Un arc de mig punt presideix l’entrada principal del Frontó de Sineu, situada en un xamfrà. El 2022 Juan Fernández Mena, un empresari madrileny de 44 anys, va quedar impressionat quan hi accedí. “Aleshores –diu– estava del tot abandonat, però vaig intuir que tenia un gran potencial, així que de seguida el vaig llogar. Xerrant amb els veïns, vaig descobrir que, als anys 80, quan el recinte deixà de tenir un ús esportiu, passà a ser un punt de trobada important del poble, on es duien a terme tota mena d’esdeveniments. Hi havia gent que m’ensenyava el seu àlbum de fotos per dir-me: ‘Jo em vaig casar o vaig fer la comunió aquí’. Llavors vaig tenir clar el camí que havia de seguir”.

Com ja va succeir ara fa mig any, una nova part de la coberta de l'oratori de la Mare de Déu del Roser, a l'ermita de Santa Llúcia de Manacor, ha tornat a passar per ull. El gran nombre de teules amb forats, les goteres i les humitats que se n'han derivat han estat clau perquè la biga transversal s'hagi xapat. Ara, l'Ajuntament i els Pares Dominics, a qui pertany la gestió del temple, hauran d'investigar novament les causes de l'esfondrament per resoldre com més aviat millor un problema que, si es deixa passar, acabarà amb tot el sostre de l'ermita a terra.

L'Ajuntament d'Alaró mou fitxa per aconseguir la implicació del govern espanyol en la conservació i restauració del Castell d'Alaró, un dels elements patrimonials emblemàtics de Mallorca i part fonamental del patrimoni natural i cultural de la serra de Tramuntana. 

Una nova finca de les Illes Balears està a la venda per un preu desorbitat (26 milions d'euros) i l'encarregada de trobar comprador és una agència immobiliària alemanya. Es tracta de la finca de Son Simonet a Esporles, un dels grans espais patrimonials de la serra de Tramuntana que té una superfície de 124.000 metres quadrats, un habitatge senyorial i vestit amb elements tradicionals illencs amb catorze habitacions i catorze banys i 1.500 metres construïts.

L'imaginari col·lectiu associa el siurell de Mallorca amb una figura de fang amb xiulet pintada de blanc i decorada per línies vermelles i verdes. Però més enllà d'aquesta visió hi ha uns siurells ben diferents: no sols no comparteixen aquests colors sinó que alguns es creen fins i tot amb un motllo (i no només amb ditades, que és com es modelen els més coneguts). Encara que actualment els siurells s'associen amb força al nom de Marratxí, hi ha veus que situen l'origen del Siurell a la capital del Raiguer, Inca. En el seu apogeu hi van arribar a existir fins a tres tallers –cas s'Aleix, can Torrens i can Piritis– que, mitjançant la romeria de Sant Marçal, la de Sineu i la de la Real varen exportar la tradició a la resta de l'illa. Així ho explica la mestra artesana siurellera Francisca Truyol.

El Consell de Mallorca exercirà el seu dret de tanteig, a través dels romanents, per comprar la finca d'Almallutx. L'objectiu és preservar el patrimoni històric i cultural del jaciment, segons han informat fonts del departament de Cultura i Patrimoni en una nota de premsa aquest dimecres.

Passat, present i futur de l'ofici dels margers. Aquest és un dels eixos principals sobre el qual es construeix el documental La febre de la pedra, que té aquest ofici tradicional com a protagonista. El documental, dirigit per Antoni Mir Marí, s'estrena aquest dissabte, 15 de febrer, a les 19.10 h a IB3.

Els siurells mallorquins viuen un moment agredolç. Per una banda, es troben en un moment de reconeixement, però, per l'altra, el relleu generacional és inexistent: totes les mestres siurelleres són dones de mitjana edat sense pupils interessats a continuar aquesta tradició centenària i tal vegada la productivitat als seus tallers s'acabi d'aquí a unes dècades. Les principals siurelleres de Mallorca –Maria Amengual, Coloma Cañellas, Antònia Amengual i Francisca Truyol– coincideixen en el canvi que la indústria siurellera ha experimentat en els darrers anys. Els siurells ja no es perceben com a souvenirs per a turistes, ara es reivindiquen com una peça d'artesania vinculada al patrimoni de l'illa, datada per alguns historiadors d'abans de la conquesta de l'Islam (anys 902-903).

Blai Llopis Aulet, creador d'en Banya Foc (el nou i polèmic dimoni de Llucmajor), l'ha registrat a través de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques. Englobant-ho dins una activitat esportiva i cultural i definint-lo com a una part de l'Associació Cultural de Dimonis, l'autor ha iniciat el camí per protegir així la seva creació que està acusada de plagi des de Montuïri, on asseguren que el nou dimoni de Llucmajor és idèntic al seu, en Banya Verda, tant en la careta com en la roba.

Part de la coberta de l’oratori de la Mare de Déu del Roser, a l’ermita de Santa Llúcia de Manacor, ha passat per ull. Un vol fotogràfic amb un dron per captar imatges panoràmiques de la ciutat aquest dilluns horabaixa ha aixecat les alarmes. Una imatge que, vista des de dalt, sorprèn poc. Les nombroses teules amb forats i la manca d’un manteniment efectiu han pogut ser clau en un esfondrament que ara l’Ordre de Predicadors de Sant Domènec (Pares Dominics), a qui pertany la gestió del temple (amb l’ajuda supramunicipal), haurà d’investigar i solucionar com més aviat millor.

En tan sols dues setmanes, abans i després de Nadal, el cant de la Sibil·la haurà focalitzat l’escena cultural mallorquina. I ja no tan sols des d’un punt de vista tradicional i dins una litúrgia religiosa, sinó també desferrada d’ella com un element representatiu de la societat jove, que s’aferra als símbols per reconèixer el passat, però per fer-los seus de manera particular i orgànica.

Les neules calades de Mallorca ja estan protegides oficialment. El Consell de Mallorca ha aprovat aquest dimarts per unanimitat la proposta de salvaguarda d’aquest patrimoni de l’illa com a Bé d’Interès Cultural immaterial. La vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca, ha detallat que gràcies a aquest tràmit "les neules calades ja gaudeixen de protecció institucional a l’espera que el tràmit oficial finalitzi".

L'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) ha reclamat evitar la "destrucció" de la plaça de Lloseta i ha defensat que la plaça és un dels símbols del poble. L'entitat ha assenyalat que a Lloseta hi ha pancartes per defensar la plaça que "demostren que els habitants del poble volen que la batlessa escolti al poble", que demana conservar la plaça tal com està.

L'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) ha denunciat aquest dimarts que s'hagi tomat l'edifici de ca les Monges a Portocolom. "Ni l'Ajuntament de Felanitx, ni el Consell, ni l'orde religiós que ho va vendre, sense importar-li la destrucció, ningú no ha estat a l'altura per defensar una part important de la història de Portocolom", ha denunciat l'entitat, que considera que "la gent ha perdut la seva referència física per poder recordar i explicar a les següents generacions la seva història". 

Són pocs els detalls que es coneixen a hores d’ara sobre el futur Centre d’Arqueologia de Mallorca, un dels projectes prioritaris de l’actual equip de govern del Consell de Mallorca. Des de l’àrea de Cultura i Patrimoni afirmen que es troba en un estat “preliminar”, si bé pretenen convertir-ho en una realitat “tan aviat com sigui possible”. No s’han definit exactament quins en seran els usos, ni l’extensió, ni la quantitat d’edificis que el conformarà, com tampoc se sap quin serà el pressupost que s’hi destinarà, ni amb quin personal comptarà. L’única certesa ara, és que la voluntat per part del Consell és dur-lo a terme a un espai que fa aixecar la cella als experts consultats. Es tracta de Sa Tanca de Can Domènech, un terreny que forma part del jaciment arqueològic de Pol·lèntia i que, per tant, està catalogat com a Bé d’Interés Cultural (BIC).

L'Ajuntament de Santa Margalida ha denunciat que el passat cap de setmana diversos elements patrimonials del municipi han aparegut plens de pintades i grafitis. A través d'una publicació al seu perfil d'Instagram han informat que el niu de metralladores del Serralot (Son Serra de Marina) i el niu de metralladores (Son Real) han estat vandalitzats.

El Consell de Mallorca ha concedit dos premis a treballs de recerca sobre la serra de Tramuntana, els autors de la qual són els geògrafs Gabriel Garcies i Miquel Àngel March.

Un dels objectius de la diada ‘Torres de defensa pels drets humans’ era retre homenatge al seu dissenyador, Joan Binimelis, una de les figures més destacades i desconegudes del Renaixement a Mallorca. El manacorí va morir el 12 de gener de 1616 i, per tant, aquest es pot considerar el darrer acte de commemoració del 400è aniversari de la seva mort. Tot i que la seva ciutat natal va organitzar una exposició (que ben aviat arribarà a Palma) i diverses xerrades, la veritat és que el centenari ha quedat un poc diluït per la commemoració de l’Any Llull, tal com reconeix un dels organitzadors, Pep Lluís Pol. “El sistema ja existia, però cap a mitjan segle XVI es produeixen les grans ràtzies corsàries a Pollença, Valldemossa, Andratx i Sóller. Davant aquests cops duríssims a la població, Joan Binimelis el que fa és organitzar aquest sistema d’una manera més racional i científica”, explica.

La força del vent, juntament amb la tracció animal, és una de les energies que l’ésser humà ha fet servir des de temps remots, molt abans de la invenció de l’electricitat i dels motors d’explosió. A més de les veles dels vaixells, un dels ginys de vent més importants en la història de la humanitat són els molins.

A mitjan segle XVI, els habitants dels pobles costaners de Mallorca vivien assetjats i atemorits pels atacs marítims tant dels corsaris otomans com dels pirates berbers del nord de l’Àfrica. Les expedicions marítimes causaven por a la població local, que veia com invasors s’enduien botins tant de béns com de captius.