Després de set anys d’abandonament, l’edifici de l’antic quarter dels Sementals a Manacor tindrà un ús públic: podrà centralitzar els Serveis Socials municipals i del Consell a través de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) a la comarca. El Govern i el Consell s’hi gastaren més de dos milions d’euros i s’ha convertit en el símbol d’una lluita soterrada entre administracions per donar-li una funció.

De tots els grans edificis en desús que hi ha a Palma, l’antiga presó és el que fa més anys que està en via morta. Fou abandonada al voltant del canvi de segle; així ho estableixen els darrers vestigis que s’hi troben: a la infermeria, un adhesiu d’un conegut diari esportiu celebra la setena Champions del Reial Madrid damunt el calaix principal de l’arxiu. Al que fou la cuina, diaris de finals de 1998, en castellà i en anglès, permeten fer un petit viatge a través del temps: la tragèdia de l’huracà Mitch, el cas Lewinsky, el president Jaume Matas i ETA protagonitzen els darrers titulars que es van poder llegir en unes instal·lacions que encara fan olor de fregit i on taques d’oli greixós estan escampades per terra, capaces d’arruïnar el calçat del visitant despistat.

El gener del 2012 va sortir el darrer pacient de Son Dureta i amb ell es va tancar un complex hospitalari que encara avui espera saber quin és el seu futur. Mentre les herbes van envaint l’aparcament i l’exterior de l’edifici es degrada, el Govern continua pagant quasi 700.000 euros de manteniment i seguretat a l’any.

El Verge del Toro, a Maó, és l’exemple més evident d’edifici públic en desús. La construcció de l’hospital Mateu Orfila l’any 2007 va significar l’inici d’un deteriorament que complica la viabilitat futura de l’immoble. Inaugurat el 1960, l’antic hospital és focus de controvèrsia política des de temps pretèrits. L’equip de govern de l’Ajuntament de Maó va paralitzar la reversió d’aquest edifici a la Seguretat Social, que va ser aprovat per l’anterior equip del Partit Popular. Tot i que la voluntat inicial dels gestors actuals era adequar l’edifici com a centre sociosanitari, hi ha factors que dificulten aquest fi. Un d’ells és l’econòmic.

Una de les primeres decisions que va prendre el Partit Popular quan va sortir guanyador en les eleccions locals que varen permetre investir Vicent Serra com a president del Consell va ser la d’avortar les intencions del govern del PSOE-ExC sobre sa Coma i ordenar els trasllat de la seu universitària, situada al carrer Bes d’Eivissa, a l’edifici de l’antiga Comandància. Era una construcció abandonada que freqüentaven toxicòmans i que l’any 2010 va començar a ser rehabilitada per l’empresa Ferrovial Agroman amb un cost de 7,6 milions d’euros.

1 de gener de 2009. El Consell d’Eivissa rep l’antic quarter militar de sa Coma. Lluny queden ja els usos que l’exèrcit i la Guàrdia Civil li havien donat temps enrere, i s’obre ara una possibilitat de l’equip que lidera Xico Tarrés al Consell: convertir l’antiga instal·lació en un modern campus d’educació.

Vidres romputs, parets tapiades, arxius abandonats i anys de pols acumulada. Això és tot el que queda de l’edifici de Gesa d’ençà que, fa gairebé vuit anys, els aproximadament 600 empleats que treballaven a la façana marítima de Palma van abandonar la que havia estat, fins aquell moment, la seu central de la companyia.