Pedro Sánchez ha posat un repte difícil a qui va ser el seu cap de gabinet durant tres anys. Óscar López, amb projecció pública des que fa mig any va ser nomenat ministre per a la Transformació Digital, ha agafat formalment les regnes del PSOE de Madrid aquest cap de setmana amb l'encàrrec de destronar Isabel Díaz Ayuso, que governa amb una còmoda majoria absoluta i que té, a més, una enorme projecció pública en l'àmbit estatal. Des del 1995 governa el PP a Madrid, i el 2021, amb la irrupció de Més Madrid, el PSOE va perdre fins i tot el lideratge de l'oposició. Ara els socialistes es fixen l'objectiu de desbancar no només Ayuso sinó també Més Madrid, a qui alhora necessiten per sumar contra la líder popular.

Yolanda Díaz està citada a les set de la tarda a l'Auditori Pilar Bardem del municipi madrileny de Rivas. És la seva tercera, i última, aparició en una campanya a la Comunitat de Madrid plena d'equilibris en què dona suport a dues formacions que s'enfronten aquest 28-M: Podem i Més Madrid. També a Rivas, un municipi que no ha triat a l'atzar per ser-hi aquesta tarda: és l'oasi de l'esquerra madrilenya des de fa més de trenta anys. Amb 92.000 habitants, des del 1987 hi governa l'esquerra ininterrompudament, i en concret des del 1991 és l'únic municipi de la Comunitat on Esquerra Unida té l'alcaldia. I aquesta tarda la vicepresidenta segona i ministra de Treball ha volgut ser-hi per fer campanya per la candidata d'aquesta formació, Més Madrid i Equo, l'actual alcaldessa, Aída Castillejo. Com el 2019, Podem es torna a presentar en solitari.

Mónica García (Madrid, 1974) ens demana cinc minuts per portar els seus fills a casa abans de fer l'entrevista en una cafeteria pròxima al parc d'El Retiro. García és la líder de Més Madrid, partit germà de Més País d'Íñigo Errejón, i cap de l'oposició a l'Assemblea de Madrid, ja que el 4-M va quedar per davant del PSOE. És anestesista a l'Hospital 12 d'Octubre, on fa mitja jornada, però diu que no hi vol renunciar perquè l'ajuda a tenir els peus a terra. "Pensa que allà tinc un cap i soc una més", ens explica. La trobada coincideix amb la guerra oberta a dins del PP entre Ayuso i Casado.

Aviat farà dos anys que Clara Serra Sánchez (Madrid, 1982) va abandonar l’Assemblea de Madrid, on havia sigut diputada de Podem primer i de Més Madrid després. Ara és investigadora de la UB i ha coordinat el llibre Alianzas rebeldes. Un feminismo más allá de la identidad. (Edicions Bellaterra, 2021).

El ple de constitució de l'Assemblea de Madrid ha servit per visualitzar el que serà molt probablement la tònica dels pròxims dos anys: l'aliança entre el PP i Vox. El primer acord a què han arribat les dues formacions ha sigut per al repartiment dels set membres de la mesa de la cambra autonòmica, que han sigut escollits aquest dimarts. Així, els populars han pactat amb l'extrema dreta tenir quatre llocs a la mesa i Vox, un. A canvi, el PP s'ha compromès a estudiar una reducció del nombre de diputats del Parlament madrileny, una petició que havia fet el grup de Rocío Monasterio durant les negociacions —es necessitaria una majoria de 90 diputats perquè la proposta tirés endavant—. "Amb aquest acord hem decidit donar-nos suport per configurar la mesa, i el PP cedirà un lloc a Vox perquè tingui representació", ha explicat la presidenta madrilenya en funcions, Isabel Díaz Ayuso, abans de començar el ple. "Esperem que n'hi hagi moltíssims", ha proclamat, al seu torn, Monasterio.

El que des de Més Madrid han anomenat l’efecte Mónica García ha acabat, justament, fent efecte: la formació d’Íñigo Errejón ha sigut la que més ha crescut del bloc de l’esquerra i ha acabat fent el sorpasso al PSOE. La metge anestesista que agafava el relleu a Errejón aquest 4-M s’ha convertit en la candidata revelació de les eleccions i ha portat el partit a ser la segona força de l’Assemblea, cosa que el converteix en la primera força del bloc d’esquerra. “Hem liderat i seguirem liderant aquesta alternativa”, va defensar ahir la mateixa candidata. Més Madrid va aconseguir 24 escons, els mateixos que els socialistes, però va superar la candidatura d’Ángel Gabilondo per gairebé 4.000 vots (al tancament d’aquesta edició).

¿Quin és el negoci, per dir-ho d'alguna manera, d'Isabel Díaz Ayuso anticipant les eleccions? Comencem per la convocatòria. Per si hi havia cap dubte, l'acte institucional d'aquest diumenge –aprofitament obscè i valleinclanesc del PP– ha sigut la prova que tot estava orquestrat per avançar-les. El festiu del 2 de maig el van passar al dia 3, perquè així la gent gaudís de tres dies de vacances just abans de votar. Tot previst per fer-ho coincidir. Díaz Ayuso també sabia que el mes d'abril seria el de la vacunació, perquè es va anunciar que arribarien les dosis. Tot i que quan no es reben la culpa és del govern espanyol, quan són aquí, el mèrit, ja se sap, és de la Comunitat de Madrid. Aquest pla ja estava dissenyat. I la cursa de braus a la que va acudir? La plaça estava tancada des de l'octubre del 2020...

Els madrilenys estan cridats aquest dimarts a les urnes en una jornada totalment atípica: per primer cop des del 1987 es votarà durant un dia laborable –a Catalunya ja va passar el desembre del 2017 en les eleccions convocades per Rajoy a través del 155– i es poden formar llargues cues a causa de les mesures sanitàries anticovid. Està en joc no només el govern de la Comunitat fins al 2023, quan obligatòriament caldrà tornar a les urnes, sinó també una redefinició del mapa polític espanyol. La participació serà una de les claus per provocar un possible canvi de tendència que permeti a l'esquerra tornar a governar després de més de 25 anys.

Amb bata blanca, tres sanitàries surten del centre de salut Abrantes, al districte de Carabanchel, on hi ha una cua considerable. Interrompen un acte de la candidata de Més Madrid, Mónica García, per protestar contra l’abandonament de les institucions, després de set mesos manifestant-se cada dijous perquè falten reforços. La inversió en sanitat pública és una de les principals promeses de les tres formacions progressistes que es presenten el 4-M, però als districtes i municipis més humils veuen com les mancances més bàsiques es cronifiquen, governi qui governi. Són nuclis del sud i l’est de Madrid que conformen l’anomenat cinturó roig, tradicional feu socialista on les esquerres s’han bolcat per intentar treure de l’abstencionisme part dels seus habitants. És la clau per vèncer Isabel Díaz Ayuso.

La campanya electoral a la Comunitat de Madrid arrenca aquest diumenge amb la mirada posada a la Moncloa i amb la possibilitat de generar un nou terratrèmol en la política espanyola. El PP surt guanyador a les enquestes, però lluny de la majoria absoluta que buscava Isabel Díaz Ayuso després del seu trencament amb Ciutadans, de manera que pot acabar governant de bracet amb l'extrema dreta de Vox si no suma prou per fer-ho en solitari. Els populars pretenen utilitzar la Comunitat de Madrid com a contrapoder al govern del PSOE i Podem a l'Estat i ja han fet una crida a la mobilització electoral per "derrotar el sanchisme" a través d'aquests comicis i demostrar que el "centredreta" pot tornar a governar Espanya. "Si enviem un missatge que podem governar amb les mans lliures, es podrà replicar a nivell nacional", ha declarat el líder del PP estatal, Pablo Casado, en l'acte d'inici de campanya dels populars aquest dissabte a la plaça Felipe II de Madrid, al barri de Salamanca.