¿És possible predir el risc de patir cirrosi i altres malalties greus del fetge? Segons un estudi internacional amb participació de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) i l'Hospital Clínic, ara es podria aconseguir a partir d'una anàlisi de sang i un senzill índex de vuit variables, entre els quals hi ha l'edat, el sexe i la rigidesa del fetge. Investigadors del projecte europeu LiverScreen han dissenyat un recurs barat i accessible per a qualsevol laboratori del món que preveu l'aparició de lesions hepàtiques i complicacions a llarg termini. Anomenada LiverRisk, aquesta eina predictiva permet identificar si l'òrgan ha emmalaltit o té risc d'emmalaltir, diagnosticar la patologia de forma precoç en cas que hi sigui i indicar canvis en l'estil de vida i tractaments que en frenin la progressió. Les conclusions s'han publicat aquest dijous a la revista The Lancet.

No en té cap dubte. El dia que els metges li van comunicar que necessitava un trasplantament de pulmons va ser “el pitjor” de la seva vida. “No s’està preparat per sentir la paraula trasplantament perquè ho equipares a la mort”, reconeix Yolanda Fernández, trasplantada bipulmonar. “Em van dir que em quedaven dos anys de vida i comença llavors un compte enrere. Tenia 41 anys i penses: «Em moriré si no arribo al trasplantament». Al principi no t’ho creus, plores i, després, ho acceptes”. Als 30 anys, tenia només un 60% de capacitat pulmonar a causa d'una malaltia de predisposició genètica –pneumonitis per hipersensibilitat als coloms– que va anar empitjorant fins al punt de necessitar un trasplantament dels dos pulmons fa tres anys i mig. Amb tot, el que més li va costar va ser acceptar certes renúncies. “Va ser més dur renunciar a les il·lusions de la meva vida que el trasplantament. M’han salvat la vida, però he hagut d’acceptar que no podré ser mare i que no puc treballar de mestra”.  Ha de mantenir-se lluny dels virus per evitar infeccions. Ha sabut canalitzar, però, la seva energia en buscar noves motivacions, com ara la presidència de l'associació Aire de malalts pulmonars.

L'Hospital Universitari de Son Espases ha fet el primer trasplantament de fetge de les Balears a un home de 53 anys, que ja s'està recuperant a casa seva. Segons ha explicat en una roda de premsa el director gerent del centre, Josep Pomar, en l'operació hi han participat més de 50 professionals i ha assegurat que ha estat una operació "exitosa". Per dur-la a terme, han estat assessorats per l'Hospital Clínic de Barcelona.

El càncer de fetge és el sisè tumor més freqüent al món i la quarta causa més habitual de mortalitat per càncer. El carcinoma hepatocel·lular és el tipus més freqüent de càncer de fetge i pot tenir un origen víric, causat per infecció amb virus de l'hepatitis B o C, o no víric, causat pel consum excessiu d'alcohol o bé per fetge gras degut a l'obesitat o la diabetis. El fetge gras ja provoca prop del 20% dels casos de carcinoma hepatocel·lular. Actualment, prop de la meitat d'aquests pacients reben tractaments amb teràpies moleculars o immunoteràpia. Però un estudi, que es publica aquest dimecres a la revista Nature, demostra que els pacients amb carcinoma hepatocel·lular d'origen no víric, és a dir per excés d'alcohol o fetge gras, responen pitjor al tractament amb immunoteràpia. Segons aquest estudi, liderat per l'equip de Josep Maria Llovet, de l'Hospital Clínic-Idibaps, aquests pacients tenen uns limfòcits T disfuncionals. Aquests tipus de cèl·lules T són incapaces d'eliminar les cèl·lules canceroses i tampoc activen la resposta antitumoral amb el tractament amb immunoteràpia. Després d'avaluar l'efecte en models animals, els investigadors van analitzar-lo en tres assajos clínics de fase III amb més de 1.650 pacients i van comprovar que aquestes immunoteràpies són eficaces en el càncer de fetge d'origen víric però no augmenten la supervivència en pacients amb càncer d'origen no víric. Per tant, l'estudi demostra que l'eficàcia de la immunoteràpia es pot veure condicionada per la causa del tumor.