L'Associació de Bibliotecaris, Arxivers i Documentalistes de les Illes Balears (ABADIB) ha expressat el seu rebuig frontal a la moció que el ple de l’Ajuntament de Palma aprovarà aquest dijous, impulsada per Vox i avalada pel PP. La iniciativa cerca encarregar un estudi exhaustiu dels fons bibliogràfics municipals per "garantir una oferta equilibrada i representativa en castellà i en català", però, segons l'entitat, aquesta proposta posa en qüestió el criteri professional dels serveis bibliotecaris i introdueix paràmetres polítics en un àmbit que està regulat per marcs legals clars i criteris tècnics.

El ple de l'Ajuntament aprovarà aquest dijous una moció de Vox, que serà avalada pel PP, per encarregar un estudi que quantifiqui els títols en cada idioma, ja que la formació ultradretana considera que a les biblioteques municipals hi ha pocs llibres en castellà. MÉS per Palma, però, considera que aquesta nova ofensiva "és absurda". "Ens trobam davant una cortina de fum per tapar l’abandonament real de les biblioteques de barri per part del PP i Vox", ha denunciat el regidor Miquel Àngel Contreras. La de Son Cladera està tancada temporalment des del mes d’abril, i les de Gènova i Sant Jordi han estat a punt de fer-ho a causa dels impagaments dels lloguers per part de l’Ajuntament.

Ana (73) i Enriqueta (no vol dir l’edat, però confessa que és a prop dels 80) surten de la biblioteca de Cultura Artesana (la Misericòrdia) amb un llibre de Susanna Tamaro a la bossa. Ambdues formen part d’un club de lectura que ha començat fa poc, i que se centra especialment en la gent gran que no té l’hàbit de la lectura. Quan se’ls demana com va, totes dues xerren sense aturar, a la vegada, entusiasmades. “Em costa, però cada vegada n’entenc més. No ho deixaré mai”, diu Ana mentre pega botets de contenta. “Has d’escriure que només hi he faltat una vegada perquè tenia examen de català”, afegeix orgullosa –és de Còrdova– abans de partir cap a ioga. Aquestes dones exemplifiquen què són avui en dia les biblioteques. “Són un espai de comunitat entorn dels llibres, un lloc on trobar-nos amb altres”, diu Carolina Guayta, directora de la biblioteca de Can Salas.

És al fons del vestíbul de l’actual Ajuntament de Palma: un espai històric de govern, ja que abans havia estat la seu de la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca, la institució que governava tant la capital com el conjunt de l’illa. Des de la seva porta envidriada s’endevina un espai màgic, amb prestatgeries i taules de fusta. S’hi ha hagut de posar un cartell a l’entrada: “Només usuaris”, per dissuadir els turistes amb ganes de fer-s’hi un selfi. En aquest espai, amb els visitants, amb els convidats a les noces que se celebren a l’Ajuntament i amb els regidors i el públic que acudeix als plens, hi conviuen 25.000 llibres: els que integren el fons de la biblioteca de Cort, inaugurada el 19 de setembre del 1935, ara fa 90 anys.

Llegim a l'ARA que l'Ajuntament de Barcelona ha rebut una notificació en què se'ls adverteix que cap dels fons provinents del govern americà es poden destinar a "programes que promoguin la diversitat, l'equitat o la inclusió". Els "fons" arribaven a la Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra, amb un projecte per “promoure l'intercanvi cultural i el diàleg entre Barcelona i els Estats Units”.

Des de Sabadell i Palma, respectivament, Gisela Planas (Granollers, 1984) i Jaume Taltavull (Ciutadella de Menorca, 1985) viuen dues realitats completament oposades quant a recursos i entorn, però conflueixen en la passió per una professió que es basa a compartir coneixement, tradicionalment en suport escrit, sense demanar res a canvi. Tot i que les biblioteques són, avui dia, molt més que llibres.

A Sarrià hi fan una biblioteca nova i, esclar, bé l’han de batejar. Aquesta biblioteca només podia portar un nom: el de J.V. Foix, un dels més grans poetes catalans de tots els temps. Al costat del seu nom, tots els noms dels altres candidats, sarrianencs de naixement o d’adopció, empal·lideixen. Foix va néixer a Sarrià en aquells temps que els sarrianencs baixaven a Barcelona, hi va viure tota la vida, i hi va morir. La seva família hi tenia dues pastisseries, una al carrer Gran i l’altra a la plaça de Sant Vicenç (la V del seu nom és perquè sant Vicenç és el patró de Sarrià), a quatre passos de l’església dedicada al sant. Malgrat les dues pastisseries, que encara hi són, Foix no era pastisser. No n’havia après l’ofici, em va dir un dia, ell era tipògraf. 

Dilluns comença la consulta perquè els veïns empadronats a Sarrià-Sant Gervasi, majors de 14 anys, decideixin el nom de la nova biblioteca que l’Ajuntament ha construït a la plaça de Sarrià. Ens ho va explicar ahir la Sílvia Marimon, i era un goig llegir-ho, perquè el districte va sobrat de candidats amb mèrits indiscutibles, com els que tenen els “finalistes” J.V. Foix, Núria Pompeia, Carme Serrallonga i Emili Teixidor. I també s’hi van considerar els noms de Dolors Monserdà, Clementina Arderiu i Carme Karr. 

Contra foc, aigua, arna, pols, ignorància i fanatisme, un exèrcit anònim de dones cuida els llibres. És una resistència íntima, sense èpica, sense revolució, sense armes.

S’acaba ja l’agost, aquest agost de calors inaguantables, de sequera demolidora, de canvi climàtic aclaparador. Demà és santa Mònica, que va ser mare de sant Agustí, la festa del qual celebrem dilluns. El bisbe d’Hipona, al nord de l’Àfrica, va ser un savi admirable. Sempre li he tingut devoció. De jove, quan estudiava llatí, vaig traduir un petit assaig seu, De cura pro mortuis gerenda (De la cura que hem de tenir amb els morts). Es tracta d’un text molt bonic, relativament breu, en què Agustí exposa la pietat que hem de tenir pels morts, el record… la cura, en definitiva, tal com el títol llatí indica amb tota propietat. El pare Alexandre Olivar, que va ser professor de llatí dels novicis (parlo de Montserrat), ens va fer traduir aquest petit opuscle del bisbe d’Hipona. Érem pocs, quatre o cinc, fèiem les classes al jardí, quan el temps ho permetia, i suposo que el pare Alexandre volia fer ell mateix una traducció del text d’Agustí i així tindria una base on treballar. No sé si la va arribar a fer mai. I potser tot això m’ho imagino. Una altra raó de la meva admiració per Agustí és la seva diguem-ne autobiografia, les Confessions, on explica la seva vida dissoluta en la joventut, la seva conversió, la influència de la seva mare, Mònica, en aquesta conversió. Agustí és un gran escriptor, filòsof i teòleg, i va tenir una enorme influència. Li agradaven els jocs de les paraules i els significats. Sempre recordo una frase seva, escrita a les narrationes in psalmos, en què, parlant del Nen Jesús, diu: Infans erat et Verbum. (És a dir: "No parlava i era la Paraula"). Ara els nostres mestres i mestresses fan servir sempre la paraula infant per parlar dels nens i nenes, de les criatures, de la mainada, de la canalla, etc. No saben que infant és aquell que encara no parla. Potser caldria que coneguessin una mica l’etimologia de les paraules.

El Premi Internacional a Millor Biblioteca Pública del 2023 que atorga la Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA) a biblioteques noves és per a la barcelonina Gabriel García Márquez, inaugurada ara fa un any. Quina alegria. Com llegíem a l’ARA, les altres candidates eren la Janez Vajkard Valvasor de Krškov (en un antic monestir, a Eslovènia); la City of Parramatta (d’Austràlia), i la Shangai Library East (a la Xina). “El més important és com dona sentit a la cultura, l'educació i el servei", ha dit el gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona, Ferran Burguillos, que ha recollit el premi amb la directora, Neus Castellano. Aquestes paraules són importants, perquè no es premia només l’arquitectura.

Estic molt contenta. Llegeixo a l’ARA les meravelloses conseqüències immediates del pacte del PP i Vox al poble de la meva àvia paterna: Borriana. Han ordenat que es “retirin de la biblioteca municipal les revistes en català Camacuc, Llengua Nacional, Cavall Fort, El Temps, Sàpiens i Enderrock”. No sé si me’n deixo alguna. El regidor de Cultura, Jesús Albiol, de Vox, va anar a la biblioteca a intentar confiscar les pernicioses revistes i després va publicar aquest tuit: “El @ajuntburriana no seguirá promoviendo al (sic) separatismo catalán con el dinero de los burrianenses. No somos catalanes de segunda, somos valencianos y españoles de primera”. El tuit acabava amb un “Al carrer”, escrit en majúscules, que entenc que és en valencià i no en català, perquè llavors se l’hauria de suspendre de sou. El tradueixo, doncs: “Al carrer” vol dir aproximadament “al carrer”.

Qui més qui menys, en algun moment de la vida, ha perdut un llibre. Pot haver passat durant un trasllat, en el moment d’embalar-los en capses per transitar d’un domicili a un altre. Conec persones que han desenvolupat al llarg dels anys una sèrie de procediments tècnics impecables per fer capses de llibres, numerades i per autors, amb codis precisos que eviten la pèrdua d’alguns exemplars durant els trajectes. Altres vegades resulta que hem deixat el llibre a una estudiant, una amiga, una cosina, i el llibre no ha tornat. La capacitat per oblidar els llibres que hem manllevat és infinita. Qui el va deixar ha oblidat que ho va fer; qui el va llegir també, en apropiar-se’n. Pot passar que no localitzem el llibre perquè el criteri de classificació de la biblioteca de casa és un desori, o perquè tenim els volums apilats per terra sense solta ni volta. El llibre desapareix, i no trobem la ruta per identificar-lo. L’havíem vist fa poc, teníem la certesa del racó, de l’espai que ocupava damunt la taula de treball, o a la segona fila de la lleixa i per això no el vèiem. 

Tinc la biblioteca endreçada per colors. Això, en el món del llibre, és una heretgia, però dins del meu cap té molt de sentit per dos motius. El primer és estètic: és com queda més maca i, per a mi, que en una altra dimensió soc arquitecta i/o interiorista, aquest és un argument de pes.

Durant anys, l'enginyer de mines jubilat Bruno Schröder va convertir casa seva en una gran biblioteca. L'home tenia 88 anys, vivia tot sol a Mettingen, un poble de Renània del Nord, i era un amant de la literatura. Va col·leccionar més de 70.000 exemplars, que guardava meticulosament en prestatgeries de fusta construïdes per ell mateix. Amb la seva mort fa unes setmanes, Alemanya ha descobert la biblioteca domèstica més gran del país, segons informa Der Spiegel. En un reportatge, el diari alemany relata com Schröder va acumular tota mena de títols, des de novel·les, poesia i assaigs fins a llibres d'especialitats i de butxaca.

En un poble de Salamanca de poc més de 6.000 habitants, Peñaranda de Bracamonte, és on va tirar endavant el seu primer club de lectura, 23 anys enrere. Hi va néixer, la bibliotecària María José Garcia. Casualitats de la vida, un dels convitats d’aquell club (que era juvenil) va ser l’escriptor i pedagog mallorquí Miquel Rayó. No s’hauria imaginat llavors que dues dècades després viuria a Mallorca i treballaria com a bibliotecària a Can Sales, a Palma.

Llibres ordenats per gènere, per autor o per edat del futur lector. A les biblioteques hi ha moltes maneres de presentar els llibres. A les escolars generalment estan classificats per edat, però i si els ordenem pensant en els infants? I si un nou ordre, aparentment desordenat, pot servir de ganxo per atraure nous lectors?

Trenta-tres anys després de l'inici del projecte, les obres de la Biblioteca Pública de l'Estat a Barcelona tenen finalment una data concreta: el dia 14 de setembre començarà l'enderroc de l'ala adjacent a l'Estació de França, que ara escapça el solar on s'aixecarà la biblioteca en paral·lel a la infraestructura ferroviària. L'enderroc d'aquest edifici, que havia acollit oficines de l'estació i de la Universitat Pompeu Fabra i que ara està en desús, durarà uns cinc mesos. Després d'alliberar el solar, d'uns 180 metres de llargada, està previst que la construcció de la biblioteca comenci a finals del 2023 i que les obres, pressupostades en 55 milions d'euros, estiguin enllestides el 2027.

La labor de les biblioteques municipals de Sineu i Binissalem, concretament els seus projectes d'animació a la lectura, ha estat guardonada pel Ministeri de Cultura i Esport, en col·laboració amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), en la XXII edició dels Premis María Moliner.