Vull començar la prova del Kia Picanto 2025 deixant clara una cosa: quan al títol dic que aquest vehicle és la veritable definició de cotxe pràctic sé perfectament que no és així per a tots aquells que tinguin fills i necessitin un vehicle molt espaiós, o fins i tot per aquells que facin molts més quilòmetres per autopista que no pas per ciutat. En aquests casos el segment estrella actualment és el dels SUV (en totes les seves formes i mides), tot i que també ho ha sigut el dels monovolums o les berlines.

Resulta força curiós analitzar l'evolució que ha tingut el mercat automobilístic els últims anys per adonar-se que actualment estem en una època molt diferent de la que vivíem ara fa 15 o 20 anys. I és que els cotxes de la dècada del 2000 al 2010 poc o res tenen a veure amb els que tenim avui al mercat, i no només m'estic referint al tipus de motoritzacions (en aquell moment gairebé no havia arribat l'electrificació) sinó a les carrosseries i als tipus de vehicles en si mateixos.

Que a l'Ara Motor haguem provat ja uns quants models de Hyundai que fan servir propulsió elèctrica no és pas casualitat, sinó més aviat la demostració que la marca coreana està apostant decididament per aquesta tecnologia. Per les nostres mans han passat tant el ja veterà Hyundai Ioniq EV com els moderns i revolucionaris Ioniq 5 i Ioniq 6. Tot plegat sense oblidar el Hyundai Kona EV, que vam poder provar ara fa tres anys i ens va demostrar que estava a prop de ser un dels millors cotxes elèctrics del moment.

A l'Ara Motor hem provat molts models de la marca Audi; de fet, gairebé tota la gamma disponible. I en línies generals acostumen a ser vehicles que destaquen per la seva qualitat de fabricació, per la completíssima càrrega tecnològica que incorporen i per disposar de mecàniques força eficients. Però també existeix una divisió d'Audi especialitzada en posar a punt els models des del vessant més dinàmic: Audi Sport.

És impressionant veure com ha canviat el món de l'automoció en pocs anys. A principis del present mil·leni un cotxe com el Seat León tenia potències que anaven dels 75 CV fins als 225 CV de la versió més radical, i els superesportius de l'època es movien entre els 400 CV del Ferrari 360 Modena i els 580 CV del Lamborghini Murciélago. Pel que fa als preus, també han canviat molt. El Seat León tenia una tarifa inicial d'uns 13.000 euros i arribava fins als 27.000 en el cas de la versió Cupra R. Per la seva banda, el citat Lamborghini tenia un preu d'uns 260.000 euros.

Tradicionalment, marques com Audi, BMW i Mercedes-Benz han estat capaces de crear vehicles molt còmodes i luxosos, però també altres de molt esportius i amb unes prestacions impressionants. Això ha tingut com a conseqüència que, en moltes ocasions, models amb motors "normals" i sense pretensions esportives hagin pogut equipar-se opcionalment amb paquets estètics que els assimilaven a les versions més radicals de les tres marques prèmium alemanyes. No és el mateix un Audi S5 que un A5 amb paquet S-Line, de la mateixa manera que no és el mateix un BMW M3 que un Sèrie 3 amb paquet M o un Mercedes-AMG C63 que un Mercedes-Benz Classe C amb paquet AMG.

Cada cop queden menys marques que no disposin d'algun vehicle 100% elèctric. Si traiem de l'equació les marques de vehicles superesportius (de moment, ja que moltes comencen a introduir vehicles híbrids en les seves gammes), gairebé tots els fabricants tenen un o més cotxes en el catàleg que estan impulsat únicament per bateries, que prescindeixen de qualsevol mena de motor de combustió.

El mercat dels vehicles elèctrics va creixent a pas ferm i decidit. No m'atreviria a dir que estigui sent un boom com va passar amb els SUV, però cada cop més marques disposen de cotxes de zero emissions a les seves gammes i tot apunta que aquesta xifra continuarà augmentant. És per aquest motiu que cal començar a diferenciar els cotxes elèctrics en funció de la bateria, l'autonomia, el preu i, evidentment, el disseny. I en la prova del Hyundai Ioniq 5 aquest darrer apartat és molt rellevant.

A l'Ara Motor hem provat vehicles de tota mena: utilitaris, compactes, familiars, berlines, SUV, esportius... Però no és gaire habitual que passin per les nostres mans models de luxe que només estan a l'abast d'uns pocs afortunats. Aquesta categoria engloba models molt diversos, des de les versions més equipades de marques com Audi, BMW o Mercedes fins als vehicles de fabricants com Aston Martin, Maserati, McLaren, Ferrari, Lamborghini o Bentley. I avui precisament parlarem d'aquesta darrera marca.

Últimament molts fabricants d'automòbils estan recuperant denominacions històriques o fins i tot modificant el tipus de carrosseria que anava associada a models que es venen actualment. Per exemple, Mitsubishi va convertir l'Eclipse en un SUV (exactament igual que Ford va fer amb el Puma o el Mustang) i Renault ha transformat el Megane en un crossover elèctric. Tornant a Ford, la marca de l'oval ha venut històricament l'Explorer, un model eminentment americà però que també es va arribar a vendre al seu dia al nostre país, amb adaptacions.

Han passat uns quants anys des que els primers cotxes elèctrics van arribar al mercat, i els fabricants de mica en mica han anat optant per deixar de fer aquest tipus de vehicles amb una estètica estrident (i de vegades poc atractiva) per dissenyar-los amb unes formes molt més similars a les dels vehicles de combustió convencionals. A l'Ara Motor vam tenir l'ocasió de provar l'anterior generació del Kia Niro elèctric, un model que ja destacava per lluir el mateix aspecte en les seves versions híbrides que en l'elèctrica.

Diuen que el més difícil no és arribar, sinó mantenir-se. Nissan ho va tenir relativament fàcil per arribar quan, l'any 2006, va presentar un vehicle totalment innovador i que estrenava un nou segment. Es tractava del Qashqai, que amb el seu plantejament de vehicle compacte amb carrosseria sobreelevada inaugurava la categoria SUV tal i com la coneixem avui en dia. I fins i tot podríem dir que durant uns quants anys ho va tenir fàcil per mantenir-se, ja que cada cop que es publicava un llistat amb els models més venuts el model japonès ocupava les primeres posicions.

L'Audi A1 és un cotxe que té una carta de presentació molt senzilla però alhora també molt efectiva: utilitari del segment B, de la mateixa mida que un Ford Fiesta o un Renault Clio i que equipa una sèrie d'elements prèmium que el fan sortir de la categoria de vehicle generalista per apropar-se al segment del luxe. Evidentment això té una repercussió directa en el preu, que no és pas econòmic. Però aquesta circumstància no és negativa per si mateixa, ja que senzillament el seu públic objectiu és diferent al que pot adquirir un Citroën o un Opel.

Normalment acostumo a iniciar les proves de vehicles que fem a l'Ara Motor parlant de la història del model, dels seus rivals o fins i tot del motiu de la prova (nova generació, nous motors, disseny i equipament renovats...), però en la prova del Hyundai Staria no és possible fer res d'això perquè és un vehicle gairebé únic al mercat. De fet, fins i tot tinc dubtes sobre com anomenar-lo. És un monovolum? Aleshores és el Hyundai Staria. És una furgoneta? Aleshores és la Hyundai Staria. Sigui com sigui, com que la marca considera l'Staria com un monovolum, parlarem d'ell en masculí. Però més d'un s'ha pensat que era una nau espacial, i en aquest cas seria en femení...

SsangYong és una d'aquelles marques que, sense fer gaire soroll, disposen d'una gamma de models molt completa i que s'adapta a la perfecció a les necessitats concretes d'una part de la població. Sí, les seves vendes no són tan destacables com les de les marques europees o d'altres orientals, però el fet de només vendre models de tipus SUV li permet entrar de ple en el segment més popular del mercat. I curiosament la moda dels totcamins abasta tantes marques i models que és possible trobar diferències importants de plantejament entre fabricants aparentment similars.

47 anys, sis generacions i més de 18 milions d'unitats venudes a tot el món. Aquestes són les impressionants dades del Volkswagen Polo, un dels cotxes més coneguts arreu del món i que acaba de rebre una actualització que tot seguit analitzarem en profunditat. Però abans d'entrar en matèria, m’agradaria fer una petita reflexió. Durant aquestes gairebé cinc dècades, el Polo (juntament amb altres utilitaris més assequibles com el Ford Fiesta, el Seat Ibiza i el Renault Clio) s'ha venut moltíssim per la seva condició de “cotxe per a tot”. Vaja, el típic concepte de vehicle utilitari que tan bé ha funcionat històricament. Però darrerament estem vivint una sèrie de canvis molt profunds que, trobo, estan posant en greu perill la supervivència de models com aquest. Potser no tant la del Polo directament (ja que el seu preu sempre ha sigut una mica superior al de la resta d'utilitaris), però sí la dels cotxes del segment B en general. I és que amb la notable pujada dels preus dels cotxes nous avui en dia aquest tipus de vehicles, que sempre havien estat destinats a un públic majoritàriament jove, poden tenir problemes per mantenir la seva rendibilitat. Així doncs, aprofitem-los mentre encara es mantinguin al mercat.

Estem vivint temps complicats per al sector de l’automoció. A més de les crisis econòmiques recurrents i els efectes negatius de la pandèmia, el món de l’automòbil ha de sumar-hi crisis pròpies com la dels semiconductors, problemes de desabastiment, restriccions cada vegada més dures de circulació i un encariment enorme de les matèries primeres i del cost de l’energia. I per si tot això no fos suficient, l’automoció es troba immersa en un complicat procés d’electrificació que augmenta encara més els costos de producció.

El món del de l’automoció està canviant a una velocitat impressionant. Fins fa pocs anys els motors dièsel regnaven al mercat, però actualment tenen un paper gairebé testimonial. A més, els vehicles elèctrics han passat de ser un experiment que poques marques s’atrevien a realitzar a una realitat que cada dia guanya més protagonisme. D’acord, encara tenen un llarg camí per recórrer, però el cert és que el procés sembla imparable.

Quan Hyundai va fer oficial que estava treballant en un nou SUV del segment B amb el nom de Bayon no vaig acabar d’entendre de quina manera es podria encabir a la gamma del fabricant sud-coreà. I és que actualment Hyundai té un total de cinc totcamins al seu catàleg: Bayon, Kona, Tucson, Santa Fe i Nexo. Deixant de banda els tres últims, resulta especialment curiós que els dos primers (Bayon i Kona) tinguin unes mides gairebé idèntiques. Només els separen dos centímetres de longitud, tres d’amplada i set d’altura.

A l’hora de comprar un automòbil, habitualment se solen barrejar dos conceptes: la necessitat i la moda. I és que abans de fer una despesa tan important és normal plantejar-se per què volem adquirir aquell vehicle, però és innegable que també estem suggestionats per tot allò que fan tant la societat en general com la gent que ens envolta.