Un total de 70 psicòlegs clínics del Servei Balear de Salut ha interposat una reclamació formal contra la Conselleria de Salut per la contractació de professionals sense l’especialitat de psicologia clínica per atendre la salut mental en diversos centres d’Atenció Primària de les Illes Balears. El col·lectiu exigeix la nul·litat de les incorporacions i reclama que els llocs de feina siguin ocupats exclusivament per especialistes.

El Govern ha presentat aquest dijous el Pla estratègic de benestar emocional i salut mental, amb l’objectiu d’abordar l’increment notable de patologies de salut mental, donant un major protagonisme a l’Atenció Primària i avançant cap a una assistència més propera, comunitària i integradora. La presidenta del Govern, Marga Prohens, acompanyada de la consellera de Salut, Manuela Garcia; del conseller d’Educació, Antoni Vera; de la consellera de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència, Sandra Fernández; de la directora general de Salut Mental, Carme Bosch, i de la directora de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa, Neus Riera, ha exposat el pla davant de les entitats que treballen en l’àmbit de la salut mental a l’Arxipèlag. Un dels objectius és que, a l’octubre del 2026, tots els centres de salut de les Balears disposin d’un psicòleg.

Les famílies de les Balears han posat una nota d'un 4,2 sobre 5 al servei de psicòlegs educatius que es va posar en marxa durant el curs 2024-2025. En el 76,19% dels casos en els quals han intervingut s'ha apreciat una millora de la situació. Els principals motius de consulta han estat l'ansietat, les problemàtiques familiars i les dificultats relacionals. En un comunicat, la Conselleria d'Educació i Universitats ha explicat que els psicòlegs generals sanitaris, coordinats per Convivèxit, han duit a terme una intensa tasca durant el curs passat. Així, es van fer 5.851 intervencions individuals; 3.519, amb alumnat, i 814, amb famílies. L'edat mitjana d'atenció ha estat de 14 anys, amb més incidència a 2n d'ESO.

Clara està de baixa laboral per una situació d’“assetjament sistemàtic”. “Vaig fer clic. Vaig esclatar i, en arribar a la consulta de la meva doctora de capçalera, no podia aturar de plorar. M’ofegava. Crec que havia aguantat massa”, relata. A l’estrès d’una manera de treballar “inhumana”, va sumar diversos dols per avortaments involuntaris. “Em varen donar medicació i crec que, sincerament, la necessitava”, reconeix. La varen posar a l’espera d’una cita per al psicòleg de la seguretat social. L’ajuda ha arribat mesos després. El seu cas exemplifica el dèficit de terapeutes públics: a la fi del 2023, les Balears tenien 71 psicòlegs clínics, una ràtio de tot just 5,9 professionals per cada 100.000 habitants. La xifra està molt per sota de la mitjana europea (18 per cada 100.000 habitants) i ni s’acosta, per exemple, a la d’Alemanya, on en tenen 41 per cada 100.000 habitants.

Dibuixa una graella de quadres que representin totes les setmanes de la teva vida. Pinta les que ja has viscut. Pinta les que estaràs dormint. Observa els quadrets que et queden de vida. Aquest és el plantejament d’un dels vídeos més virals de Joan Soler Sucarrats (Olot, 1998), psicòleg i divulgador de salut mental, que ofereix tallers i xerrades, i té 55.000 seguidors a Instagram. El seu objectiu és desenvolupar una aplicació amb eines de benestar emocional per ajudar-nos a surfejar la vida estressant del segle XXI.

Fa un parell de setmanes el Media Lab del MIT presentava el projecte AHA (Advancing Humans with AI), un programa de recerca que reuneix 14 grups d’investigació de la prestigiosa universitat al voltant de la pregunta "Com podem dissenyar la intel·ligència artificial al servei del floriment humà i d'unes vides plenes?". Enmig del festival corporatiu de models d’IA generativa, és esperançador veure com proliferen els projectes de recerca per entendre com la interacció amb la IA està modificant comportaments, expectatives i imaginaris. 

Un nadó de quatre mesos, assegut a la falda de la mare, mira una pantalla on apareixen dinosaures de diferents colors i mides, i, de tant en tant, se senten frases en xinès. A l'altra banda de la sala, un equip d'investigadores escodrinyen les reaccions del bebè i graven els temps de reacció als estímuls. És un dels experiments que fan al Laboratori de Recerca en Infància, al Centre de Cognició Cerebral (CBC) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on intenten desxifrar qüestions com de quina manera percebem el llenguatge abans de parlar o com ens enfrontem al repte d'aprendre dos idiomes en lloc d'un.

A la seva primera sessió amb una nova terapeuta a San Diego, l'Elise, de trenta-set anys, es va sentir abandonada de seguida. No per alguna cosa que hagués dit la terapeuta, sinó pel fet que estava muntada en una bicicleta estàtica durant la conversa. La Maria Danna, de trenta-cinc anys, es va alarmar quan la seva psicòloga li va sacsejar vigorosament una maraca a la cara per "captar l'energia que emetia durant la sessió". El cas de Carson, que va buscar l'ajuda d'un psiquiatre d'Ohio per una depressió i una ansietat postpart severes, es va sentir aclaparada quan el metge li va enviar milers de missatges de text i li va revelar sentiments sexuals.

Feliciano Villar (Zamora, 1970) és catedràtic en psicologia evolutiva de la Universitat de Barcelona (UB) i expert en envelliment.

Liv Strömquist (Lund, 1978) ens ha parlat durant els últims anys d'amor, bellesa i sexe. De qüestions que poden semblar banals per a grans intel·lectuals, però que en canvi ella aborda amb profunditat i sentit de l'humor dins de les seves vinyetes de còmic, basant-se en escrits d'alguns dels filòsofs més influents dels nostres temps, com Zygmunt Bauman, Byung-Chul Han, Eva Illouz o Slavoj Zizek. Ara publica Pítia Dixit (Editorial Finestres; traducció d'Ivette Miravitllas), on retrata influencers, coaches i tot el ventall d'experts que es dediquen a donar consells a través de les xarxes socials. El resultat és una mirada àcida i lúcida sobre la indústria de l'autoajuda i els malestars de la nostra societat.

Després de deixar enrere setmanes d'excessos, ara tornem a la rutina però amb una novetat que es repeteix cada any: les rebaixes. Quan es tracta del fet de consumir, sembla que mai hi ha aturador. Tot i que molts de nosaltres som conscients que el nostre compte corrent ens demana un descans després de festes, la perspectiva d’aconseguir productes en oferta és una temptació sovint difícil d’evitar. I el mercat del consum ho sap: poques coses ens generen tanta satisfacció com el fet de comprar. Són molts els estudis que asseguren que, quan comprem una cosa per a nosaltres o per a una altra persona, s’activa el nostre sistema de recompensa del cervell i s’allibera dopamina, un neurotransmissor que ens produeix plaer i satisfacció. Això explicaria per què tantes persones troben en el fet de comprar una via d’escapament emocional, sobretot en moments d’estrès o tristesa.

Amb 12 anys sortia de casa a les 5 del matí i tornava a les 8 del vespre. Feia natació d’alt rendiment. I ja es preguntava, en aquell moment, per què totes les indicacions eren tècniques i ningú parlava, en canvi, d’emocions. La seva companya de classe li va explicar un dia que el seu pare era orientador a una escola. I ella li va dir: jo vull fer això, però amb l’esport. I ja fa 20 anys que s’hi dedica. Ha estat coordinadora del servei de tutoria de la Blume, el 2011 va entrar a La Masia del Barça i del 2016 al 2023 ha estat responsable de psicologia del club. I avui és responsable de la unitat de medicina del Consell Català de l’Esport.

Hi ha persones que, quan estan conduint i, per exemple, veuen que el cotxe del davant s’atura a l'arribar a un pas de vianants sense que en aquell moment l’estigui creuant ningú, de seguida fan sonar el clàxon. Desconeixen el motiu pel qual el cotxe del davant s’ha aturat o ha disminuït la velocitat, però, malgrat tot, tenint una informació necessàriament parcial i incompleta atès que la seva perspectiva visual és diferent, expressen la seva queixa de forma irada, convençuts que tenen raó. Tant li fa que el vehicle del davant hagi senyalitzat correctament la maniobra i que després s’adonin que hi havia un vianant que estava esperant per creuar, sovint segueixen pensant que tenien raó d’haver fet sonar el clàxon.

Malgrat la superexposició pública de les germanes Kardashian –a la televisió, als diaris i a les xarxes–, hi ha secrets que no transcendeixen als mitjans. O si més no que no haurien de transcendir, com va passar amb les intimitats de Khloé Kardashian, que va veure que el que li explicava a la seva terapeuta acabava sortint als titulars de la premsa.

No recorda quantes nits la seva parella la va despertar mentre dormia per tenir sexe. Natàlia Ruiz hi responia, malgrat que en més d’una ocasió s’hauria girat, però almenys així ell “no donava la tabarra més”. En altres ocasions, ell li havia retret que “mai en tingués ganes” o l’havia responsabilitzat que “no se li aixequés”. De tot allò fa 10 anys, però no ha estat fins fa poc quan Ruiz ha entès que el comportament del seu ja exmarit encaixa amb el concepte de violència sexual, una de les agressions masclistes que menys emergeixen, i encara menys, quan el perpetrador és la parella. La infermera Teresa Echeverría atén víctimes de violència sexual a urgències a l’Hospital Clínic de Barcelona, i a partir de la seva experiència certifica que és un fenomen “superinvisibilitzat”: primer, perquè l’agressor fa valer la confiança i, segon, perquè “planeja” l’agressió prèviament. Tots els seus moviments se centren a “aconseguir la submissió de la dona en el moment i de la forma en què ell vol tenir relacions sexuals”, assenyala l’experta.

Han passat poc més deu dies des de l’inici de la DANA, que ha afectat greument diversos municipis el País Valencià i de manera menys greu moltes altres zones de la costa mediterrània catalana i valenciana. També ha impactat en alguns pobles de terra endins, per exemple a Castella-la Manxa. Pobles negats d’aigua, fang i materials molt diversos, i, el pitjor de tot, més de dues-centes víctimes mortals confirmades a hores d’ara. La pèrdua de vides humanes és sempre irreparable, i restaurar els danys materials portarà un cert temps. Però malgrat que ara potser no ho sembla, d’aquí a poc els rastres visibles materials de la tragèdia seran ben minsos. Tanmateix, quant de temps poden durar les seqüeles psicològiques de viure una catàstrofe natural?

Encara amb un balanç provisional de més de 200 morts i un nombre indeterminat de desapareguts per les inundacions més greus d'aquest segle a València, Castella-la Manxa i Andalusia, els supervivents han de continuar endavant. No és fàcil llevar-se i preguntar-se: "I ara què? Com fem front a les morts de familiars i amics o a les pèrdues materials de l'esforç d'anys". L'abast de la devastació, multiplicada per les imatges i vídeos distribuïts per tots els canals, ha fet que l'impacte vagi més enllà de les comarques afectades i clarament és una tragèdia comunitària que, com a tal, també necessitarà una cura global. És el que opina Ingeborg Porcar, responsable de la unitat de trauma, crisi i conflicte de Barcelona de la UAB (UTCCB), especialista en gestió de crisis, que assegura que seria un error pensar que l'impacte psicològic es redueix només als supervivents i els que han patit pèrdues. 

La implantació dels psicòlegs als centres educatius és una demanda històrica a la qual la Conselleria d'Educació ha donat resposta aquest curs. Ara bé, d'una forma poc proporcional. 39 psicòlegs donaran servei als instituts públics de Secundària, als centres d'FP i als centres d'educació Especial de Secundària, mentre que 36 atendran els alumnes de Secundària dels concertats. Però hi ha una gran diferència entre el nombre de matriculats a uns centres i altres. Els instituts públics tenen 32.141 alumnes de Secundària i els concertats 15.479, segons les dades aportades per la Conselleria. I això, sense comptar els estudiants de Batxillerat, que són molts més a la pública que a la concertada, ni dels Centres d'FP. D'aquesta manera, els concertats surten beneficiats de la distribució dels recursos: tenen menys de la meitat d'alumnes, però quasi els mateixos psicòlegs que la pública.

Quin espai ocupa el vi dins la teva vida quotidiana?