La serra de Tramuntana ha sumat aquests dies un nou exemplar de voltor negre (Aegypius monachus). El poll va néixer el 18 d’abril passat en un niu que forma part del sistema de seguiment de la Fundació Vida Silvestre, un fet que permet observar en directe tot el procés de cria i conèixer amb detall l’evolució d’aquesta espècie emblemàtica.

De petit, Antoni Escandell volia ser Félix Rodríguez de la Fuente i fer feina amb ell. Un ‘somni’ que el tràgic accident aeri patit el 1980 a Alaska pel divulgador burgalès va frustrar, però que no va ser més que l’estímul que confirmà la vertadera vocació del naturalista i realitzador menorquí. “Els meus pares i concos sempre han contat que a tres anys ja tenia inquietud per la fauna, els ocells i la biodiversitat”, explica Escandell, que a 63 anys encara se sent motivat per impulsar projectes audiovisuals i divulgatius sobre la natura. El darrer, nascut amb el canvi d’any, es diu faunix.tv, una plataforma gratuïta on aboca bona part dels seus coneixements i el material enregistrat durant dècades. Des dels 65 capítols del Balears salvatge d’IB3 als documentals emesos per TV3, el Nàufrags de l’Evolució sobre la sargantana endèmica de l’illa de l’Aire doblement premiat als Estats Units i el Life in cold blood, filmat conjuntament amb Richard Attenborough per a la BBC britànica, entre d’altres.

Faunix.tv, la plataforma per descobrir fauna i flora creada per Toni Escandell, ja està activa. És un canal online on descobrir tota mena de documentals, continguts per a estudiants i cursos i molt més.

Els lepidòpters, que inclouen tant les papallones com les arnes, són un dels grups d’insectes més diversos i abundants del món. A les Illes Balears, com arreu, exerceixen un paper fonamental en el manteniment dels ecosistemes: són pol·linitzadors de nombroses plantes silvestres i conreades, constitueixen una font d’aliment essencial per a ocells, ratpenats i altres animals, i actuen com a indicadors sensibles de l’estat de conservació dels hàbitats.

La Fundació Vida Silvestre Mediterrània (FVSM) ha alertat de la possibilitat de trobar voltors joves a la mar. L'entitat ha explicat que durant els mesos de juliol, agost i setembre —coincidint amb el final de la temporada de cria del voltor negre— els exemplars joves comencen a fer els primers vols, incrementant progressivament la distància i la durada dels trajectes fins que adquireixen prou experiència per dominar la tècnica de vol.

El GOB ha alertat aquest dilluns de l'augment "considerable" de moixos assilvestrats i de punts d'alimentació dos anys després de l'aprovació de la Llei de benestar animal, fet que posa en risc espècies autòctones, "mentre les administracions continuen inactives", ha assenyalat l'entitat.

Sororitat femenina contra l'agressivitat masculina. Aquesta estratègia de supervivència traspassa el gènere humà i també l'adapten les femelles bonobo, els primats més propers a l'ésser humà, juntament amb els ximpanzés i que, com la resta de mamífers, són menys corpulentes que els seus companys mascles. Partint d'aquest desavantatge purament físic, les femelles apliquen les dites populars de la unió fa la força o val més enginy que força per poder ser superiors als seus companys mascles; un comportament inusual que s'ha descrit per primer cop en un estudi de la Universitat Harvard i l'Institut Max Planck de Comportament Animal (MPI-AB, de les sigles en anglès) que publica aquest dijous la revista Nature.

El salmó europeu, la libèl·lula Chlorocypha i l'escamarlà Procambarus orcinus tenen dues coses en comú: habiten en diferents indrets d'aigua dolça del món i tots estan en perill de desaparèixer. Són alguns exemples d'animals amenaçats pels efectes de la contaminació per pesticides, les preses, l'agricultura i la introducció d'espècies invasores a la natura, segons ha constatat l'anàlisi més gran feta fins ara al món de la fauna de les aigües continentals.

L'any 2014 un grup de científics russos va alliberar una parella de cadells orfes de tigre siberià a un racó remot de l'extrem oriental de Rússia per salvar l'espècie. Es tractava dels cadells no emparentats Boris i Svetlaia, que havien estat rescatats d'un entorn silvestre de la serralada de Sikhotè-Alín quan tenien entre tres i cinc mesos de vida. Junts van créixer en captiveri fins que van fer els divuit mesos d'edat, moment en què els van alliberar a la vegada, però a 160 quilòmetres de distància per tal d'ampliar al màxim la distribució d'aquests animals a la regió de Priamur, a la frontera russa i xinesa.

El projecte 'Protegim Ses Sargantanes' d'Ibiza Preservation ha aconseguit capturar, durant el 2024, un total de 499 exemplars de serps de ferradura en zones d'alt valor de biodiversitat, a través de la instal·lació de 280 trampes en diversos punts de l'illa. Aquesta iniciativa, apunta la fundació, no només augmenta el nombre de trampes col·locades per la fundació el 2023 en àrees naturals protegides, sinó que n'ha ampliat l'abast en incorporar la col·laboració de finques privades.

Agustí Torres (Artà, 1965) és un apassionat dels taurons mediterranis. Director de fotografia per a documentals artístics sobre Miquel Barceló i subaquàtics a països com Fiji, va fundar SharkMed l’any 2017 amb la intenció de difondre i protegir les 54 varietats de taurons que encara queden a la Mediterrània.

El 3 d’abril Jane Goodall va fer 90 anys i la primatòloga i activista sembla més ocupada que mai. Enguany estarà de gira durant 320 dies per recaptar diners per a les seves organitzacions sense afany de lucre, l’Institut Jane Goodall i Roots & Shoots. Però Goodall encara troba temps per divertir-se saludant 90 gossos en una platja. L’acte, organitzat per Wildlife Conservation Network, va comptar amb la presència de grans danesos, goldendoodles, chihuahues i altres races de gossos que van creuar la sorra en honor a la doctora, que admet que són els seus animals preferits (encara que és més coneguda pel seu treball amb ximpanzés a Tanzània). Quan ella va arribar, va començar a ploure.

El GOB ha alertat aquest dimecres d'un descens de fins a un 22% a Mallorca i d'un 13% a Formentera de la presència d'aus aquàtiques que hivernen a zones humides d'aquestes illes en la darrera dècada. Així ho reflecteix el cens d'aus aquàtiques i limícoles que es fa cada any a mitjan gener en el marc de l'International Waterbird Census, coordinat per Wetlands International, i que indica, d'altra banda, que en el cas d'Eivissa se n'observa un lleuger ascens d'un 5%. A Menorca, tot i l'augment després de dos anys de descensos, tenint en compte els darrers deu anys s'observa una caiguda d'un 4%.

A la tardor arriben grans esbarts d'estornells procedents del nord d'Europa. La coloració que presenten és molt fosca, amb reflexos verds i roses. L'estornell habita zones de cultiu. D'una banda, és beneficiós com a controlador d'insectes, però de l'altra, és nociu quan passa els mesos d'hivern a les ciutats, i a part del soroll estrident que emet, provoca danys amb els excrements.

 A les Balears hi ha 34 espècies en perill d’extinció i, per tant, es troben en una situació poblacional de major risc. Segons les dades del Servei de Protecció d’Espècies del Govern, n’hi ha també unes altres 50 considerades vulnerables. Moltes d’aquestes espècies són endemismes, és a dir, només les trobam a les Balears i, si desapareixen, ho fan completament, s’extingeixen a tot el planeta. Això les fa més vulnerables. 

El GOB ha animat aquest dimarts els propietaris de finques rústiques a declarar-les refugis de caça. Actualment, l'entitat ecologista ha ajudat a tramitar 58 refugis de fauna a l'illa, en concret, un total de 1.926 hectàrees protegides com a zones en les quals està prohibida la caça. Segons han recordat, diumenge es va iniciar la temporada de caça, amb la qual, a més dels conills, que ja es podien caçar des del 22 de juny, es poden matar amb escopeta les guatlles i els tudons, mentre que les llebres també es podran caçar però només amb cans o falcons.

No viu en un rusc, ni fabrica mel ni li agrada la vida en comunitat. Prefereix anar a la seva, instal·lar-se entre canyes buides o forats de fusta morta i ben a prop del seu menjar preferit, el nèctar de les flors d’ametllers, pomeres o cirerers, i entre festí i festí, contribuir que els camps tinguin una bona collita. La rutina d’aquesta abella solitària, l’Osmia cornuta, no és com la de les que ens han ensenyat a imaginar ni el seu aspecte acaba de lligar amb el patró que identifica aquests pol·linitzadors, però és que el retrat robot d’una abella no encaixa amb la majoria dels centenars d’espècies silvestres que poblen Catalunya sense que gairebé les coneguem.

Ocells com el pardal, l'estornell, la perdiu, la guatlla, el corriol o el torlit són cada vegada més difícils de veure i és en gran mesura a causa de l'acció humana. Fins ara se sabia que els ocells són un grup d'animals molt sensibles als canvis del medi i que això n'afectava la població. Però quines eren les causes? Segons l'estudi publicat a la revista PNAS –liderat per la Universitat de Montpeller i amb participació del Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) i l'Institut Català d'Ornitologia (ICO)–, l'agricultura intensiva és la causa principal del descens de la població d'ocells a tot Europa, sobretot a la zona occidental.

El setembre del 1985 les autoritats van descobrir el cadàver d'Andrew Thornton, un traficant de drogues, en el pati posterior d'una casa de Tennessee. Tenia una bossa plena de cocaïna, un paracaigudes defectuós i la clau d'una avioneta que va aparèixer a gairebé 97 quilòmetres de distància, al lloc on s'havia estavellat. Els investigadors van passar mesos buscant la resta del botí de Thornton, perquè sospitaven que l'havia anat perdent al llarg de la seva ruta aèria. Però a les muntanyes del nord de Geòrgia un ós negre el va trobar abans. “L'ós va arribar abans que nosaltres, va obrir la bossa, va consumir una mica de cocaïna i va patir una sobredosi”, va declarar un funcionari a l'agència Associated Press el desembre del 1985.

El parc nacional del Serengueti, un dels més famosos de l'Àfrica, plora la mort del seu habitant més icònic i una de les seves principals atraccions turístiques, el lleó conegut com a Bob Junior, que havia regnat durant els últims set anys. El felí, d'entre 10 i 12 anys, va ser atacat dissabte per un grup de rivals més joves, que es creu que també haurien matat el seu germà, amb qui havia aconseguit dominar la reserva.