Amb la mort del papa Francesc van emergir les condolences, també del líder de Vox, Santiago Abascal. De manera molt concisa, es va unir a "les oracions de milions de catòlics per l'ànima de Francesc"; res a veure amb l'agraïment a Benet XVI quan va morir, amb lloança a la seva crida a "ser minories creatives que fermenten la societat amb bé" i el seu "amor a Espanya". Vox va combatre Francesc en la seva mirada de la immigració i la pobresa, amb la qual el Papa va avisar els líders mundials. Per això, Abascal va arribar a titllar-lo de "ciutadà Bergoglio" i ha confraternitzat amb crítics com el cardenal ultraconservador enemic de Francesc, Robert Sarah. De fet, el partit té càrrecs vinculats a l'organització secreta ultracatòlica El Yunque, amb inicis paramilitars, i la ultraconservadora Opus Dei hi té força càrrecs. Quin entramat catòlic condiciona Vox?

"Non serviam" (“No et serviré”, en llatí) són les paraules que la tradició cristiana atribueix a Llucifer, quan es revolta contra Déu i li fa saber que renuncia a ell. James Joyce fa servir aquesta expressió al seu Retrat de l'artista adolescent, quan el seu Stephen Dedalus pren la decisió de fer vida d'artista i, segons ell mateix: “No servir més allò en què no crec, se'n digui llar, família o Església” (podeu llegir l'obra en la traducció al català de Teresa Vernet; em sembla que no n'hi ha una versió més recent). En general, "Non serviam" es considera una expressió de rebel·lia que poden invocar tots aquells que s'aixequen contra el pensament dominant.

Ni que sigui amb dificultats enormes, vivim una època en què s’intenten desmantellar els abusos sistèmics. Mònica Terribas acaba d’estrenar El minuto heroico, una docusèrie de Max feta per The Mediapro Studio on es constata el control coercitiu a dones de diferents edats i indrets pertanyents a l’Opus Dei. Aprofitem l’entrevista per parlar reposadament sobre el seu moment vital, les polèmiques que ha viscut, el fet de deixar la ràdio i el pas del temps.

Molt sovint, quan es parla de l'Opus Dei la imatge que ens ve al cap és una família molt nombrosa i molt religiosa. Però sota d'aquest tòpic hi ha molt més: hi ha una institució molt jerarquitzada i elitista en la qual es donen abusos laborals, psicològics i espirituals, tal com revela El minuto heroico. Yo también dejé el Opus Dei, la docusèrie de Mònica Terribas per a Max que s'estrena aquest divendres. La periodista recopila el testimoni de tretze dones de llocs i edats diferents que relaten les seves dures experiències dins de la institució. Les dones que apareixen al documental no es coneixien entre elles i, així i tot, el relat de totes és pràcticament calcat, la qual cosa deixa en evidència que hi ha un modus operandi dins de l'Opus Dei. "Quan persones tan allunyades entre elles diuen el mateix vol dir que hi ha una doctrina que es va traslladant de generació en generació i d'un país a un altre. Confegeix un sistema de vida i de pensament que acaba afectant la voluntat i la integritat de les persones. Et deixa sense llibertat", explica Terribas. Una de les frases que sentien més habitualment aquestes dones quan estaven a l'Opus Dei era "has de ser estora perquè els altres trepitgin tou".

"Si aquest llibre hagués hagut de sortir primer a Espanya, no s'hauria publicat". Qui fa aquesta reflexió és el periodista i investigador britànic Gareth Gore. Aquest dimecres, la seva obra Opus (Pòrtic, 2024) desembarca a l'Estat traduïda en castellà i català, després de sortir a la venda als Estats Units. "Crec que a Espanya l'Opus Dei hauria utilitzat la seva influència i el seu poder per parar-ne la publicació", reitera Gore, que atén l'ARA a Madrid.

Els va lligar amb brides a una taula. Amb el tors nu, tapats amb una tovallola petita i només calçotets. Duien un antifaç i no veien res. Només sentien les pessigolles que ell els feia per tot el cos. J.G. era president d’un club de futbol, el Valldoreix, i guia espiritual dels nois. Els havia conegut en clubs juvenils de l’Opus Dei, a Barcelona i Sant Cugat, i s’havia apropat a ells per ajudar-los, ja que travessaven moments difícils.

La Conselleria d'Educació i Universitats destinarà al concert d'Aixa-Llaüt per al curs 2023-2024 prop de 2,8 milions d'euros, segons ha pogut saber l'ARA Balears. Aquest fet suposa un increment de 400.000 euros en relació amb l'assignació concedida pel Pacte de Progrés el curs passat, de 2.400.000. Aquest increment, del 16%, està vinculat a l'augment de professorat del centre. El curs 2022-2023 Aixa-Llaüt tenia 60 professors i dos substituts, segons les dades d'Educació. Enguany, en canvi, en té 68 i sis substituts. L'increment d'efectius és del 19% i de 12 docents. Cal tenir present, però, que l'escola ha perdut set alumnes, i ha passat de 711 a 704, un 1% menys. El centre, vinculat a l'Opus Dei, separa els nins i nines per raó de sexe i, en conseqüència, contravé la LOMLOE, així com la Llei d'educació de les Illes Balears. La Conselleria ha apostat per donar-los un any de marge perquè s'adaptin a la normativa. Si no ho fan, el concert decaurà.

Fa pocs dies, aquest diari es feia ressò de la decisió d’instaurar un nou uniforme femení a les vuit escoles que la Institució Familiar de l’Educació, vinculada a l’Opus Dei, té repartides per Catalunya. El canvi en la manera de vestir de les alumnes se circumscriurà a les peces inferiors: a sota de la clàssica faldilla de quadres, amb una llargària per davall dels genolls, s’hi incorporaran uns pantalons curts. A més, també es redissenyarà l’actual faldilla per tal que la part superior sigui prou ampla per evitar que les noies puguin doblegar-se-la amb vista a mostrar un tros més gran de cama. La decisió ja ha estat comunicada a les famílies, que tenen un marge de temps de dos cursos per implementar la novetat en el vestuari de les filles. Tanmateix, el més destacat de la notícia transcendeix la moda, i cal posar l’èmfasi en el detonant del nou uniforme. 

L’escola gironina Les Alzines, que des del curs 2022-2023 s’ha obert a l’ensenyament mixt a l'ESO incorporant nens, com altres escoles de la Institució Familiar d'Educació, vinculades a l'Opus Dei, ha decidit que l’uniforme femení, format per la clàssica faldilla escocesa, incorpori uns shorts a sota per tal de fer-lo més decorós. La nova faldilla també té la part superior més ampla perquè les alumnes no se la puguin doblegar i fer-la més curta alçant-la per damunt dels genolls. Les famílies ja han rebut l’avís del nou canvi de vestuari, que alguns pares atribueixen a la barreja de nois i noies a les aules a secundària, on abans segregaven per sexe.

El Govern no ha aclarit si finalment mantindrà el concert a Aixa-Llaüt, un centre que segrega per sexes i que, per tant, incompleix la LOMLOE i la Llei Educativa de les llles Balears. El portaveu del Govern, Antoni Costa, ha assegurat no saber si es podrà mantenir, però no ho ha descartat. El centre, vinculat a l'Opus Dei, "no ha quedat fora del concert. S'està negociant, perquè l'expedient no està tancat". El Govern "estudia fórmules jurídiques" per fer possible la continuïtat del concert. "Volem tranquil·litzar els pares, els al·lots i els docents del centre", ha afegit. Costa també ha dit que s'estudien "actuacions diferents" i que "no s'aniria contra la LOMLOE" si s'adoptessin.

El Govern de les Illes Balears no ha inclòs el centre Aixa-Llaüt en el document de renovació de concerts educatius per al període 2023-2028, en el qual es destinaran 1.352 milions d'euros a les despeses de funcionament dels centres educatius d'aquest tipus. L'ARA Balears ha consultat Educació per saber de quina manera s'actuarà i la resposta ha estat la següent: "No estan inclosos en aquest document de concerts perquè estan immersos en un procés administratiu per recurs d'alçada a la resolució –de l'anterior Govern– que els denegava el concert".

Les famílies i alumnes del Col·legi Aixa-Llaüt, vinculat a l'Opus Dei, s'han concentrat aquest divendres davant del Consolat de Mar per demanar a la Conselleria d'Educació que reconsideri la decisió de retirar el concert del centre –vigent des de l'any 2011– el pròxim curs 2023-2024. Les prop de 200 persones que s'han trobat han cridat "Armengol no tiene corazón". Bernat Morell, portaveu de les famílies, ha criticat que la decisió de la Conselleria discrimina "els 400 alumnes i 700 famílies del centre, a les quals s'empeny a anar a una escola privada, cosa que també farà que els professionals que fan feina a l'escola la perdin".

El col·legi Aixa-Llaüt ha interposat un recurs contenciós administratiu al TSJIB per intentar anul·lar la decisió –provisional– de la Conselleria d'Educació de retirar-li el concert educatiu, si a partir del curs 2023-2024 no ofereix tots els nivells educatius amb aules mixtes, segons ha confirmat la Conselleria a l'ARA Balears. La proposta que Aixa-Llaüt va fer, en el marc de la reunió de renovació de concerts del mes d'abril, va ser oferir només primer de Primària de manera mixta el pròxim curs. A partir d'aquí, a cada any s'aniria incrementant un nou nivell acadèmic mixt fins a completar-los tots de manera progressiva.

La Conselleria d'Educació deixa fora els centres que segreguen per sexe dels nous concerts educatius, que entraran en vigor el curs 2023-2024. El Consell de Govern ha aprovat aquest dimarts el Decret de concerts, que s'acull a la LOMLOE i estableix que les escoles no han de separar l'alumnat per sexe si volen accedir a qualsevol concert amb l'Administració. Ara com ara, l'escola privada Aixa-Llaüt, gestionada per l'Opus Dei i ubicada al Parc Bit, és l'únic centre que segrega per sexe amb concert, des d'Educació Infantil fins a Batxillerat.

“El periodisme se'n va a la merda: cada cop més les notícies no són els fets sinó la seva interpretació. La partió entre informació i opinió es transgredeix sistemàticament”. El dia 4 d’agost vaig fer aquest tuit, i a hores d'ara registra 451 agradaments i 152 repiulades. El vaig escriure després de llegir munts de suposades notícies, que en realitat eren interpretacions de biaix, sobre la carta apostòlica papal Ad charisma tuendum, que ressitua l’Opus Dei en l’organigrama –diguem-ho així I— eclesial.

"És com en una habitació que ja tenia els mobles i ara els hem mogut una mica de lloc". Així expliquen des de l’Opus Dei els canvis que ha promulgat el papa Francesc amb el document Ad carisma tuendum, bastant breu i simple. El canvi més visible i impactant és que a partir d’ara el prelat de l’Opus Dei ja no serà bisbe. La cadira ha canviat significativament perquè ja no porta mitra, però la resta de mobles es mantenen dins de l’habitació. I, el més important, amb la prelatura personal l’Obra continua tenint una habitació pròpia dins de l’Església.

El gest més agosarat del papa Francesc en aquestes darreres setmanes no ha estat viatjar al Canadà per demanar perdó als pobles indígenes (les allà anomenades “primeres nacions”) pel llarg maltractament patit pels seus infants en institucions catòliques, ni deixar-se cofar amb un barret de plomes de cap tribal, ni tan sols l’anunci d’una eventual renúncia. El gest audaç va ser, el 22 de juliol, la publicació d’un motu proprio pontifici que modifica substancialment l’estatus de les prelatures personals dins l’organigrama de l’Església catòlica. Sobretot, perquè de prelatures d’aquesta mena només n’hi ha una: la Prelatura de la Santa Creu i de l’Opus Dei.

Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) obliga la Conselleria d'Educació a finançar el batxillerat de l'escola privada Aixa-Llaüt, ubicada al Parc Bit de Palma i gestionada per l'Opus Dei, segons ha avançat el Diario de Mallorca i ha confirmat l'ARA Balears.

En menys de vint-i-quatre hores es van produir dos instants a Antena 3 que demostren l’olor de naftalina del grup Atresmedia. Dimecres al vespre, a El hormiguero, Pablo Motos va tornar a fer gala del seu masclisme tronat durant una entrevista a Santiago Segura i dues de les actrius de la seva pel·lícula Padre no hay más que uno. Segura, el creador del fastigós Torrente, promociona un film on reforça tots els estereotips sexistes al voltant de la figura de la sogra i com aquestes aixafaguitarres compliquen l’existència dels pobres homes. La pel·lícula, per cert, també és producció d’Atresmedia Cine.

Una vintena d'alumnes del col·legi concertat Llaüt de Palma s'han fet una foto fent la salutació feixista darrere dues banderes d'Espanya on també es podia llegir el nom de Vox. El centre, que pertany a l'Opus, ha lamentat els fets i assegura que es prendran les mesures oportunes contra aquesta acció "impròpia dels valors democràtics", com es pot llegir a la resposta per Twitter del col·legi a Ona Mediterrània i al diari 'dBalears', mitjans que han avançat la notícia.