La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha detectat tres casos d'enverinament de milanes a dos vedats de caça de Mallorca (Palma i Santanyí), per la qual cosa s'han obert dos expedients sancionadors que han traslladat a la Fiscalia amb la sol·licitud d'obertura de diligències d'investigació penal.

Quan les aigües es congelen al nord d'Europa, les aus aquàtiques inicien la seva migració cap a zones més càlides del sud, com les Illes Balears. Però cada any n'arriben menys. Així ho mostra l'anuari que acaba de publicar el grup d'ornitologia balear (GOB). El cens de 2023 comptabilitza un total de 23.913 aus, 2.559 menys que l'any passat, el que suposa una davallada del 9,67%. El descens n'és una constant, ja que la xifra de l'any passat se situa per davall de la mitjana dels darrers vint anys, que fou de 26.674 aus. Per a Manuel Suárez, un dels responsables de l'estudi, la clau estaria en l'escalfament global, ja que "els darrers anys, en l'àmbit general, no estan arribant tantes aus i la lògica és que les temperatures més altes fan que algunes espècies no tinguin la necessitat de desplaçar-se dels seus llocs de residència".

 A les Balears hi ha 34 espècies en perill d’extinció i, per tant, es troben en una situació poblacional de major risc. Segons les dades del Servei de Protecció d’Espècies del Govern, n’hi ha també unes altres 50 considerades vulnerables. Moltes d’aquestes espècies són endemismes, és a dir, només les trobam a les Balears i, si desapareixen, ho fan completament, s’extingeixen a tot el planeta. Això les fa més vulnerables. 

La Guàrdia Civil ha detingut un home de 64 anys com a presumpte autor d'un delicte contra la flora i la fauna, concretament, per la mort d'una milana reial. El mes d'abril passat es va localitzar una milana reial en una finca rústica de Porreres. Quan se li va realitzar la necròpsia, es va establir com a causa probable de la mort la intoxicació mitjançant enverinament, motiu pel qual es va obrir una investigació.

Quan el 2019 el Consell de Govern va acordar aprovar l’ampliació de les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), amb un increment d’11.000 hectàrees, va quedar pendent una àrea molt sensible a la part central de la Marina de Llucmajor, considerada el millor hàbitat per a la milana (Milvus milvus) en tot Balears. Per aquest motiu, quedarà inclosa en una segona ‘fornada’ de mesures ambientals que prepara el Pacte mitjançant un decret llei.

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir; el director general d'Endesa a les Illes Balears, Martí Ribas, i el coordinador de l'Àrea de Conservació del GOB, Toni Muñoz, han participat en l'alliberament d'un exemplar de milana a l'àrea recreativa de Caubet, a Bunyola. Amb tot, el cap del Servei de Protecció d'Espècies, Ivan Ramos, ha explicat els resultats del darrer cens complet de l'espècie a Mallorca, elaborat entre el 2019 i el 2021, que confirmen que la recuperació de la milana a l'illa manté la progressió dels últims anys.

El Servei de Protecció d’Espècies ha participat aquesta setmana en l’alliberament de 21 milanes (Milvus milvus) al Parc Natural de les Sierras de Cazorla, Segura i Las Villas, a la provincia de Jaén. D’aquestes, onze han estat aportades per la Conselleria de Medi Ambient i Territori després d’haver estat extretes de diversos nius naturals per part d’Agents de Medi Ambient, tècnics de la Conselleria, el GOB i GREFA.

La població de la milana a les Illes Balears ha superat el risc d'extinció i actualment la seva població a l'Arxipèlag s'ha recuperat i estabilitzat fins a nivells que situen l'espècie fora d'aquest risc. Fa 15 anys a les Illes només vivien 20 parelles d'aquest ocell i actualment, segons l'autora del Llibre Vermell dels Vertebrats de les Illes Balears, Carlota Viada, n'han comptabilitzades 200. Així en aquest període la població de la milana a les Illes Balears s'ha multiplicat per deu.

El Parc Natural de l'Albufera de Mallorca col·labora en el primer programa estatal de cria en captivitat de l'hortolà de canyet i ha donat dues parelles d'aquesta espècie protegida a l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, que s'encarrega d'impulsar un programa pilot amb l'objectiu de reintroduir l'ocell a zones humides que formen part de la Xarxa Natura 2000 valenciana.

El GOB ha demanat a la Conselleria de Medi Ambient que ampliï la Zona d'Especial Protecció d'Aus (ZEPA) de la Marina de Llucmajor perquè es tracta de la zona de Mallorca més important per la conservació d'aquesta espècie en perill d'extinció a l'Estat.

La Conselleria de Medi Ambient ha alliberat aquest dijous dues milanes (Milvus milvus) al Puig de Sant Miquel, a Montuïri. Segons han explicat en un comunicat, els dos exemplars es trobaven sota custòdia a les instal·lacions del Consorci de Recuperació de Fauna de les Illes Balears (COFIB) i els han alliberat després que els tècnics donassin la seva aprovació.

La població de milana (Milvus milvus) a Menorca s'ha incrementat fins a arribar a les 50 parelles gràcies a la instal·lació d'un punt d'alimentació al Parc Natural de l'Albufera del Grau, segons ha informat aquest diumenge la Conselleria de Medi Ambient. El menjador es va col·locar el 2013 per evitar que els rapinyaires cercassin aliments a l'abocador del Milà i minimitzar l'efecte dels esquers enverinats.

La població de rapinyaires protegits a les Balears, com ara el voltor negre, el voltor lleonat, l'àguila peixatera, l'àguila coabarrada i la milana, evoluciona favorablement, segons ha explicat el cap del Servei de Protecció d'Espècies de la Conselleria de Medi Ambient. El conseller Miquel Mir, durant la presentació del llibre l'Àguila coabarrada a Mallorca. Una peça necessària, ha destacat que la reintroducció d'aquesta espècie ha estat un èxit perquè des del 2011 la població no ha deixat d'incrementar-se fins a arribar a les deu parelles a la serra de Tramuntana i Migjorn, segons el darrer cens fet el maig.

Per primera vegada els educadors del Parc Natural de Mondragó han observat un niu d'aligot (Buteo buteo) amb un poll durant les tasques de seguiment naturalístic, segons ha informat la Conselleria de Medi Ambient i Territori en un comunicat. Tot i que l'any 2019 ja hi van poder observar una colla d'aligots, no ha estat fins ara que han pogut confirmar que han nidificat dins aquest espai natural protegit.

El GOB ha localitzat un exemplar mort de milana reial, una espècie en perill d'extinció, en una finca de Sant Joan, a Mallorca. Segons un comunicat del grup, l'au podria haver estat enverinada de manera intencionada.

El GOB ha denunciat que aquest cap de setmana un exemplar de milana reial ('Milvus milvus'), espècie en perill d'extinció a tot l'Estat, ha resultat mutilada per un cep il·legal en un vedat de caça de Llucmajor, on va quedar atrapada. El rapinyaire fou localitzat per un ciclista, segons han detallat en un comunicat. Després de ser alliberat, l'exemplar va fugir amb la pota seccionada en el moment en què la persona que el va trobar l'intentava ficar en una motxilla per dur-lo a un centre de recuperació animal. Segons el GOB, les seves possibilitats de supervivència són molt baixes.

El Grup balear d'ornitologia i defensa de la naturalesa (GOB) ha presentat aquesta setmana un escrit de denúncia a la Unió Europea per l'"incompliment probable", per part de les autoritats, de la directiva europea relativa a la conservació d'aus silvestres. L'escrit, dirigit a la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea, afirma que la Marina de Llucmajor podria disposar d'un grau de protecció major però que l'"actitud passiva i irresponsable" del Govern ho està impedint. Aquesta actitud estaria afavorint, asseguren, "el plantejament de projectes que afecten negativament els valors naturals de la Marina de Llucmajor". Entre els projectes esmentats, hi ha "la construcció d'una línia d'alta tensió elèctrica, que transcorrerà al llarg de 25 quilòmetres de la Marina (110 torres), i la tramitació en curs de dos projectes de parcs fotovoltaics, que afecten un total de 75 hectàrees".

L’Agència Menorca Reserva de Biosfera, juntament amb agents de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, fan un seguiment de l’amenaçada milana reial. Tot i que la seva tendència cap a la seva preservació és positiva, els investigadors asseguren que les amenaces encara persisteixen.