A mesura que les democràcies occidentals es polaritzen cada cop més, els votants de les zones rurals i les ciutats petites s’enfronten regularment als seus homòlegs dels centres urbans més grans. Tot i que no és un fenomen nou, i certament no és l’únic factor que afecta els patrons de votació, la fractura entre el medi rural i l’urbà és un motor important de les guerres culturals actuals. Aquesta dinàmica, que l’economista Andrés Rodríguez-Pose ha descrit de manera evocadora com la “venjança dels llocs que no importen”, indica que l’augment populista actual reflecteix de manera clara les disparitats geogràfiques.

Ara fa aproximadament mig any, en aquestes mateixes planes, parlava d’un tema en el qual ara vull insistir. Com més temps passa, més penso que les meves preocupacions eren fonamentades, i més veig que estem perdent el temps en l’acompanyament públic a la transició cap a l’era digital. El nou model social pot significar un gran progrés per a tots, però està ple de perills davant dels quals no adoptem mesures preventives. Són molts els aspectes a considerar, però ara em centro en la forma d’organització de les nostres economies.