L'enderrocament d'una casa a l'avinguda d'Alcúdia d'Inca ha deixat al descobert la cinquena fita de la llegua castellana que a mitjan segle XIX s'instal·là per midar la distància entre Palma i Alcúdia. Aquest element s'havia perdut i ara s'ha trobat al corral de l'habitatge a enderrocar.

El Parlament de les Illes Balears ha aprovat aquest dimarts la Llei de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears.

Ses Salines, Llubí, Manacor i Felanitx han aconseguit finançar l'adquisició dels terrenys on hi ha jaciments arqueològics, gràcies a la convocatòria publicada aquest 2018 pel Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca.

La força del vent, juntament amb la tracció animal, és una de les energies que l’ésser humà ha fet servir des de temps remots, molt abans de la invenció de l’electricitat i dels motors d’explosió. A més de les veles dels vaixells, un dels ginys de vent més importants en la història de la humanitat són els molins.

La naveta dels Tudons és el monument funerari més conegut de Menorca i és un dels emblemes de l’especificitat de l’illa. Les navetes són un tipus de construcció exclusiva de Menorca i la que avui ens ocupa, construïda al voltant del 1400 aC, és la més ben conservada. Situada a recer de la carretera general, dins el municipi de Ciutadella, les primeres excavacions es van dur a terme durant els anys cinquanta del segle passat. Entre el 1959 i el 1960, els arqueòlegs Maria Lluïsa Serra Belabre i Lluís Pericot Garcia van liderar unes tasques que van permetre el descobriment d’un centenar d’esquelets desordenats, de tots els sexes i edats. La major part d’ells data del segle IX abans de Crist. Alguns dels objectes que s’hi van trobar estan exposats, avui dia, al Museu de Menorca, a Maó.

“Com de suggeridores són aquestes esglésies rurals eivissenques! No alberguen egrègies de cap estil, no volen monumentalitat. Tenen gairebé totes la dimensió i l’aire de les cases pageses. S’hi confondrien si en desaparegués el campanar”. Amb aquestes paraules reflectia Enrique Fajarnés en el seu mític Viatge a Eivissa (1958) l’emoció que va sentir en la visita a la capella de Santa Agnès de Corona, a Sant Antoni de Portmany. Les esglésies d’Eivissa són úniques en el món. El motiu? Els pirates. I és que van ser concebudes com fortaleses per protegir els veïns dels seus atacs. Aquest aspecte defensiu les fa peculiars i les diferencia de qualsevol altra església construïda fora de l’illa.

A mitjan segle XVI, els habitants dels pobles costaners de Mallorca vivien assetjats i atemorits pels atacs marítims tant dels corsaris otomans com dels pirates berbers del nord de l’Àfrica. Les expedicions marítimes causaven por a la població local, que veia com invasors s’enduien botins tant de béns com de captius.

Abans de l’arribada del turisme, l’economia de subsistència de l’illa de Formentera tenia tres bases: la sal, l’agricultura i la pesca. Una mostra de la importància de la pesca, encara viva avui en dia, són els escars o varadors que rodegen tota l’illa. Hi ha un total de trenta-sis construccions d’aquest tipus, totes catalogades com a Béns d’Interès Cultural (BIC) pel seu interès etnològic. Els varadors són les construccions que servien per conduir les embarcacions fins a la mar, i també per resguardar-hi les barques quan les treien de l’aigua. Així doncs, aquestes rampes tant servien per “posar en mar” com per “treure en sec” les petites embarcacions de pesca.

Els popularment anomenats llits de la Mare de Déu, que es munten i s’exposen en una àmplia majoria d’esglésies parroquials i conventuals de Mallorca, són, en realitat, les restes d’un protocol paralitúrgic i d’una dramatúrgia religiosa. Neixen de la celebració de la festa del 15 d’agost, l’Assumpció de la Mare de Déu, una de les diades més importants dels calendaris catòlic, ortodox i anglicà. A Mallorca, la primera documentació que parla de la festa la situa ja en el segle XIV, segle que la dotà d’una solemnitat especial. La primera talla que es troba documentada de la Seu de Palma data del segle XV. A Mallorca, com a Catalunya, han perdurat diferents denominacions populars: la Mare de Déu d’Agost, la Mare de Déu Morta, la Mare de Déu Dormida i la Mare de Déu del Llit.

La zona arqueològica de Talatí de Dalt és una de les més característiques de l’illa. Està ubicada a Maó, i destaca, entre altres coses, per la bona conservació que presenta i per la seva peculiar taula.

A Formentera, els recursos terrestres i marins han condicionat notablement la vida de l’illa i és que, moltes vegades, la frontera entre valor cultural i natural a la pitiüsa menor és difícil d’establir. N’és una prova l’amplitud del patrimoni etnològic, que constitueix tot un conjunt de vestigis d’aprofitament sostenible dels diferents recursos naturals. D’aquest extens patrimoni, en destaquen els molins per fer farina.

A Cala Morell, urbanització de la costa nord de Ciutadella, s’hi emplacen dos dels jaciments arqueològics més espectaculars de l’illa. Els componen, per una banda, una gran necròpolis de desset coves artificials i, per l’altra, un poblat costaner habitat durant l’edat del bronze (1400-1000 aC). Es tracta d’un assentament situat a la vorera de la mar, d’accés difícil i protegit per una murada: els caps costaners fortificats de Cala Morell.

Els indrets emblemàtics poden deure l’interès que generen a un especial atractiu visual o al fet que ajuden a interpretar o conèixer una part de la història del territori al qual pertanyen. No és tan habitual, en canvi, que un sol indret expliqui tant sobre una illa tan petita i, a sobre, enamori els ulls. L’origen fenici d’Eivissa, el llegat mariner i els ecos de la Guerra Civil es troben a sa Caleta, nom popular d’un desembarcador que es troba a la concavitat que dibuixa la costa rocosa que connecta amb l’extrem nord-oest de la platja del Codolar. A més, acull un jaciment fenici declarat Patrimoni de la Humanitat i les restes d’una bateria de costa finalitzada l’any 1940, tot just quan havia acabat la Guerra Civil. Més enllà de la bellesa del paisatge, l’interès històric que ha generat aquest paratge es deu a les particulars característiques geogràfiques i a la seva ubicació, actualment en un punt molt accessible al municipi de Sant Josep de sa Talaia.

Més de 25 anys són els que va estar tancat un dels patrimonis històrics i arqueològics més importants de Formentera: el cementeri Vell de Sant Francesc Xavier.

El patrimoni marítim, pel fet que som una illa, és un dels nostres tresors més preuats. Per aquest motiu, protegir-lo i catalogar les embarcacions tradicionals hauria de ser una de les màximes de sensibilització per part d’administracions i particulars. I és que les embarcacions tradicionals són un patrimoni viu, que s’utilitza i es mou. Aquestes característiques donen una idea de les dificultats de dur-ne a terme una catalogació exhaustiva.

“Aproximant-nos des de Son Bou terra endins, a uns tres quilòmetres de la costa sud de l’illa de Menorca, hi trobam el poblat talaiòtic més gran de l’illa i un dels més grans de les Illes Balears, Torre d’en Galmés. Aquest segurament fou el camí que feren els antics talaiòtics quan desembarcaren en vaixell i elegiren aquest turonet, de poc més de cent metres d’alçada per instal·lar un dels jaciments més importants de les Illes situat a la part de migjorn del terme d’Alaior.