La Comissió Europea (CE) ha anunciat una multa de 500 milions d'euros a Apple i una altra de 200 milions a Meta (matriu de Facebook, Instagram i WhatsApp) per infringir la llei de mercats digitals (DMA) europea, que va entrar en vigor el març del 2024. Les sancions arriben en plena guerra comercial entre els Estats Units i la resta del món, incloent-hi la Unió Europea.

“Moderació de continguts” és una denominació eufemística per referir-se a la feina de filtre que fan certes persones a les xarxes socials, amb el propòsit d'evitar que la gent hi pengi veritables atrocitats. En efecte, les xarxes (especialment les de més projecció global, com Facebook, Instagram, X o TikTok) reben contínuament milers de vídeos, per a molts dels quals el qualificatiu de porqueria es queda tristament curt. Una gran part són deguts a persones que, pel motiu que sigui, decideixen gravar-se cometent crims, com més violents, truculents i enrevessats millor. Violacions, assassinats, mutilacions, profanacions, en què les víctimes poden ser animals, però també nadons, ancians, dones embarassades, cadàvers, etc. I un gran nombre de suïcidis, també.

La prohibició de TikTok als Estats Units ha generat un debat polític que va més enllà de les preocupacions sobre la protecció de dades. L’argument sobre la seguretat de les dades ha estat, sobretot, una excusa per justificar una mesura amb implicacions geopolítiques sobre la llibertat d’expressió.

La companyia Meta, propietat de Mark Zuckerberg, ha anunciat aquest dimarts a través de la seva pàgina web que eliminarà el programa de verificació de fets amb el qual volien lluitar contra la difusió de desinformació a través de xarxes com Facebook, Instagram i Threads. Aquest anunci significa que a partir d'ara la companyia deixarà de treballar amb agents independents com agències de notícies i altres organitzacions per verificar la informació que es publica a les seves xarxes i optarà per un nou sistema que anomena Community Notes i que consisteix en fer que siguin els usuaris qui marquin si alguna informació és falsa o no. De moment, aquesta nova política només s'implementarà als Estats Units, on Donald Trump assumirà la presidència el 20 de gener.

Com a alter ego, Augustus Caesar no és dolent per a Mark Zuckerberg, pontífex màxim de Meta, propietari de la família d'aplicacions de Facebook. Tots dos homes van començar la seva marxa al poder quan eren adolescents. Cap dels dos es va aturar davant de res per construir imperis, tot i que, a diferència de l'impetuós senyor Zuckerberg, el lema d'August era "afanya't lentament". Tots dos van fingir que compartien el poder (August amb el Senat; Zuckerberg amb els accionistes) mentre l'exercien gairebé de manera absoluta. L'emperador romà és el model del senyor Zuckerberg. En un pòdcast recent, va utilitzar l'era d'estabilitat de 200 anys introduïda per August per il·lustrar per què està fent que els models d'intel·ligència artificial (IA) generativa de Meta estiguin disponibles en el que ell denomina, amb llicència poètica, codi obert.

La Comissió Europea ha anunciat aquest dimarts que ha obert una investigació a Meta, empresa matriu de Facebook, Instagram i WhatsApp, perquè considera que no ha pres les mesures necessàries per impedir la difusió de missatges polítics enganyosos de cara a les eleccions europees, que se celebraran entre el 6 i el 9 de juny. Brussel·les també ha denunciat les dificultats que tenen els usuaris de les plataformes per denunciar continguts il·legals, i ha lamentat que Meta no disposi d'una eina independent que permeti fer un seguiment en temps real dels anuncis que es publiquen a les xarxes.

John Sturges va dirigir el 1960 el western Els set magnífics, que tenia per subtítol “Van lluitar com set-cents”. Eren, cordeu-vos els cinturons, Steve McQueen, James Coburn, Horst Bucholtz, Yul Brynner, Brad Dexter, Robert Vaughn i Charles Bronson. Avui les set empreses magnífiques són les cinc grans plataformes tecnològiques (BigTech) Apple, Microsoft, Alphabet (Google), Meta (Facebook) i Amazon, a les quals s'hi ha afegit Tesla i el fabricant de xips avançats NVIDIA. Aquestes empreses van generar més del 60% de la pujada de vora el 25% de l’índex borsari S&P 500 als EUA l’any 2023, del qual tenen prop del 30% de la capitalització. El seu dinamisme explica també la discrepància de retorns amb la borsa europea.

El batle de Palma, Jaime Martínez, ha denunciat a la Policia Nacional que uns pirates informàtics han accedit al seu compte personal de Facebook per usurpar-li la identitat i intentar estafar els seus seguidors. Segons ha avançat l'Última Hora i ha pogut confirmar l'ARA Balears, els ciberdelinqüents demanaven dades personals i ajudes econòmiques als seguidors i persones d'aquesta xarxa social fent-se passar pel batle de Palma.

Cada vegada ens sorprèn menys topar amb anuncis de productes que hem buscat prèviament quan naveguem per les xarxes socials. Col·loquialment, es comenta que ens escolten per després oferir-nos allò que ens interessa, però una de les claus està en la compartició de dades entre les xarxes socials i les empreses. Un nou estudi de Consumer Reports conclou que milers d'empreses envien a Facebook dades personals dels usuaris.

L'Aitana Lopez té 25 anys, és de Barcelona, esportista i amant de la vida sana. Li agrada la cultura oriental, el cosplay i fa gala de ser molt extravertida. És model i influencer, compta amb més de 190.000 seguidors a Instagram i guanya, de mitjana, uns 4.000 euros mensuals a base de campanyes publicitàries a les xarxes amb marques de roba, esport i joies. Però l'Aitana no és una persona de carn i ossos com les influencers a les quals estem acostumats: és un avatar fet amb intel·ligència artificial (IA) –la primera d'aquest tipus de tot Espanya– que té darrere una agència catalana, The Clueless AI.

Va entrar a treballar a la Torre Glòries el gener del 2019. A través d’una oferta de feina que havia arribat a un company. Dos anys després, el maig del 2021, el Jerome –nom fictici– va agafar la baixa per estrès posttraumàtic. És un dels moderadors de continguts de Facebook, contractat per l’empresa CCC Barcelona Digital Services, que va dir prou –en total són 400, segons La Vanguardia– per la duresa dels continguts que han d’analitzar. Des de violacions a suïcidis, passant per agressions sexuals a nadons, actes de terrorisme o zoofília. Fa un mes la Seguretat Social va donar-li la incapacitat permanent absoluta. No pot treballar a causa de les conseqüències del que cada dia havia de visualitzar i analitzar per a Facebook (Meta).

Meta, la companyia de Mark Zuckerberg propietària de Facebook i Instagram, es prepara per cobrar als seus usuaris europeus. Segons ha avançat aquest dimarts el diari nord-americà The Wall Street Journal, l'empresa ha ideat un pla de subscripcions de 14 dòlars mensuals (uns 13 euros) per accedir a Instagram sense que l'empresa rastregi la seva activitat. Si no paguen, hauran de permetre a Meta que utilitzi la seva informació personal per a anuncis personalitzats. Així mateix, el gegant nord-americà també preveu cobrar 17 dòlars mensuals (uns 16 euros) per l'ús de la versió escriptori que inclou les aplicacions de Facebook i Instagram. Està previst que aquesta nova funcionalitat, encara no disponible, s'estreni les properes setmanes.

Enguany Facebook i Twitter han permès que es difongués a les seves plataformes el vídeo d’una xerrada en què Michael J. Knowles, un analista polític de dretes, demanava l’erradicació del “transgenerisme”. La Coalició d’Acció Política Conservadora (CPAC, per les seves sigles en anglès), organitzadora de la xerrada, afirmava en publicacions a les xarxes socials de promoció del vídeo que tractava sobre “la temptativa de l’esquerra d’esborrar les dones biològiques de la societat moderna”.

Les xarxes socials al món 

Les xarxes socials líders al món solen estar disponibles en la majoria d’idiomes i permeten als usuaris interconnectar-se de manera àgil, independentment de les fronteres geogràfiques. Aquest esforç d’adaptació té com a objectiu principal retenir els més de 4.740 milions d’usuaris actius de les xarxes en l'àmbit mundial. Una xifra que s’espera que augmenti en els pròxims anys a mesura que els usuaris que disposen d’un dispositiu mòbil també ho facin, ja que actualment el 59,3% de la població fa servir com a mínim una plataforma.

]]>

The Soapstone Comedy Club és com un bar espaiós amb tarima, micròfon i fins i tot un reservat al pis de dalt. Les parets, de colors plans i amb poca textura, estan plenes de rètols amb instruccions i avisos. A la porta hi diu que no es permeten “insults vulgars” o “temes explícitament sexuals” –què voleu, Horizon Worlds és el Facebook de la realitat virtual–, ni “bromes racials, homòfobes o despectives”. També s’avisa que tot es pot gravar i acabar compartit a les xarxes socials. Jo, de fet, ho gravo tot. I Meta mateix alerta que ells també ho poden fer. 

]]>

Habitatges prefabricats, d'uns cinc metres quadrats, a partir de 6.000 euros per a la "temporada 2023". Aquesta és una de les darreres ofertes que es poden trobar a la pàgina Segunda Mano Ibiza de Facebook. Es tracta d'un anunci en què es poden veure les imatges d'una estructura metàl·lica que es convertirà en una "casa" prefabricada.

]]>

La Comissió de Protecció de Dades d’Irlanda ha decidit imposar una multa de 390 milions d’euros a Meta, la matriu de Facebook, Instagram i WhatsApp, entre d’altres. El regulador considera que la companyia liderada per Mark Zuckerberg no informa “clarament” els usuaris sobre la gestió de dades que fa l’empresa en les seves dues principals xarxes socials: Facebook i Instagram. Concretament, la Comissió ha ordenat una sanció de 210 milions d’euros per aquesta infracció a Facebook i de 180 milions a Instagram.

]]>

El convuls assalt d’Elon Musk a Twitter ha tornat a posar sobre la taula el tema de l’apropiació de continguts en el món digital, perquè es respecta poc els drets de propietat, i també el tema de l’enaltiment d’un activisme a les xarxes que no gaudeix ni d’expertesa ni de coneixement acreditat. Hi ha qui qualifica internet de "sistema de parceria", perquè, posant els mitjans de producció en mans de les masses, aquestes produeixen continguts en benefici dels gegants que controlen la intermediació en el món digital. Un sistema molt eficient per fer beneficis, perquè la mà d'obra feineja sense cobrar i amb plena satisfacció. En diuen economia col·laborativa. El model de negoci de Google, Facebook, Twitter o de totes les pàgines de comentaris de consumidors funciona amb aquesta lògica implacable de la gratuïtat. El terme "contingut generat per l'usuari" falseja les coses, perquè implica pensar que el contingut que se’ns proporciona és valuós. La realitat és més prosaica i es refereix a continguts elaborats per aficionats, sense cap control de qualitat i majorment d'escassa fiabilitat. El terme "amateurisme" es defuig, però aquesta és la veritat d'aquests continguts que inunden internet i que els estudiants utilitzen per fer treballs acadèmics.

]]>

L'acomiadament massiu d'11.000 treballadors de Meta –l'empresa matriu de Facebook, WhatsApp i Instagram– representa un cop dur per al gegant tecnològic, que del 2004 ençà havia crescut a un fort ritme any rere any. Aquest 2022, però, tot i mantenir els beneficis, l'empresa ha patit diversos trasbalsos que l'han enfonsada a la borsa nord-americana i que han acabat amb la reducció de personal anunciada aquest dimecres.

]]>

Meta –la companyia matriu de Facebook, WhatsApp i Instagram– ha anunciat aquest dimecres que acomiadarà el 13% de la seva plantilla, més d'11.000 empleats, en una de les retallades de plantilla més importants d'aquest any a la indústria tecnològica, segons ha informat la companyia en un comunicat. Alhora, ha decidit també congelar les contractacions fins al primer trimestre del 2023.

]]>