La música sempre ha estat present en la seva vida. Té formació clàssica, va cantar en diferents cors quan era petit i també tocà en alguna orquestra. Al llarg dels anys ha passat per diversos grups i abans de Paco Pecado havia arrencat un projecte en anglès “molt menys identitari”, diu, i que pertanyia a una altra etapa artística. Javier Morales (Barcelona, 1993), l’home que hi ha darrere el projecte, considera que Paco Pecado és el seu “primer projecte plenament personal i en solitari”. Així, el març del 2025 va publicar Entre bodegas y ferias, un disc d’onze cançons que presentarà a Mallorca dia 7 d’agost a Consolació, Sant Joan, en el marc del festival La Lluna en Vers de la Fundació Mallorca Literària. Serà un vespre de doble concert, perquè també sonarà Gregotechno, projecte que mescla cant gregorià amb música electrònica contemporània. Una nit titulada Ad peccatum.

Fa anys que Antonio Turiel (Lleó, 1970), físic, matemàtic i investigador del CSIC, alerta que el model econòmic global s’acosta als límits energètics del planeta. La guerra entre Israel i l’Iran i la tensió a l’estret d’Ormuz, assegura, no han fet altra cosa que accelerar una crisi que considera inevitable. Convidat a Mallorca pel moviment No Normal, defensa que les Balears s’han de preparar per a un futur amb menys petroli, menys turisme i més vulnerabilitat social. “El pitjor seria continuar pensant que tot tornarà a ser com abans”, adverteix.

Mercedes Febles és la cap de Ginecologia de l'Hospital de Manacor. Fa uns dies va presentar a Madrid la iniciativa Es Mujer, una estratègia estatal integral per a la salut femenina, amb la finalitat d'abordar de manera unificada les diferents etapes i condicions fisiològiques de la dona, com la menstruació, la fertilitat, l'endometriosi o miomes i la menopausa. La presentació al Congrés dels Diputats cerca donar visibilitat i suport institucional al projecte.

Arnau Galmés, al baix; Roger Moragues, a la guitarra; Joel Moragues, a la bateria, i Ari Santos, a la veu. Són Espurna, la banda que acaba de guanyar el premi Ciutat de Manacor de la Cançó. Un guardó que reforça la feina que han fet durant el darrer any i mig i l’EP de tres cançons que acaben de publicar a Spotify. Hi parlam una estona per saber-ne els plans immediats.

El menjador del CEIP Pare Bartomeu Pou d’Algaida és, des del passat mes de juny i per sempre més, Can Moncho. És en reconeixement de José Ramon Gómez Lorenzo (Pedrayo, 1962) qui des del 1988 i fins enguany ha estat el cuiner del col·legi públic del municipi. En alguns moments i entre records nostàlgics, ens explica trucs i receptes molt vàlids i pràctics per a qualsevol família que intenta que els petits de la casa mengin de tot. Moncho no volia cap festa d’acomiadament, però després de gairebé 40 anys de servei, l’acte era del tot inevitable.

Fa més de tres dècades que és una de les contrabaixistes i compositores de referència del jazz estatal i internacional. Ha liderat projectes propis, ha compartit escenari amb alguns dels grans noms del gènere i aquest dissabte presenta al Port d'Andratx (Studio Weil) Cerebro en equipo. Neurociencia para el desempeño y la motivación en Música (y otras Artes), un llibre que uneix la seva experiència artística amb anys d'investigació sobre el cervell, la creativitat i la motivació. En aquesta entrevista reflexiona sobre el jazz, la indústria musical, el paper de les dones i la necessitat d'entendre la música com una eina de comunicació.

Llucia Serra Ferre (Eivissa, 1992) acaba de guanyar el premi Ciutat de Manacor de poesia amb Et dibuix un portal in media something (i tu t’hi ajoques). Establerta a Mallorca des de l’adolescència, és filòloga, professora d’institut a Son Servera i té una editorial de jocs de taula en català, Dino Ludens. Perquè el lector es faci una idea de la seva escriptura, a Et dibuix un portal..., cita i parafraseja un poema d’Antonina Canyelles que diu: “Tu pots dir la meva barca, però les veles sempre són del vent”. La versió de Llucia Serra queda així: “Tu pots dir casa meva / però les terres / sempre són del banc”. El poema es titula ‘Idealista’.

Guillem Barceló acaba d'obrir Patxanga, una botiga complement del seu taller de serigrafia obert fa uns anys, on ven els seus propis dissenys a partir de frases icòniques mallorquines transformades en dibuixos i colors. Camisetes, carmanyoles i botelles són el principi d'un univers creatiu ara instal·lat a l'antic local de Ca na Verda.

L’estiu torna a posar Marga Prohens (Campos, 1982) davant el principal repte del seu mandat: la saturació turística. Dos anys després que prometés mesures “valentes” de contenció, el carrer es torna a mobilitzar. Atén l’ARA Balears al seu despatx al Consolat, on defensa la gestió de l’Executiu.

El món que habitam i què podem fer per millorar-lo, el respecte i l’arrelament per la llengua i la cultura, l’honestedat i sensibilitat a l’hora d’escriure, composar i cantar, la poesia i els referents propers com Ovidi Montllor i la dignitat col·lectiva i la llibertat són els principals eixos sobre els quals viu i creix el projecte musical d’Andreu Valor (Cocentaina, 1978). És un dels cantautors més coneguts de l’escena valenciana recent, encara que digui que la seva és una “proposta minoritària”. Ha publicat 12 discs des del 2007; el darrer, Els camins que elegim, que presentarà a Mallorca divendres, 3 de juliol, dins la programació del festival La Lluna en Vers. Seran amb ell els seus companys de viatge, músics i productors dels darrers anys, Blai A. Vañó́ i Héctor Tirado.

Va ser a principis d’any, dia 24 de gener, quan Ferran Palau va treure el disc Aniversari feliç. Un àlbum de deu cançons i amb una part visual plena de boira i un protagonista: el fantasma. El músic explica que la boira representa la “idea d’estar al cel, als núvols”, i el fantasma és una metàfora del fet d’anar-se llevant capes: la roba, la pell, fins que només queda l’ànima o l’esperit. “Necessitava renunciar a certs clixés que s’associaven amb mi i amb la meva música”, diu. Així, ha llevat la bateria, proposant una experiència d’escolta que duu l’oient a un no-lloc, un espai eteri, lleuger. Presentarà Aniversari feliç a Mallorca dia 27 de juny, al jardí de la Casa Llorenç Villalonga, en el marc del festival La Lluna en Vers. N’hem parlat amb ell.

Julián Reina, felanitxer de naixement (1976) i manacorí d'adopció, acaba d'escriure La huella de la mano, un llibre sobre la professió de picapedrer, la seva importància i algunes anècdotes i reflexions d'un mestre d'obres al llarg dels anys. Un text curiós i necessari que es pot adquirir a través d'Amazon.

El Comando Mundana actuarà per sorpresa a la Nit de l'Art de Manacor que tindrà lloc aquest dissabte. El grup rebel de 80 artistes descontents amb la feina organitzativa de l'Ajuntament i el tracte i les condicions que se'ls donen a l'hora de participar ja fa feina per tenir a punt les seves propostes reivindicatives.

Aquest dimecres 3 de juny i en el marc de la Fira del Llibre de Palma, a la plaça d’Espanya, Pere Estelrich i Massutí presentarà el seu recull d’articles amb un denominador comú i un títol prou eloqüent: Cròniques Wagnerianes, editat per Edicions Documenta Balear dins la col·lecció Menjavents. Estelrich no necessita introducció. És conegut per mèrits propis. Matemàtic, escriu, divulga i escampa sapiència pertot arreu: als diaris, a la ràdio o sigui on sigui que requereixin els seus coneixements. Escriu com parla, clar i entretingut, com només ho pot fer qui collporta un bagatge de molts anys i no poca feina, feta amb passió, la que indiscutiblement transmeten les seves paraules.

El grup Ginestà s’ha consolidat com una de les formacions més destacades de l’escena musical en català, amb un projecte que ha crescut des de les sales petites fins als grans festivals dels Països Catalans. Amb una proposta que reivindica fer música en català com a part essencial de la seva identitat artística i centrada en les emocions quotidianes, el grup ha anat ampliant la connexió amb el públic. Ara arriben a Mallorca, on aquest cap de setmana actuaran al TribuFest.

Nascuda a Sant Joan l’any 1998, Júlia Febrer Bausà forma part d’aquesta nova generació de veus que arriben a la poesia amb una mirada pròpia, feta de paraula, imatge i matèria. El seu nom ha començat a ressonar amb força dins el panorama literari després d’obtenir el premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2025 amb Arrel inoïda, una obra que confirma la solidesa d’una autora encara jove, però amb un univers poètic ja ben definit. A aquest reconeixement s’ha sumat enguany el premi Martí Dot de Poesia, convocat per l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, pel poemari Llum de cendra, que es publicarà a la tardor.

Sidonie és una de les bandes de referència del pop alternatiu espanyol amb un discurs propi que, al llarg de més de dues dècades de trajectòria, ha anat mutant sense perdre identitat. Recentment, però, el grup barceloní va fer un gir inesperat i significatiu: el seu darrer disc, Catalan graffiti (2025), és el primer íntegrament en català. A les portes del seu concert al TribuFest a Felanitx, el divendres 29 de maig, el seu cantant, Marc Ros, parla també del moment vital que travessen, dels dubtes, dels encerts i de la necessitat de tornar a connectar amb la música des d’una mirada més lliure i essencial.

Joan Carles March Cerdà (1960) és doctor en Medicina i actualment professor a l'Escola Andalusa de Salut Pública, de la qual va ser director. És un dels metges illencs més mediàtics. Aquest pollencí establert a Granada acaba de publicar Más de 11 vidas, un recull del testimoni de persones amb intents suïcides, familiars i supervivents, a més d'experts en la matèria.

En un panorama mundial convuls, la sensació de fragilitat global i també local, Xesca Martí Llodrà (Vilafranca, 1969) obre una finestra a l’esperança i a l’optimisme. Fa feina a la Fundació Deixalles des del 1997 i n’és la directora des del 2010. Biòloga de formació, ambientalista de convicció i militant incansable de l’economia social i circular, la vilafranquera dirigeix una entitat referent en inserció sociolaboral i reutilització a les Illes. En un moment marcat per la crisi climàtica, les desigualtats i la cultura de l’usar i llançar, reivindica la feina col·lectiva, el compromís social i la necessitat de posar les persones al centre i no, no és només un eslògan, perquè dedica a aquest objectiu bona part del temps i esforços.

Jordi Sansó i Gabriela Brunet obriren l’any 1974 la Casona Can Jordi, al costat del riuet de Portocristo. Des d’aleshores una cosa va amb l’altre. Les hamburgueses, els perritos i les broquetes són l’especialitat d’una casa que el seu fill Jordi encara conserva. En menys de 10 metres quadrats, un món; en una terrassa, mig poble, i en les fotos, els records de Can Jordiet, Can Jordió o el que l’olor faci venir primer a la memòria.