<![CDATA[Ara Balears - cigrons]]> 10 <![CDATA[Ciurons dels Estats Units]]> Espanya va tirar als fems 1.214 milions de tones de menjar el 2023. No tenc ni idea de quina equivalència es pot establir per saber de quant estam parlant, però la xifra impressiona. Només amb aquestes xifres ja es justifica l’aprovació per part del govern estatal de la Llei contra el desaprofitament alimentari. A més, compleix amb objectius socials, ambientals i econòmics. Si és cert que la donació d’aliments havia anat creixent d’acord amb la conscienciació de la societat, ara serà obligatòria per llei. Ja ningú hauria de sentir vergonya per demanar les sobres a bars i restaurants i s’incentivarà el consum dels productes de temporada, ecològics i lletjos. I aquí ens trobam amb l’absurd de menjar la fruita i la verdura amb els ulls, sense tenir en compte les formes en les quals venen de la naturalesa. Pomes i peres amb un aspecte lacat desapareixen dels prestatges com si estiguessin preparades per fotografiar-se a Instagram sense filtres, quan l’explicació sol ser més senzilla: duen dies, setmanes o mesos viatjant o emmagatzemades en cambres frigorífiques. De la mateixa manera, amb només mirar les etiquetes, trobam als supermercats una varietat de ciurons més petits de l’habitual, conreats als Estats Units. Uns que deuen el seu nom a una localitat de Salamanca i que, per un problema amb la denominació d’origen, se n’han apropiat els estatunidencs. I els compram com de proximitat, quan han arribat de més de 7.000 quilòmetres enfora.

]]> <![CDATA[Cinc propostes de llegums per als més petits més enllà de l'amanida]]>

Que complicats són de donar els llegums a la canalla: no ajuda ni la seva forma (aparentment poc amiga d'empassar-se), ni el seu gust rústic ni tampoc la seva pell, sovint aspre i, segons com, una mica indigesta. Aquestes llavors poc agraciades no són un cavall guanyador en la gastronomia infantil, en què la pasta a la bolonyesa i el pollastre fregit solen endur-se la millor fama. Ara bé, també és culpa de com els adults hem preparat sempre aquests ingredients, amb tendència a l'avorriment i a una posada en escena que ve poc de gust. I no es tracta exactament de fer ara que els llegums siguin el plat més sexi d'Instagram o el més viral de TikTok, però certament tenen més possibilitats de les que els acostumem a donar i, sobretot pel que fa a la canalla, es poden degustar de maneres més divertides, emmascarades i especialment saboroses. Com a mínim que no sigui dit que no hem intentat introduir-los un aliment ple de nutrients i proteïnes tant o més interessants que les de la carn.

]]> <![CDATA[Tàrtar de cigrons i pera]]> <![CDATA[Amanida de cigrons cruixents amb col kale. La recepta de la cuinera Teresa Carles]]>

La cuinera Teresa Carles, del grup homònim, explica com preparar a casa una amanida per llepar-se els dits: amanida de col kale amb cigrons cruixents, formatge parmesà i vinagreta.

]]> <![CDATA[Els cigrons aporten més ferro que la carn vermella, sempre que es combinin amb verdures i hortalisses]]>

Els cigrons s’han convertit en el llegum desitjat per a tots els tipus de dietes perquè entre les propietats nutricionals que aporten a l’organisme hi ha especialment el ferro, que pot ser més important que el que aporten els productes d’origen animal sempre que se sàpiguen combinar al plat amb dos tipus d'aliments bàsics: les verdures i les hortalisses, explica la nutricionista Anna Costa, que cita fonts del BEDCA, la base de dades de composició dels aliments. “Per a les dietes vegetarianes i veganes, els cigrons són apreciats per l’aportació en proteïnes i en ferro, però per a totes les altres també pels hidrats de carboni, en format de midó, envoltat d'una fibra fermentable per part de la nostra microbiota, a diferència dels cereals”, afegeix Costa.

]]> <![CDATA[Què cuino aquesta setmana? 10 receptes per sucar-hi pa]]>

1.

Pèsols amb ous

]]> <![CDATA[Com cuinar la millor coca d'hummus amb anxoves i olives negres? Una recepta de la cuina dels ibers, els grecs i els romans]]>

Fins al 7 de maig l’ARA ofereix La cuina antiga, La cuina medieval i renaixentista i La cuina modernista de l’historiador i gastrònom Jaume Fàbrega. Tres volums de Viena Edicions per conèixer una mica millor la història de la cuina catalana, la més antiga (escrita) d’Europa.

]]>