Oriol Lafau continuarà al capdavant de l’Oficina de Salut Mental del Govern de les Illes Balears, segona ha avançat el digital mallorcadiario. "És una molt bona noticia per a mi, i apostaré per una línia absolutament continuista amb la feina feta els darrers vuit anys", explica Lafau a l'ARA Balears. En la mateixa línia, assegura que mantindrà l'equip amb el qual ha fet feina. "Som els depositaris de tota la història i la saviesa que hem adquirit fent feina a primera línia, amb bons professionals i projectes". L'Oficina de Salut Mental dependrà d'una direcció general homònima, de la qual encara no es coneix el o la responsable. Ara bé, Lafau s'alegra que la salut mental adquireixi aquest rang, però espera que "tot vagi acompanyat de recursos, pressupost i bona feina".

Més de 185.000 persones pateixen a les Illes Balears algun trastorn mental i 5.000 d’elles, de tipus greu, segons les dades del Pla Estratègic de Salut Mental del Govern. Aquestes patologies han adquirit visibilitat arran de la pandèmia, pel fet que el confinament va provocar un increment del 280%, per exemple, en els trastorns d’ansietat a Espanya, d’acord amb les dades del 2022 de la Fundación Anar. Malgrat la major consciència sobre la necessitat de tenir empatia amb els que tenen problemes mentals, això no es tradueix en l’àmbit laboral. Un 72% de les persones d’entre 18 i 64 anys que pateixen aquesta situació ni tenen ni cerquen feina, segons un estudi de la Fundación Adecco. La dada que reflecteix les dificultats d’aquests ciutadans per accedir al mercat laboral és la de la seva taxa d’ocupació, que és només del 16,9%. A les Balears, únicament 482 persones amb problemes mentals estan inscrites com a sol·licitants d’ocupació al SOIB.

El Consell de Mallorca ha concertat 70 places per atendre persones amb una discapacitat associada a un problema de salut mental, una acció a la qual destinarà 1.297.934,75 en els pròxims tres anys. La concertació l'han signada aquest dimecres dematí la presidenta de la institució, Catalina Cladera, i la consellera de Drets Socials i presidenta de l'IMAS, Sofia Alonso, juntament amb representants de Deixalles Calvià i l'Associació per a la Salut Mental Gira-sol. A l'acte també hi han assistit el director insular de Persones amb Discapacitat i Innovació Social de l'IMAS, Andrés López; el president de la Fundació Deixalles, Josep Falcó; la presidenta de Deixalles Calvià, Francisca Maria Martí, i el gerent de Gira-sol, Alfonso Suárez, a més dels gerents d'Estel de Llevant i Es Garrover i de la federació 3Salut Mental.

Durant anys, la possibilitat que les persones amb discapacitat intel·lectual (DI) presentin un trastorn psiquiàtric ha estat menystinguda tant per professionals com per gestors sanitaris, per considerar-lo menys debilitant que la mateixa discapacitat intel·lectual, o per creure que és una conseqüència d'aquesta. Així, en moltes persones amb discapacitat intel·lectual que presenten algun trastorn psiquiàtric, aquest no se'ls ha diagnosticat i, per tant, no han rebut el tractament corresponent, que els hauria pogut millorar molt la qualitat de vida, segons explica Laura Masferrer, directora general de la Fundació Granés.