Menjar cuina catalana a la Boqueria no és cap excentricitat. Envoltat de parades que venen crestes argentines, pinxos de carn enfilats en broquetes gegants d’un color mostassa, gots de fruita tallada i també paperines d’olives i de daus de formatge, hi ha el Quim de la Boqueria, al capdavant del qual hi ha Quim Márquez i el seu fill Yuri, que treballen juntament amb onze cuiners i cambrers més. "Som quatre els que fem cuina catalana cada dia, el Clèmens, l’Universal, el Moderno i nosaltres", explica Quim Márquez, a primera hora de la tarda, just quan comença a recollir-ho tot després de l’afluència de clients que hi han anat a dinar, que és especialment alta els divendres i els dissabtes (els dilluns està tancat).

Aquest dimecres al vespre, en un mercat/espai de la Boqueria de mitjans d'octubre que semblava agost per la calor, les mosques i els turistes, cinc dames de l'escriptura gastronòmica i dels dits food studies –una perversió intel·lectual més dels cultural studies– es van aplegar per imaginar quins serien els restaurants que ara freqüentaria Pepe Carvalho, el famós detectiu creat per Manuel Vázquez Montalbán. Una bona excusa per parlar de cuina i cuines més enllà dels receptaris, siguin els tradicionals o els desconstruïts. Les cinc dames –Rosi Song, Anna Riera, Rebecca Ingram, Yanet Acosta i Inés Butrón– van teoritzar també sobre quina mena de cultura gastronòmica hi ha a la Barcelona de la tercera dècada del segle XXI.

La memòria de Juanito Bayén, el popular Pinotxo de la Boqueria, i sobretot la marca associada a la seva persona, i amb la qual va fer famós arreu el seu establiment del mercat, a tocar de la Rambla, continua en disputa entre una part de la família –el nebot del fundador, Jordi Asín Bayén– i l'empresa Restaurant Egipto, que va adquirir les parades al famós restaurador, mort a principis del mes d'abril passat als 88 anys. Però la titular del jutjat mercantil número 9 de Barcelona va emetre el 23 de juny una resolució molt dura que apunta quin pot ser el final de la baralla.

Jordi Asín, nebot del traspassat Juanito Bayén, obrirà al setembre el bar Pinotxo dins del Mercat de Sant Antoni. Ocuparà quatre parades, de la 18 a la 21, i hi cuinarà plats de cuina catalana: cigrons, capipota, fricandó, tripes, cua de bou, empedrat o croquetes. "Els que feia al bar Pinotxo de la Boqueria", explicava aquest matí Jordi Asín al mateix Mercat de Sant Antoni. Ho feia al costat de la seva dona, Maria José, i el seu fill, Dídac, i davant de les parades on començaran les obres aquest estiu. El bar podrà tenir el nom de Pinotxo perquè avui dia el tenen registrat. "El vaig registrar fa deu anys, el nom és meu. I sé que m’han fet la demanda per aquest fet, però vaig ser qui va registrar el nom de Pinotxo i, per tant, és meu", declarava Asín.

“Pinotxo estaria molt content de com li hem dit adeu”, explica el seu amic Isidre Gironès, amb els ulls plens a vessar de llàgrimes. “Ha sortit tot com ell hauria volgut”, perquè hi ha hagut missa, al Tanatori Sancho de Ávila, i després “hi ha hagut dos parlaments molt macos, i totes les autoritats municipals hi eren, a primera filera”.

Una vintena de violoncel·listes, cinc dels quals del Gran Teatre del Liceu, han actuat aquest dimecres al matí al mercat de la Boqueria de Barcelona per celebrar el naixement de Johann Sebastian Bach ara fa 336 anys. L'actuació s'ha emmarcat en el moviment Bach in the Subways, que pretén acostar repertori clàssic del compositor alemany en espais on "normalment no hi és", ha explicat en declaracions a l'ACN un dels violoncel·listes del Liceu, Guillaume Terrail. Bach in the Subways va néixer el 2011 al metro de Nova York de la mà del violoncel·lista Dale Henderson, que creia que el declivi d’audiència de la música clàssica era degut al fet que la gent no l’havia experimentat en directe. Cada mes de març aplega músics de tot el món per interpretar música del kantor de Leipzig. Normalment la iniciativa es feia al metro, però a causa de la pandèmia s'ha traslladat a un espai obert com el mercat.