El Govern ha presentat aquest dilluns la campanya de neteja del litoral per a la temporada 2026, un dispositiu de 23 embarcacions finançat amb l’Impost de Turisme Sostenible (ITS), que es va iniciar l’1 de maig i s’allargarà fins al 30 de setembre.

El Consell Insular de Formentera ha decidit intervenir motu proprio al litoral davant la manca d’actuació del govern espanyol (l'administració competent) en el manteniment dels elements de protecció dels sistemes dunars del Parc Natural de ses Salines.

A les Illes Balears l'espai costaner no només constitueix un patrimoni ambiental de primer ordre, sinó que també és un pilar estructural de l'economia i la identitat de l'Arxipèlag. Els ecosistemes costaners —platges, dunes, salines, albuferes, penya-segats i praderies de posidònia— funcionen com a hàbitats interconnectats i inseparables, part d’un tot harmònic. La seva preservació és clau per a la bona salut de la biodiversitat marina i terrestre i, a més, representen un factor d’excel·lència en el model turístic.

La posidònia encara perd terreny, tot i la creixent conscienciació sobre la importància de la seva conservació, les accions privades i públiques en defensa seva i una normativa específica que impera des de fa set anys. Les dades constaten que el ritme de la seva destrucció ha baixat de manera considerable, però, malauradament, també evidencien que “encara no podem parlar de recuperació de superfície en termes absoluts”, lamenta Núria Marbà, professora d’investigació de l’Imedea (CSIC-UIB) i especialista en aquesta planta fonamental per a l’ecosistema marí.

Mentre que la legalització de cases irregulars en sòl rústic avança gràcies a la Llei de simplificació, l'altra promesa d'amnistia que va fer el PP durant la campanya electoral, les construccions al litoral, està enrocada. El text de la futura llei de costes no ha arribat encara al Parlament tot i ser una prioritat de Prohens i el Govern ha hagut de cercar substitut aquest estiu a l'exdirector general de Costes, Carlos Simarro, que ha entrat com a diputat al Congrés en substitució de Sandra Fernández.

El GOB ha presentat el Manifest per un litoral habitable, segur i protegit, amb l’objectiu de fer front a la pressió que pateixen les cales i platges de les Balears durant l’estiu. El document reclama una gestió més responsable del litoral i demana la implicació de les administracions públiques per preservar aquests espais naturals.

El GOB ha acusat la Direcció General de Costes i Litoral d'incomplir la Llei de costes des de fa un any i mig en autoritzar terrasses en platges com Albercuix (port de Pollença), Muro i el port d'Alcúdia o el solàrium d'un hotel a la Colònia de Sant Jordi, posant en "greu perill" el lliure accés del litoral. El grup ecologista ha denunciat aquest dimecres en un comunicat que el departament dependent de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua fa mesos que vulnera la Llei de costes i el seu reglament general en la tramitació de les sol·licituds d'ocupació del domini públic marítim terrestre (DPMT).

El Consell de Formentera, a través de la Conselleria de Medi Ambient, ha obert un expedient sancionador a vuit concessionaris de platges, concretament referits als quioscs de platges, per no desmuntar les instal·lacions entre el 15 de gener i el 15 de febrer.

El GOB Menorca vol posar fi als perills que la presència d'embarcacions suposa per als banyistes i ha reclamat al Govern que prohibeixi la navegació i fondeig en la franja que va des de la vorera fins als 50 metres. Els ecologistes consideren que ni embarcacions ni motos d'aigua hi tenen res a fer, en aquest espai, estigui o no balisat –llevat de circumstàncies de força major, com una avaria.

El Govern permetrà que els escars i altres edificacions tradicionals irregulars que hi ha al litoral de les Balears es puguin catalogar, encara que no siguin Bé d'Interès Cultural (BIC) en un intent de salvar-los de la demolició que des de fa anys planeja sobre ells a instàncies de la Direcció General de Costes de l'Estat.

Nou cas de vandalisme a Mallorca. Aquesta vegada ha tingut lloc a unes roques del litoral de Portopetro, a Santanyí. Segons ha informat a l'ARA Balears un veí de la zona, la pintada hauria aparegut fa al voltant d'una setmana. De fet, el mateix resident ha posat en coneixement l'Ajuntament de Santanyí dels fets, però assegura que, fins ara, no ha obtingut cap resposta i la pintada, que veu des de lluny, continua allà.

Els veïns de Bendinat han anunciat una concentració per protestar contra les obres al litoral per part de l'hotel Bendinat per posar-hi gandules i para-sols. En un missatge a la xarxa X, la plataforma Menys turisme, més vida ha indicat que la convocatòria, sota el lema 'Salvem la nostra terra', està prevista per a aquest dissabte a les 10.30 davant l'hotel. El col·lectiu ha demanat als assistents que duguin pancartes.

El GOB i un grup de veïns han denunciat que es fan obres a la zona de domini públic litoral de Portals Nous, les quals, segons l’entitat ecologista, incompleixen la normativa vigent. El GOB ja ha posat els fets en coneixement de la Demarcació de Costes mitjançant una denúncia on es deixa constància que el maig es van dur a terme unes obres “davant l’hotel Bendinat, consistents en la construcció de diverses terrasses, senders, escales i plataformes de formigó sobre les roques del litoral”. Segons els ecologistes, “aquestes obres s’han fet per a ús i servei de l’hotel Bendinat i els seus clients”, un fet que ha generat molta indignació entre els veïns i els residents habituals de la zona, que han publicat diferents imatges a les xarxes socials.

La regularització de les construccions il·legals en sòl rústic que prepara el Govern, que s'inclourà en el Decret llei de mesures urgents per a la simplificació administrativa, no podrà aplicar-se fàcilment al litoral. El motiu: la protecció que hi va decretar fa 25 anys el Govern de Jaume Matas mitjançant les Directrius d'Ordenació el Territori (DOT).

L'Ajuntament de Calvià ha aturat, a petició de la Direcció General de Costes i Litoral, el muntatge del xibiu més impactant de la costa d'aquest municipi, el de Cala Falcó, que hauria ocupat pràcticament tota la part central d'aquesta petita platja natural. La seves dimensions, respecte de les de la cala, són certament significatives, com es pot apreciar a la imatge que acompanya aquesta informació.

Els propietaris d’unes 3.000 construccions aixecades dins del domini públic maritimoterrestre de les Illes estan pendents de si la llei balear de costes que ja tramita el Govern els pot donar algun benefici o garantia respecte de la seva situació actual. Aquestes edificacions en general tenen sobre seu l’espasa de Damocles de la llei estatal de costes, que en molts casos n’imposa la demolició. El director general de Costes del Govern, Carlos Simarro, ha confirmat a l’ARABalears que l’Executiu tindrà enllestida “ben aviat” una primera versió de l’avantprojecte de llei, amb el que estan fent feina per intentar donar una solució a les construccions litorals que tenen un valor patrimonial i que es troben dins dels dominis de l’Estat, entre altres qüestions.

La Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua estrena funcions després del traspàs parcial de les competències de Costes, amb una aposta per la protecció de la posidònia. En el primer procés d'exposició pública d'instal·lacions en domini públic marítim-terrestre ha iniciat el tràmit final per fer cinc camps de boies a zones diferents de les Balears amb un mateix objectiu: protegir la posidònia.

Després del triomfalisme polític i d’afirmar que “les competències de Costes arriben a les Balears”, el que ha arribat és la realitat. Ni hi ha cap transferència, ni les Illes són competents en Costes, una matèria exclusiva de l’Estat. Així ho constata un informe jurídic de l’Advocacia de l’Estat a petició de la Demarcació de Costes de les Balears, al qual ha tingut accés l’ARA Balears i que explica amb detall com és el govern espanyol i no les Balears qui es reserva les competències fonamentals de Costes. “Hi ha hagut un traspàs d’algunes funcions, però les competències com a tals no s’han transferit, perquè són exclusives de l’Estat. Tampoc és res nou, perquè és el mateix que ha passat en els altres casos, com Andalusia, Canàries i Catalunya”, explica una font del Ministeri de Transició Energètica i Repte Demogràfic que demana no ser identificada.