La hipòtesi del suïcidi en el cas del jove mort dimarts passat d'una punyalada a la Coma, al terme municipal de Sant Llorenç des Cardassar, cobra cada vegada més força per als investigadors, si bé el grup d'Homicidis de la Guàrdia Civil encara manté obertes totes les hipòtesis.

El Govern ha arrencat aquest dimecres la segona fase d'excavacions a la fossa de la platja de la Coma a la qual se cercaran restes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil en una superfície total de 300 metres quadrats durant quatre o cinc dies.

L’Ajuntament d’Andratx ha signat aquest divendres la compra de la casa de Cas Metge d’Andratx, invertint en patrimoni destinat a instal·lacions municipals i també ha signat la compra de terrenys a Sa Coma per crear aparcament públic. 

El nin de quatre anys i resident a les Balears que dissabte passat va sofrir un ofegament en un parc aquàtic de la localitat de sa Coma (Mallorca) finalment ha mort el migdia d'aquest dilluns a l'hospital Som Espases, on estava ingressat.

Un nin de quatre anys es troba en estat crític després d'ofegar-se en un parc aquàtic a la Coma, a Sant Llorenç des Cardassar. Segons ha recollit Europa Press, els fets han tingut lloc al voltant de les 12.30 h, quan el SAMU ha rebut l'avís que un infant s'havia ofegat en una piscina del parc aquàtic. Aparentment, quan l'han tret de l'aigua, el menor es trobava en parada cardiorespiratòria.

Efectius dels Bombers de Mallorca han sufocat aquest dissabte un incendi en una casa a Sa Coma, al municipi de Sant Llorenç des Cardassar. Segons ha recollit Europa Press, el foc s'ha declarat al voltant de les 12.30 h. L'incendi ha cremat completament el garatge del domicili i un sofà de la primera planta, que també s'ha vist afectada pel fum.

La Generalitat de Catalunya ja ha recollit mostres genètiques de 30 famílies de combatents que moriren o desaparegueren arran del desambarcament del capità Bayo durant l'estiu del 1936. L'estudi, encarregat per la Direcció General de Memòria Democràtica de Catalunya i eleborat per l'historiador Gonzalo Berger, aporta dades de fins a 372 persones que participaren en l'expedició republicana i no retornaren a la Península.

El quart Pla de Fosses ha començat aquest dijous —juntament amb la tercera intervenció de Son Coletes—. Es tracta de la primera fase de l'exhumació de la fossa de sa Coma. L'equip d'investigadors ha començat aquest dijous a fer dues prospeccions en el punt de la platja de sa Coma (Sant Llorenç des Cardassar) més acostat a la mar, on el georadar havia indicat l'existència de materials que es podrien correspondre amb restes. Les fonts documentals asseguren que a la platja de sa Coma s'hi haurien enterrat centenars de cossos de milicians que arribaren a Mallorca l'estiu del 36 amb el capità Bayo.

El coordinador tècnic del quart Pla de Fosses del Govern, Cesc Busquets, alterna aquests dies la continuació de l'excavació de Son Coletes amb l'obertura de les fosses de sa Coma, que ha començat aquest dijous.

L'equip d'investigadors ha començat aquest dijous a fer dues prospeccions en el punt de la platja de sa Coma (Sant Llorenç des Cardassar) més acostat a la mar, on el georadar havia indicat l'existència de materials que es podrien correspondre amb restes. Durant deu dies, arqueòlegs i antropòlegs de la UTE (unió temporal d'empreses) formada per ATICS i Aranzadi faran una dotzena de prospeccions en quatre punts diferents de la platja.

“L’avi Valentí era un idealista, volia lluitar per la República i, per això, quan el vaixell del capità Bayo va passar pel port de Maó, s’hi embarcà sense dubtar-ho. Ja no en tornà mai”. De Barcelona estant, qui diu aquestes paraules és Elisenda Orfila (1966), la neta del jove Valentí Orfila Vinent, nascut a Sant Lluís el 1916 i que a l’edat de vint anys trobà la mort al Llevant mallorquí.

Una protuberància allargada i paral·lela a la línia de costa és com l’il·lustrador Andreu Llodrà va representar el 1986 a la revista manacorina Perlas y Cuevas la fossa en què suposadament s’hi enterraren centenars de milicians catalans. Són els expedicionaris que arribaren a la costa del Llevant de Mallorca el mes d'agost del 1936 en una operació dirigida pel capità Alberto Bayo, amb el suport de les Milícies Antifeixistes de Catalunya i la Generalitat. L’objectiu era recuperar l’illa per a la República, però l'estratègia va fracassar i els milicians hagueren de reembarcar a correcuita. A partir del proper 15 de març començarà l’excavació de la fossa de la platja de sa Coma (Sant Llorenç des Cardassar), encarregda pel Govern. Què s’hi trobarà és una incògnita. Per això, els investigadors implicats en parlen amb reserves.

Continuar amb l'excavació de Son Coletes, a Manacor, i començar les exhumacions de la platja de sa Coma, a Sant Llorenç, són les accions més ambicioses que s'ha marcat la Conselleria de Memòria Democràtica per als propers mesos. Segons ha informat el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, aquest dimecres han començat les obres d'excavació als passadissos del cementeri de Manacor. "En aquests moments els operaris han començat a retirar les rajoles dels passadissos entre les criptes del cementeri. El nivell del cementeri antic està a tres metres més avall. Per tant, tardarem unes setmanes a arribar-hi i saber què ens hi trobarem. Segons els estudis dels entesos, però, és probable que apareguin més restes", ha explicat Jurado.

El partit Progrés en Verd reclama la paralització del servei de galeres de sa Coma i Cala Millor per ser "il·legals". Segons informa en una nota, en reiterades ocasions han demanat informació sobre l'estat de les galeres a l'Ajuntament de Sant Llorenç de Cardassar, però "encara no n'hem tengut cap resposta", apunten.

L'obertura de la fossa de sa Coma encara no té data d'obertura ni tampoc pressupost. El Govern català va assegurar ahir en una nota de premsa que aquest divendres hi hauria una reunió entre els responsables de memòria històrica dels dos governs "per tal d'estudiar l'obertura de la fossa de sa Coma", però avui l'Executiu balear ha rebaixat les expectatives. En la reunió -que ha tingut lloc al Velòdrom de Palma-, s'ha constituït un grup de feina conjunt, com a primera passa per engegar el conveni de col·laboració signat entre ambdues administracions l'any 2018, a fi de desenterrar i identificar les restes de les fosses comunes del desembarcament del capità Bayo al Llevant de Mallorca, com també les víctimes de les Balears que es troben en diverses fosses del Principat. Però l'obertura de sa Coma no serà, ni prop fer-hi, imminent.

L’aplicació de l’article 155 de la Constitució, amb què el Govern central de Madrid del PP ha intervingut l’autonomia de Catalunya, ha anulat automàticament els projectes de recerca i excavació de fosses comunes impulsades des de la Generalitat. Entre aquests hi ha el pla de la delimitació de la fossa de sa Coma (Sant Llorenç des Cardassar) previst en col·laboració amb el Govern balear. En el subsol de la platja de sa Coma i dels seus voltants hi ha centenenars de soldats catalans morts en combat i presoners assassinats al mateix indret, durant l’ocupació de les tropes republicanes comandades pel capità Albert Bayo, entre el 16 d’agost i el 4 de setembre del 1936.

L’acord entre el Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya per tal de delimitar les fosses de la zona del Llevant de Mallorca on estarien enterrats soldats catalans morts durant els combats del desembarcament de l’agost i setembre de 1936, o també executats després de ser capturats, està llest per ser signat.

La confusió entre els topònims 'Palma' i 'Palma de Mallorca' i la tendència a ubicar a la capital actes o esdeveniments que succeeixen a la Part Forana no són exclusives del govern central o de personatges que s'identifiquen amb el nacionalisme espanyol més ranci. La Generalitat de Catalunya ha comès els dos errors en la mateixa frase en una convocatòria adreçada, aquest dijous, als mitjans.

Una àmplia comitiva del Govern ha visitat aquest dimarts l’illa d’Eivissa per donar el tret de sortida al nou campus educatiu de Sa Coma, que podrà començar a ser una realitat abans que acabi aquesta legislatura després de més de 8 anys d’intencions i projectes aturats per part dels diferents equips de govern que han pres el comandament del Consell Insular.

1 de gener de 2009. El Consell d’Eivissa rep l’antic quarter militar de sa Coma. Lluny queden ja els usos que l’exèrcit i la Guàrdia Civil li havien donat temps enrere, i s’obre ara una possibilitat de l’equip que lidera Xico Tarrés al Consell: convertir l’antiga instal·lació en un modern campus d’educació.