“Algunes persones diuen que és possible arribar a ser vertaderament espanyol/a si una persona s’hi esforça. Altres, en canvi, pensen que per ser realment espanyol/a s’ha d’haver nascut espanyol/a. Amb quina d’aquestes opinions està més d’acord?”.

El PSIB guanyaria les eleccions autonòmiques a les Balears amb el 23,1% dels vots, mentre que el PP obtindria el 21,9% i Vox el 10,6%, segons una enquesta del Centre de Recerques Sociològiques (CIS) corresponent al mes de març i publicada aquest dimarts.

El Govern prepara un pla d'acció per "prendre el pols" a les empreses davant la política dels aranzels de Donald Trump, segons ha explicat a l'ARA Balears el director general d'Empresa, Autònoms i Comerç, José Antonio Caldés. El pla es farà a partir dels resultats d'una enquesta que ha elaborat la Conselleria d’Empresa, Ocupació i Energia amb l'objectiu de "disposar d'informació que ajudi a planificar i prendre decisions pel que fa a les polítiques públiques d'ajuda i promoció de la internacionalització", segons explica l'Executiu al principi de l'enquesta.

La Universitat de les Illes Balears (UIB) se situa entre les pitjor valorades pels estudiants espanyols, segons un estudi en què s'han enquestat 35.000 joves. Aquest reflecteix que, de les cinc universitats millor valorades pels estudiants, tres són privades i dues públiques, mentre que les cinc pitjor valorades pels universitaris són públiques.

Com cada any s’ha publicat l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV), un estudi que ens dona una fotografia força fidel de com viuen les persones a Catalunya i a la resta de l’Estat. La imatge inicial sembla prou bona. La pobresa segueix baixant a Catalunya, com ho fa des de l’any 2020. Avui un 17% de la població catalana viu per sota del llindar de pobresa, que vol dir ingressar menys de 1.000 euros al mes. A Espanya aquesta taxa porta estancada des de fa tres anys. 

Mentre l’oposició i el carrer augmenten la pressió política perquè dimiteixi el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, un gran dubte plana sobre les zones encara enfangades de l’Horta Sud: els potencials efectes que la DANA pot tenir en el comportament electoral. Com bé explicava David Miró fa uns dies, la catàstrofe del temporal obre una finestra d’oportunitat perquè el govern espanyol pugui desplegar algunes decisions d’envergadura amb el desig de trobar una resistència menor de la que hauria experimentat abans de la DANA.

L’anticatalanisme és i ha estat present sovint en el debat polític. Abunden els exemples de les manifestacions d’una part important de la ciutadania espanyola contra l’"enemic interior", per utilitzar la idea de l’historiador Antoni Simon. Es tracta, però, d’una narrativa que sovint xoca amb una altra, més actual, que ens diu que l'anticatalanisme és més aviat un invent de certes elits polítiques per tal de mantenir la tensió política, privilegis o la pròpia parròquia satisfeta.

Un estudi de CS On Reserch sobre els hàbits de consum a les Illes Balears ha determinat que les patates braves són la tapa preferida dels illencs seguida de les croquetes, el cuixot salat i la truita de patates. A més, també assegura que Palma és el lloc elegit pels residents a les Balears per prendre un refresc i una tapa per sobre dels pobles i de les platges. Aquest estudi no inclou entre els productes més demandats cap element alimentari propi de l'Arxipèlag i defensa que els gustos dels illencs són molt similars als de la resta de l'Estat.

Cinc dies de reflexió podrien valer tres diputats a Catalunya. Almenys aquest és l'efecte de la decisió de Pedro Sánchez que detecta l'enquesta de l'ARA, elaborada per Yougov, i que es publica aquest cap de setmana. De 36 diputats ara fa una setmana a 39 (37-41 en la forquilla), que impulsen el candidat del PSC, Salvador Illa, a la primera posició, tot i que queden lluny de desbrossar-li el camí per ser president. Els socialistes s'aprofitarien de l'estancament en la segona posició de Junts, que es manté avui amb 32 diputats i encapçala el bloc independentista. La irrupció de Carles Puigdemont com a candidat a la presidència de la Generalitat va ser en un primer moment fulgurant, segons els sondejos publicats abans de l'inici del període electoral, però l'enquesta de l'ARA no detecta moviments rellevants en l'última setmana i, a falta d'un revulsiu, hi ha indicis que Junts podria haver mobilitzat ja la major part del seu electorat.

Tot és susceptible d’empitjorar, i la inquietant inclinació de la política al suïcidi és una màxima imprescindible per entendre la política espanyola.

1. Dimecres passat, mentre era a la cadira de la dentista i esperava que l’anestèsia em fes efecte, em va vibrar el mòbil que duia a la butxaca. Una amiga, que és l’autèntica joie de vivre, em comunicava que era el Dia Internacional de la Felicitat i em proposava un joc. Que féssim un inventari, ara tu-ara jo, de les coses que ens fan feliços. Va començar tirant ella. La salut, va dir. Estimar i ser estimat. No aguantar imbècils per obligació. Quan em tocava tirar a mi, va entrar la dentista, vaig desar el mòbil, vaig obrir la boca i vaig contraure el cul, que a vegades fa més efecte que l’anestèsia. Quan vaig poder parlar, vaig afegir la doctora al joc. “Contemplar el mar”, va dir.

Els ciutadans espanyols tenen una visió majoritàriament negativa del sistema educatiu actual. Així es desprèn almenys d'una enquesta publicada aquest dijous per la Fundación Cotec, que indica que més de la meitat de la població estatal (52%) creu que l'escola ara és "pitjor que la d'abans". El 55% dels enquestats, a més, consideren que els alumnes surten "més mal preparats que abans". Els dos percentatges són superiors entre la població de 45 a 55 anys (62% i 63%, respectivament) i entre els que tenen més formació (57% i 60%).

Llegeixo a l’ARA que el 44,1% d’homes espanyols “consideren que la igualtat entre gèneres «ha anat massa lluny», fins al punt que ara són ells els que estan discriminats”. És una enquesta del CIS que també pregunta sobre les “floretes”, que, com recorda l’ARA, és “una conducta d'assetjament que penalitza expressament la nova llei integral de garantia de llibertat sexual o llei del només sí és sí”. "La meitat dels homes afirmen que rebre comentaris no demanats sobre el físic és agradable, un percentatge que baixa al 35,7% entre les dones consultades”.

Vist l’informe Gabilondo sobre els abusos sexuals a l’Església catòlica espanyola, sé que de cap manera no es pot dir que les víctimes actualment vives són 440.000. La xifra publicada s’ha inferit malinterpretant els resultats de l’enquesta d’opinió que ocupa només 28 de les 779 pàgines de l’informe. I que no es pot saber és just el que diu el mateix informe del Defensor del Poble espanyol a la pàgina 36: “Conviene señalar que la Comisión Asesora considera que no ha formado parte de su cometido hacer un calculo del número de persones afectadas por abusos sexuales en el ámbito de la Iglesia católica. Ni siquiera se ha propuesto realizar una aproximación a esa cantidad”. Però potser no s’havia llegit sencer i l’escàndol era massa temptador.

El cicle electoral està tenyit de blau. El PP ha avançat amb força a tot arreu, però especialment a Andalusia, al País Valencià i també a Madrid tant a les autonòmiques com a les municipals. Ara confia en fer el mateix a les generals del 23 de juliol, tal com pronostiquen totes les enquestes, fins i tot la del CIS. Són, amb Catalunya, els territoris clau per aplanar el camí cap a la Moncloa. Per això, és al Principat on els socialistes es juguen bona part del seu crèdit. Pedro Sánchez sap que del diferencial que aconsegueixi amb el PP a Catalunya pot acabar sent decisiu, sobretot si perd empenta en altres autonomies. El PSC guanyarà les eleccions amb àmplia diferència, segons l'enquesta que l'Institut Opinòmetre ha fet per a l'ARA. Amb una forquilla d'entre 14 i 16 diputats, els socialistes tornaran a la primera posició quinze anys després. I quin serà el diferencial amb el PP? Els populars, també a l'alça captant la major part del vot de Cs, es quedarien amb entre 5 i 7 diputats a les Corts espanyoles.

Un 19,4% dels homes illencs d'entre 15 i 34 anys de les Balears considera no violent o poc greu controlar les amistats de la seva parella, enfront del 9,8% de les dones. Així ho revelen les dades de l'Enquesta a la Joventut de les Balears, que ha donat a conèixer aquest divendres els primers resultats. Més de 3.000 joves han estat entrevistats sobre aspectes vitals com salut, oci, educació, formació, sexualitat, treball, emancipació o habitatge.

L'esquerra i la dreta tindrien opcions d'aconseguir una majoria al Parlament, segons l'enquesta publicada per IB3 a les 20 h. El PP seria el partit més votat, amb el 31,1% dels vots i entre 21 i 22 diputats enfront dels 16 actuals. Això suposaria multiplicar per 1,5 els vots del 2019. La xifra del PP és quasi sis punts superior a la del PSIB (25,3%), que baixaria un o dos escons (17-18).

Fins i tot en un moment de crisi social i econòmica, que la ultradreta sempre sap explotar, en un context d'inseguretats que podria donar ales a la xenofòbia, al molt utilitzat "primer els de casa" o "aquí no podem salvar tothom", la solidaritat continua ben present entre la ciutadania catalana. El 78% està d'acord que la UE hagi obert les portes a les refugiades (gairebé totes són dones) de la guerra d'Ucraïna, i el 68% creu que s'ha de fer el mateix amb els refugiats d'altres països. És el resultat d'una enquesta feta fa dues setmanes per encàrrec del Fons Català de Cooperació, l'organisme que coordina la cooperació dels ajuntaments catalans, amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació.

La presidenta de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM), Maria Frontera, ha explicat aquest dijous que, al llarg del mes de febrer, la meitat de planta hotelera de l'illa ja estarà oberta per als turistes, un percentatge que augmentarà fins al 70% a l'abril, davant l'avançament de Pasqua.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha compartit aquest dijous horabaixa una enquesta als seus stories d'Instagram damunt la nova cançó de Shakira i Bizarrap.