Quan a finals del 2015 Rosa Sureda Jaume va decidir agafar l’antiga botiga de barri Walt Disney, a la plaça de Berard, era novella en l’art de dur una clientela. “Era molt tímida al principi, i passava molta de pena… ara ja no!”. Rebatejada com a Botiga Sa Placeta, el present i futur del comerç de proximitat no sembla que tingui els dies comptats a la Torre.

L’historiador Albert Herranz guiarà el pròxim 8 de maig la ruta Primer de Maig: cultura i moviment obrer, organitzada per l’STEI. La passejada començarà a les 18 hores a la plaça d’Espanya de Palma (estàtua del rei Jaume I) i repassarà alguns dels espais clau de la història del moviment obrer a la ciutat. Herranz defensa la necessitat de recuperar aquesta memòria en un context marcat per la precarietat i la fragmentació social.

En un moment en què els pobles de l’interior de Mallorca s’enfronten al repte de l’emergència climàtica i la pèrdua d’identitat urbana, veus joves com la de Miquel Fiol Munar (Costitx, 2000) aporten una mirada fresca, necessària i estudiada. Arquitecte format a l’ETSAV (UPC) de Sant Cugat, Fiol combina la seva tasca professional a l’estudi Marès d’Inca amb el seu propi projecte personal, amf.studio, des d’on explora una arquitectura compromesa amb el territori i el patrimoni.

Guillem Febrer Fons (Manacor, 1973) fa pràcticament tres dècades que és el gerent d’Estel de Llevant, l’entitat prosalut mental que ja ha ajudat milers d’usuaris i famílies de la comarca de Llevant. Ara que estrena nou espai al barri de la Torre de Manacor, en parlam amb tranquil·litat.

La rosa que l’artista Pep Llambias (Alaró, 1954) ha fet per a l’ARA Balears i que serà a totes les paradetes de Sant Jordi a Palma no és, ni molt manco, la primera que fa. L’espina d’una rosa, de fet, va ser una de les grans protagonistes de l’exposició amb què va omplir la Llotja de Palma ara fa 20 anys. “M’atreu molt la dualitat que simbolitza”, reconeix, i afirma que en té de sembrades al corral de ca seva.

“T’escric / perquè et cerc. / I perquè et vull matar”. “S’equivoquen: / la foscor no amaga res. / Ho fa brillar tot”. “M’arrancaré els ulls / per no veure / que estàs mirant”. Són només tres dels fragments amb què la periodista i col·laboradora de l’ARA Balears Clàudia Darder (sa Pobla, 1994) debuta com a poeta amb Com una cussa (Adia Edicions), poemari amb què va quedar finalista del premi Salvador Iborra. A un dels epílegs, el també poeta Joan Tomàs Martínez Grimalt el defineix com “un tros de carn calenta que encara batega”.

Entre un assaig i unes memòries i a mig camí entre un al·legat i una pregunta, amb tant de rigor com perspectiva personal. Aquest és el terreny on se situa el darrer llibre de Llucia Ramis (Palma, 1977), Un metro cuadrado, escrit i publicat gràcies al premi No Ficció de Libros del Asteroide. En ell, el retorn a totes les cases on ha viscut serveix a l’escriptora i periodista de fil conductor per aprofundir en tots els ingredients amb què s’ha cuinat l’actual crisi de l’habitatge. La versió en català, que publica Anagrama, sortirà a la venda el 13 de maig.

Un premi nou s’afegeix a la trajectòria de Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972), reconegut ja amb guardons com el Carles Riba, el Sant Jordi i els Jocs Florals de Barcelona, entre d’altres. Però en rebre el Josep Maria Llompart a millor obra de poesia en català per Sala Augusta, seguit de Llengua materna (Proa), que atorga l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) en el marc dels premis Cavall Verd, l’escriptor considera que és ell que s’afegeix a una llista d’autors que, diu, espera no desmerèixer. Miquel Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés i Antònia Vicens, entre d’altres, l’han rebut abans que ell. “Fa una il·lusió especial perquè qui et reconeix la feina són els teus col·legues, la gent amb qui comparteixes ofici”, confessa.

Amb el disc El Ghorba el músic Rachid B s’ha convertit en un dels noms que han revolucionat el panorama musical espanyol. Inclòs en els llistats dels millors treballs discogràfics del 2025 de diversos mitjans, l’àlbum reflexiona sobre el sentiment d’enyorança i de pèrdua que acompanya qualsevol procés de migració, tal com explica aquest cantant, que ha passat mitja vida al Marroc i mitja vida a Madrid. El presentarà el pròxim 28 de març en un concert a l’Estudi General Lul·lià de Palma, on també actuarà el manacorí Miquel Serra.

Júlia Mérida (Inca, 1995) és llicenciada en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora a l'institut de Felanitx. Apassionada de la lectura i podcaster d'èxit, ara estrena club a Manacor, aquest dijous a la llibreria Món de Llibres i amb Les gratituds, de Delphine de Vigan (Edicions 62, 2021), com a pedra de toc per un pròsper camí de lletres comunitàries. En parlam una estona.

Més de 3.500 actuacions, unes 200 cançons i quasi 50 anys de trajectòria: aquestes són algunes de les xifres que defineixen Cucorba, el grup d’animació infantil que des de 1977 s’ha convertit en una peça clau de l’imaginari de diverses generacions d’illencs. Ho confirmen les peticions que ja han rebut per reservar entrades per a la seva darrera actuació, que tindrà lloc dia 4 de gener de 2027, coincidint amb el 50è aniversari de la formació. Abans del comiat, trauran un darrer disc, que publicaran de forma gratuïta a través de les xarxes. En parlam amb dos dels seus fundadors i membres actuals, Francesc Aguiló i Gabriel Gamundí.

Hi hagué un dia en què Guillem de sa Moleta deixà enrere l’anonimat i el malnom familiar per convertir-se en un referent del seu poble, del Pla i de Mallorca. Aquella primera enramada de pi de la Moleta, que feia ombra als viatgers de la carretera de Manacor, es transformà primer en uralita i, més tard, en un restaurant d’anomenada. Fou aleshores quan Guillem Garí Fornés (Vilafranca, 1957) esdevingué en Guillem d'Es Cruce.

Fernando Sansó (Cala Anguila, 1999) viu entre la costa manacorina i Palma. Tot i ser geògraf va decidir tirar pel món de la moda i se’n va anar a Madrid a formar-se. Acaba d’estrenar la tercera temporada de Fashion Fer, el programa d’assessoria d’imatge que emet Canal4 cada dimecres a les 21 h. Parlam amb ells sobre colors, roba i la por de canviar d’imatge sense seguir les modes.

La cantant i compositora Júlia Colom (Valldemossa, 1997) ja té data i espai per presentar el seu segon disc, Paradís, a Manacor. Serà el pròxim 7 de març a l’Auditori en el que suposarà, de fet, la seva estrena en directe a Mallorca. Les entrades ja estan a la venda.

Irene Francolí es presenta al seu Instagram com a ‘imbècil professional’. En realitat és una de les còmiques més radicals de la seua generació, feminista i socialment compromesa. Ha treballat a TV3 a l’Està passant i ho fa a IB3 Ràdio al Primer vol a Formentera. Els abusos del turisme, l’habitatge i el sexe són els seus temes preferits. Va néixer a Eivissa i té 32 anys.

Fa anys que el fotògraf i periodista català Jordi Borràs (Barcelona, 1981) documenta els conflictes socials i polítics del país, amb un accent especial sobre l'extrema dreta i els moviments ultres a Catalunya i arreu d'Europa.

El 2026 ha començat amb canvis al departament de Cultura del Consell de Mallorca, encapçalat per la vicepresidenta insular, Antònia Roca. El nomenament com a conseller de Turisme de Guillem Ginard, fins ara al capdavant de la direcció insular de Cultura, ha duit el cap de gabinet de Roca, Andreu Ferrer, a ocupar el càrrec. “És un relleu que cerca continuïtat”, afirma la consellera, que obre la conversa assegurant que aquest 2026 “toca recollir els fruits que hem sembrat des del 2023”.

L’any 2019, la menorquina Natalia Castro (Maó, 1989) publicà un tuit on deia que, en cas d’arribar la fi del món, ella la viuria preparant una tesi sobre l’apocalipsi. I va ser justament durant el confinament de l’any següent quan va acabar una investigació que ha derivat en La fiesta del fin del mundo, el darrer premi Anagrama d’assaig. Qui és professora de la Universitat de Princeton hi fa un repàs de la configuració social dels darrers vint anys a l’estat espanyol des de perspectives urbanes, històriques i culturals, travessades totes elles per la concepció apocalíptica. Eurovegas, el 15-M i el covid explicats a través de Susan Sontag, Mad Max i l’obra de teatre Banqueros vs. zombis, entre d’altres.

Guillem López Casasnovas (Ciutadella, 1955) abaixa veles. Arribat a 70 anys, l’economista menorquí de més trajectòria i molt reconegut fora de l’illa es jubila, però no del tot. Continua com a catedràtic emèrit i manté el seu compromís amb les entitats que gestiona gratia et amore, com li agrada dir. De franc, presideix la Fundació del Teatre Lliure i la Comissió Econòmica del Patronat de la Sagrada Família i dirigeix el Centre de Recerca en Economia i Salut de la Pompeu Fabra que ell mateix va fundar fa 30 anys.

Miquel Oliver (Palma, 1958) va assumir el deganat de la Facultat d’Educació el 2020, just abans que esclatàs la pandèmia de covid-19, un moment que va posar a prova tots els centres educatius. Durant aquests gairebé sis anys al capdavant, Oliver ha liderat iniciatives pioneres que han marcat la trajectòria de la Facultat, com la implantació de les proves d’accés específiques per als estudis de Magisteri i el reforç de la centralitat de les pràctiques dels alumnes als centres. Les necessitats del sistema educatiu han evolucionat a gran velocitat, i la Facultat ha hagut d’adaptar-s’hi per donar resposta als canvis i garantir que els futurs mestres arribin ben formats a les aules. Ara, després d’aquest període de lideratge, deixarà el deganat a finals de novembre per dedicar-se plenament a la docència i a la recerca, mentre que el càrrec serà assumit, previsiblement, per la doctora Carme Pinya, ara vicedegana.