Jaume Giró trenca a l’ARA el seu silenci sobre el Barça, quatre anys després d’haver decidit no entrar a la junta directiva del club, malgrat haver fet tota la campanya electoral basada en la prioritat de reduir l’endeutament del club i recuperar el patrimoni.

Un estiu més, el Barça es plantarà al 30 de juny amb deures per fer. L’últim dia de la temporada no hi ha futbol, però sí corredisses als despatxos, on s’han de tancar operacions d’última hora per finalitzar l’exercici amb números verds. L’economia està de moda, dins del club i fora, on s’han organitzat els últims dies diverses compareixences i taules rodones per analitzar la situació financera d’una entitat que, novament, ha de recórrer a l’enginyeria comptable per evitar pèrdues. La travessa pel desert s’ha allargat molt, més del que s’havia promès durant la campanya electoral del 2021. I és que la recepta que s’havia explicat no ha tingut massa a veure amb el que s’ha acabat fent.

Llegeixo, amb certa estupefacció, que el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, s’ha referit a “la dècada del Procés” en seu parlamentària. Em sorprèn que el conseller –llaç groc a la solapa, set milions d’euros de patrimoni– utilitzi aquesta expressió, com si hagués donat per acabat el camí cap a la independència, com si el 2021 fos el punt final a tot allò per què s’ha batallat durant deu anys. L’expressió té alguna cosa de rendició. És estrany que ho digui Giró quan el partit polític que representa, Junts, és avui qui més alt fa voleiar la bandera estelada. Decideixo anar a les fonts i mirar què ha dit, exactament, en Giró des del faristol del Parlament per respondre a Eva Parera, ara al Partit Popular. Li retreu a la diputada que anheli la descomposició i la decadència de Catalunya i l’avisa que la fotografia econòmica del país que presenta –apocalíptica– no retrata la realitat. “El sobiranisme a Catalunya no ha provocat cap cataclisme en l’economia del país, ans al contrari. Les dades ens diuen que entre l’any 2011 i el 2020 el percentatge d’empreses amb seu social a Catalunya sobre el total de l’Estat no ha canviat substancialment. El 19% de les empreses d’Espanya continuen radicades a Catalunya”. I aleshores va argumentar que, també en atur, estem millor aquí que a Madrid i que si tomba i que si gira. La qüestió és que Giró mai no va parlar de “la dècada del Procés” com a tal. D’on surt, doncs, aquesta etiqueta que, en forma de titular, han utilitzat no pocs mitjans? Fins on he estirat el fil, la font primigènia és el titular de l’agència Efe (“Giró defiende que la década de «procés» no ha provocado decadencia económica”) a partir del qual tothom talla i enganxa. És el nou periodisme. Adotzenat, automàtic, ràpid, fàcil i barat però altament pervers i, sobretot, desenfocat.  

]]>

Avalar els encausats pel Tribunal de Comptes per l'activitat exterior de la Generalitat de Catalunya va ser la primera decisió crítica del nou Govern. La determinació de fer-ho a través de l'Institut Català de Finances (ICF) va estar envoltada de dimissions i por a les possibles conseqüències judicials. El temor a la judicialització constant no era infundat. Malgrat l'aval del Consell de Garanties Estatutàries a la decisió de la Generalitat, la Fiscalia ha posat en marxa la investigació contra l'ICF i, segons ha pogut saber l'ARA, ha citat a declarar els membres independents de la junta de govern que van participar en la reunió per concedir els avals.

]]>

Sigui quin sigui el motiu pel qual Jaume Giró no entra a la directiva del Barça, no és una bona notícia. Just ara que el club té tants deutes, amb una pandèmia que buida les butxaques i amb tanta feina per fer, no deixa de sorprendre que l’home que havia de liderar l’àrea econòmica marxi. Encara que sigui per motius laborals, mal senyal. Si en una àrea calia tenir ben preparat el projecte, era en l'econòmica. Calia tenir clar amb qui volies treballar i com volies fer-ho.

]]>