La convocatòria de projectes culturals euroregionals que atorga l’Euroregió Pirineus Mediterrània ha seleccionat per primera vegada al llarg dels nou anys d’existència dos projectes liderats per entitats de les Illes Balears.

L’Ajuntament de Vila ha aprovat en junta de govern iniciar el procediment per via penal per tal de recuperar el pis de protecció oficial que el passat mes d’abril va ser ‘ocupat’ a la Ronda Sant Antoni del barri antic de Dalt Vila. L’objectiu d’aquest tràmit, segons ha explicat el batle Rafel Ruiz, és “recuperar i protegir” el patrimoni municipal. Recordem que aquest habitatge es troba en un conjunt de vuit pisos de protecció oficial, cinc dels quals són gestionats directament per l’Ibavi, mentre que els altres tres són de l’Ajuntament per a casos d’emergència social puntual, amb la qual cosa “es dona suport a l’alberg, que es troba ple”, però que estan buits des de fa anys.

“Com de suggeridores són aquestes esglésies rurals eivissenques! No alberguen egrègies de cap estil, no volen monumentalitat. Tenen gairebé totes la dimensió i l’aire de les cases pageses. S’hi confondrien si en desaparegués el campanar”. Amb aquestes paraules reflectia Enrique Fajarnés en el seu mític Viatge a Eivissa (1958) l’emoció que va sentir en la visita a la capella de Santa Agnès de Corona, a Sant Antoni de Portmany. Les esglésies d’Eivissa són úniques en el món. El motiu? Els pirates. I és que van ser concebudes com fortaleses per protegir els veïns dels seus atacs. Aquest aspecte defensiu les fa peculiars i les diferencia de qualsevol altra església construïda fora de l’illa.

Els indrets emblemàtics poden deure l’interès que generen a un especial atractiu visual o al fet que ajuden a interpretar o conèixer una part de la història del territori al qual pertanyen. No és tan habitual, en canvi, que un sol indret expliqui tant sobre una illa tan petita i, a sobre, enamori els ulls. L’origen fenici d’Eivissa, el llegat mariner i els ecos de la Guerra Civil es troben a sa Caleta, nom popular d’un desembarcador que es troba a la concavitat que dibuixa la costa rocosa que connecta amb l’extrem nord-oest de la platja del Codolar. A més, acull un jaciment fenici declarat Patrimoni de la Humanitat i les restes d’una bateria de costa finalitzada l’any 1940, tot just quan havia acabat la Guerra Civil. Més enllà de la bellesa del paisatge, l’interès històric que ha generat aquest paratge es deu a les particulars característiques geogràfiques i a la seva ubicació, actualment en un punt molt accessible al municipi de Sant Josep de sa Talaia.