285.000 persones que viuen a Palma –dos de cada tres, si s'agafen els 430.000 habitants del 2023 com a referència– no tenen accés a zones verdes de més d'una hectàrea, segons consta a l'informe Com garantir el dret a la natura?, que compara les zones verdes de les ciutats segons la renda de la població i que ha fet públic aquest dimecres Amics de la Terra. La renda determina l'alimentació, l'educació, l'habitatge, les oportunitats i també una cosa en aparença tan senzilla com viure a prop d'un parc. L'anàlisi que fa l'entitat és basa en la recomanació de l'Organització Mundial de la Salut, la regla 3-30-300: poder veure 3 arbres des de la finestra, un 30% de cobertura vegetal en el barri i un parc d'almenys una hectàrea a no més de 300 metres.

Eivissa constitueix una oferta turística sense competència. Sona exagerat però no ho és. El que marca la diferència són les discoteques, les millors del món, segons han reconegut diversos guardons en el darrer parell d’anys (els Golden Moon Awards i el rànquing anual de DJ Mag). Els clubs sempre han estat l’element distintiu eivissenc, però el seu pes en el conjunt de l’oferta s’ha disparat a partir de l’entrada del Grup Matutes en el negoci amb tres grans sales: Ushuaïa, Hï i des de fa dues temporades UNVRS. Ara mateix a Eivissa pots estar de festa de nit o de dia, sota els llums estroboscòpics d’un club o en una platja, tant se val.

Càritas Mallorca va oferir atenció i acompanyament a 6.976 persones el 2025, un 10,4% menys que l'any anterior, segons la memòria que l'entitat ha presentat aquest dijous i que ha difós Europa Press. La directora de Càritas Mallorca, Esther Romero, ha remarcat que l'habitatge és "l'epicentre de la desigualtat" a les Balears. De fet, el 49.5% de les persones que Càritas ha atès a Mallorca vivien en cases compartides amb gent sense cap grau de parentesc –4,4 punts per damunt 2024– i el 40,5, subarrendades. Això converteix els habitatges on resideixen aquestes persones en "espais de supervivència", amb una "manca d'intimitat" i on "els conflictes deterioren la salut física i mental de les famílies".

Un 40% de les persones en risc de pobresa a les Balears tenen feina, segons l'informe Anàlisi de l'exclusió social i econòmica a Espanya i els seus territoris, que ha publicat aquest dimecres la Fundació Ramón Areces i l'Ivie. Segons el document, posar fi a la situació de risc de pobresa costaria al voltant de 24.000 euros anuals, el que suposa un 1,8% del PIB del país, encara que "hi ha grans diferències" entre la renta necessària en diferents territoris.

L’accés a l’emancipació juvenil a les Balears està prou condicionat pel lloc d’origen i pel gènere, però també per un context de precarietat laboral que dificulta la construcció de projectes de vida sòlids i independents. Així ho recull l’Anuari de la Joventut 2025, que assenyala que les diferències en l’accés a l’habitatge i la feina “mostren desigualtats estructurals que les institucions encara no han abordat amb prou contundència”.

L’engany no és sofisticat, però sí efectiu. La roda del sistema gira a favor dels capitalistes, que sempre guanyen en aquesta ruleta de la mala sort. De l’altra banda hi són els pobres, els que lloguen per hores els seus cossos i cervells a canvi d’un salari que han de gastar per alimentar l’estat ‘natural’ de les coses.

El nombre de joves inscrits a les Balears però residents a l’estranger no ha deixat de créixer en els darrers anys. Segons les dades incloses a l’Anuari de la Joventut de les Illes Balears 2025, aquest any hi havia 13.330 joves d’entre 15 i 34 anys empadronats a les Balears que vivien fora, una xifra que gairebé triplica la registrada el 2009, quan eren 3.409 (+291%). L’increment també és molt notable si es compara amb el 2015, any en què es comptabilitzaven 6.425 joves en aquesta situació. L’evolució sostinguda d’aquest indicador apunta a una possible sortida de joves formats cap a l’exterior, en un context que, paradoxalment, és de recuperació del pes demogràfic de la població jove a les Illes.

Dia primer de gener es va trobar el cos d'un home de 52 anys, mort en un parc del Camp Redó de Palma. Era una persona que vivia al carrer i que, segons les notícies sobre el fet, va morir a causa de les diferents malalties que patia. I també, evidentment, a conseqüència del fet de viure al carrer i de passar les nits al ras en plena onada de fred.

Les Balears es troben davant una crisi residencial sense precedents. Segons el IX Informe Foessa sobre Exclusió i Desenvolupament Social, presentat aquest dimecres per Càritas, 46.000 llars de l’Arxipèlag cauen en pobresa severa només després d’assumir el cost del lloguer i els subministraments. Els responsables de l’entitat alerten que el dret a l’habitatge s’ha convertit en un “dret fals” i que la pressió immobiliària està expulsant moltes famílies de la possibilitat de viure amb dignitat. “L'habitatge expulsa del territori i d'una vida digna”, ha assenyalat el sociòleg de Foessa, Thomás Ubrich, en la presentació de l’informe a Palma. “No fallen les persones sinó el sistema”, ha afegit, posant de relleu que moltes llars intenten sortir de la situació d’exclusió, però es troben amb barreres estructurals i dispositius fragmentats que impedeixen la seva recuperació.

Les informacions sobre pagaments indeguts en el marc de la Renda Social Garantida (Resoga) “han generat una comprensible preocupació ciutadana”, ha reconegut EAPN Illes Balears, que recorda que “qualsevol prestació pública ha de disposar dels mecanismes de control i eficiència necessaris per garantir-ne la correcta implementació”. Segons l’entitat, “la transparència i la bona gestió dels doblers públics són condicions innegociables en un estat social i democràtic de dret”.

Les Balears presenten una taxa d'exclusió social del 19,1% l'any 2024, xifra que representa un lleuger descens respecte del 20,7% de l'any 2018, segons les dades publicades aquest dimecres en l'IX Informe Foessa, presentat per Càritas a Espanya, i que alerta que, no obstant això, hi ha un augment d'integració precària i d'exclusió moderada.

Un 55,6% de les famílies que han estat ateses per la Fundació Sant Joan de Déu a Mallorca entre 2018 i 2022 són monomarentals, segons l’estudi Famílies en situació d'exclusió residencial, presentat aquest dimecres a Palma amb motiu del desè aniversari de l’entitat. Alhora, les famílies procedents de Sud-Amèrica representen un 68,1% del total i es converteixen en el col·lectiu més afectat per l’exclusió residencial a les Illes Balears.

Els menors de 18 anys són el segment amb més risc de pobresa i exclusió social a les Illes Balears, amb un 23% d’afectats el 2024, segons l’Informe de l’Estat de la Pobresa 2025 de l’EAPN. Tot i ser un valor elevat, representa una baixada de 10 punts respecte del 2023. A escala global, la taxa de risc de pobresa i exclusió social (AROPE) ha arribat als valors més baixos dels darrers anys, i se situen en el 16,2%, i per primera vegada des del 2020 per sota de l’objectiu previst per a enguany, que era del 18,6%. Gairebé 200.000 persones estan en risc de pobresa o exclusió social. La carència material extrema també ha disminuït dos punts i afecta aquells que no poden afrontar imprevistos (30%) i aquells que no arriben a final de mes (40%), entre altres situacions. Tot plegat, en un moment en què les Balears fa anys que té xifres de pràcticament plena ocupació. Ara bé, amb treballs precaris i amb retribucions baixes.

El Tercer Sector Social de les Illes Balears ha exigit que es retiri l'acord entre el PP i Vox per aprovar els pressupostos de 2025 perquè vulnera drets fonamentals. Segons ha informat la plataforma aquest divendres, el pacte entre la dreta i l'extrema dreta inclou mesures "profundament regressives" que vulneren drets fonamentals, fiscalitzen la pobresa, criminalitzen la migració i erosionen els fonaments del sistema de cooperació i convivència que s'ha construït al llarg de dècades mitjançant l'esforç i el consens democràtic.

En el debat sociopolític actual entorn de les diverses fractures socials que travessen la nostra societat, existeix una tendència reduccionista d’assenyalar, amb una facilitat i una impunitat alarmants, dos col·lectius especialment vulnerabilitzats: les persones percebudes com a immigrants i les empobrides. Mentre pren forma una convergència en la dreta política per assenyalar els nouvinguts com a caps de turc de problemes estructurals com és l’emergència habitacional, persisteix l’acumulació d’anàlisis mediàtiques que, disfressades d’objectivitat, criminalitzen la pobresa de les capes socials amb més necessitats materials insatisfetes.