Pocs professionals coneixen els engranatges de la tecnologia i la gestió pública a les Balears amb la perspectiva que aporten quatre dècades d’experiència. José Juan Novás –Pepe Novás, en els entorns de la innovació– ha creuat de manera constant la frontera entre l’alta direcció de tecnològiques privades i la modernització institucional. Ara, des de la coordinació de la Comissió de Ciència, Tecnologia i Innovació del Cercle d’Economia de Mallorca, s’ha convertit en una de les veus amb més autoritat a l’hora d’abordar el gran repte pendent de les Illes: com transformar el nostre model productiu a través de la digitalització, la sostenibilitat i el coneixement.

Tur i Marí són dos dels llinatges més abundants a Eivissa, n’hi ha una escampadissa que els fa quasi inevitables al camp; com els pins, el romaní o com (abans) les sargantanes. La fusió dels dos llinatges ha servit per titular el segon disc del duo L’arannà, integrat per la catalana Anna Sala i l’eivissenca Lara Magrinyà. Turmarí es va publicar el passat 30 d’octubre i és un homenatge a Eivissa, a la seva tradició musical, però també al present i a totes “les Eivisses” que conviuen a l’illa. Els sintetitzadors i la tradició folklòrica eivissenca s’hi mesclen amb una naturalitat sorprenent, en un experiment pop carregat d’intenció i de sensibilitat. Ignor com es deu rebre el disc si no ets eivissenc o formenterer, però, si resulta que ho ets, Turmarí constitueix un viatge molt emocionant. L’arannà, després de la presentació de l’àlbum el dissabte 7 de novembre a l’Auditori de Barcelona, serà el divendres 13 a Can Balaguer, a Palma, dins el festival Open House. No us ho perdeu: Turmarí és al segle XXI el que Cançons d’Eivissa –el primer disc d’UC– va ser al segle XX.

Pere Duran tornarà a ser, si no hi ha res de nou, el candidat de Nou Ordre a les pròximes eleccions municipals a Manacor. Rompuda l'aliança amb Unió Mallorquina, ens fa cinc cèntims dels desitjos del partit i dels vídeos a les xarxes que l'han fet viral.

Gianna Fratta serà l’encarregada de dirigir els pròxims 5 i 6 de novembre, a l’Auditorium de Palma i a l’Auditori de Manacor, el segon concert de la temporada de l’Orquestra Simfònica Illes Balears. Pianista, directora i llicenciada en Dret conduirà l’orquestra amb un programa amb accent espanyol, que s’iniciarà amb el Concierto de Aranjuez, de Joaquín Rodrigo, amb José María Gallardo del Rey com a solista. A continuació, una peça del mateix Gallardo del Rey, Diamantes para Aranjuez. A la segona part, de Maurice Ravel, interpretaran Alborada del gracioso, de clares reminiscències hispàniques. Per concloure, arribarà una selecció de la Suite española, d’Isaac Albéniz.

Després de les eleccions del 2027, Magdalena Perelló Frontera, de can Coramet, (Llubí, 1966), deixarà de ser batlessa del seu poble després de 12 anys. Han estat tres mandats en què, segons ha publicat recentment el seu partit, MÉS per Llubí, s'han executat inversions per valor de 12 milions d'euros. Se'n va de manera natural i, de fet, marxa tranquil·la ,perquè la persona que la substituirà al capdavant de la candidatura té experiència a la Sala, ganes i il·lusió. Deixa coses pendents que li hauria agradat fer, però té clar que l'adeu arriba en el moment just. Tampoc dubta a parlar-nos del seu futur en el món de la política.

El curtmetratge Un día al año, d’Alfonso García, ha estat guardonat a la Mostra de Cinema de Muntanya de Palma, que arriba a la 17a edició i que dedica una secció competitiva a curtmetratges sobre muntanya, natura, aventura i etnografia. El documental retrata una comunitat d’escaladors que manté una tradició des dels anys 70 i reflexiona sobre el valor de la vida, l’amistat i el risc de perdre els vincles col·lectius en una societat cada vegada més individualista. Parlam amb el director sobre l’origen del projecte i el missatge que vol transmetre als espectadors.

Fa 20 anys va començar a fer feina en l’àmbit social i ara, després de deu anys en política –primer com a directora insular i després com a consellera–, hi torna. Bàrbara Torrent Bagur (Ciutadella, 1984) dirigeix des de fa un any el Centre Sociosanitari de Santa Rita, on manté contacte amb les persones grans que més atenció precisen a Menorca. El 3 d’octubre és el seu dia gran.

Mateu Català és un jove emprenedor manacorí de 24 anys, que fa uns mesos va arrencar MC Crono, una nova empresa de lloguer i venda de vehicles amb grans aspiracions de futur. Parlam una estona del mercat de lloguer i el futur del parc automobilístic mallorquí.

Parlam avui amb Elisabet Femenies Mascaró (Vilafranca, 2003). Amant de les matemàtiques, va deixar el professorat bocabadat quan va triar el Batxillerat de Ciències Socials. Tanmateix, de ben petita tenia somnis i anhels que es van complint. Fa poc es va graduar amb el millor expedient de la seva promoció d’Educació Social a la Universitat de Lleida.

Pujar el Kilimanjaro sense caminar és molt més que un repte esportiu per a Mix Manresa. El 2023, després d’un viatge a Kenya, va començar a donar forma a un projecte que el duria fins als 5.895 metres del cim africà amb una bicicleta de mà i que acabaria implicant un equip mèdic, amics, patrocinadors i productores. El resultat és Hatua. Ascens al Kilimanjaro sense fer una passa, un documental que explica l’expedició, però també tot el que hi ha al darrere: la preparació, els vincles que es creen al voltant d’un repte d’aquestes dimensions i la manera com Manresa entén la discapacitat.

Miquel Mayol Torrens, Cotó, (Petra, 1953) va començar a fer feina a 13 anys de mosso de mecànic al seu municipi natal. S'especialitzà com a planxista i avui dia, un cop jubilat, encara s'hi dedica, però només per a aquelles feines i projectes que el motiven. Té una col·lecció de cotxes antics de la marca SEAT, entre els quals un molt 'especial' en el qual, però, només vol que hi pugi la seva cussa.

És un referent del català a les Balears. Expert en sociolingüística i models de llengua, abans de jubilar-se Joan Melià Garí (Porreres, 1954) va ser professor a instituts de Secundària i a la Universitat de les Illes Balears, on assumí els càrrecs de vicerector associat de Normalització Lingüística i director del Servei Lingüístic. Ha estat, també, director general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears. El 2023 va publicar a l’editorial Lleonard Muntaner Somriure amb la gramàtica, i ara treu a la llum, amb el mateix segell, Vides exemplars, la seva primera incursió en la literatura de ficció, un conjunt de tretze narracions. Hi reconeix la influència d’autors com Quim Monzó i, sobretot, Pere Calders, a qui ret homenatge en un dels relats. Dissabte 17 d’octubre, a les 19.30 h, presentarà el llibre a l’Agrupació Cultural de Porreres, en companyia de Cesca Roig i Maria Muntaner.

Un dia de l’estiu del 2020, a 59 anys, poc abans de jubilar-se com a docent, Toni Gornals Mesquida Pubil (Porreres, 1960) va rebre una notícia que li canviaria la vida. Un 'nou acompanyant' aniria amb ell de per vida i tenia un nom tant familiar com inesperat. Qui no ha sentit parlar o ha pronunciat la paraula Parkinson en veure una mà tremolosa? Parlam amb aquest porrerenc que afronta una malaltia crònica i progressiva amb un plus d’energia i sense anul·lar cap dels plans que sempre havia pensat fer quan es jubilàs. Ben al contrari, s’apunta a tot per mantenir la malaltia a ratlla.

Llorenç Brunet (Manacor, 1971) és arquitecte per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès des del 1996 i fundador de Llorenç Brunet i Associats SL, l'any 2006. Fa poc va celebrar que fa tres dècades que exerceix i intenta transformar la fesomia de l'illa des de la ciutat perlera. Una bona oportunitat per parlar amb ell sobre com ha vist aquesta evolució des d'una forma de fer molt particular i reconeixible.

Fausto Puerto Quetglas (Manacor, 1975), propietari de la llibreria Món de Llibres de Manacor, acaba d’editar Abans que vingui la fosca (Angle Editorial, 2026), la seva primera novel·la. Una narració en tres capítols que giren al voltant de la semidesconeguda figura del filòsof alemany Philipp Mainländer, pare del nihilisme i defensor de la teoria del suicidi de Déu i el consegüent desempar de l’home a l’univers. La seva vida i mort mouen uns personatges, separats en el temps, que intenten trobar alguna resposta i sentit abans de la foscor. Aquest divendres, 18 de setembre, a les 19.30 h el presenta a l’església del claustre de Sant Vicenç.

Joan Oliver Roig (Manacor, 2002) Cosijoan, és raper i estudiant d'Història de l'Art. Gorra vermella de Manacor i collar de perles Majorica. Acaba de treure el seu primer àlbum Morir d'èxit, tota una declaració d'intencions per un treball que comença melòdic però que acaba traller a més no poder. El presenta el pròxim dissabte dia 12 de setembre a Sa Factoria de Manacor.

Madita Wuiz ha tornat a començar a 43 anys gràcies als tatuatges. Mai no s’hauria imaginat que la seva vida es capgiraria per una malaltia ni tampoc que acabaria “trobant bellesa” en tot el que li ha passat. Fa quatre anys varen diagnosticar al seu fill Lleó distròfia muscular de Duchenne. Només tenia deu mesos i, de llavors ençà, la família recorre un camí amb un objectiu: que Lleó pugui ser feliç. Madita, el seu marit, Antonio, i els seus altres dos fills, Álvaro, de 21 anys, i Nerea, de 14, saben que la millor manera d’aconseguir-ho és que ells també siguin feliços, malgrat els entrebancs i els moments dolorosos.

Es diuen Joves d’Eivissa i es varen presentar en societat el gener passat; en la seva curta història ja han aconseguit aixecar certa expectativa; feia temps que, a Eivissa, no es veia un col·lectiu de gent jove amb la intenció d’organitzar-se i incidir en la vida política i social. Ho volen fer des d’un projecte identitari i crític amb el model econòmic que impera a les Balears. Hem parlat amb dos dels integrants de l’associació, Sílvia Ramón Torres (21 anys, educadora social) i Marc Serra Ramis (22 anys, estudiant de desenvolupament de videojocs). S’ha dit que els membres de la generació Z demostren un compromís social més profund que no les generacions anteriors, almenys en qüestions com la diversitat, la inclusió i la igualtat. Que aquesta entrevista en serveixi de prova.

La música sempre ha estat present en la seva vida. Té formació clàssica, va cantar en diferents cors quan era petit i també tocà en alguna orquestra. Al llarg dels anys ha passat per diversos grups i abans de Paco Pecado havia arrencat un projecte en anglès “molt menys identitari”, diu, i que pertanyia a una altra etapa artística. Javier Morales (Barcelona, 1993), l’home que hi ha darrere el projecte, considera que Paco Pecado és el seu “primer projecte plenament personal i en solitari”. Així, el març del 2025 va publicar Entre bodegas y ferias, un disc d’onze cançons que presentarà a Mallorca dia 7 d’agost a Consolació, Sant Joan, en el marc del festival La Lluna en Vers de la Fundació Mallorca Literària. Serà un vespre de doble concert, perquè també sonarà Gregotechno, projecte que mescla cant gregorià amb música electrònica contemporània. Una nit titulada Ad peccatum.

Fa anys que Antonio Turiel (Lleó, 1970), físic, matemàtic i investigador del CSIC, alerta que el model econòmic global s’acosta als límits energètics del planeta. La guerra entre Israel i l’Iran i la tensió a l’estret d’Ormuz, assegura, no han fet altra cosa que accelerar una crisi que considera inevitable. Convidat a Mallorca pel moviment No Normal, defensa que les Balears s’han de preparar per a un futur amb menys petroli, menys turisme i més vulnerabilitat social. “El pitjor seria continuar pensant que tot tornarà a ser com abans”, adverteix.