Produccions Blau ha anunciat la finalització de l'adaptació a format pòdcast de tots els episodis de Ses Rondaies Mallorquines, l'històric enregistrament del 1985 amb la veu de l'actriu Maruja Alfaro i la Companyia Zanoguera-Alfaro, sota la direcció de Joan Mas i la producció tècnica de Joan Bibiloni.

A l’antiga Grècia, un pastor que es deia Narcís i que havia refusat l’amor de la nimfa Eco es va enamorar del seu reflex, que veia cada dia en un rierol. Un dia, es va tirar a l’aigua per trobar aquella persona que li havia robat el cor i el tenia meravellat, però aquesta obsessió el va portar a morir ofegat. “Ostres, profe, doncs, llavors, la paraula narcisisme ve d’aquí, oi?”, li pregunten els alumnes a Meritxell Blay, professora de llatí i grec a secundària i autora del llibre Mites grecs (Inuk Books, 2024). Ja que mitologia com a tal no existeix com a assignatura, Blay l’explica als seus alumnes a les classes de llatí i grec que imparteix.

Totes les civilitzacions antigues i modernes d’arreu del món han rendit culte al Sol en alguna de les seves formes. De fet, el cicle solar està present en l’organització pràctica i simbòlica de les societats més enllà de la religió o de les històries mitològiques que s’expliquen a elles mateixes. 

Les rondalles meravelloses que l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria-Toscana recollí l'any 1894, ara fa 130 anys, tornen a estar d'actualitat. La filòloga Caterina Valriu publica 29 rondalles meravelloses de Mallorca (PAM, 2024). Aquesta edició analitza de manera global aquestes rondalles, catalogades com a meravelloses perquè inclouen elements sobrenaturals, i en fa, per primera vegada, una anàlisi especifica i detallada.

Tal vegada l'has vist solcant l'horitzó per la mar de Capdepera. O és possible que sigui la primera vegada que veus escrit el seu nom. Meitat nin, meitat peix, però amb nom propi: peix Nicolau. Fonts expertes han explicat a l'ARA Balears tot el que saben sobre aquest ésser misteriós (i relliscós) que recorre les aigües de la Mediterrània, sense demanar perdó ni permís, perquè té una única obsessió: nedar.

El folklore i el rondallari de les Balears és ric i parteix d'innumerables orígens, molts ja perduts en el temps o que han perdurat reproduint-se només oralment. Antoni M. Alcover i l'arxiduc Lluís Salvador són els grans noms que recolliren aquesta part de la cultura popular centrada en els éssers mítics de la imatgeria popular i de les persones que els pateixen o se'n beneficien. L'ARA Balears ha consultat diverses fonts i ha parlat amb la llicenciada en Filosofia i Lletres i doctora en Filologia Catalana Caterina Valriu, que està especialitzada en literatura oral, els contes populars i les llegendes i ha escrit nombroses publicacions centrades en els mites de les Balears; la darrera, Maria Enganxa (2023, Disset Edició), un conte que dona una volta a la tradició.

Aquesta setmana el departament de Salut presentava dades sobre el suïcidi –recordem que avui és el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi–. L'any passat 607 persones van suïcidar-se a Catalunya, un 5% més que el 2021. Les conductes suïcides (ideacions i intents) han augmentat un 14%. N'ha crescut la incidència, i també la detecció.

Una religió no és un vaixell atapeït de viatgers amb un trajecte estable i fix, amb la bandera hissada fàcilment identificable i una massa complaent que es deixa endur per l’embarcació. Potser aquesta sigui una de les imatges ideals que alguns es fan de la religió per identificar-s’hi o, al contrari, per injuriar-la. Tot és més fàcil quan podem acotar, resumir, simplificar. Però, en realitat, què és una religió? Com la definim? Com copsar-la per, després, alabar-la, criticar-la o, senzillament, ignorar-la?

Quants mites grecs coneixes? La major part de catalans anem peix quant al coneixement –si més no, pel que fa als detalls– d’aquestes llegendes que ens diuen moltes coses dels nostres valors i de les arrels de la nostra cultura.

Al seu llibre Cosmogonies. La préhistoire des mythes (Éditions La Découverte, 2020, París), Julien d'Huy conclou que Homo sapiens, és a dir, tot el que som, és "una espècie fabuladora, que creu en les seves mentides". Més raó que un sant. Julien d'Huy és doctor en història i treballa a l'Institut des Mondes Africains. Té un pressentiment i, fidel a l'escola estructuralista (tot allò que en Claude Lévi-Strauss són arbres de guix, en Vladímir Propp és portar l'humus a les mans, opció que els estructuralistes esbiaixen amb gran atribolament per a lletraferits com un servidor), Jean d'Huy ens proposa analitzar els mites, les llegendes i els contes per tal de calar el que van dibuixar a les grutes les gents del paleolític.