“Kresala té un nom vinculat a la cultura euskera. Traduït seria salnitre, però des d’un vessant més místic, significa també la fusió entre l’home i el mar. Parla de la gent que lluita cada dia al mar per guanyar-se la vida i aquest núvol blanc de protecció que els cobreix. Perquè el mar Cantàbric és un mar salvatge. La cultura basca sempre ha estat enfocada al mar. Van arribar a les Amèriques abans que Colom. Van ser baleners. I bacallaners. L’espuma salada de kresala vindria a ser com un déu pagà”. Tot això ho explica Iñaki López de Viñaspre, cuiner i fundador de Sagardi Group al restaurant que han obert al Balcó Gastronòmic del Port Olímpic i que rep el nom del protector fet de salnitre: Kresala.

Joan Roca diu que no celebra els aniversaris, però el dia que n'ha fet 61 segur que el recordarà. Ahir al restaurant Leña de Barcelona del cuiner Dani Garcia hi va haver una densitat de cuiners per metre quadrat (en total 71 estrelles Michelin) fora del comú. L’objectiu era fer-li un emocionat homenatge a Joan Roca, en la línia dels que el xef malagueny havia fet a Ferran Adrià, Robuchon, Nobu i Arzak a Marbella. “No estic a l'altura de tots els cuiners a qui s’han fet els anteriors homenatges”, va dir el gironí. En la seva modèstia habitual, va afirmar que els xefs presents havien "millorat" els seus plats. I és que l’homenatge consistia en versionar 21 plats creats per El Celler de Can Roca. Un menú ambiciós on hi havia creacions del Disfrutar, Mugaritz, Atrio, Casa Marcial, Noor, Quique Dacosta, Miramar, Lasarte, Les Cols i Nandu Jubany, entre d’altres.

El Jordi viu enamorat de la seva feina. Durant els dies de servei al restaurant, es relaciona amb el producte a la cuina elaborant-ne les noves creacions, i quan té temps per allunyar-se dels fogons, el dedica a passejar-se i tafanejar pels diferents mercats del territori. “Els dilluns i els dimarts acostumo a buscar producte perquè cada setmana faig una quinzena de plats nous que afegim a la llista de suggeriments. Són les bogeries del Jordi”, diu ell mateix. Es passa hores recorrent els establiments del Mercat del Ninot de l’Eixample, del Fondo de Santa Coloma de Gramenet i de Mercabarna, amb l’únic objectiu d’aconseguir la millor matèria de temporada per oferir-la a Casa Güell. Un projecte que sent com a propi, perquè a més porta el seu segon cognom, Jordi Lloberol Güell, tot i que el comparteix amb la Maria Casal i el Marc Serracanta, que és qui li va proposar fa menys d’un any obrir aquest local al barri del Poblenou de Barcelona.

“Si t’agrada Ca l’Enric, has d’anar al Lera”. Això m’ho diu un senyor que seu al meu costat mentre degustem el famós menú de becada de la família Juncà. No som a la vall de Bianya, sinó a les Nits Màgiques que organitza Montagud Editores, que, a banda de fer llibres gastronòmics de col·leccionista, també té un espai al carrer Enric Granados on fa àpats en petit comitè amb cuiners reconeguts. Hi pot anar qualsevol, tot i que cal estar atent a fer la reserva perquè les places volen. El dilluns, 4 de novembre, per exemple, hi ha un quatre mans de Borja Sierra, de la Granja Elena, i Javi Estévez, de la Tasquería de Madrid.

Gairebé un seient a un bar o restaurant per habitant. El sector de la restauració ha polvoritzat rècords els darrers anys i a finals de 2023 ja fregava el milió de places (948.000). Si es té en compte que durant la temporada alta a les Illes hi ha entorn de 2 milions de persones, entre residents i turistes, la ràtio és d’una plaça cada dues persones, una quantitat molt elevada.

L'illa de Menorca és un paradís mediterrani que queda molt a prop, i és un destí habitual per a molts catalans que hi van any rere any. És per això que algun dels restaurants icònics que hi ha són àmpliament coneguts al Principat, com ara el restaurant Sa Llagosta, a Fornells, on es pot fer una caldereta per treure's el barret, o bé el Cafè Balear, amb el seu plat de llagosta, ous ferrats i patates fregides. Hi ha persones que es passen tot l'any esperant a tornar-hi per llepar-se els dits bruts de sucre de llustre que deixa l'ensaïmada de Can Pons, as Mercadal. O bé que anhelen la sobrassada artesana que venen al mercat de Ciutadella i el formatge de Maó.

Carmen Erdocia va arribar a Barcelona l’any 1995 amb una rauxa inusual i acompanyada de la seva filla María. El primer que va fer és anar a comprar al Mercat del Ninot. Al cap d’una estona ja era a la cuina i amb la barra plena. La Carmen és pur talent. No coneixia el negoci, però sabia cuinar el que li havia ensenyat la seva exigent sogra. Al cap de sis mesos van venir els homes de la casa, el Julián –el marit– i l’Iker –l’altre fill–. Van arribar per posar ordre als papers d’un restaurant que anava com la seda i omplia cada dia. La Carmen i la María van parir un restaurant exitós que perdura des de fa vint-i-set anys.

L'Ajuntament d'Alcúdia continua sense actuar enfront de les instal·lacions de terrasses amb taules, cadires i pèrgoles davant l’edifici Xara situat al principi de la platja d’Alcúdia. Segons el GOB, ja fa gairebé quatre mesos que la Demarcació de Costes va requerir al Consistori que ho retiràs davant la manca d'autorització d'activitat de restauració sobre aquesta costa, però de moment tot continua igual.

Vint-i-un restaurants de Barcelona participen en la Setmana de la Cuina Italiana, que la Cambra Italiana de Comerç organitza per sisè any a partir del dilluns 22 de novembre i fins al 5 de desembre. Els preus dels plats que s’hi podran menjar oscil·larà entre 12 i 23 euros, i els organitzadors han assenyalat que la pasta que faran servir els restaurants provindrà d’empreses artesanals de la regió de Le Marche, al centre d’Itàlia.

Anar al mercat a Barcelona no necessàriament ha de servir només per fer-hi la compra. Entre tot el que s'hi pot trobar sobresurten els bars, que procuren utilitzar productes frescos de les parades del voltant, i són dels pocs llocs de la ciutat on gaudir d'un esmorzar de forquilla. Moltes vegades tenen exposat el gènere, ja cuinat o a punt per a la paella. Seure-hi resulta temptador: primer s'hi menja pels ulls i després per la boca. Van néixer com un indret on els paradistes del mercat podien fer un mos sense haver-se de desplaçar i, malgrat que hi segueix manant la tradició (són el lloc per fer-se una bona truita, un capipota o un guisat de bacallà, de mandonguilles o de llegums), també n'hi ha d'innovadors.