Comprar un habitatge a Palma requereix la major aportació inicial de tot l’Estat. Segons un estudi del portal immobiliari Idealista, una família necessita disposar d’uns 147.116 euros d’estalvis per poder accedir al finançament d’un pis a la capital balear.

Per poder fer front a l’entrada d’un pis a les Balears, un jove hauria d’estalviar íntegrament el seu salari de set anys. Aquest és el resultat d’aplicar els preus de l’habitatge a les Illes al salari mitjà juvenil calculat per l’Observatori de l’emancipació del Consell de la Joventut, que pràcticament no supera el salari mínim interprofessional, uns 16.500 euros l’any.

L'import mitjà d'una hipoteca a Espanya per a la compra d'habitatge ha passat en una dècada, entre l'agost del 2015 i el mateix mes d'aquest any, un poc més de 100.000 euros a prop de 170.000, una pujada de gairebé el 63%, mentre que a les Balears l'increment s'ha situat al 70%.

Comprar un habitatge a les Balears s'ha convertit en una missió gairebé impossible per als menors de 35 anys, que necessiten de mitjana 29,5 anys d'estalvi per reunir els doblers necessaris per accedir a una hipoteca, segons un estudi elaborat pel comparador hipotecari iAhorro.

Aquesta setmana hem sabut que l’Euríbor ha tornat a baixar i ja se situa molt a prop del 2%. Per a aquells que estan pensant a hipotecar-se, no és un detall menor. És, de fet, un d’aquells moments que exigeixen perspectiva. Per això, la meva recomanació, que no és infal·lible —perquè ningú no té una bola de vidre—, respon a una manera d’entendre les finances personals amb seny i una mica d’experiència.

El Govern ha detallat aquest dimecres l'acord de renovació del programa Nova Hipoteca Jove, que inclou millores com l'ampliació del pressupost que pot avalar l'Administració autonòmica fins als 30 milions d'euros o l'increment del preu dels immobles que es poden acollir a aquesta mesura fins als 382.000 euros.

Aquest respir de la realitat, per als pocs afortunats que l'han gaudit, ha estat meravellós. Fa tres anys encara era possible fixar un tipus hipotecari al Regne Unit i a bona part de la zona euro a prop de l'1%. Els préstecs per a l'habitatge nord-americans eren més cars per només un o dos punts percentuals. Tot i que els tipus d'interès han augmentat i els costos d'endeutament de les noves hipoteques s'han duplicat o triplicat, els propietaris que van mantenir les taxes envejables de principis dels 2020 han viscut feliçment. A més, la inflació que va provocar l'augment dels tipus ha mossegat una mica el valor real del seu deute.

El nombre de desnonaments duits a terme a les Balears durant el tercer trimestre de l'any ha ascendit a 227, la qual cosa suposa un increment interanual del 20,7%, segons dades de l'informe d'efecte de la crisi en els òrgans judicials del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). D'aquests llançaments, 183 han estat a conseqüència de procediments derivats de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) i 31, d'execucions hipotecàries, mentre que els 13 restants han estat per altres causes.

Aquesta setmana hem sabut que el productor i ventríloc José Luis Moreno ha posat a la venda la seva caseta de Madrid, amb piscina, jardins, pista de tenis, deu dormitoris i nou banys. El preu és gairebé la meitat del que costaria, tenint en compte la zona i les qualitats. El motiu és que ha posat en venda la nua propietat, que consisteix a transmetre la propietat del bé, però no l’usdefruit, que, normalment, es queda el venedor amb caràcter vitalici. És una forma d'assolir liquiditat sense haver de deixar la llar, dolça llar. El comprador sol ser un inversor a llarg termini que, senzillament, compra barat i espera que l'habitatge quedi lliure d'usdefruit per vendre'l a preu de mercat.

El preu de l'habitatge a les Balears, amb el metre quadrat a 3.496 € –dades del Col·legi de Registradors corresponents al quart trimestre de 2023–, fa que les Illes siguin dels pitjors llocs de l'Estat per adquirir un habitatge i, sobretot, si qui ho fa només disposa d'un salari. Els experts de la immobiliària Solvia han fet una radiografia de l'esforç que han de suportar les famílies amb un sol membre que disposi d'ingressos estables a l'hora d'adquirir un pis o casa. I el percentatge escarrufa: més del 60% dels ingressos mensuals.

Apol·lònia Veny té 84 anys. Va enviduar fa dos mesos després de tota una vida amb el seu marit. Sense fills, el matrimoni vivia de manera folgada amb el sou de Salvador, que va acceptar, a 55 anys, una jubilació anticipada a l’entitat bancària en la qual treballava. “D’això en fa més de 30 anys. Ell era allà com un confessor, tenia tracte directe amb els clients, però tot es va informatitzar i es va sentir superat. Li va costar acceptar-ho i adaptar-s’hi, així que va caure en una depressió i va decidir deixar l’empresa. Li va quedar una bona pensió en aquell moment, però ara ja no era suficient”, relata Apol·lònia.

Tot i que el Banc Central Europeu (BCE) ha posat el fre –de moment– a la pujada dels tipus d'interès, alguns hipotecats tot just començaran a patir ara els increments anteriors. La transmissió d'aquests augments al cost del deute viu de les llars encara no s'ha produït del tot, de manera que el total de famílies que hauran de pagar més pels seus crèdits en els pròxims mesos creixerà. És una de les conclusions que recull l'Informe d'estabilitat financera 2023 del Banc d'Espanya publicat aquest dilluns i que xifra en un 30% les hipoteques a tipus variable que estan pendents de patir una revisió a l'alça dels seus tipus en més d'un punt percentual fins al juny del 2024.

No és el mateix el TAE que el TIN, ni un préstec que un crèdit. La complexitat de conceptes com l’euríbor, el PIB o la inflació acaben d’arrodonir la dificultat amb què es troben moltes famílies a l’hora d’introduir l’educació financera a casa. D’aquest tema se’n parla poc; mentre que d'altres, com l’alimentació, les pantalles o el descans, abunden. Dialogar obertament sobre els diners i ensenyar com gestionar-los, ja des de la infantesa, aporta beneficis: fomenta la paciència i el valor de l’esforç, redueix l’estrès financer i promou l’autoestima. No només ajuda a fer-se ric.

Les Illes són una de les comunitats que surten més malparades en alguns dels indicadors de pobresa presentats aquest dilluns de la xarxa EAPN (European Anti Poverty Network), amb dades comparatives del 2022 i el 2021. Concretament, de la taxa que es fa servir per calcular els incadors, l'AROPE (At risk of poverty and/or exclusion), l'Arxipèlag treu els pitjors resultats en l'indicador de retards en el pagament de la hipoteca o del lloguer i en el pagament de les factures d’electricitat, aigua i gas. El primer indicador ha pujat d'un 17% a un 25,8% entre el 2021 i el 2022, la taxa més elevada de tot l'Estat. En el cas dels subministraments, el percentatge no és el més alt, però sí que ha experimentat la crescuda més forta, en passar d'un 11% a un 13%.

Abans de l'esclat de la bombolla immobiliària eren els preus; immediatament després, la falta de feina, i anys més tard, un (altre) moment de tensió del mercat de l'habitatge. "Al final, el que veus és que mai hi ha una conjuntura econòmica i laboral que vagin bé alhora". Són paraules de la Cristina Boix, de 41 anys, i també el discurs d'una generació que sempre s'ha trobat amb grans dificultats per accedir a un habitatge en propietat.

Cada vegada és més complicat poder accedir a la compra d'un habitatge a les Balears. Segons el darrer estudi fet per Fotocasa, els ciutadans de les Illes necessiten destinar 11,3 anys de salari íntegrament a pagar una hipoteca el 2022, fet que converteix l'Arxipèlag en la comunitat amb major esforç salarial per fer front al pagament. Aquesta dada és la més alta de la darrera dècada (el 2012 els illencs necessitaven el sou íntegre de 7,2 anys).

El preu de l'habitatge a les Balears continua augmentant any rere any i el percentatge que els illencs han de dedicar a pagar o la hipoteca de la seva casa o el lloguer també viu una tendència ascendent. Segons el darrer estudi del portal immobiliari Idealista, actualment els residents a les Balears han de destinar un 55% dels seus ingressos a pagar la hipoteca i un 39% a pagar el lloguer.

Els ciutadans de les Balears necessiten 10,26 anys de sou íntegre per pagar una hipoteca, segons una anàlisi del portal Hipotecas.com recollit per Europa Press. Les Illes es converteixen així en la regió on es requereix un major esforç salarial, enfront dels 4,22 anys de Castella - la Manxa.