Va ser a principis d’any, dia 24 de gener, quan Ferran Palau va treure el disc Aniversari feliç. Un àlbum de deu cançons i amb una part visual plena de boira i un protagonista: el fantasma. El músic explica que la boira representa la “idea d’estar al cel, als núvols”, i el fantasma és una metàfora del fet d’anar-se llevant capes: la roba, la pell, fins que només queda l’ànima o l’esperit. “Necessitava renunciar a certs clixés que s’associaven amb mi i amb la meva música”, diu. Així, ha llevat la bateria, proposant una experiència d’escolta que duu l’oient a un no-lloc, un espai eteri, lleuger. Presentarà Aniversari feliç a Mallorca dia 27 de juny, al jardí de la Casa Llorenç Villalonga, en el marc del festival La Lluna en Vers. N’hem parlat amb ell.

Julián Reina, felanitxer de naixement (1976) i manacorí d'adopció, acaba d'escriure La huella de la mano, un llibre sobre la professió de picapedrer, la seva importància i algunes anècdotes i reflexions d'un mestre d'obres al llarg dels anys. Un text curiós i necessari que es pot adquirir a través d'Amazon.

El Comando Mundana actuarà per sorpresa a la Nit de l'Art de Manacor que tindrà lloc aquest dissabte. El grup rebel de 80 artistes descontents amb la feina organitzativa de l'Ajuntament i el tracte i les condicions que se'ls donen a l'hora de participar ja fa feina per tenir a punt les seves propostes reivindicatives.

Aquest dimecres 3 de juny i en el marc de la Fira del Llibre de Palma, a la plaça d’Espanya, Pere Estelrich i Massutí presentarà el seu recull d’articles amb un denominador comú i un títol prou eloqüent: Cròniques Wagnerianes, editat per Edicions Documenta Balear dins la col·lecció Menjavents. Estelrich no necessita introducció. És conegut per mèrits propis. Matemàtic, escriu, divulga i escampa sapiència pertot arreu: als diaris, a la ràdio o sigui on sigui que requereixin els seus coneixements. Escriu com parla, clar i entretingut, com només ho pot fer qui collporta un bagatge de molts anys i no poca feina, feta amb passió, la que indiscutiblement transmeten les seves paraules.

El grup Ginestà s’ha consolidat com una de les formacions més destacades de l’escena musical en català, amb un projecte que ha crescut des de les sales petites fins als grans festivals dels Països Catalans. Amb una proposta que reivindica fer música en català com a part essencial de la seva identitat artística i centrada en les emocions quotidianes, el grup ha anat ampliant la connexió amb el públic. Ara arriben a Mallorca, on aquest cap de setmana actuaran al TribuFest.

Nascuda a Sant Joan l’any 1998, Júlia Febrer Bausà forma part d’aquesta nova generació de veus que arriben a la poesia amb una mirada pròpia, feta de paraula, imatge i matèria. El seu nom ha començat a ressonar amb força dins el panorama literari després d’obtenir el premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2025 amb Arrel inoïda, una obra que confirma la solidesa d’una autora encara jove, però amb un univers poètic ja ben definit. A aquest reconeixement s’ha sumat enguany el premi Martí Dot de Poesia, convocat per l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, pel poemari Llum de cendra, que es publicarà a la tardor.

Sidonie és una de les bandes de referència del pop alternatiu espanyol amb un discurs propi que, al llarg de més de dues dècades de trajectòria, ha anat mutant sense perdre identitat. Recentment, però, el grup barceloní va fer un gir inesperat i significatiu: el seu darrer disc, Catalan graffiti (2025), és el primer íntegrament en català. A les portes del seu concert al TribuFest a Felanitx, el divendres 29 de maig, el seu cantant, Marc Ros, parla també del moment vital que travessen, dels dubtes, dels encerts i de la necessitat de tornar a connectar amb la música des d’una mirada més lliure i essencial.

Joan Carles March Cerdà (1960) és doctor en Medicina i actualment professor a l'Escola Andalusa de Salut Pública, de la qual va ser director. És un dels metges illencs més mediàtics. Aquest pollencí establert a Granada acaba de publicar Más de 11 vidas, un recull del testimoni de persones amb intents suïcides, familiars i supervivents, a més d'experts en la matèria.

En un panorama mundial convuls, la sensació de fragilitat global i també local, Xesca Martí Llodrà (Vilafranca, 1969) obre una finestra a l’esperança i a l’optimisme. Fa feina a la Fundació Deixalles des del 1997 i n’és la directora des del 2010. Biòloga de formació, ambientalista de convicció i militant incansable de l’economia social i circular, la vilafranquera dirigeix una entitat referent en inserció sociolaboral i reutilització a les Illes. En un moment marcat per la crisi climàtica, les desigualtats i la cultura de l’usar i llançar, reivindica la feina col·lectiva, el compromís social i la necessitat de posar les persones al centre i no, no és només un eslògan, perquè dedica a aquest objectiu bona part del temps i esforços.

Jordi Sansó i Gabriela Brunet obriren l’any 1974 la Casona Can Jordi, al costat del riuet de Portocristo. Des d’aleshores una cosa va amb l’altre. Les hamburgueses, els perritos i les broquetes són l’especialitat d’una casa que el seu fill Jordi encara conserva. En menys de 10 metres quadrats, un món; en una terrassa, mig poble, i en les fotos, els records de Can Jordiet, Can Jordió o el que l’olor faci venir primer a la memòria.

Quan a finals del 2015 Rosa Sureda Jaume va decidir agafar l’antiga botiga de barri Walt Disney, a la plaça de Berard, era novella en l’art de dur una clientela. “Era molt tímida al principi, i passava molta de pena… ara ja no!”. Rebatejada com a Botiga Sa Placeta, el present i futur del comerç de proximitat no sembla que tingui els dies comptats a la Torre.

L’historiador Albert Herranz guiarà el pròxim 8 de maig la ruta Primer de Maig: cultura i moviment obrer, organitzada per l’STEI. La passejada començarà a les 18 hores a la plaça d’Espanya de Palma (estàtua del rei Jaume I) i repassarà alguns dels espais clau de la història del moviment obrer a la ciutat. Herranz defensa la necessitat de recuperar aquesta memòria en un context marcat per la precarietat i la fragmentació social.

En un moment en què els pobles de l’interior de Mallorca s’enfronten al repte de l’emergència climàtica i la pèrdua d’identitat urbana, veus joves com la de Miquel Fiol Munar (Costitx, 2000) aporten una mirada fresca, necessària i estudiada. Arquitecte format a l’ETSAV (UPC) de Sant Cugat, Fiol combina la seva tasca professional a l’estudi Marès d’Inca amb el seu propi projecte personal, amf.studio, des d’on explora una arquitectura compromesa amb el territori i el patrimoni.

Guillem Febrer Fons (Manacor, 1973) fa pràcticament tres dècades que és el gerent d’Estel de Llevant, l’entitat prosalut mental que ja ha ajudat milers d’usuaris i famílies de la comarca de Llevant. Ara que estrena nou espai al barri de la Torre de Manacor, en parlam amb tranquil·litat.

La rosa que l’artista Pep Llambias (Alaró, 1954) ha fet per a l’ARA Balears i que serà a totes les paradetes de Sant Jordi a Palma no és, ni molt manco, la primera que fa. L’espina d’una rosa, de fet, va ser una de les grans protagonistes de l’exposició amb què va omplir la Llotja de Palma ara fa 20 anys. “M’atreu molt la dualitat que simbolitza”, reconeix, i afirma que en té de sembrades al corral de ca seva.

“T’escric / perquè et cerc. / I perquè et vull matar”. “S’equivoquen: / la foscor no amaga res. / Ho fa brillar tot”. “M’arrancaré els ulls / per no veure / que estàs mirant”. Són només tres dels fragments amb què la periodista i col·laboradora de l’ARA Balears Clàudia Darder (sa Pobla, 1994) debuta com a poeta amb Com una cussa (Adia Edicions), poemari amb què va quedar finalista del premi Salvador Iborra. A un dels epílegs, el també poeta Joan Tomàs Martínez Grimalt el defineix com “un tros de carn calenta que encara batega”.

Entre un assaig i unes memòries i a mig camí entre un al·legat i una pregunta, amb tant de rigor com perspectiva personal. Aquest és el terreny on se situa el darrer llibre de Llucia Ramis (Palma, 1977), Un metro cuadrado, escrit i publicat gràcies al premi No Ficció de Libros del Asteroide. En ell, el retorn a totes les cases on ha viscut serveix a l’escriptora i periodista de fil conductor per aprofundir en tots els ingredients amb què s’ha cuinat l’actual crisi de l’habitatge. La versió en català, que publica Anagrama, sortirà a la venda el 13 de maig.

Un premi nou s’afegeix a la trajectòria de Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972), reconegut ja amb guardons com el Carles Riba, el Sant Jordi i els Jocs Florals de Barcelona, entre d’altres. Però en rebre el Josep Maria Llompart a millor obra de poesia en català per Sala Augusta, seguit de Llengua materna (Proa), que atorga l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) en el marc dels premis Cavall Verd, l’escriptor considera que és ell que s’afegeix a una llista d’autors que, diu, espera no desmerèixer. Miquel Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés i Antònia Vicens, entre d’altres, l’han rebut abans que ell. “Fa una il·lusió especial perquè qui et reconeix la feina són els teus col·legues, la gent amb qui comparteixes ofici”, confessa.

Amb el disc El Ghorba el músic Rachid B s’ha convertit en un dels noms que han revolucionat el panorama musical espanyol. Inclòs en els llistats dels millors treballs discogràfics del 2025 de diversos mitjans, l’àlbum reflexiona sobre el sentiment d’enyorança i de pèrdua que acompanya qualsevol procés de migració, tal com explica aquest cantant, que ha passat mitja vida al Marroc i mitja vida a Madrid. El presentarà el pròxim 28 de març en un concert a l’Estudi General Lul·lià de Palma, on també actuarà el manacorí Miquel Serra.

Júlia Mérida (Inca, 1995) és llicenciada en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora a l'institut de Felanitx. Apassionada de la lectura i podcaster d'èxit, ara estrena club a Manacor, aquest dijous a la llibreria Món de Llibres i amb Les gratituds, de Delphine de Vigan (Edicions 62, 2021), com a pedra de toc per un pròsper camí de lletres comunitàries. En parlam una estona.