Un 40% de les persones en risc de pobresa a les Balears tenen feina, segons l'informe Anàlisi de l'exclusió social i econòmica a Espanya i els seus territoris, que ha publicat aquest dimecres la Fundació Ramón Areces i l'Ivie. Segons el document, posar fi a la situació de risc de pobresa costaria al voltant de 24.000 euros anuals, el que suposa un 1,8% del PIB del país, encara que "hi ha grans diferències" entre la renta necessària en diferents territoris.

L’accés a l’emancipació juvenil a les Balears està prou condicionat pel lloc d’origen i pel gènere, però també per un context de precarietat laboral que dificulta la construcció de projectes de vida sòlids i independents. Així ho recull l’Anuari de la Joventut 2025, que assenyala que les diferències en l’accés a l’habitatge i la feina “mostren desigualtats estructurals que les institucions encara no han abordat amb prou contundència”.

L’engany no és sofisticat, però sí efectiu. La roda del sistema gira a favor dels capitalistes, que sempre guanyen en aquesta ruleta de la mala sort. De l’altra banda hi són els pobres, els que lloguen per hores els seus cossos i cervells a canvi d’un salari que han de gastar per alimentar l’estat ‘natural’ de les coses.

El nombre de joves inscrits a les Balears però residents a l’estranger no ha deixat de créixer en els darrers anys. Segons les dades incloses a l’Anuari de la Joventut de les Illes Balears 2025, aquest any hi havia 13.330 joves d’entre 15 i 34 anys empadronats a les Balears que vivien fora, una xifra que gairebé triplica la registrada el 2009, quan eren 3.409 (+291%). L’increment també és molt notable si es compara amb el 2015, any en què es comptabilitzaven 6.425 joves en aquesta situació. L’evolució sostinguda d’aquest indicador apunta a una possible sortida de joves formats cap a l’exterior, en un context que, paradoxalment, és de recuperació del pes demogràfic de la població jove a les Illes.

Dia primer de gener es va trobar el cos d'un home de 52 anys, mort en un parc del Camp Redó de Palma. Era una persona que vivia al carrer i que, segons les notícies sobre el fet, va morir a causa de les diferents malalties que patia. I també, evidentment, a conseqüència del fet de viure al carrer i de passar les nits al ras en plena onada de fred.

Les Balears es troben davant una crisi residencial sense precedents. Segons el IX Informe Foessa sobre Exclusió i Desenvolupament Social, presentat aquest dimecres per Càritas, 46.000 llars de l’Arxipèlag cauen en pobresa severa només després d’assumir el cost del lloguer i els subministraments. Els responsables de l’entitat alerten que el dret a l’habitatge s’ha convertit en un “dret fals” i que la pressió immobiliària està expulsant moltes famílies de la possibilitat de viure amb dignitat. “L'habitatge expulsa del territori i d'una vida digna”, ha assenyalat el sociòleg de Foessa, Thomás Ubrich, en la presentació de l’informe a Palma. “No fallen les persones sinó el sistema”, ha afegit, posant de relleu que moltes llars intenten sortir de la situació d’exclusió, però es troben amb barreres estructurals i dispositius fragmentats que impedeixen la seva recuperació.

Les informacions sobre pagaments indeguts en el marc de la Renda Social Garantida (Resoga) “han generat una comprensible preocupació ciutadana”, ha reconegut EAPN Illes Balears, que recorda que “qualsevol prestació pública ha de disposar dels mecanismes de control i eficiència necessaris per garantir-ne la correcta implementació”. Segons l’entitat, “la transparència i la bona gestió dels doblers públics són condicions innegociables en un estat social i democràtic de dret”.

Les Balears presenten una taxa d'exclusió social del 19,1% l'any 2024, xifra que representa un lleuger descens respecte del 20,7% de l'any 2018, segons les dades publicades aquest dimecres en l'IX Informe Foessa, presentat per Càritas a Espanya, i que alerta que, no obstant això, hi ha un augment d'integració precària i d'exclusió moderada.

Un 55,6% de les famílies que han estat ateses per la Fundació Sant Joan de Déu a Mallorca entre 2018 i 2022 són monomarentals, segons l’estudi Famílies en situació d'exclusió residencial, presentat aquest dimecres a Palma amb motiu del desè aniversari de l’entitat. Alhora, les famílies procedents de Sud-Amèrica representen un 68,1% del total i es converteixen en el col·lectiu més afectat per l’exclusió residencial a les Illes Balears.

Els menors de 18 anys són el segment amb més risc de pobresa i exclusió social a les Illes Balears, amb un 23% d’afectats el 2024, segons l’Informe de l’Estat de la Pobresa 2025 de l’EAPN. Tot i ser un valor elevat, representa una baixada de 10 punts respecte del 2023. A escala global, la taxa de risc de pobresa i exclusió social (AROPE) ha arribat als valors més baixos dels darrers anys, i se situen en el 16,2%, i per primera vegada des del 2020 per sota de l’objectiu previst per a enguany, que era del 18,6%. Gairebé 200.000 persones estan en risc de pobresa o exclusió social. La carència material extrema també ha disminuït dos punts i afecta aquells que no poden afrontar imprevistos (30%) i aquells que no arriben a final de mes (40%), entre altres situacions. Tot plegat, en un moment en què les Balears fa anys que té xifres de pràcticament plena ocupació. Ara bé, amb treballs precaris i amb retribucions baixes.

El Tercer Sector Social de les Illes Balears ha exigit que es retiri l'acord entre el PP i Vox per aprovar els pressupostos de 2025 perquè vulnera drets fonamentals. Segons ha informat la plataforma aquest divendres, el pacte entre la dreta i l'extrema dreta inclou mesures "profundament regressives" que vulneren drets fonamentals, fiscalitzen la pobresa, criminalitzen la migració i erosionen els fonaments del sistema de cooperació i convivència que s'ha construït al llarg de dècades mitjançant l'esforç i el consens democràtic.

En el debat sociopolític actual entorn de les diverses fractures socials que travessen la nostra societat, existeix una tendència reduccionista d’assenyalar, amb una facilitat i una impunitat alarmants, dos col·lectius especialment vulnerabilitzats: les persones percebudes com a immigrants i les empobrides. Mentre pren forma una convergència en la dreta política per assenyalar els nouvinguts com a caps de turc de problemes estructurals com és l’emergència habitacional, persisteix l’acumulació d’anàlisis mediàtiques que, disfressades d’objectivitat, criminalitzen la pobresa de les capes socials amb més necessitats materials insatisfetes.

L’escena té lloc a un dels carrers més transitats del centre de Palma, i és tan habitual que ens pot semblar rutinària. Una dona pobra (podria ser un home; els pobres, per no tenir, tampoc tenen sexe, ni gènere, ni res) seu en terra, demanant almoina; els vianants li passen pel costat, a tocar, sense mirar-la. Sense ni tan sols veure-la. A ulls de la –gran– majoria, una dona pobra asseguda en terra, demanant almoina, es converteix automàticament en part del mobiliari urbà, amb la mateixa importància que un fanal, un banc per seure o una màquina expenedora de tiquets d’aparcament: es tracta principalment de no ensopegar-hi i fer-se mal. Si de cas la dona té una mica menys d’importància, perquè el fanal, el banc o la màquina de tiquets tenen almenys una utilitat pràctica: una utilitat petita, humil i concreta, però una utilitat. La dona pobra no té ni això. Es tracta únicament, per tant, de no ensopegar-hi. Vigilar-la de coa d’ull, per la part més lateral de la coa de l’ull, només per no trepitjar-la i que ens faci caure. Si això es fa bé, ella no causarà cap destorb, més enllà del trosset de via pública que ocupa el seu cos. També és possible que demani amb la veu, que supliqui fluixet als qui passen que facin la mercè de donar-li alguna cosa, amb un cantet, una monodia, una lletania llastimosa amb un to i una inflexió de persona humiliada, però això tampoc no ho sentirà ningú. Duen posats els auriculars, amb el propòsit d’aïllar-se de tot allò que els envolta, de no sentir-ho, de protegir-se de la remor, de la fressa que fa la vida al voltant. Es tracta d’anar pel carrer, però a condició de no veure ni sentir el que hi ha al carrer, els pobres d’una forma particular. Es tracta de no veure’ls, ni sentir-los. Si pel que sigui no duen els auriculars posats, tampoc sentiran els precs de la dona pobra demanant que li donin alguna coseta perquè ja no li queda res, o perquè té nets, o perquè té una malaltia (les malalties és de les poques coses que sí que solen tenir els pobres). Tal vegada no té nets, ni malalties, ni cap de les coses que solen dir els captaires per mirar de commoure els transeünts perquè els donin l’almoina: una altra cosa que tenen els pobres és mala fama. Ves a saber si no menteix, diran uns. Ves a saber què ha fet, o què no ha fet, per estar així, diran uns altres. Jo abans he vist que duia un mòbil, afegirà un tercer, per posar en dubte que la dona sigui realment pobra, i no una farsant.

La nova llista dels Centres d'Atenció Preferent (CAP) del curs 2025-2026, feta pública per la Conselleria d'Educació, presenta alguns canvis respecte del curs que està a punt d'acabar. Enguany hi ha 47 escoles (una més), 11 instituts (un menys), els quatre CEIPIESO, el CP Es Canyar i el CEIPIEEM Simó Ballester que seran CAP. Es tracta de centres educatius que rebran recursos humans i econòmics extraordinaris en funció de les característiques socioeconòmiques de l'alumnat i la seva vulnerabilitat.

Metges del Món ha acompanyat i atès 2.421 persones en situació d'extrema vulnerabilitat a les Illes Balears. Aquestes persones han rebut un total de 15.271 intervencions socials, sanitàries, psicològiques i jurídiques. Cal destacar que de les persones ateses, el 79% eren dones en situació d'exclusió social i el 89% eren persones migrants, percentatges que reflecteixen les dificultats que encara tenen les persones a l'Arxipèlag a l'hora d'accedir als drets bàsics, especialment l'accés a la salut. Així mateix, un 41% de les persones ateses no podia accedir a la targeta sanitària i un 7% addicional, malgrat tenir targeta, es va enfrontar a barreres per disposar d'atenció mèdica. Amb tot, Metges del Món Illes Balears remarca i denuncia que l'exclusió mèdica és una realitat més que patent a l'Arxipèlag.