La Xarxa d'Atenció Directa a Persones en Entorns de Prostitució (Xadpep) de l'Ajuntament de Palma va atendre durant el 2025 un total de 1.328 persones, 55% de les quals eren casos nous i el 45%, persones que ja havien estat ateses anteriorment pels serveis municipals. Segons la regidora de Serveis Socials i Igualtat, Lourdes Roca, aquesta elevada proporció de noves situacions evidencia que "continuen apareixent casos nous" i que cal reforçar els mecanismes de prevenció, detecció i acompanyament.

“Tones de joves wow.” Així es referia un dels scout (seleccionador de top models) preferits de Jeffrey Epstein a les joves que havien reclutat per a una de les moltes estades que preparaven a Eivissa fa una quinzena d'anys. Ho va escriure en un correu enviat l'any 2010, en què aparentment s’organitzaven sessions fotogràfiques amb models d’alt nivell. Les referències constants a l'edat i els comentaris que hi ha als missatges entre el magnat nord-americà –que es va suïcidar el 2019 a la presó, a Nova York– i els seus col·laboradors confirmen que Eivissa va tenir un paper clau en la xarxa d’influències i espais de negocis internacionals, amb el rerefons de companyia de joves, identificades sempre com a girls a les comunicacions.

La Guàrdia Civil ha desmantellat a Mallorca una organització criminal dedicada al tràfic de dones amb finalitats d’explotació sexual. L’operació ha acabat amb cinc persones detingudes, quatre homes i una dona, i amb l’alliberament de dotze dones immigrants en situació administrativa irregular, la majoria procedents de Sud-amèrica, especialment de Colòmbia.

La Policia Nacional ha alliberat a Palma 15 dones d’origen xinès víctimes d’explotació sexual que eren captades a través d’anuncis a les xarxes socials per una organització criminal d’aquest país asiàtic. En el marc de l’operació, s’han detingut 14 persones —12 a les Illes Balears i dues a Barcelona—, set de les quals han ingressat en presó provisional per ordre judicial.

Dones d'entre 25 i 44 anys, amb un nivell educatiu baix i responsabilitats familiars. Aquest és el perfil predominant de la prostitució a les Balears, segons ha informat aquest dilluns Metges del Món en un comunicat amb el qual vol visibilitzar la situació de les dones en situació de prostitució amb motiu del 25N –Dia Internacional contra la Violència cap a la Dona. L'entitat ha atès 1.215 prostitutes al llarg de 2025. "La prostitució és una de les formes més greus de violència de gènere i té conseqüències profundes per a la salut física, sexual i mental de qui la pateix. Es tracta d'un problema de salut pública de proporcions epidèmiques que exigeix la implicació activa dels sistemes sanitaris en la detecció, prevenció i atenció d'aquestes violències", assenyala el comunicat.

Lluís Ballester Brague (Galícia, 1960) és doctor en Sociologia (UAB) i en Filosofia (UIB), graduat en Treball Social i professor de Mètodes d’Investigació a la Universitat de les Illes Balears. Les seves principals línies de recerca s’han centrat en la prevenció basada en programes de competència familiar, la sociologia de la joventut i els impactes de la pornografia en la infància i l’adolescència. Aquest divendres, dia 10 d’octubre, a les 20 hores, a la sala d’actes de s’Agrícola, oferirà la conferència titulada La connexió entre la pornografia a Internet i els canvis en la prostitució, presentada pel metge manacorí Antoni Truyols. 

La prostitució a Palma és cada vegada més deslocalitzada i digitalitzada. Aquesta és una de les principals conclusions de la jornada tècnica 'Prostitució deslocalitzada: abordatges locals a un problema global' que ha estat organitzada per l'Ajuntament de Palma i que ha tingut lloc aquest dijous. Es tracta de la primera acció programada per abordar aquesta problemàtica “cada vegada més present i invisibilitzada”, ha informat la Fundació Empresa Universitat de les Illes Balears.

L'informe Identificació de casos de tràfic amb finalitats d'explotació sexual del 2024 que ha elaborat la Unitat Tècnica d'Igualtat de l'Ajuntament de Palma determina que una de cada tres dones que es dedica a la prostitució a Palma és víctima de tràfic de persones o d'explotació. A més, estima que a Palma hi ha almenys 447 víctimes d'explotació sexual.

Com a lectora sempre m’ha sorprès la quantitat de prostitutes que apareixen en els llibres escrits per homes. Diria que els autors de la meva generació i més joves ja no representen amb tanta normalitat aquesta figura tan present en l’imaginari masculí. Com si fos la cosa més normal del món pagar diners per comprar relacions sexuals. Per descomptat que sempre hi busquen alguna cosa més que sexe, en les explotades: hi busquen poder i dominació, fer-ne el que volen sense haver de donar explicacions ni haver de respondre als requeriments de la persona amb qui s’han enllitat. És a dir, que molts paguen per poder-se desfer de la humanitat que tenen la mania de tenir les femelles humanes. Si encara no s’ha fet, algú hauria de dedicar una tesi doctoral a estudiar la figura de la puta en la literatura. Anava a dir en la literatura espanyola (i catalana), però un repàs mental per autors famosos de tots els continents deixa la trista conclusió del seu abast universal i transcultural. Ja sigui en aquell personatge de García Márquez que va decidir regalar-se una adolescent verge als noranta anys o el pare de família de Naguib Mahfuz que consumia ballarines de la dansa del ventre mentre tenia la dona tancada a casa, passant per tots els qui durant el franquisme no escrivien més que sobre les mares (santes) o les meuques, fins a un personatge de Chirbes que descriu amb repulsió les pobres marroquines de qui se serveix per satisfer-se. No és només que escriguin sobre prostitutes, és que sovint les representen amb un menyspreu vomitiu, un menyspreu que coincideix amb el que senten molts homes reals quan fan servir aquesta mena de serveis. Se senten atrets per les prostitutes però les odien perquè es venen, com si no fossin ells els que les compren i, per tant, els responsables de la degradació de les consumides. Són ells els que haurien de sentir vergonya per la immoralitat i la falta d’ètica que suposa fer servir una dona que no els desitja ni gaudeix de la relació, una dona que sovint o ha estat violada per ser convertida en puta o parteix d’una situació de necessitat extrema. No en tenen prou de violar-les a canvi de diners sinó que sovint són ells els qui contribueixen a fomentar el seu estigma social. Només cal veure com, en alguns diaris, es titlla les víctimes de la trama Koldo i companyia com a “senyoretes de dubtosa moral”. La moral dubtosa no és més aviat de qui es val del seu poder per tenir a disposició dones joves com si fossin mercaderies? L’estigma no hauria de recaure sobre els qui són capaços d’intercanviar-se éssers humans sense cap mena d’escrúpol?

Suècia ha declarat la guerra a OnlyFans i ha il·legalitzat la compra de vídeos sexuals personalitzats a través d'internet. Aquesta plataforma, on els usuaris només poden veure continguts si paguen una subscripció periòdica a la persona que els publica, és una de les afectades per una nova llei que entrarà en vigor l'1 de juliol. Suècia va ser el primer país del món que va criminalitzar els clients i no pas les prostitutes, amb una llei del 1999 que prohibeix la compra de serveis sexuals. Ara, el país escandinau actualitza el seu Codi Penal a les noves realitats i estén la prohibició també a certes pràctiques online.

Per primer cop sembla que ens arriba una bona notícia de la consellera de Feminisme: que el Govern està treballant per abolir la prostitució. Són intencions, és clar, i veurem en què queden, però ja és molt més del que hem tingut a Catalunya en els últims anys: unes polítiques regulacionistes que ens volen presentar l’anomenat ofici més antic del món com una sortida laboral més, una feina com qualsevol altra. Ada Colau va facilitar la feina als proxenetes adoptant aquest posicionament i venent-lo com a obert i inclusiu. Al comú dels mortals els pot semblar que aquest tema no va amb ells, que no hi tenim res a dir els qui no coneixem aquest món, però l’existència de xarxes d’explotació sexual i la impunitat amb què actuen representen una de les vergonyes més grans amb les quals convivim mentre ens omplim la boca d’igualtat i drets humans. ¿Podem treure pit de sensibilitat social mentre hi hagi persones que són comprades i venudes, llogades per hores i sotmeses a pràctiques denigrants i vexatòries? El PSOE ja fa temps que es va comprometre a avançar en l’abolicionisme tal com li han exigit les organitzacions feministes, però la cosa va lenta perquè, segons deia Ana Redondo, tocar el tema de la prostitució sempre genera polèmica. Els polítics que posen frens a aquests avenços tan necessaris en matèria d’igualtat ja ens explicaran per què se solidaritzen tant amb els proxenetes. És clar que els casos de corrupció que s’han destapat recentment on no falten mai les “señoritas” demostren que les resistències a posar fi a aquesta ignomínia deuen venir de dins mateix del partit. En tot cas benvinguda sigui la iniciativa de la consellera Eva Menor i esperem que els resistents pensin en les condicions en què viuen les prostituïdes i no pas en els seus principis ideològics i que no utilitzin aquesta qüestió per marcar perfil partidista.

La prostitució a Palma s’està desplaçant progressivament cap a espais menys visibles. Segons l’anuari 2024 de la Xarxa d’Atenció Directa a Persones que Exerceixen la Prostitució (XADPEP), el 56% de les persones en situació de prostitució ofereix serveis des d’habitatges particulars.

La primera vegada que Miquel va cobrar per un servei sexual tenia 19 anys. Les despeses de viure i estudiar a Londres s’havien disparat el segon any de carrera. Sense beca, compatibilitzava tres feines a temps parcial per costejar el préstec universitari i el lloguer. Els extres de l’hostal juvenil, el restaurant grec i el bar gai no donaven per a més. Llavors, en una aplicació de cites gai, va arribar la proposta: “Un individu em va oferir 500 lliures per pixar-li damunt. Era el que guanyava en un mes amb les altres feines”. Després d’aquesta experiència, va posar un anunci en línia i es va professionalitzar. Deu anys després, el mallorquí combina la prostitució amb el càrrec de secretari de relacions internacionals a l’Organització de Treballadores Sexuals (Otras), sindicat que representa a l’estranger reclamant drets per al col·lectiu.

Aquest llibre s’inscriu en una ja nombrosa tradició d’autobiografies per part d’això que ara s’anomena “treballadores sexuals”. I es publica ara, precisament quan fa poc de l’edició d'Historia de mis ocho pecados, de Lea Ferrer (pseudònim). Tots dos volums són d’aquells que s’oferten a Amazon sota l’epígraf Hechos reales.

L'Associació de feministes, abolicionistes i anticapitalistes de Vigo (Galícia) As Furias i el Lobby de dones han acusat la Universitat de les Illes Balears (UIB) de promocionar i legitimar el proxenetisme per organitzar una jornada sobre prostitució.

Les ofertes a internet prometien feines estables i ben pagades a Espanya. I el vol des de Sud-amèrica fins a l'aeroport de Barajas, a Madrid, també era abonat pel contractant. Quan arribaven a l'Estat, descobrien que tot era una mentida. Eren dones joves i pobres als seus països d'origen que buscaven una nova vida amb un futur millor. Quan aterraven, les informaven que aquest futur era exercir la prostitució durant 24 hores al dia els set dies de la setmana. Eren amenaçades i coaccionades: no tenien cap altra sortida i havien acumulat un deute de 4.000 euros (precisament pel vol i el viatge pagat) que havien de saldar amb el seu cos. El seu destí era malviure en un pis, la majoria a Barcelona, en condicions insalubres, i dormir amuntegades en matalassos en una habitació perquè les altres es feien servir per exercir la prostitució.

El gener del 2020 la notícia que una nina de 13 anys havia estat presumptament violada per un grup de joves durant la celebració de la nit de Nadal a Mallorca va commocionar la societat balear. La notícia va saltar a l'àmbit estatal i va derivar en una investigació que va acabar amb nombroses detencions i una controvèrsia en l'àmbit polític que va arribar fins i tot a Europa. Aquest divendres, 22 de novembre, s'estrena Las chicas de la estación, una pel·lícula dirigida per Juana Macías i inspirada en aquests fets, que explica la història de tres adolescents d'un centre de menors que cauen en una xarxa de prostitució.

Dimarts a la nit es va estrenar a TV3 i a la plataforma 3Cat la docusèrie Murs de silenci. Gran Escala 2000: una investigació periodística d’Anna Teixidor i Marc Faro que treu a la llum noves pistes sobre un prostíbul de luxe de Ventalló dels anys noranta, molt freqüentat per les elits, on els clients pagaven per mantenir sexe amb noies menors d'edat. Una de les revelacions més impactants del documental és la involucració en el cas del músic i exmilitar Josep Lluís Ortega Monasterio (1918-2004), pare de les havaneres en català, compositor de temes mítics com El meu avi i El canó de Palamós. La peça de 3Cat, feta a partir de molts anys de recerca, consultant centenars de documents i testimonis, demostra que Ortega Monasterio era soci d'Antolín Fernández, proxeneta amb nombrosos antecedents per robatoris, violència i prostitució il·legal i fundador del polèmic local de Ventalló. Fernández va morir el 1989 i el Gran Escala 2000 va continuar en mans de la seva germana, Rolíndez Fernández, que va ser condemnada a 5 anys de presó el 1992.

Entre els clients del prostíbul Gran Escala 2000 de Ventalló (Alt Empordà), un local amb fama d’exclusiu, freqüentat per les elits de la Costa Brava i que era la darrera parada dels comiats de solter més passats de voltes, hi havia també càrrecs públics i funcionaris de l’Estat. Les prostitutes més cobejades del bordell eren menors d’edat vulnerables de famílies desestructurades, d’entre 15 i 17 anys, captades a la conurbació de Barcelona amb ofertes falses de cambrera de restaurant. Una bona part de la clientela del local va quedar documentada als informes de la policia perquè feien el pagament amb targetes de crèdit. El 15 de maig del 1992 i després de dos mesos d’investigació i seguiments que van incloure fins i tot fotografies del complex d’alt estànding des d’un helicòpter, els Mossos d’Esquadra van irrompre al prostíbul per desmantellar-lo en una operació que es va saldar amb una vintena de detinguts. Entre aquests, a banda dels propietaris i treballadors del local, van aparèixer més endavant també empresaris i càrrecs públics, com l’alcalde de Vilamalla, Ferran Prat, i el regidor i exalcalde de Sant Pere Pescador Joan Casamort. Les expectatives que va aixecar el cas i la possibilitat d’una condemna exemplar per als clients de més volada que s’allitaven amb les menors es van anar desinflant, sobretot quan el procés es va resoldre excepcionalment en tan sols mig any (quan altres casos de menys complexitat s’instrueixen durant anys) i només van acabar condemnats els propietaris i alguns treballadors del prostíbul, ja que el tribunal va considerar que els clients no podien conèixer l’edat de les noies. 

Escàndol a TikTok. La direcció de la companyia sabia, com a mínim des del 2022, que hi havia un "elevat" nombre de menors de 13, 14 i 15 anys que es despullaven en aquesta xarxa social davant de persones adultes a canvi de monedes virtuals, unes recompenses que els usuaris poden destinar als creadors de contingut que els agraden. Així ho revelen uns documents interns de la companyia que ha publicat la ràdio pública nord-americana NPR.