No ens enganyem: ens agrada pensar que som persones comprensives, atentes i empàtiques, però a l’hora de la veritat admirem qui persegueix el seu objectiu sense escoltar, qui pren decisions dures sense tremolar, qui dona un cop de puny sobre la taula “quan fa falta”. Així, la força de les tradicions s’imposa als desitjos de millora i la distància entre ambdós es fa cada cop més profunda i irresoluble.

Uns versos del llibre Fulles d'herba (1855) del poeta nord-americà Walt Whitman traduïts per Jaume C. Pons Alorda es vesteixen de pop a la cançó Estem estalvis del duo Picot. El tema forma part de Les ales del cavall (Microscopi, 2022), el debut discogràfic de l'aventura musical compartida per Jordi Marfà i Daniel Pitarch. Estem estalvis és la cançó més connectada amb el techno-pop dels anys 80 d'un disc eminentment pop en què el violí és l'eix al voltant del qual creixen les composicions.

Hi ha escriptors als quals una època admet com a patriarques i profetes. A Rússia –i a Europa– el cas més destacat és el de Lev Tolstoi, al qual, més enllà de les seves contradiccions, se li va atorgar l’estatus de filòsof, pedagog i dirigent moral. Abans de morir, Tolstoi formava part del paisatge intel·lectual europeu i s’encomanaven a ell corresponsals provinents dels més diferents estrats socials. Una cosa semblant passa als Estats Units amb Walt Whitman. Extremadament polèmic, com Tolstoi, Whitman acaba imposant-se per la seva qualitat poètica, per la seva tenacitat i pel seu carisma.