Durant el 2024, la institució insular destinarà 1,7 milions d'euros per "fomentar el prestigi del producte quilòmetre 0 i enfortir l'economia local", segons ha explicat el president, Llorenç Galmés. Aquesta quantia es repartirà en diverses convocatòries d'ajudes orientades a empreses, ajuntaments, cooperatives i entitats sense ànim de lucre perquè "difonguin, fomentin i promocionin el nostre producte" ha recalcat. "És la primera campanya de les moltes que es duran a terme aquest estiu", ha advertit.

Fa uns anys, en el marc d’una de les moltes campanyes per identificar el producte local, un camió de ciment circulava per Mallorca amb un distintiu enorme de ‘Producte Balear’ que va generar molts comentaris i preguntes:es pot considerar el ciment un producte local? Una qüestió semblant es pot plantejar amb el cafè, un fruit que no es conrea a les Illes, però que forma part d’una dinàmica indústria local, que el cou i el mol, i és considerada pel públic com a local. On es troba la frontera? No hi ha una resposta senzilla, perquè mai no s’ha aconseguit definir per llei el producte local. El Govern vol acabar amb aquesta indefinició que ha generat no pocs problemes, especialment en l’àmbit de l’alimentació, i que ha permès un ampli ventall de picaresques. I ho vol fer posant-ho per escrit amb rang de llei.

La Mancomunitat del Pla de Mallorca ha presentat un pla de treball per implementar durant els pròxims mesos l'estratègia d'inclusió dels productes de quilòmetre zero (km 0) en el sector turístic. Segons ha informat la Mancomunitat aquest dilluns en una nota de premsa, l'empresa aplicarà en el Pla de Mallorca una estratègia d'inclusió dels productes de km 0 que s'afegeixi al model de destinació rural i ofereixi noves oportunitats laborals.

La Unesco ha declarat recentment que la Menorca talaiòtica és Patrimoni Mundial per la densitat de jaciments (1.586) en pocs quilòmetres quadrats (700). Ara bé, hi ha encara una altra declaració que també pot fer obertament l’illa, que és la bona cuina de què es pot gaudir als restaurants (des de nivells populars fins a alta cuina) i especialment a les llars, una cuina que conserva un receptari tradicional, tant salat com dolç, amb estris que s’hereten de generació en generació.

“Com ho feien els avis, però modernitzat”, resumeix Jordi Sendra per explicar l’empresa familiar Cal Sendra, dedicada a l’alimentació i gestionada amb els seus tres germans -Joan Lluís, Xavi i Cori-, amb una plantilla de noranta persones, cinc botigues i un centenar de punts de venda associats. Fa més de vint anys, Jordi Sendra va tenir la inquietud de voler conservar receptes de tota la vida, cuinades sense pressa i elaborades amb productes de temporada. Enmig d’un món atrafegat i de temps accelerats, li amoïnava que “la cuina casolana es perdés” perquè, quan la gent plega de treballar i arriba a casa, “no estan per més feina”.

1.

Coca de tomàquet confitat i sardina fumada

]]>

1.

Calamars farcits

]]>

1.

Amanida de tomàquets amb crema de formatge i olivada

]]>

1.

Pastís de pastanaga amb toc de xocolata

]]>

1.

Hummus de faves tendres i menta

]]>