L'empresari immobiliari Matthias Kühn s'ha acollit aquest dilluns al seu dret a no declarar davant el jutjat de Palma que l'investiga per alçament de béns, estafa processal i insolvència punible. Kühn ha acudit als jutjats de la via d'Alemanya poc abans de les 09.15 hores (estava citat a les 09.30 hores) i ha abandonat les dependències judicials poc abans de les 10.00 hores després de no declarar davant la jutgessa.

El cas que afecta la parella d'Isabel Díaz Ayuso fa un pas més. En plena escalada de la pressió sobre la presidenta madrilenya perquè assumeixi responsabilitats, amb protestes al carrer incloses, un jutjat de Madrid ha admès la denúncia de la Fiscalia contra Alberto González Amador i l'ha citat a declarar com a investigat, amb quatre persones més, per dos presumptes delictes de frau a Hisenda i un de falsedat documental. La titular del jutjat d'instrucció número 19 de Madrid ha pres la decisió en una interlocutòria en què apunta que els fets denunciats pel ministeri públic "fan presumir la possible existència d'indicis" de dos delictes contra la hisenda pública per l'impost de societats dels anys 2020 (155.000 euros) i 2021 (195.951,41 euros), i un altre per presentar factures que no es corresponen als serveis realment prestats.

La satisfacció al PSOE i a la Moncloa aquest dimarts era evident. De fet, els diferents membres de l'executiu o portaveus socialistes feien esforços per no mostrar-se eufòrics. Alguns, com Patxi López, fins i tot recomanaven als seus mossegar-se la llengua i esperar. "La causa està ben construïda", insistien. I en efecte, el cas de presumpte frau fiscal per valor de 350.000 euros que afecta la parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, obre un escenari nou. Vegem-ho.

La denúncia de la Fiscalia de Madrid contra l'actual parella d'Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador, per frau fiscal ha donat munició al PSOE en plena batalla amb el PP, que fa setmanes que va a totes contra els socialistes amb el cas Koldo com a principal arma llancívola. Diversos ministres del govern espanyol han aprofitat l'escrit del ministeri públic –que s'ha conegut aquest dimarts i que revela un frau a Hisenda de 350.951 euros els anys 2020 i 2021– per posar en el punt de mira la presidenta madrilenya. La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha reclamat explicacions a Ayuso i ha recordat que la líder autonòmica ja va estar sota sospita per la comissió de més de 55.000 euros que va cobrar el seu germà, Tomás Díaz Ayuso, per la venda de mascaretes de la Xina a la Comunitat de Madrid durant la pandèmia. Un cas que Anticorrupció va acabar arxivant.

Shakira s’ha tornat a citar amb la Fiscalia, però des de la distància. La cantant colombiana ha declarat aquest dijous com a investigada per la segona causa penal per frau fiscal, tal com ha avançat El País. Aquesta vegada, està acusada per defraudar sis milions d’euros a través d’una estructura societària l’any 2018.

Aquest dilluns Shakira té una cita amb la justícia. La cantant colombiana afronta el seu primer judici per frau fiscal a l'Audiència de Barcelona, on s'ha d'aclarir quina va ser la seva residència fiscal durant els anys 2012 i 2014. Shakira defensa que en aquell temps vivia de manera "nòmada", fent concerts arreu del món, i, per bé que llavors començava la seva relació amb Gerard Piqué i, conseqüentment, les seves visites a Barcelona, assegura que no hi passava prou temps per tributar a Espanya. Però la versió de la cantant no convenç ni a Hisenda, ni a la Fiscalia. Per aquest motiu, les acusacions li demanen 8 anys i dos mesos de presó i una multa de 23,8 milions d'euros.

Cada cop més a prop del judici contra ella per frau fiscal, previst per al novembre, Shakira manté que ha complert totes les seves obligacions a Espanya. La Fiscalia l'acusa d'evasió d'IRPF i d'impost de patrimoni entre els anys 2012 i 2014 i demana per a ella vuit anys de presó i 23,8 milions d'euros de multa. Però ella defensa que les estades tan llargues a l'estat espanyol que li atribueix el ministeri públic des del 2011 –més de 183 dies a l'any, cosa que l'hauria obligat a tributar-hi– eren incompatibles amb la seva carrera artística, que la portava a viatjar contínuament per tot el món. Així ho sosté en el seu escrit de defensa i, també, en la seva declaració davant la jutge, a la qual ha tingut accés El País i on assegura que en el període pel qual se la persegueix era "una nòmada, una persona sense arrels ni estabilitat". "El meu únic vincle era el Gerard. Aquí no tenia res més que un nòvio", diu en referència a la seva exparella, el futbolista Gerard Piqué.

El govern francès reforçarà la lluita contra el frau fiscal de les grans fortunes i les grans empreses del país amb un pla que l'executiu ha anunciat aquest dimarts i que inclou mesures insòlites. El ministre de Pressupostos, Gabriel Attal, ha explicat que la prioritat del president, Emmanuel Macron, és "fer pagar el que deuen als ultrarics i a les multinacionals que eludeixen impostos". Per fer-ho, Attal assegura que es contractaran 1.500 inspectors abans del 2027 i augmentaran un 25% els controls fiscals als grans patrimonis. "Qualsevol frau és greu, però el dels més poderosos és imperdonable. La meva filosofia és centrar els esforços sobre aquests fraus i alleujar la pressió sobre les classes mitjanes", ha subratllat el ministre en una entrevista que ha concedit a Le Monde per explicar el pla.

Després de dues setmanes de pressió mediàtica, el primer ministre britànic, Rishi Sunak, ha cessat aquest diumenge el ministre sense cartera i president del Partit Conservador, Nadhim Zahawi, per frau a la hisenda pública. Zahawi era parlamentari des del 2010 i va entrar per primera vegada al govern el 2018, llavors com a responsable d'Educació. Amb el seu acomiadament, tard i malament, el premier ha complert una de les tres promeses que va fer als britànics quan va arribar al poder a finals d'octubre de l'any passat: que lideraria un executiu íntegre.

Tots els focus mediàtics dels Estats Units estan posats aquesta setmana en el seu president, Joe Biden, a qui han obert una investigació judicial pels documents classificats trobats al seu antic despatx a Washington i a la seva residència privada de Delaware, corresponents a l'època en què va ser vicepresident (2009-2017). Quan va transcendir aquest descobriment, Donald Trump va respirar tranquil, atès que alleugereix la pressió que ha patit des que l'FBI va escorcollar la seva residència de Mar-a-Lago, a Florida, i hi va trobar milers de documents governamentals. La calma mediàtica s'ha trencat amb la notícia d'aquest divendres: el Tribunal Suprem de Manhattan ha condemnat l'Organització Trump per la comissió de 17 delictes econòmics.

La llista de causes pendents de l’expresident Donald Trump amb la justícia és extensa. Mai un expresident s’havia enfrontat a una sèrie d’investigacions federals i estatals tan àmplia com ell. Tenen a veure amb les seves pràctiques empresarials enganyoses, els esforços per anul·lar unes eleccions democràtiques o la negativa a entregar documents governamentals confidencials, entre d'altres. Els problemes de Trump amb la justícia, de fet, venen des de molt abans que fos president.

A la dècada de 1960, Totó, el còmic i actor napolità més popular del segle XX, va aconseguir tancar amb èxit un negoci rodó: vendre la Fontana de Trevi a un turista nord-americà poc espavilat fent-se passar pel legítim propietari del conegut monument. L'estafa més famosa al país transalpí forma part de la comèdia italiana Totòtruffa 62, dirigida per Camillo Mastrocinque, però la realitat sovint supera la ficció. És el que ha passat a Itàlia, on la policia ha desarticulat una xarxa d'estafadors que havien creat un país fictici amb avantatges fiscals i fins i tot una presumpta nacionalitat acompanyada de documents falsos.

La reforma fiscal que prepara el govern central passarà de puntetes pel polèmic règim de mòduls, gràcies al qual més d’un milió de contribuents paguen impostos sense tenir en compte els ingressos reals que tenen. L’avantatge d’aquest sistema és que és molt senzill, cosa que facilita els tràmits burocràtics per als autònoms i petites empreses que s’hi acullen. Però el desavantatge és que, segons denuncien reiteradament els experts i inspectors d’Hisenda, la tributació per mòduls és un "important focus de frau i blanqueig".

Els casos de ciberdelinqüència varen augmentar un 38,6% a les Balears el 2020, en comparació amb el 2019, segons ha informat la Delegació del govern espanyol a les Illes Balears. En total, els cossos policials varen comptabilitzar 11.800 denúncies per presumptes delictes relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació, xifra que suposa un 4% del total de l'Estat.

La defensa de Shakira ha intentat desmuntar l'acusació de frau fiscal adduint que la cantant disposava d'un certificat de residència permanent a les Bahames i que fins al 2015 la seva presència a Espanya no va superar els 183 dies anuals que l'obligaven a tributar-hi. Segons han informat a Efe fonts jurídiques, un pèrit designat per la defensa de l'artista i un inspector de l'Agència Tributària van comparèixer ahir davant la titular del jutjat d'instrucció número dos d'Esplugues de Llobregat, que la investiga per presumpte frau de 14,5 milions d'euros entre els anys 2012 i 2014.

El senador del PSIB Cosme Bonet ha justificat aquest divendres el veto del govern espanyol a l'esmena que va aprovar la Cambra Alta per abaixar l'IVA de les perruqueries del 21% al 10% durant la votació de la llei antifrau. "El PP va impulsar aquesta esmena transaccional de manera sorprenent i amb l'informe dels lletrats del Senat en contra", ha comentat Bonet, que considera que aquesta iniciativa està "fora de lloc". "El PP hauria de saber que hi ha un comitè d'experts que estudia la reforma fiscal a l'Estat i que faran recomanacions sobre els tipus reduïts d'IVA després de revisar les pujades que el PP va fer l'any 2012", ha continuat.

Els serveis de perruqueria, barberia i estètica passaran de gravar el 21% de l’IVA al 10% a partir de l’1 de gener de 2022. Aquesta mesura s’ha incorporat a la futura llei de prevenció i lluita contra el frau en el seu pas pel Senat. El PSOE ha quedat sol en la votació de la cambra alta –143 vots a favor i 119 en contra– després d’intentar que no es pogués votar una esmena transaccionada que ha tingut com a protagonistes els dos senadors per designació autonòmica de les Illes: el popular José Vicente Marí Bosó i l’ecosobiranista Vicenç Vidal.

La nova llei contra el frau fiscal està a un pas de fer-se efectiva. Si més no, aquest dimarts ha superat un dels últims esculls: ser aprovada per la comissió d'hisenda del Congrés de Diputats. Ara, a aquesta norma pensada sobretot per combatre l'economia submergida i reduir les possibilitats d'eludir el pagament d'impostos, només li queda passar pel Senat. Aquest serà l'òrgan encarregat de la seva tramitació. Però, com queda al final el text? Què canvia la nova llei?

El Congrés de Diputats ha aprovat aquest dimarts la llei del teletreball, que afecta els treballadors sempre que facin un mínim del 30% de la jornada setmanal a distància i per un període mínim de tres mesos. La norma obliga les empreses a fer-se càrrec de les despeses dels treballadors a distància, garanteix els mateixos drets per als teletreballadors que els empleats que són a l'oficina i preveu sancions elevades per a les empreses incomplidores. La llei, que entrarà en vigor a l'octubre, també deixa clar que el teletreball és voluntari i caldrà que l'empresa i el treballador signin un contracte per establir-ne les condicions.