No li va ser fàcil a Marga Prohens trobar un substitut per a Carlos Simarro a la Direcció General de Costes i Litoral. Quedava poca legislatura, i el PP tenia pendent un compromís electoral una mica complicat, perquè les competències principals de la costa encara són de l’Estat:arreglar les casetes de vorera, els escars i també altres negocis dins domini públic. Va ser una aposta electoral de Prohens, principalment a Formentera i, per aquest motiu, és ben a prop d’aprovar-se un projecte de llei del litoral que vol evitar demolicions. Maria Joanquina Ferrer és funcionària de la CAIB des del 1996. És llicenciada en Dret i, sobretot, honesta: acaba de denunciar un intent de suborn, precisament d’un negoci litoral. En el moment de fer aquesta entrevista, els fets no es coneixien.

L'executiu de Pedro Sánchez ha decidit dur al Tribunal Constitucional la Llei 3/2025 de protecció i ordenació de la costa valenciana, una norma que, com la que prepara el Govern, pretén crear un marc per salvar edificacions i activitats econòmiques irregulars dins el domini públic maritimoterrestre. Bars, petits restaurants i xibius que incompleixen la Llei estatal de costes s’inclouen dins el registre de construccions que la normativa considera d’“interès cultural”, sota el pretext de protegir el patrimoni. Segons la Generalitat Valenciana, l'objectiu de la norma és “garantir la seguretat jurídica i la continuïtat de les activitats econòmiques existents, incloses les construccions que, sense perjudici del compliment de la normativa sectorial, es considerin d’interès cultural”. El Govern de Marga Prohens té enllestida la norma per aprovar-la com a projecte de llei i tramitar-la al Parlament, però fonts de l’Executiu asseguren que això no passarà fins després de Pasqua.

L’Audiència Nacional ha desestimat el recurs contenciós administratiu presentat per l’Ajuntament de Sant Joan de Labritja i ha confirmat la resolució del Ministeri per a la Transició Ecològica que denegava la concessió per a l’ocupació de 635 m² de domini públic maritimoterrestre a Portinatx, al nord d’Eivissa. La sentència obliga a demolir vuit casetes varador i una terrassa i a retornar el terreny al seu estat original, sense cap ocupació privativa, la qual cosa posa fi a més de dues dècades de conflicte legal sobre aquest tram de costa.

El GOB ha acusat la Direcció General de Costes i Litoral d'incomplir la Llei de costes des de fa un any i mig en autoritzar terrasses en platges com Albercuix (port de Pollença), Muro i el port d'Alcúdia o el solàrium d'un hotel a la Colònia de Sant Jordi, posant en "greu perill" el lliure accés del litoral. El grup ecologista ha denunciat aquest dimecres en un comunicat que el departament dependent de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua fa mesos que vulnera la Llei de costes i el seu reglament general en la tramitació de les sol·licituds d'ocupació del domini públic marítim terrestre (DPMT).

El GOB Menorca vol posar fi als perills que la presència d'embarcacions suposa per als banyistes i ha reclamat al Govern que prohibeixi la navegació i fondeig en la franja que va des de la vorera fins als 50 metres. Els ecologistes consideren que ni embarcacions ni motos d'aigua hi tenen res a fer, en aquest espai, estigui o no balisat –llevat de circumstàncies de força major, com una avaria.

Els ciutadans de les Illes ja poden dir al Govern com els agradaria que fos la futura llei de litoral. La Conselleria de la Mar ha iniciat el tràmit de consulta prèvia per definir aquesta norma que el PP va prometre en campanya electoral. Segons figura a la documentació adjunta que acompanya l'exposició, l'objectiu és protegir el litoral i, especialment, els elements que es consideri que tenen valor patrimonial: "Es persegueix la protecció, conservació i millora del patrimoni històric i cultural del litoral", afirma la resolució del director general, Carlos Simarro. En una recent conversa amb l'ARA Balears sobre aquesta normativa, Simarro va insistir en "la importància que el Govern faci ús de les seves competències, per protegir aquells elements com escars i casetes de vorera, que realment tenen valor".

En l’àmbit jurídic s’estudiarà durant molt de temps com un grup de persones van aconseguir tombar una de les normes més importants per a l’ordenació del territori i l’activitat econòmica a Espanya: el reglament de costes. El Tribunal Suprem ha donat la raó a la plataforma dels afectats de Formentera per la modificació que en va fer l’Estat l’any 2022. El seu misser, el mallorquí Jaume Cuart, no oculta la seva satisfacció per una victòria que no es plantejava senzilla. L’Estat no podrà aplicar tot un corpus normatiu que, per a molts, suposava la fi dels seus negocis o la retallada de les seves propietats.

L'Audiència Nacional ha tancat definitivament la història del quiosquet de Cala Torta, que durant mig segle va oferir menjar i beure als qui acudien a aquest emblemàtic espai natural durant la temporada d'estiu. Després d'una llarga batalla judicial entre els seus titulars i la Direcció General de Costes del ministeri de Transició Ecològica, aquest mes de gener, una sentència del màxim tribunal ha donat la raó a l'administració en el tancament i demolició que va decretar l'any 2019 per caducitat de la concessió.

La Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua estrena funcions després del traspàs parcial de les competències de Costes, amb una aposta per la protecció de la posidònia. En el primer procés d'exposició pública d'instal·lacions en domini públic marítim-terrestre ha iniciat el tràmit final per fer cinc camps de boies a zones diferents de les Balears amb un mateix objectiu: protegir la posidònia.

Després del triomfalisme polític i d’afirmar que “les competències de Costes arriben a les Balears”, el que ha arribat és la realitat. Ni hi ha cap transferència, ni les Illes són competents en Costes, una matèria exclusiva de l’Estat. Així ho constata un informe jurídic de l’Advocacia de l’Estat a petició de la Demarcació de Costes de les Balears, al qual ha tingut accés l’ARA Balears i que explica amb detall com és el govern espanyol i no les Balears qui es reserva les competències fonamentals de Costes. “Hi ha hagut un traspàs d’algunes funcions, però les competències com a tals no s’han transferit, perquè són exclusives de l’Estat. Tampoc és res nou, perquè és el mateix que ha passat en els altres casos, com Andalusia, Canàries i Catalunya”, explica una font del Ministeri de Transició Energètica i Repte Demogràfic que demana no ser identificada.

El proper 27 de juliol farà un any que la Direcció General de Costes de l'Estat va denegar als propietaris del restaurant El Bungalow de Palma la possibilitat de regularitzar l'edifici. Ocupa el domini públic i, per això, els en va ordenar la demolició en un termini improrrogable de sis mesos. Per tant, aquest termini del qual disposaven els propietaris es va exhaurir fa pràcticament sis mesos.

L'Ajuntament de Pollença ha paralitzat la demolició d'un dels mollets del Port –el del passeig d'Anglada Camarassa– després que l'antiga concessionària de la instal·lació iniciàs el dia anterior les obres per esbucar-lo. Des del Consistori al·leguen que Costes no té la llicència d'obra per executar aquestes actuacions i que podria suposar un impacte mediambiental "irreconduïble". Per això, des de l'Ajuntament demanen que es faci una avaluació "més profunda" dels efectes que podria tenir la demolició en la modificació dels hàbitats: "Una intervenció d'aquesta envergadura en una zona sensible i protegida de la badia requereix els informes i expedients pertinents", ha apuntat l'Ajuntament en un comunicat.

La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ha assegurat que les obres a la nova Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) d'Eivissa estaran llestes a finals d'any, en novembre o desembre, i, per tant, "per juny o juliol de 2024 podria estar operativa". Ribera ha assenyalat que s'han invertit 27 milions d'euros en el projecte i que se'n beneficiaran 150.000 veïnats, a més de la població flotant que arriba a l'estiu a diversos termes municipals.

El Govern de les Illes Balears ha tornat a anunciar que l'Arxipèlag tindrà les competències de costes aquest 2022 i asseguren que el traspàs serà efectiu abans d'acabar l'any. En aquest sentit, la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, ha explicat durant el ple del Parlament que "el document està pràcticament tancat".

La Llei de costes diu que no es poden construir noves edificacions al litoral ni a la zona de servitud, tampoc aquelles que impliquin un augment de volum, alçària i superfície de les construccions existents. Tres institucions diferents, en funció de l’àrea on es produeixin les infraccions, vigilen el litoral. Magdalena Pons, directora de Territori i Paisatge de la Conselleria de Medi Ambient, admet que “és un embolic de competències”. El Govern autonòmic s’encarrega de controlar el terreny rústic, dins els 100 metres a partir del domini públic maritimoterrestre. Però no és l’únic implicat. Els consells insulars tenen la responsabilitat en el terreny urbà i la Demarcació de Costes del Ministeri de Transició Ecològica vigila la zona de domini públic maritimoterrestre, des de les aigües interiors fins als primers sis metres, que s’anomenen servitud de trànsit.

La Conselleria de Medi Ambient i Territori ha sancionat amb 320.000 euros una constructora que estava construint dos habitatges, un magatzem, una piscina, una cambra de màquines i una pèrgola, entre altres coses, sense autorització ni declaració responsable, en una zona de costa protegida ubicada a Porroig, al municipi de Sant Josep de sa Talaia.

Qui governa què? Es responsabilitza del desenvolupament d’una competència el nivell de govern correcte? Els politòlegs Ignacio Jurado i Sandra León, en l’estudi La governança multinivell a Espanya, conclouen que no. Basant-se en els resultats de la seva enquesta del 2018, però que avui dia, amb la pandèmia, agafen encara més vigència, comproven que el 58,8% dels ciutadans atribueixen la responsabilitat de la gestió de Salut al govern espanyol, i el 63,4%, la d’Educació. Curiosament, són “dues de les competències més importants” que es troben en mans de les comunitats autònomes. En el cas de les Balears, els resultats són encara més grans, amb unes xifres aproximades del 60% i 65%, respectivament.

El PP Menorca ha anunciat aquest dimecres un seguit d'accions legislatives amb la intenció de desencallar la problemàtica que afecta les casetes de vorera i la intenció de Demarcació de Costes de derruir-les. En aquest sentit, els populars presentaran una moció urgent en el Senat per exigir la paralització de totes les ordres de demolició que afecten les casetes de vorera, així com la renovació de les concessions per a un termini mínim de deu anys.