Els Mossos d'Esquadra investigaven des del 2020 T.L.M., que llavors tenia 40 anys, com a presumpte pederasta. Finalment, l'home ha resultat ser el cervell d'una macroxarxa de violència sexual a menors i pornografia infantil inaudita que ha obligat la justícia a obrir fins a tres causes diferents. Quan va ser arrestat, el 2022, els agents van descobrir més de 10.000 fotografies i gairebé 2.000 vídeos, amb molts més agressors implicats, en els seus dispositius. Fonts policials admeten que la revisió al detall de les imatges va ser un procés llarg i dur que va concloure el 2024 amb la detenció de 15 homes més i la identificació d'almenys 11 víctimes: 9 noies, entre elles una menor a càrrec de la Generalitat, i 2 nois. A les imatges, però, n'apareixien almenys 14 més. Fonts dels Mossos asseguren que aquest cas a Barcelona és la segona investigació més important en l'àmbit de la pederàstia que han portat mai a Catalunya.

Un dels casos més sonats del Me Too a França acaba de quedar resolt: un tribunal de París ha declarat l'actor Gérard Depardieu culpable d'haver agredit sexualment dues dones durant el rodatge, el 2021, de la pel·lícula Les volets verts. Les denúncies les van presentar una decoradora i una assistent de direcció de la pel·lícula. El jutge ha aplicat la condemna que demanava la Fiscalia: una pena de presó de 18 mesos, exempta de compliment, i una multa de 20.000 euros.

Va conèixer el papa Lleó XIV fa sis anys, l’any 2019. Es pot dir que són amics. I, fins i tot, és una de les persones que va comprovar el paper que havia tingut el nou pontífex en relació amb un cas d’abusos sexuals al Perú, després que diverses veus apuntessin que Robert Prevost havia encobert les denúncies d’abusos. "És fals, és un dels pocs bisbes del Perú que va estar al costat de les víctimes. Ho vaig comprovar i va ser claríssimament una difamació", explica en conversa amb l’ARA el prelat tortosí Jordi Bertomeu. Ell és un dels encarregats d’investigar els casos d’abusos sexuals dins l’Església. I així va ser l’any 2023, quan el papa Francesc va enviar Bertomeu i l’arquebisbe de Malta, Charles Scicluna, tots dos membres del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, a investigar el grup apostòlic d’origen peruà Sodalicio de Vida Cristiana, fundat pel laic Luis Fernando Figari, acusat de ser un depredador sexual i líder d’una organització que actuava com una secta. Aquest 2025 el Sodalicio va ser dissolt.

Segons un informe encarregat per l'Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals (Cima), més de la meitat de les dones que treballen en la indústria audiovisual espanyola "han patit algun tipus de violència sexual en espais relacionats amb la indústria del cinema i de l'audiovisual". Així ho recull Després del silenci. Investigació sobre l'impacte dels abusos i les violències sexuals contra les dones en el sector del cinema i l'audiovisual, l'informe que s'ha presentat aquest dijous a Madrid en el marc de les jornades professionals de Cima i que han dirigit la politòloga Nerea Barjola i la investigadora Bárbara Tardón, expertes en violències sexuals.

El maltractament psicològic està tipificat a l'article 153 del Codi Penal. Es va introduir l'any 1998 i la llei distingeix la violència en el marc de la parella i fora de la parella o l'exparella. "Hi ha una certa confusió, perquè la llei estatal considera violència masclista la que es dona a l'àmbit de la parella, quan els convenis internacionals, com el d'Estambul, determina que és en contra de les dones", explica l'advocada penalista Laia Serra. Però aquesta forma de violència sovint no deixa un rastre provatori i és subtil i intangible i, per tant, difícil de demostrar davant d'un jutge. Ho adverteixen diverses expertes consultades per l'ARA Balears.

Molt sovint, quan es parla de l'Opus Dei la imatge que ens ve al cap és una família molt nombrosa i molt religiosa. Però sota d'aquest tòpic hi ha molt més: hi ha una institució molt jerarquitzada i elitista en la qual es donen abusos laborals, psicològics i espirituals, tal com revela El minuto heroico. Yo también dejé el Opus Dei, la docusèrie de Mònica Terribas per a Max que s'estrena aquest divendres. La periodista recopila el testimoni de tretze dones de llocs i edats diferents que relaten les seves dures experiències dins de la institució. Les dones que apareixen al documental no es coneixien entre elles i, així i tot, el relat de totes és pràcticament calcat, la qual cosa deixa en evidència que hi ha un modus operandi dins de l'Opus Dei. "Quan persones tan allunyades entre elles diuen el mateix vol dir que hi ha una doctrina que es va traslladant de generació en generació i d'un país a un altre. Confegeix un sistema de vida i de pensament que acaba afectant la voluntat i la integritat de les persones. Et deixa sense llibertat", explica Terribas. Una de les frases que sentien més habitualment aquestes dones quan estaven a l'Opus Dei era "has de ser estora perquè els altres trepitgin tou".

El divendres 10 de gener hi va haver un debat a Catalunya Ràdio que reflecteix l’estat de confusió provocat pel canvi de paradigma sociocultural que estem vivint. La conversa, un document sonor digne d’anàlisi, girava entorn de l’onada de #jotambé sobre l’assetjament sexual a la feina (més concretament, als mitjans audiovisuals). Tothom anava amb peus de plom a l’hora de fer comentaris. Malgrat això, hi va haver algun silenci sostingut molt carregat de tensió. Ricard Ustrell va esmentar que havia conegut la seva companya, i mare dels seus fills, a la feina. I quan es va abordar la legitimitat de les relacions en què hi ha una jerarquia laboral, una asimetria de poder, va amollar un "estem perduts". Tant els silencis com aquest no tenir clar on queden les coordenades fan evident que el relat sociocultural ha entrat tant en crisi que ja no ens serveix. A la feina sorgeixen tot tipus de relacions i no és aquí on caldria posar el focus, sinó en el fet innegable que, massa sovint, les dones hem hagut d’esquivar, d’aguantar, les passions passatgeres dels homes de qui depeníem laboralment. És aquesta la dinàmica que volem estalviar a les noves generacions. 

El cineasta Eduard Cortés va cometre ciberassetjament sexual i va fer xantatge sexual a diverses actrius i professionals del món de la cultura. Així ho ha determinat la comissió de l’Acadèmia del Cinema Català que ha investigat les denúncies contra el director de Merlí. Després que l’ARA reunís 25 testimonis de noies que denunciaven l’assetjament a través d’internet de Cortés, l’Acadèmia va obrir un procediment sancionador contra el director. Tanmateix, com que el cineasta es va donar de baixa de l’entitat no s’han pogut prendre accions contra ell.

Arran de les revelacions d’Ana Polo, han sortit diverses companyes periodistes explicant casos de mal gust dels seus caps envers elles. Algunes feien vomitar. Però actituds que fan vomitar, i que haurien d’anar al Col·legi de Periodistes al moment, són abús de poder però no sempre abús sexual. Que en un pàrquing després del sopar d’empresa la tertuliana i el redactor, el cap i la vigilant de seguretat (parlo de casos que he viscut) rebutgin o consentin un petó no és abús.

Llegim a l’ARA, a propòsit de la revelació d’Ana Polo sobre el fet que ara fa deu anys “el seu cap, Quim Morales, la va agredir sexualment”, que “més de la meitat de les periodistes catalanes, un 54%, han patit assetjament sexual a la feina al llarg de la seva carrera”.

Llegeixo l’article d’Ana Polo, on explica que va ser “víctima d’abusos” per part de Quim Morales, director del programa on feia d’estudiant en pràctiques. “Vaig estar quatre anys treballant al mateix programa que el meu abusador”, escriu “sota l’embruix d’una espècie de síndrome d’Estocolm”. Ell respon: “No la vaig agredir. Bé, si ella ho diu, deu ser que sí. Ens vam fer un petó un dia que tornàvem d’un dinar i ja està. Em sap molt greu el mal que li hagi pogut causar i del que jo no n’era conscient”.

L'atleta gallega Ana Peleteiro, medallista olímpica en triple salt als Jocs Olímpics de Tòquio del 2020, ha fet servir les seves xarxes socials per denunciar que va patir maltractament psicològic i físic per part d'una exparella seva. Sense dir en cap moment qui va ser l'agressor, Peleteiro ha volgut oferir el seu testimoni per ajudar altres dones que puguin trobar-se en situacions similars. “Tant de bo això serveixi perquè altres noies no es quedin, almenys tantes vegades”, afirma la gallega, doble bronze mundial a pista coberta. El vídeo, de fet, l'ha titulat I, tot i això, em vaig quedar, en referència a com costa abandonar una parella encara que et maltracti. Peleteiro va sortir d'algunes xarxes com X després de patir atacs de l'extrema dreta pel seu posicionament contra el racisme, però ha fet servir un vídeo a TikTok per alçar a veu. No ha especificat si ha presentat denúncia, de moment.

G.S.V., monjo del monestir de Montserrat, ha confessat que va abusar sexualment d'un menor el 2019 i ha acceptat una condemna de dos anys de presó per aquests fets. En aquell moment la víctima tenia 17 anys i va conèixer l'eclesiàstic perquè va participar en la trobada Montserrat Jove, coordinada per l'ara condemnat. Després, el monjo (també vicerector del santuari de Montserrat) el va convidar a passar un cap de setmana a l'abadia el maig del 2019. Després de consumir alcohol, van tenir lloc els abusos. La víctima ho va denunciar l'any 2021 i finalment l'investigat ha confessat els fets. A part de la pena de dos anys de presó, ha sigut condemnat a cinc anys de llibertat vigilada, una prohibició d'apropament i comunicació de sis anys amb la víctima i una inhabilitació de set anys per exercir qualsevol ofici que mantingui contacte amb menors.

L'Ajuntament de Barcelona acollirà el 20 de novembre un acte de reparació per a les persones que van patir violències sexuals a l'Escola Barcelona del barri de les Corts. En aquest centre hi va treballar durant més de dues dècades com a professor d'educació física l'exentrenador del Barça Albert Benaiges, que segons el testimoni de més de 60 persones va agredir sexualment desenes d’alumnes durant un temps en què també era tècnic del futbol base blaugrana i participava en la formació de talents. El cas, prescrit a la justícia malgrat l'acumulació de 19 denúncies de víctimes als Mossos d'Esquadra, va ser destapat pel diari ARA el desembre del 2021. Gairebé tres anys després, i per iniciativa de la Sindicatura de Greuges de la ciutat, l'alcalde Jaume Collboni presidirà un acte de reparació adreçat a la comunitat educativa de l'Escola Barcelona.

Trist tigre és un text híbrid entre la ficció i l’assaig, entre el dietari i la novel·la; un relat dur, poderós i actual basat en els abusos sexuals que, de petita, va patir la narradora en primera persona per part del seu padrastre, descrit pel psiquiatre del procés judicial com un "pervertit narcisista amb tendències sàdiques". Guanyador del premi Fémina 2023 i escrit per Neige Sinno (Vars, 1977), Trist tigre analitza el perquè de la violència sexual cap a menors, què passa per la ment del botxí. Per lluitar contra els monstres del passat i els que apareixen en el moment de ser mare, aquesta dona utilitza les armes amb què s’ha format: les de la literatura. Però, com afirma la mateixa autora, ni l’art ni la literatura salven ningú d’una experiència traumàtica com l’incest.

El Vaticà entona el mea culpa i reconeix la manca de transparència i l'enorme patiment causat a les víctimes d'abusos sexuals dins de l'Església catòlica. És el que es desprèn del primer informe anual elaborat per la Comissió Pontifícia per a la Protecció de Menors difós aquest dimarts, en què els experts designats pel papa Francesc per analitzar la gestió de la xacra de la pederàstia demanen accelerar els processos de destitució i apunten la necessitat d'“estudiar polítiques d'indemnització” a les víctimes.

1. Al primer cromo es veuen dos dels principals ideòlegs d'un món que té molts noms (Sumar, Podem, comuns, Més Madrid, etc.), però que en realitat és el mateix de sempre. Un dels rostres pertany a Jorge Verstrynge, professor i mestre de tota aquesta colla a la Complutense, alma mater del 15 de maig del 2011. De jove, Verstrynge va ser pròxim al Círculo Español de Amigos de Europa (CEDADE). El seu pare era un col·laboracionista belga seguidor del criminal de guerra nazi Léon Degrelle. Posteriorment va ser el successor de Manuel Fraga a Alianza Popular i el candidat més ultradretà que ha tingut mai aquesta formació que després es va rebatejar com a PP. El segon rostre pertany a Vicenç Navarro, principal valedor intel·lectual d'Ada Colau i dels comuns a Catalunya (només arribarem a bon port "si es dona suport i es voten alcaldesses com Ada Colau i la seva gent d’En Comú Podem", va dir el maig del 2019). Navarro va ser denunciat públicament l'abril del 2023 per situacions molt greus d'abús de poder i episodis de maltractament laboral terrorífics. Tot contemplant aquest primer paisatge, el doctor Íñigo Errejón Galván pot estar tranquil: no li passarà res, tot s'oblidarà aviat. De Navarro ja no se'n recorda ningú i del passat de Verstrynge gairebé tampoc gràcies a mantenir posicions d'extrema esquerra i, per tant, de disposar d'una superioritat moral que cap periodista dòcil i poc documentadet li discutiria. Errejón no en serà pas l'excepció.

El Japó és un país conegut arreu del món per oferir al comerç i l'hostaleria una atenció al client excel·lent, una pràctica que no és recíproca dels consumidors cap als treballadors que els atenen. Segons informa el diari britànic The Guardian, els nivells d'abusos de la clientela cap a empleats d'aquests sectors ha obligat les autoritats de la ciutat de Tòquio a aprovar una nova normativa per reduir el kasuhara, una paraula japonesa que es tradueix com a assetjament del client.

Trist tigre, de Neige Sinno (Vars, 1977), no és únicament un altre testimoni necessari i devastador sobre algú que ha estat víctima d'abusos sexuals per part del seu padrastre durant la infantesa, sinó també una dissecció en clau assagística –antropològica, social i literària– sobre les causes i els efectes d'un problema que afecta a una de cada deu criatures a França. Des que va aparèixer fa un any en la seva versió original, el llibre s'ha convertit en tot un fenomen, que acumula més de mitja dotzena de premis –entre els quals hi ha el Femina i l'Strega– i del qual s'han venut més de 300.000 exemplars. Traduït al català per Marta Marfany, i editat per Anagrama, submergeix el lector en una experiència traumàtica que encara ara tortura la seva autora.

Els Jesuïtes de Catalunya han comptabilitzat 145 víctimes d'abusos sexuals per part de 44 agressors des del 1948 fins a l'actualitat. Són els resultats d’una investigació –realitzada amb el bufet d’advocats Roca Junyent– que aquest dijous ha presentat l'orde religiós, en el marc de les actuacions davant el reguitzell de casos d'abusos sexuals comesos als seus centres educatius. L'informe recull casos que les víctimes han fet arribar directament a la institució, però també denúncies presentades als Mossos d'Esquadra i casos que han destapat mitjans de comunicació.