Hi hagué un temps que no eren els al·lots ni les famílies, els que triaven escola. Era l'escola, que els triava a ells. Parlam d'una Mallorca que no existeix, però que encara glateix dins les memòries dels que la visqueren i en els maresos molinats de les cases d'aquell temps que gosen romandre dretes enmig del desordre i el desfici d'avui.

Fa uns dies conversava amb un bon amic que acaba de tornar d’un viatge per l’Argentina i Xile. Parlàvem dels ‘countries’ argentins, aquestes urbanitzacions tancades, vigilades i segures que les classes mitjanes-altes han hagut de construir per sentir-se segurs en un país on la fractura que provoca la desigualtat es tradueix no sols en un índex de criminalitat considerable, tot i que ha anat a la baixa, sinó en una percepció d’inseguretat que no recula, malgrat les estadístiques. L’explicació és fàcil, com em va fer veure el meu amic: els rics tenen por. No viuen a les seves torres de marfil, complexos d’apartaments exclusius i àtics de luxe per una qüestió estètica –o almanco no sols per això–, sinó també perquè estan acollonats. 

Sociòleg, educador social, i professor titular de sociologia de l’educació a la Universitat de Vic (UVic), Jordi Collet no entén la diversitat com res diferent de la normalitat, i per això, tampoc no entén que des de dins es visqui com un problema. Defensa fer un canvi de mirada i repensar l’escola per aprofitar els recursos d’una manera diferent de la que s’ha fet fins ara. Ho va explicar en una conferència a l’Escola Projecte, en el marc de la presentació dels primers premis de la Fundació Hermini Tudela que busquen, justament, les millors pràctiques d’inclusió. 

Aquest mes d’abril, la Conselleria d’Educació i Universitats ha tornat a llançar la convocatòria del Pla pilot de segregació lingüística, ara per al curs 2025-2026. Ja estava previst que fos així i que enguany el pla s’estengués a Secundària, a pesar de l’estrepitós fracàs de la convocatòria de l’any passat a Primària –dels 338 centres de les Balears, només s’hi adheriren 11, tots concertats.

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha donat la raó al Govern i ha rebutjat la petició d'un pare que va sol·licitar que el seu fill rebés un 25% de l'educació en castellà en una escola de Mallorca. Així ho ha anunciat aquest dijous la Sala Contenciosa Administrativa que ha desestimat el recurs presentat per l'home, ja que "la petició no es fonamenta en cap llei autonòmica ni estatal".

La comunitat educativa de les Illes Balears dona l'esquena al Pla pilot de lliure elecció de llengua pactat entre el PP i Vox. Segons una enquesta duta a terme per l'STEI, 207 de les 221 escoles públiques de l'Arxipèlag no s'afegiran al projecte de la Conselleria d'Educació, i les 14 restants encara estan pendents dels claustres per prendre una decisió. D'aquesta manera, el 94% dels centres tanca la porta a aquesta possibilitat, mentre que només el 7% es planteja l'opció d'adherir-se al pla. Cal recordar que el pròxim dilluns acaba el termini de 30 dies hàbils que han tingut els centres per mostrar la seva voluntat de participar-hi. De moment, l'escola concertada guarda silenci.

L'Obra Cultural Balear ha anunciat aquest dimarts que emprendrà accions legals contra el pla de segregació lingüística del Govern i que en demanarà la suspensió cautelar perquè no es pugui aplicar el curs que ve, segons ha manifestat l'entitat mitjançant un comunicat. Segons l'OCB, "el pla Vera no s'ajusta al marc legal actual, ja que pretén separar els alumnes per raó de llengua". D'aquesta manera, la segregació lingüística "va en contra del model lingüístic que ha estat vigent els darrers 25 anys, que s'ha demostrat que és un factor d'èxit del nostre sistema educatiu". A més, es tracta d'una mesura que "vulnera el Decret de mínims en relació amb les matèries que s'han d'impartir en llengua catalana".

Un de cada tres alumnes catalans es troba en situació de pobresa, segons la recent enquesta de condicions de vida de l'Institut d'Estadística de Catalunya. La xifra és alarmant, però resulta més greu si es té en compte també que bona part d'aquests infants i joves estudien concentrats en centres educatius segregats, és a dir, en escoles que no reflecteixen la composició social dels seus barris.

Fa molts anys que estudia i analitza la segregació residencial i urbana a Barcelona i Catalunya. Hi ha moltes diferències ara en relació amb fa 20 anys? 

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha assegurat aquest dijous que "en tema de llengua no hi ha cap motiu per a l'alarma ni per posar-se cap camiseta". Prohens ha fet aquestes declaracions després que el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, hagi estat rebut a l'IES Inca amb camisetes verdes en contra de la segregació lingüística que el Govern començarà a aplicar el curs que ve. A més, Prohens s'ha revindicat com "una defensora de la llibertat individual, fins i tot de posar-se una camiseta quan no hi ha res darrere".

El 21 de desembre els presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès van pactar una llei espanyola de plurilingüisme, en aplicació del programa d'Esquerra per a les darreres eleccions. A diferència de la reforma del règim lingüístic de la Unió Europea, una llei espanyola de plurilingüisme depèn només de la voluntat del legislador espanyol, i com que en l'actual conjuntura política tal voluntat es pot donar per feta és oportú que parlem d'aquesta llei amb una certa immediatesa.

La darrera proposta constitucionalista del PP consisteix en una esmena a la totalitat de la llei d'amnistia, que serà el papus contra el qual els patriotes espanyolistes projectaran, en els propers mesos, odis i entusiasmes. L'esmena es presenta com una mesura dissuasòria contra allò que el PP anomena “deslleialtat constitucional”, i inclou dues propostes cridaneres: la il·legalització tant dels referèndums d'autodeterminació com de les declaracions d'independència, i la dissolució dels partits i/o organitzacions que els promoguin. Diversos juristes (progressistes, d'acord) alerten que es torna a tractar d'una proposta involucionista, i que, en concret, la idea de dissoldre partits polítics entra en un terreny altament fangós i dubtosament democràtic. En realitat, es tracta d'un clàssic de l'arsenal retòric de la dreta: enduriment del Codi Penal contra allò que no els agrada. En aquest cas, per partida doble: d'una banda, es tractaria de recuperar (ampliat, i rebatejat com a deslleialtat constitucional) el delicte de sedició. I de l'altra, el que es proposa torna a anar en la línia de la llei de partits de l'època Aznar: lleis fetes a mida per deixar fora de la llei l'adversari a qui es vol impedir que pugui participar en el debat públic. En aquell moment es tractava de l'esquerra abertzale, ara de l'independentisme català.

La segregació de l’alumnat als centres escolars és conseqüència de dues idees falses que han dominat històricament la pràctica educativa: per una banda, la no acceptació ni el reconeixement de la diversitat com un fet natural i inevitable entre les persones; i per l’altra, el domini de la lògica de l’homogeneïtat, sempre a la recerca de la uniformitat i categorització de les persones, que és causa de discriminació i domini d’uns sobre altres. Aquesta discriminació repercuteix en la societat promocionant valors allunyats del respecte, la democràcia, la cohesió social o l’equitat.

Dedicar 20 milions d'euros a segregar els alumnes per llengua, com ha decidit de fer el govern de les Illes Balears, és un fet d'una gravetat sense precedents. Aquesta expressió (“gravetat sense precedents”) pot sonar com una frase feta, però en aquest cas és literalment certa. No és exagerat dir que és el fet més greu que ha passat fins ara a la política i l'autogovern de les Balears, i no deu ser perquè no n'hi hagin passat de ben greus al llarg dels darrers quaranta anys.

El portaveu del PSIB-PSOE, Iago Negueruela, ha manifestat aquest divendres en roda de premsa que l'expresident del PP José Ramón Bauzá "no va arribar tan lluny" com la presidenta Prohens en matèria lingüística. Per aquest motiu, ha agraït a la comunitat educativa la "dignitat" davant les "mentides del Govern". Concretament, Negueruela s'ha mostrat orgullós de la comunitat educativa i de les entitats socials de Mallorca perquè, considera, "han donat una lliçó democràtica i han trencat les mentides del Govern del PP", fent referència a la decisió de no presentar-se a la reunió prevista per a aquest matí amb la presidenta del Govern.