<![CDATA[Ara Balears - èxit]]> 10 <![CDATA[Un propòsit a la vida]]>

O més d’un. No massa. Ben triats, realistes i motivadors al mateix temps. Que aprofitin els nostres talents, les nostres habilitats. Que el món en el qual vivim el valori, que tingui valor social, humà o professional si desitgem que el propòsit sigui, a més, el nostre mitjà de vida.

]]> <![CDATA[L’eufòria es manté]]> Aquest divendres al vespre Eufòria havia de superar un obstacle extra afrontant una gala en directe en comptes de continuar amb les emissions enllaunades que havíem vist fins ara. El canvi es va notar en les transicions, una mica més llargues. Se’n va ressentir discretament el ritme del programa, però el concurs va suportar perfectament el repte. Era un risc. Canviar les dinàmiques de funcionament un cop semblen plenament consolidades pot portar a errors i al desastre. En canvi, el directe va fer que Eufòria excel·lís en alguns dels elements que el caracteritzen com a programa: en la percepció de sinceritat, humilitat i transparència que tenen els espectadors respecte al programa. Que l’audiència pogués votar des de casa incrementava la interacció i el vincle entre els espectadors i el xou. El directe i la dinàmica de recuperar algun concursant eliminat pot afegir emoció per als espectadors. D’altra banda, de l’emissió en directe se’n va ressentir el rol de Marta Torné com a presentadora, que semblava especialment dispersa en la seva tasca.

]]> <![CDATA[La intel·ligència]]>

Passats els anys, un recorda els pares. La meva mare, vídua als 23 anys amb un fill encara no nascut, va transformar el negoci familiar d’una fàbrica de gènere de punt a una de confecció. Es va avançar a la transformació del negoci tèxtil, que va suposar la confecció industrial. Zara, HM, etc. varen seguir l’estela a gran escala. Es va anticipar i va tenir èxit. Era exigent. Li vaig sentir dir en referència a algun col·laborador amb qui tractava: “A aquest no li aniria gens malament ser una mica més intel·ligent...”

]]> <![CDATA[Un telescopi gegantí pren forma a l’espai]]>

Els astrònoms ja poden respirar alleujats. Fa unes setmanes, l’observatori espacial més potent que s’ha construït mai es va enlairar amb un gran estrèpit i les esperances i els somnis d’una generació d’astrònoms concentrades en un paquet de miralls, cables, fixacions i fines làmines de plàstic, es van elevar a bord d’una columna de flames i fum.

]]> <![CDATA[No ho diguis a ningú]]> Ahir, a propòsit del que els explicava sobre vins comprats a l’avançada, els parlava del celler Orto, del Montsant. Un subscriptor, Ferran Josep Lloveras, escrivia aquest comentari (a mi m’encanta llegir els comentaris): “Empar, molt bé que facis promoció dels vins catalans, però els d'Orto són un secret molt ben guardat!!! I t'ho dic jo que ja m'hi he gastat –amb gust– calerons considerables per fer-me'ls enviar a Brussel·les, on visc. Així doncs, ara que no ens veu o llegeix ningú, guardem el secret!”

]]> <![CDATA[L'oposició russa imagina Putin engarjolat]]>

En menys de d'una setmana ja l'han vist gairebé 3 milions i mig de persones. L'empresonament fictici del president rus, Vladimir Putin, s'ha convertit en tot un èxit a Youtube. El vídeo es titula "La detenció de Vladimir Putin" i s'ha elaborat a través d'imatges seves actuals i d'altres de judicis dels enemics del líder rus, com l'exmagnat petrolier Mikhail Khodorkovsy.

]]>