“Tones de joves wow.” Així es referia un dels scout (seleccionador de top models) preferits de Jeffrey Epstein a les joves que havien reclutat per a una de les moltes estades que preparaven a Eivissa fa una quinzena d'anys. Ho va escriure en un correu enviat l'any 2010, en què aparentment s’organitzaven sessions fotogràfiques amb models d’alt nivell. Les referències constants a l'edat i els comentaris que hi ha als missatges entre el magnat nord-americà –que es va suïcidar el 2019 a la presó, a Nova York– i els seus col·laboradors confirmen que Eivissa va tenir un paper clau en la xarxa d’influències i espais de negocis internacionals, amb el rerefons de companyia de joves, identificades sempre com a girls a les comunicacions.

El pi de Pollença ja és pujat, tot i una jornada marcada per l’aigua i per l’esqueixada del tronc durant el trasllat. Ho ha fet Joan Rebassa, de 17 anys, cap a les 21.50 h, en una plaça Vella plena i carregada d’emoció després d’un dia tan intens com inesperat. Amb el pi finalment conquerit, Pollença ha posat el punt final a les festes de Sant Antoni, en un any que quedarà gravat a la memòria col·lectiva.

Sant Antoni iguala la fe i les ganes. Les classes socials, el nivell econòmic i, fins i tot, l’edat. A la festa per excel·lència de la part forana no li han d’explicar res que no sàpiga ja. Conscient de totes les seves virtuds, la celebració ha tornat a desplegar a Manacor la mida justa d’artesania en la crítica i l'empatia envers la desgràcia.

Parlar del bar El Porrón a Manacor (obert l’any 1960) és fer-ho d’una autèntica institució santantoniera. D’una cafeteria pionera en l’elaboració dels primers foguerons de la ciutat, a mitjan anys 60 i amb figures l’any 1968, amb una clara influència valenciana importada els primers anys turístics. Tot i que, per dir tota la veritat, El Porrón era un bar de foravila, una de les primeres cases que quedaven fora del nucli, ben a prop de l’hospital privat que va estar en funcionament fins a finals de la dècada dels 70 i que ara és una residència.

Artà ha tornat a vibrar aquest divendres amb el primer ball del dimoni, el moment més esperat que marca l’inici simbòlic de Sant Antoni al municipi. A toc de canya, la banda de música ha fet sonar el reconeixibleTatatxín i, amb les primeres notes, han irromput a la plaça els dos dimonis, entre crits, aplaudiments i una expectació continguda que feia hores que es coïa.

Feliços al poder. La setmana gran de les festes de Sant Antoni ha tornat a Manacor. Un any després, l’ermità retorna amb força i l’assaig dels Goigs posa de manifest el seu estat de forma. Unes 2.000 persones han omplert aquest divendres la plaça de la Concòrdia (a l’antic barri de Fartàritx) per representar i cantar un sentiment viu de pertinença en temps de globalitat massiva.

Les festes de Sant Sebastià tornaran a convertir Palma en un gran escenari a l’aire lliure. El grup indie Crystal Fighters serà el cap de cartell del primer gran concert de les festes, el pròxim 16 de gener a la plaça d’Espanya, i donarà el tret de sortida a una programació musical que combina noms de projecció internacional amb una clara aposta pel talent mallorquí.

El Centre de Coordinació d’Emergències 112 ha atès, durant la nit de Cap d’Any, 987 telefonades que han derivat en el registre i la gestió de 135 incidents relacionats amb les particularitats d’aquesta nit. Són dades recollides des de les 20 h de dia 31 fins a les 8 h del matí de l'any nou.

Una de les festes més arrelades històricament arreu de les Balears és Tots Sants, data en que les famílies recorden els seus familiars difunts i se'ls fa una ofrena floral al cementiri. Aquesta tradició se celebra entre dia primer i dia 2 de novembre, dia de Tots Sants i dia dels Morts, respectivament. Des de fa gairebé dues dècades, emperò, la gastronomia i tradicions que envoltaven la festivitat de Tots Sants han anat en detriment a favor Halloween, la festa nortamericana importada d'Irlanda per excel·lència.

Bunyola forma part important de la història del teatre contemporani a les Illes, sigui com la companyia de Teatre de Bunyola o La lluna Teatre, el grup que l’any 1980 revolucionà, o si més no, remogué, el panorama dramàtic local. Antoni Maria Thomàs, juntament amb Francesc Aguiló, Gabriel Gamundí, i els bunyolins Miquel Morro i Rafel Ramis foren els responsables que poguéssim gaudir de peces tan emblemàtiques com Jacques i el seu amo, La mandràgora i Tot esperant Godot, entre d’altres. Una circumstància que va fer que el teatre, avui ja dedicat a Rafel Ramis, d’alguna manera quedàs una mica orfe, gairebé fins fa poc, quan el grup de components del Teatre de Bunyola varen ser els protagonistes del pregó de les festes de Sant Mateu. Alguns començaven a bufar el caliu del qual quedaven poques guspires, si bé sembla que ha estat la guspira de la tradició la que ha tornat a revifar de valent.

La polèmica al voltant de la Patrona, la neofesta organitzada per l'Ajuntament de Palma que es durà a terme aquest dissabte, 6 de setembre, continua creixent. Associacions de veïns de Palma han carregat contra Cort per l'organització d'aquesta celebració, que han criticat que "no sorgeix del carrer sinó del departament de màrqueting del Consistori". "Una festa en 'alta definició' amb rodes de premsa, logos, eslògans i un cartell musical que podria ser exactament igual que qualsevol altre festival d’Eivissa, Berlín o Toronto", han manifestat en un comunicat.

L'Ajuntament de Fornalutx ha emès un comunicat on denuncia els fets que es van produir aquest dissabte durant el carnaval d'estiu. Bregues a diferents punts del poble, insults i menyspreus i les faltes de respecte mostrades cap a l'equip organitzador. A través d'un comunicat, han denunciat que són fets "intolerables i vergonyosos".

Les festes del rei en Jaume de Santa Ponça celebren enguany la 31a edició i commemoren el 796è aniversari del desembarcament del rei en Jaume. La programació s'estén des d'aquest dissabte, 30 d'agost, fins al pròxim diumenge, 7 de setembre, i inclou diverses activitats. Entre les més destacades hi figuren:

La batlessa d’Algaida, Margalida Fullana, inicia la salutació del programa de les Festes de Sant Jaume interpel·lant la ciutadania: "Atura’t un moment… això que tens davant és una abraçada escrita. Aquestes línies no són només paraules –són per a tu, que estimes aquest poble”, diu abans de començar en el ja més protocol·lari: “Estimades algaidines i estimats algaidins…”.

Ciutadella viu amb gran intensitat el primer gran dia de colcada, amb la participació de 93 cavallers. La festa transcorre amb puntualitat i sense incidents ressenyables. El primer toc, a les dues en punt, ha fet esclatar la festa i la bauxa, que el flabioler ha anat escampant mentre replegava tots els caixers i cavallers participants. A les sis en punt, el caixer senyor, Carlos de Salort, ha fet la seva entrada al galop al Caragol del Born, el primer de la festa, que ha durat tan sols 45 minuts. Pocs minuts després s'ha sobrepassat l'aforament màxim permès, de 27.540 persones, fet que ha obligat a tallar l'accés a la plaça durant 16 minuts.

Decoració única, activitats dirigides per entretenir la mainada, menjar variat i, com a colofó, un detall per als convidats perquè s’emportin un record d’aquest dia. Una festa de revista (o, millor dit, instagramejable) –i també amb un cost econòmic important, segurament–. Però qui és realment el protagonista de la celebració? Els progenitors (per lluir-s’hi) o l’infant que fa un any més? Imma Marín, presidenta de l’Institut del Joc, ens acosta, amb els seus consells, a una festa d’aniversari genuïna: sense gaires complicacions i on la criatura participi –sota criteris i valors de la família– en la presa de decisions. “És essencial la seva implicació. No només per decidir, sinó també per corresponsabilitzar-se i fer coses”, subratlla. “Com més simple i senzilla sigui la festa, més la posarem a l’abast de l’infant: en canvi, si l’allunyem del que el nen pot decidir i participar serà una festa per quedar bé –i tot serà moníssim–, però serà més difícil que la senti seva”.

La massificació i l'increment extrem de la pressió humana encene cada any les alarmes a les festes de Sant Joan a Ciutadella i generen polèmica entre els residents. Tant és així que la regidora de Festes de l'Ajuntament menorquí, Esther Mascaró, assegura que els ciutadellencs creuen que "se'ls ha expulsat de la festa". "Molts s'estimen més quedar a casa i veure-ho per la televisió", diu. Com en els darrers anys, es preveu que la població del municipi es tripliqui aquests dies: es passarà dels 32.000 habitants actuals a més de 90.000. Qui envaeix més l'illa durant les festes: els mallorquins o els catalans?