<![CDATA[Ara Balears - Solitud]]> 10 <![CDATA[Soledat desitjada]]> Moltes vegades, els mitjans de comunicació som mandrosos i ens sumam als temes que ja circulen, com si haguéssim de descobrir algun secret que ningú no sabia. La menopausa, els therian, l’ozempic... Tots anam a una, cercam testimonis impactants i elaboram teories amb l’ajuda d’experts. La soledat no desitjada és un d’aquests temes. És molt trist que una persona que desitja una mica de companyia i d’escalf humà no trobi la manera de sentir-se millor, i més quan es tracta d’algú molt gran, algú que pensa que passarà els seus darrers anys sense ningú al costat.

]]> <![CDATA[150.000 persones viuen soles a les Balears: iniciatives perquè ningú dini sol aquest Nadal]]>

Prop de 150.000 persones viuen soles a les Balears i la meitat tenen menys de 60 anys. La solitud no és només una situació que afecti les persones grans, sinó que cada vegada més joves i adults resideixen sols a una llar. El filòsof maonès especialitzat en geografia Ferran Didac i Lluch augura, fins i tot, que la soledat no desitjada augmentarà un 62% a les Illes en els 15 anys vinents.

]]> <![CDATA[Els veïnats]]> El senyor pujava les escales amb dificultat. Fins i tot, pel que sabíem, pixava al poal de fregar l’escala comunitària, que el personal de la neteja amagava als baixos sota el primer tram d’esglaons. I fumava, sempre anava amb un caliquenyo a la boca, i per arribar fins al segon pis, un tercer si en comptem el principal, es torbava una bona estona, feixuc i ronsejaire. A ca seva hi venien persones dels Serveis Socials a netejar-la, o a ajudar-lo també a ell a cuinar i a rentar-li la roba, o a ficar-se a la dutxa. 

]]> <![CDATA[Solitud]]> Estar tot sol no sempre és dolent. Hi ha dues maneres d’estar tot sol. Per això, a diferència del castellà, en català tenim dos substantius per referir-nos a aquesta situació: ‘soledat’ i ‘solitud’. Encara que els diccionaris indiquin que són sinònims, a mi em sembla que la soledat és molt més feixuga i mala d’empassar que la solitud, que sembla evocar aquell moment per a la reflexió i la pau. Solitud és estar tot sol amb un mateix, allunyat dels altres i dels maldecaps quotidians. La soledat, en canvi, evoca la tristesa i l’abandonament. L’afectat per la soledat se sent sol encara que estigui envoltat de gent. És més un estat d’ànim que una situació de fet.

]]> <![CDATA[Com és el cervell d'una persona massa solitària?]]>

Tots ens sentim sols de tant en tant. Per exemple, les criatures poden sentir-se soles quan passen a una escola nova, grans i petits ens podem sentir sols al traslladar-nos a una altra ciutat, quan un fill se'n va de casa o quan la parella mor. Però algunes persones senten solitud no només de manera temporal, sinó crònica. Llavors la solitud es converteix en “una característica de la personalitat, una cosa que és difícil de treure”, segons explica Ellen Lee, professora associada de psiquiatria a la Universitat de Califòrnia, San Diego. Aquestes persones semblen tenir “aquesta emoció de forma persistent, i modela el seu comportament”.

]]> <![CDATA[Abraçar una idea més modesta de felicitat]]>

La casa materna torna a ser l'espai en què Celia Rico Clavellino redimensiona les distàncies entre una mare i una filla. Si la seva opera prima, Viaje al cuarto de una madre, se centrava en aquell moment en què una filla abandona la llar per fer la seva vida tot deixant la mare sola, en aquest segon llargmetratge la protagonista renuncia a les vacances d'estiu i torna a ca la mare per tenir-ne cura després que la dona hagi patit un accident casolà. A Los pequeños amores, el retrobament serveix de caixa de ressonància de les decisions voluntàries i de les circumstàncies que han portat aquestes dues dones a viure soles.

]]> <![CDATA[10 consells per viatjar en solitari]]>

Després de jubilar-se, Sania Jelic volia recórrer món i va decidir fer un viatge tota sola per Sud-amèrica que li ha permès complir el seu somni de bussejar a les illes Galápagos. Al seu compte d'Instagram (@sania.jelic) ha anat explicant l'experiència per demostrar que els seixanta són perfectes per viatjar per tot el món i que la vida no s'acaba després de la jubilació. La Marta (@imartatravels) fa més de deu anys que viatja sola, comparteix a TikTok i a Instagram les seves aventures i hi dona consells i recomanacions. Ana Ayuso es va embarcar en el seu primer viatge tota sola quan era jove i va visitar Cuba. L'experiència li va agradar tant, que l'any següent va repetir i va decidir fer un viatge amb un grup de desconeguts a Tunísia. Anys després recorda els seus viatges de joventut i amb la seva experiència, la de la Sania i la de la Marta, us oferim 10 consells per viatjar en solitari.

]]> <![CDATA[Infància i solitud]]> Les situacions produïdes per la crisi sanitària han desencadenat un reguitzell d’experiències que escriptors, artistes, filòsofs, han intentat emparaular amb més o menys èxit. L’aïllament, la violència familiar, la malaltia, la por, han passat una factura subjectiva a grans i a petits. L’existència ha canviat substancialment. Totes aquestes coses han anat -i van- passant amb la rutina dels dies interminables de la pandèmia. S’ha temut per la gent gran, que ha sofert molt. Molts adults han perdut la feina. Mentrestant, els nens i les nenes van viure el primer confinament, en uns casos encantats d’estar per fi amb els seus pares i en d’altres amenaçats per la violència. L’alarma social s’encengué amb les situacions de pobresa intensificades pel confinament. S’havia d’actuar amb urgència per modificar les condicions de vida dels petits. Però semblava que el virus no s’hi abocava.

]]> <![CDATA[Què volia? Parlar amb una persona]]> Un farmacèutic em va explicar que havia posat una cadira a la vora del taulell perquè s’hi assegués la gent gran del barri, sobretot aquella mena de persona que, amb l’excusa "Que em pots mirar la pressió?" o "Fixa’t què m’ha a la sortit a la cama", entra a la farmàcia només perquè l’escoltin i acaba parlant del fill que no li truca gaire. La companyia de la bata blanca la conforta, com si dins d’una farmàcia no li pogués passar res de dolent.

]]> <![CDATA[El món ideal / La solitud]]> El món ideal

]]> <![CDATA[El Japó designa un ministre “de solitud” per pal·liar l’augment de suïcidis durant la pandèmia]]>

El confinament i la resta de mesures de distanciament social per mantenir a ratlla el covid-19 han afectat greument la salut mental de totes les societats, però especialment la japonesa. Si bé el país acostuma a tenir una de les taxes de suïcidis més elevades del món, les xifres havien experimentat una reducció contínua els últims onze anys gràcies a la recuperació econòmica i els programes implementats per millorar el sistema d’atenció i consultes. Però el 2020, l’any del coronavirus –i de la crisi econòmica, l’atur, l’aïllament i la digitalització–, els suïcidis han tornat a augmentar respecte al 2019, que va registrar el nivell més baix des del 1978. En total, l’últim any s’han tret la vida 20.919 persones, amb un augment interanual del 3,7%, sis vegades el nombre de defuncions per coronavirus (3.460).

]]>