fill del xofer, de Jordi Amat, i el llibre Bernie Sanders. Sus principales ideas para Estados Unidos.

¿Tot nombre enter parell superior a dos es pot escriure com a suma de dos nombres primers? Aquesta és la conjectura que el matemàtic prussià Christian Goldbach va plantejar el 1742, i que fa ballar el cap dels científics des d'aleshores perquè no s'ha trobat encara la fórmula per demostrar-la. La protagonista que dona nom a El teorema de Marguerite creu haver arribat a una possible solució en la tesi que du a terme a l'Escola Superior de Lió. Però quan presenta el seu treball de recerca, es fa evident que hi ha un error en una de les seves hipòtesis.

L’àvia d’en Fèlix va ser la primera a creure que el seu net era “excepcionalment llest”. L’Eva, la mare, no n’hi va fer cas perquè va creure que era cosa d’orgull d’àvia que veia que el nen, amb cinc o sis anys, feia algunes reflexions i preguntes complexes poc habituals en infants de la mateixa edat. Ella no podia comparar perquè era el seu fill gran i no tenia referents, però sí que sabia que no estava a gust a l’escola on anava. “Sempre li ha costat fer amics”, explica l’Eva. Per aquest motiu, el va portar al psicòleg, en un centre prop de casa on estaven especialitzats en altes capacitats i després de passar molts tests, li van diagnosticar.

Explica la psicòloga Maureen Neihart que, històricament, hi ha hagut dos punts de vista oposats sobre l’efecte de les altes capacitats en el benestar psicològic dels individus altament capaços: un, el dels que pensen que les altes capacitats intel·lectuals beneficien l’individu perquè té característiques positives que li aporten una major comprensió, cosa que el protegeix de la inadaptació. L’altre, el dels que pensen que les altes capacitats suposen un menyscabament de l’individu a causa d’una major sensibilitat, que el fa procliu a la inadaptació.

L’equip d’orientació del centre on estudia Núria, de 12 anys, la va avaluar fa un any: té altes capacitats i Asperger. La seva mare, Victòria Toledo, explica que encara no sap com afrontarà aquest nou curs: “No ha tingut mai cap adaptació”. Com ella, 2.355 alumnes no universitaris amb altes capacitats (1,58% del total de matriculats) han començat les classes aquest setembre, segons dades de la Conselleria d’Educació. La detecció ha augmentat un 0,53% en quatre anys. Però les famílies reclamen una intervenció dins les aules: falten recursos, instruccions concretes i formació per als docents.

L'Associació d'Altes Capacitats de Mallorca (Absac) reclama la manca de formació amb altes capacitats als centres educatius de les Illes. "Necessitam formació específica. La xifra d'orientadors que recomana Europa és d'un per a cada 250 alumnes, i a les Illes no n'hi ha ni per a cada 2.000. Fan falta molts de recursos humans, tant d'orientadors com de docents", critica la portaveu d'Absac, María José Cordero.

El concepte d’‘altes capacitats’ en educació fa referència a una capacitat intel·lectual significativament superior a la mitjana. Per poder fer una intervenció correcta cal saber detectar-los i per atendre les seves necessitats hem de contextualitzar aquest grup dins els nins NEE o nins amb necesitats educatives especials. Entre l’alumnat d’aquest grup hi ha diversos tipus de nins: superdotats, talentosos i precoços. Això fa que sigui un grup molt heterogeni i amb molts de matisos: a) la superdotació es dona quan hi ha una relació entre el comportament de l’alumnat i les altes capacitats intel·lectuals, l’alt nivell de creativitat i el compromís per fer les feines que se li proposen. Destaquen per una gran capacitat cognitiva, molta predisposició i gran creativitat; b) el talent es dona quan hi ha una elevada aptitud en un àmbit en concret o en un tipus de processament, i c) la precocitat es produeix quan hi ha un ritme més ràpid de processament en comparació amb la resta dels seus companys, que pot ser en una o diverses àrees. Quan hagi acabat el procés maduratiu pot convertir-se en un talent o una superdotació, o les seves capacitats cognitives poden equilibrar-se amb les dels altres companys.

Tècnica en integració social i mare del Ricardo, de 15 anys. Publica Altamente capaces (y divergentes)* (ed. Desclée de Brouwer), escrit amb Rafael Pardo, on es retrata la quotidianitat de persones amb altes capacitats.

Amb dos anys, el meu fill ja volia aprendre els números i les lletres. Amb tres tenia molta afició a les endevinalles matemàtiques. Descobrir les altes capacitats és un procés. Vas veient que la seva curiositat no té límits, que és físicament hiperactiu, que mostra un alt grau d’intensitat emocional i una gran sensibilitat cap a tot allò que l’envolta, una cosa amb la qual, de vegades, no és gaire fàcil conviure.

]]>

Anys enrere imperava la creença que els infants amb altes capacitats, al tenir molta més facilitat per aprendre, no necessitaven ajuda a l’escola. Però ja fa temps que això ha canviat. El 2013, el departament d’Educació va editar una guia per a la detecció i l’actuació del col·lectiu on es recalca la importància de fer-ne un seguiment i s’estableixen certs protocols. El curs passat hi havia 3.898 alumnes amb informe de necessitats educatives per altes capacitats i, per donar-hi la millor resposta possible, el departament ofereix formació telemàtica als docents. Són sessions on, a més de conèixer els trets de les altes capacitats per poder-los detectar, s’intenten situar les intervencions amb l’alumnat amb altes capacitats en el marc de l’escola inclusiva. Malgrat aquests esforços, moltes famílies estan descontentes amb la resposta que els ha donat el sistema educatiu i el culpen dels casos de fracàs escolar que pateixen els seus fills. 

]]>

Es calcula que aproximadament un 2% de la població mundial té altes capacitats, i el fet de ser un grup tan reduït ha contribuït al fet que es tingui una imatge molt homogènia dels que comparteixen la peculiaritat de comptar amb un quocient intel·lectual superior a 130 o una capacitat d'aprenentatge molt superior a la de la majoria. El perfil més estès és el de l'infant solitari, que s'avorreix a classe i no té facilitat per als esports. ¿Aquesta percepció social té alguna base? Els experts afirmen que no, encara que hi ha factors que poden contribuir a estendre aquests mites. Verónica Marina Guillén Martín, professora col·laboradora dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la UOC, explica què hi ha de cert, i què de llegenda, en aquestes deu situacions que se solen associar als nens i les nenes amb altes capacitats.

]]>

Tenir altes capacitats intel·lectuals (ACI) no només és tenir facilitat per a les matemàtiques i Constança Aguiló n'és la prova. Quan s'avorria a classe, dibuixava i la creativitat va acabar sent un factor per detectar que el seu cervell funcionava de manera diferent del de la resta. Ara que ha arribat al Batxillerat humanístic, ha pogut acostar-se als seus interessos: les lletres i l'art.

]]>

Ser nina i tenir una intel·ligència per damunt de la mitjana implica una doble discriminació en el sistema educatiu actual. Si les altes capacitats intel·lectuals (ACI) ja tenen una taxa de detecció ínfima per naturalesa a les Balears i en el conjunt de l’Estat, en el cas de les al·lotes la situació és encara pitjor: les alumnes identificades amb ACI el curs 2019-2020 a les Balears varen representar un 0,69% del total, mentre que els al·lots varen ser gairebé el doble: 1,3%. La raó principal és que s’espera que les ACIes manifestin igual en els dos gèneres, però la realitat és que elles tendeixen a adaptar-se més i ells solen fer més crides d’atenció, comportament que fa aixecar abans les sospites.

]]>

Tots van saber que tenien altes capacitats quan ja eren adults. Saber-ho els va canviar la percepció que tenien d’ells mateixos: l’Albert Sauri va sentir-se identificat en el seu fill diagnosticat, la Montse Valls va entendre d’on venia la seva “insatisfacció permanent”, la Raquel Tomàs va comprendre alguns canvis emocionals i la Montserrat Pinillos va descobrir que no era “l’ovella negra” de la família com creia. Tots quatre expliquen a l’ARA el camí no sempre fàcil de ser superdotats

]]>

D’ells se’n parla menys perquè se suposa que no tenen problemes escolars, però ni sempre és així ni el fet que puguin portar bones notes implica que no tinguin necessitats especials. Són els superdotats, un col·lectiu del qual es parla poc i que, com expliquem avui al dossier, té una problemàtica que a vegades, per por al rebuig social, els fa dissimular o amagar que són més intel·ligents que la mitjana.

]]>

Mònica Cortés

“Cal explotar el seu potencial, no minimitzar-lo”

Mònica Cortés és psicòloga i coordinadora del grup de treball d’altes capacitats intel·lectuals del Col·legi de Psicologia de Catalunya.

]]>

Què significa que un nen té altes capacitats?

]]>

Més de 130.000 nens i nenes que van a les escoles i instituts de Catalunya necessiten algun suport educatiu específic. Són els alumnes NESE. La majoria tenen diagnòstics per situacions socials desfavorides, trastorns de l’aprenentatge o perquè s’han incorporat tard al sistema educatiu. Però a l’altra cara de la moneda de les necessitats especials a l’aula, hi ha 3.745 alumnes que tenen altes capacitats. Malgrat que pot semblar que són infants amb l’èxit educatiu garantit, al darrere hi ha històries de patiment i avorriment absolut a l’escola, de soledat i incomprensió.

]]>