El Diumenge de Pasqua, Andreu feia 59 anys i va proposar a Toni, de 65 anys, celebrar l’aniversari. Són amics i viuen a l’aeroport de Palma. A la terminal d'arribades, varen guardar les pertinences que passegen a un carret de la compra, varen anar a la platja més propera (Can Pastilla) i, ja de matinada, varen robar el veler Peregrin Tuk de dotze metres d'eslora i quatre de mànega atracat al Club Marítim de Sant Antoni de la Platja en Can Pastilla. L'endemà, la Guàrdia Civil els va detenir en aigües de l'arxipèlag de Cabrera. Varen quedar lliures, acusats d'un delicte de robatori amb força. Un jutjat de Palma n’assumirà el cas. Però, com varen poder endur-se una embarcació d'un club privat, sortir a alta mar i passar-s'hi la nit navegant? Per què ho varen fer?

Segons el darrer recompte de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) –es va fer el novembre de 2023–, a Palma hi ha 440 persones en situació d’exclusió residencial, el doble des de l’anterior recompte (2019), encara que el 2023 va ser el primer any que es varen comptabilitzar també els assentaments. El novembre de 2024, la xarxa d’inclusió social de l’IMAS tenia 571 places als centres, totes ocupades –la majoria estan externalitzades.

L'antiga presó de Palma és un maldecap per als diferents governs des de fa anys. L'any 2016, ara fa gairebé 10 anys, el Consell de Mallorca, amb Miquel Ensenyat (MÉS per Mallorca) al capdavant de la institució, va aprovar un projecte d'enllaç de la via de Cintura a l'alçada amb el carrer Alfons el Magnànim que preveu una rotonda en els terrenys de la vella presó, fet que ara ha precipitat el procés de desnonament de les 200 persones que viuen a les instal·lacions. L'actual batle de Palma, Jaime Martínez (PP), ha dit aquesta setmana que les notificacions que va fer aquest dimecres la Policia Local als que l'habiten entren "dins del procés absolutament normal de la recuperació del domini públic". "Aquest equipament està ocupat des de fa 10 anys, en una situació que ningú pot tolerar en termes de convivència i seguretat", ha explicat.

La porta d'entrada de la presó antiga de Palma fa un renou subtil. En entrar, tot està a les fosques i no se sent ningú xerrar. El pati està ple de fems i s'ha d'anar alerta de no ensopegar amb les cadires, geleres, carros i caixons que hi ha per tot arreu. No només les persones viuen enmig de la brutícia, també hi ha moixos i rates. Abans de voltar cap a l'antiga residència dels funcionaris, Florencia Ruarte fa una mamballeta "per espantar les rates". Ruarte és treballadora social i coordina Proyecto Encuentro, una entitat que reparteix menjar a les persones sense sostre de Palma.

Mohammed Amir ens rep a la porta de ca seva donant la mà i amb un gran somriure. Té 33 anys, va arribar a Mallorca el 2019, procedent d’Algèria, a la recerca “d’una vida millor”. Llicenciat en Estadística, va començar a treballar en negre a la construcció i el camp. Va viure en una cotxeria que el propietari va habilitar com a infrahabitatge per a diverses persones en la seva mateixa situació. “Només tenia un llit. Pagava 150 euros”, rememora. Va quedar sense ingressos i va acabar al carrer. Des de fa dos anys, comparteix un pis amb dues persones més gràcies al Housing Led, un programa desenvolupat per l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) del Consell de Mallorca en col·laboració amb les entitats Hogar Sí i Provivienda.

Mallorca tindrà cent places més per acollir persones sense llar dins de la Xarxa d'Inclusió Social de l'Institut Mallorquí d'Assumptes Socials (IMAS). Amb aquest objectiu, l'organisme del Consell de Mallorca treballa en dues licitacions que permetran augmentar 70 places. La primera implica l'adquisició d'un immoble amb capacitat per a unes 50 places per a ús residencial, i la segona, concertar 20 places que passaran a ser de caràcter permanent. El conseller de Benestar Social i president de l'IMAS, Guillermo Sáchez, ha anunciat avui que, amb l'ampliació, "se superaran les 600 places disponibles a la Xarxa".

La ciutat de Washington, la capital del país més ric del món, ha al·legat que la inseguretat i la insalubritat són motius suficients per arrabassar les poques propietats dels sensesostre que viuen als seus parcs. Després de desmantellar el campament d'Union Station, li ha arribat el torn al de la plaça McPherson, situada a dos carrers de la Casa Blanca, on desenes de persones sense llar dormien cada nit en tendes de campanya i on s'havia constituït una petita comunitat. L'ARA ja va constatar al desembre les dures condicions en aquest i altres parcs d'una ciutat governada per demòcrates, que s'autoproclama la més progressista dels Estats Units.

Un camí de terra s'obre pas entre oliveres en un dels terrenys que voreja la carretera del Secar de la Real, a Palma. A simple vista, l'arbrat no permet veure –ni imaginar– que el sender arriba fins a un poblat on viuen onze persones. Les barraques es distribueixen a banda i banda del caminoi, i algunes queden amagades entre la vegetació. Estan fetes a partir de ferralla, fustes, teles i altres materials que els seus habitants s'han esforçat a col·locar estratègicament. La cabana de F. J. V. (que prefereix no revelar la seva identitat) es troba gairebé al final i té les millors vistes: des d'allà es veu un camp verd i, al fons, una part de la ciutat. "Fa cinc anys que visc aquí. Vaig quedar sense feina, no em podia pagar l'habitació i no em va quedar altre remei", declara l'home, que ja supera els 50 anys.

L'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) ha reallotjat 34 persones sense sostre de la xarxa d'Inclusió Social a l'hotel covid de la Platja de Palma. El Consell de Mallorca ha assenyalat que aquest recurs s'ha estès per poder cobrir la demanda de persones sense llar que a causa de la baixa temperatura necessiten un lloc on dormir. El procediment es va posar en marxa el desembre i s'ha tornat a activar amb l'arribada d'aquesta nova onada de fred.

Els ciutadans que viuen al carrer de manera permanent gairebé s’han duplicat arran de la pandèmia i ja ascendeixen a 569 a Mallorca, segons la Creu Roja. L’any passat, en canvi, n’hi havia 364. Fins ara mai no s’havia superat el rècord de 390, segons fonts de l’ONG. Però la crisi del covid-19 ha trencat aquest sostre i ha cronificat situacions que abans eren temporals. De fet, enguany -per ara- hi ha menys gent que és al carrer de manera provisional, per raons puntuals. Les Unitats d’Emergència Social (UMES) de la Creu Roja han passat d’atendre 1.092 persones en aquesta situació l’any passat a atendre’n 835 el 2020. Aquesta dada, amb l’increment dels sensellar permanents, indica que les circumstàncies de molts han empitjorat, tot i que fa disminuir lleugerament el col·lectiu des d’un punt de vista global. A hores d’ara, les UMES atenen un total de 1.468 persones al carrer, 46 menys que el 2019.

Fa una setmana que els ciutadans de Bèlgica estan obligats a buidar els carrers a mitjanit i no poden tornar a posar-hi els peus fins a les cinc de la matinada. És el primer toc de queda nacional instaurat al regne centreuropeu des de la Segona Guerra Mundial. A la capital, a més, encara és més estricte perquè les xifres de contagi del coronavirus són de les pitjors d'Europa. Des de les 22 hores fins les sis del matí, els habitants de Brussel·les han de quedar-se a casa, però a la ciutat de les institucions europees hi ha més de 2.100 persones que no tenen un sostre on quedar-se i per tant dormen al carrer. Per això les autoritats s'han posat d'acord amb les organitzacions socials per repartir un certificat "de no habitatge" a aquelles persones que dormen als carrers de la ciutat quan el toc de queda ho prohibeix.

Dues persones han sigut detingudes a Benidorm (Marina Baixa) per la seva presumpta implicació en la mort a colps d'un jove sense sostre. La víctima, el cadàver de la qual va aparèixer en un descampat al setembre, hauria patit "una brutal agressió", segons un comunicat de la Policia Nacional.

És un Sant Jordi confinat, però els bibliobusos han fet possible que les persones més vulnerables també puguin tenir un llibre. Els bibliobusos Montau i Montserrat de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona han repartit llibres i revistes al Servei Residencial d’Estades Temporals Respir, a Barcelona, que acull temporalment persones amb dependència. Els bibliobusos també han portat novel·les i contes al pavelló Can Bassa de Granollers i al pavelló de Masnou, on dormen persones sense sostre, i a l’alberg Fundesplai del Prat de Llobregat, adreçat a famílies en situació de vulnerabilitat.

Laetitia Colombani (Bordeus, 1976) va viatjar fins al Canadà, l'Índia i Itàlia per escriure el seu primer llibre, La trena (Salamandra), que es va convertir en un gran èxit de vendes i va guanyar el Prix Relay. En el seu segon llibre, Les vencedores (Salamandra), les protagonistes també són dones que resisteixen, però aquesta vegada l’autora francesa no ha creuat cap frontera, almenys no de les que delimiten estats. El seu segon llibre transcorre al cor de París, en un edifici que es coneix com el Palau de la Dona, que acull dones sense recursos. L’escriptora, directora, guionista i actriu viatja a una realitat físicament molt propera però invisible i desconeguda per a molts, la de les dones sense sostre. El viatge el fa acompanyada de la Solène, una de les heroïnes del llibre, que, amb 40 anys, deixa la seva exitosa carrera com a advocada per fer d’escrivent pública.

El Consell de Mallorca ha habilitat a l’hipòdrom Son Pardo de Palma un espai nou d’acollida per a persones usuàries de la Xarxa d’Inclusió de Mallorca per evitar que hagin de passar la nit al carrer davant l'expansió del coronavirus a les Illes Balears. L'Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), en col·laboració amb la Direcció Insular d’Esports del Consell de Mallorca i amb l’ajuda de la Federació Hotelera de Mallorca i d’altres entitats, ha preparat dues sales diferenciades, on conviuran 25 homes en una i 25 dones en l’altra mentre duri l’estat d’alarma.

Al llarg d'aquest dissabte s'acabarà d'habilitar el poliesportiu de Son Moix per acollir, a partir d'aquest vespre, un total de 50 persones sense llar que podran dormir en aquest espai mentre duri l'estat d'alarma. A Palma hi ha més de 200 persones que passen el confinament als carrers de la ciutat.

"M'avorresc molt", confessa Julián, un home sense llar que s'ha fet seu un porxo del carrer al barri del Portitxol i del qual, des de la declaració de l'estat d'alarma, no en pot sortir. Tot i que el seu refugi no dona a la mar, assegura que ha tingut "sort de caure en un lloc bonic". Davant el matalàs que té estès en terra pot contemplar un camp verd, el que es veu venint des del Coll d'en Rabassa. Ell és una de les 200 persones -la majoria homes- que viuen al carrer a Palma i que no poden complir les restriccions del Reial Decret 463/2020 que, a causa del coronavirus, obliga la ciutadania a quedar a casa.

L'Institut Mallorquí d'Afers Socials i la Direcció Insular d'Esports del Consell de Mallorca han habilitat el poliesportiu de Sant Ferran de Palma per acollir les persones que viuen al carrer, considerades un dels col·lectius més vulnerables davant la crisi sanitària del coronavirus. Aquesta mesura permet ampliar en 50 places més la Xarxa d'Inclusió Social de l'executiu insular.

L'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) ha anunciat que augmentarà el nombre de places disponibles dels programes 'Housing Led' i 'Housing First' de foment de la inserció social de les persones sense sostre mitjançant l'accés a un habitatge. Ambdós programes sumen en l'actualitat 50 habitatges i són pioners a escala estatal.