E l 2021 el musicòleg palmesà Francesc Vicens Vidal descobrí una gran història dins la família de Maria de Salut de la seva dona. “Vaig rebre –recorda– una telefonada del cineasta Álex Dioscórides, que preparava el documental Pedra i oli, centrat en la cultura de les oliveres de la serra de Tramuntana. Em demanà si coneixia alguna collidora d’oliva per entrevistar, tenint en compte que moltes cantaven mentre treballaven. Jo li vaig dir que no. Un dia, però, la meva sogra em comentà que la seva mare, quan era fadrina, havia estat llogada en una possessió de Sóller. D’allò li’n deien ‘anar a muntanya’”.

Soc a la festa de l’oli, de la Fatarella, a la Terra Alta. Res m’agrada més que anar a fira (amb artesania popular, menjar, beure…) amb cèntims per gastar. M'ho compraria tot, en una fira. Mel, cistells, fruita seca, culleres de fusta, salers de fang. I ampolles de vi i d’oli. Tastar oli, com ens agrada a tots. Sucar pa, com ens agrada a tots. I que poc que en sabem, oi? Aquesta festa, que se celebra des de l’any 99, ha fet una cosa per nosaltres. Posar al mapa oleic una varietat, característica de la Terra Alta, potser desconeguda per a tothom: l’empeltre.

Com que no sabem si riure o plorar, ho anem repartint per setmanes. D’aquesta manera intentem trobar l’equilibri vital. Potser no és la manera més ortodoxa, però cal anar fent provatures. Aquesta setmana toca riure. Pur atzar. Les mateixes notícies, segons el que t’hagi tocat, poden portar-te cap a un mar de llàgrimes. Però aquesta setmana no. Perquè ho hem decidit així. Que el món faci el que vulgui, que nosaltres també. 

El govern espanyol reduirà l'IVA de l'oli d'oliva al 0% a partir de l'1 de juliol i l'inclourà en el grup de béns de primera necessitat als quals s'aplica el tipus superreduït. Segons han informat aquest divendres fonts de l'executiu, el ministeri d'Hisenda aprovarà dimarts que ve la reducció de l'impost. Actualment, aquest producte bàsic de la dieta mediterrània ja gaudia d'una rebaixa de l'IVA al 5%. Amb la reducció al zero, l'oli s'uneix a altres productes bàsics com el pa, els ous, les fruites o les verdures. Les mateixes fonts no han especificat durant quant de temps es mantindrà aquesta rebaixa, que serà temporal. Després l'IVA de l'oli d'oliva es tornarà a fixar en el 4%.

Les olives arbequines estan de moda. Els pagesos van vendre-les l’hivern passat a 1,2 euros el quilo, el triple de fa unes poques campanyes; el preu de l’oli verge extra s’ha quadruplicat en els últims quatre anys; els venedors catalans de plançons d’olivera s’estan quedant gairebé sense existències, i, a més, molts productors processen derivats com patés, melmelades i salses per fer encara més calaix. I ara, apareix el primer licor d’oliva.

Si veieu gent mirant cap a dalt no és que no vulguin mirar a baix: és que l’oli sempre va damunt. La veritat sura com l’oli. El preu del líquid s’enfila. Ja va camí de la mesosfera. I espera. Mireu. Això ja no és una bassa d’oli. I hem begut oli. I potser també àcid clorhídric. Això ja ha deixat de ser oli en un llum. Potser arribarà a la ionosfera. I es trobarà amb els coets siderals. Sí, així ens quedarem: mirant a l’espai. Patint torticoli crònic. Però amb l’oli cal fer l’esforç de mirar a terra. 

A hores d'ara en un gran nombre de llars catalanes hi ha, sobre el marbre de la cuina, una fregidora d'aire, gadget d'èxit ja el Nadal de fa dos anys i regal fàcil per a cuinetes i no tan cuinetes. Passat el temps prudencial d'implantació d'aquest innovador electrodomèstic, ja se'n pot treure l'aigua clara i decidir si realment ha estat un bluf o una revolució culinària a la qual s'abonarà tota la societat al llarg del temps. De fet, des dels seus inicis aquest invent es comercialitza sota la promesa de canviar els hàbits alimentaris i permetre preparacions més saludables, gustoses i fàcils de fer. Aquest gadget ja habita les cuines de gairebé la meitat de les llars nord-americanes (que, d'altra banda, tan poc tenen a veure amb les mediterrànies). Com en tot, no hi ha una única opinió, i els fòrums de ressenyes de les empreses i botigues que els comercialitzen tenen apreciacions de tota mena entre els que defensen aquest forn com a invent que els ha canviat la manera de cuinar i els que ho consideren una andròmina que mai hauria d'haver entrat a casa seva. A més, hi ha una gran diversitat de models, gammes, preus i funcionalitats, de manera que cada cas és un món. Finalment, un nou element entra en disputa: el preu de l'oli d'oliva està disparat. Per algunes llars, ara sí, que serà el seu moment?

La cosa s’està escampant com una taca d’oli. A mitjans d’agost ja vaig començar a rebre missatges, trucades, de persones conegudes, d’altres desconegudes, que els havien donat el meu número, i algunes de criatures indesxifrables, misterioses. Totes volien el mateix: on puc comprar oli? Molts éssers creien que l’oli s’acabava i que havien d’amuntegar garrafes pels prestatges del búnquer postnuclear de la futura explosió atòmica. Ni oli en un llum, ni bassa d’oli, ni pa sucat amb oli. Entrevistem l’oliver. Què passa? “L’oliva com més està a l’oliver més oli té”. Ja veieu que és de poques paraules... 

Si heu anat a fer la compra en les últimes setmanes, us heu pogut trobar autèntiques bogeries en els preus. En especial, en el de l’oli d’oliva. S’ha fet viral i amb tota la raó. El litre ronda entre els 8 i els 10 euros: més del doble que fa un any.

Cafè i oli d'oliva semblen dues realitats paral·leles, dos ingredients que es repelen amb només aproximar-se, però, no és així i d'aquesta manera ho posa de manifest la cadena de cafeteries Starbucks, que prova des de fa algunes setmanes un nou producte batejat com a Oleato, no exempt de polèmica des del primer moment de la seva sortida al mercat. Fa un mes que la marca de cafè nord-americana va anunciar "una alquímia inesperada" de cafè aràbiga infusionat amb oli d'oliva verge extra premsat en fred de la marca siciliana Partanna, per tal d'oferir "una nova experiència de cafè deliciosament exuberant, suau com el vellut" i amb una delicada dolçor. De moment, aquest llançament ja és una realitat a Itàlia, després del seu anunci fa unes setmanes a Milà, i al llarg de l'any s'anirà incorporant a "mercats selectes" de tot el món, començant pel sud de Califòrnia als Estats Units aquesta primavera, i continuant a finals d'any pel Japó, Orient Mitjà i el Regne Unit. Aquest producte no és només un cafè amb oli, sinó que és tota una línia de begudes anomenada Oleato, que reuneix ambdós ingredients en suggeriments com cafè amb llet de civada, cafè en preparació freda amb escuma, cafè espresso endolcit amb notes d'avellanes, tallat amb llet de civada i un toc de taronja, i cafè amb unes gotes de llimona, entre d'altres.

Gaspar Barceló és el tafoner de la cooperativa agrícola Sant Bartomeu de Sóller. És de Fornalutx i admet que allò que menys li agrada de la Vall és la massificació. “A l’estiu em trob angoixat, ho detest”, lamenta. És un home senzill i que passa desapercebut, però el caracteritza un fet poc habitual: ha fet feina durant més de 30 anys a la mateixa empresa i preveu jubilar-s’hi. Es defineix com una persona seriosa, passadora de pena i que tira endavant. De fet, va aprendre la professió de manera autodidàctica. Això sí, la constància l’ha acabat convertint en un referent de la producció d’oli.

L’olivera i el seu fruit han estat presents a la conca mediterrània des de fa més de 6.000 anys. Per això, no és d’estranyar que sigui una font d’inspiració i una constant dins la poesia d’aquesta zona. Ara bé, malgrat que es tracti d’un cultiu simbòlic i arrelat, en zones com les Illes Balears pateix abandó. Segons les darreres dades de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, que corresponen al 2020, fins a 3.077 hectàrees d’oliveres estan abandonades. 

El pagès Francesc Font sosté que “llaurar la terra és una pràctica degenerativa, malgrat que, per a la pagesia, llaurar sigui genètic”. Ho diu amb seguretat com a militant de l’agricultura regenerativa, que l’ha portat de l’Empordà a Austràlia i ara a Menorca, des d’on estén la llavor del coneixement amb l’exemple de les finques que dirigeix, Son Felip i Algaiarens. “Deixar de llaurar també em va portar a enfrontar-me a la meva família, en què represento la novena generació”, diu.

És sense cap mena de dubte la tapa estrella de restaurants i bars d’aquest país. Però el preu desorbitat de l’oli de gira-sol i, de retruc, el d’oliva, sumat a les dificultats per trobar-ne, l’estan posant en perill. Parlem de les patates braves.

La guerra d'Ucraïna ha posat en el punt de mira productes com el blat, el blat de moro i les llavors per elaborar oli de gira-sol. Una part important de l'origen d'aquests tres aliments a Espanya, però també al conjunt d'Europa, és ucraïnès, fins al punt que al país se l'anomena el graner d'Europa. És per aquest motiu que en plena invasió russa molts supermercats han limitat la venda d'oli de gira-sol i algunes cadenes han vist com les existències s'esgotaven davant la possibilitat que hi hagi desabastiment. Ucraïna és un dels principals proveïdors a Espanya de llavors de gira-sol, i entre la població va créixer el temor que la producció s'aturés per la falta de primera matèria.

Dreta al terrat de casa seva, a Campanet, Bel Seguí assenyala la Serra. La recorre amb el dit i també amb la memòria. Recorda l’època que feia a peu els camins de muntanya per arribar a Cala Tuent, on va treballar de collidora d’olives. En aquesta mateixa època, fa més de seixanta anys, ella en tenia 15 i era allà, a la possessió de Can Palou, amb la seva mare, la seva germana petita i una dotzena de dones i nines més. Collien els mesos més freds: “Des de les Verges fins a Sant Antoni”, recorda Seguí, que, a 84 anys, reté en una memòria lucidíssima tots els detalls d’aquells temps.

La notícia sobre els efectes nocius de l’àcid palmític en la dieta no és nova, per bé que cada vegada s’afegeixen noves informacions sobre el seu potencial negatiu, com ara el resultat de la recerca de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona, que ha conclòs que l'àcid palmític promou l'expansió agressiva dels tumors cancerígens. El que sí que seria notícia és que empreses alimentàries i cosmètiques, principalment, complissin les recomanacions de les autoritats sanitàries i etiquetessin correctament els aliments que en contenen i, tant com fos possible, retiressin aquest greix saturat del mercat. El cas és que l’ús de l’oli de palma està permès en l’àmbit comunitari i que l'última modificació a Europa és del 2011 i que es va adoptar a escala estatal a finals del 2014. S'hi obligava a informar correctament de la presència d’àcid palmític i altres greixos saturats a l’etiqueta dels aliments.

El Govern injectarà enguany 2,4 milions d'euros perquè el sector primari de les Balears afronti aquest segon any de la pandèmia de coronavirus. Per això, la Conselleria d'Agricultura i Consum ha posat en marxa el II Pla de Xoc per mantenir la producció pròpia de les Illes i els preus de mercat, segons ha informat l'agència Efe. El pla està format per sis línies d'ajudes per al sector. Hi haurà 1,3 milions d'euros per a la producció d'aliments i la comercialització, 850.000 euros per a la compra de productes per part de l'administració autonòmica i altres 300.000 per a operacions de liquiditat. La consellera d'Agricultura, Mae de la Concha, i el director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, han presentat aquest dimecres la iniciativa.

L'oli d'Eivissa ja es troba entre un dels 20 productes de les Balears que estan protegits per la Unió Europea. La Comissió Europea ha publicat aquest dimecres la inscripció definitiva de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Oli d’Eivissa al registre comunitari de les IGP, segons ha informat la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació en un comunicat.