Dolce vita (Sony, 2024) és el nou àlbum d'Amaral, el projecte musical que Eva Amaral (Saragossa, 1972) i Juan Aguirre (Sant Sebastià, 1965) comparteixen des del 1993. Atenen l'ARA en una sala de l'Hotel Barceló Sants de Barcelona, la ciutat que tornaran a visitar per actuar al Sant Jordi Club el 13 de juny, dins de la programació del Guitar BCN. Entre altres coses, parlen d'anonimat, de l'experiència familiar en la postguerra, de grups com El Último de la Fila i Fugazi, de cançons infernals i del concert de Nick Cave que els va canviar la vida. "Hi havia un desajustament dins nostre que no acabaria mai si no fèiem música", recorda Aguirre.

A banda dels imponderables tècnics, el bon funcionament d’un concert de pop depèn de l’artista, les cançons i el públic. Divendres al Cruïlla, a Avril Lavigne la van salvar el públic i mitja dotzena de cançons. La cantant canadenca celebra dues dècades d’un pop-punk juvenil que va ser banda sonora dels rebels de l’institut que mai se saltaven cap classe i desafiaven el món dels adults amb samarretes negres. I són aquelles cançons, sobretot les del disc Let go (2002), però també alguna d’Under my skin (2004) i The best damn thing (2007), les que van engrescar el públic que a les 23 h va respondre massivament a la crida de la nostàlgia davant l’escenari Estrella Damm. Com a recursos escènics, dos cors gegants travessats per tíbies pirates i decorats amb colors de tartà escocès, gens complicat ni sofisticat, però efectiu.

Que encara algú s’enfadi o es neguitegi perquè una cantant surt a l’escenari amb els pits al descobert és gairebé una anècdota divertida. De veritat això pot resultar escandalós quan sabem que mig país passa les vetllades enganxat a tota mena d’espectacles pornogràfics? Quan la vestimenta de la majoria d’actrius i cantants es basa en ressaltar els òrgans considerats més eròtics? Quan s’ha deixat enrere l’erotisme de la insinuació, aquell del turmell vist i no vist, i s’ha apostat per unes imatges com més sexis millor?

El teatre Principal de Maó anuncia la tercera edició de l’Splendid Festival, una programació en la qual destaquen quatre figures de l'àmbit musical: Omara Portuondo, Amaral, Jorge Drexler i Sílvia Pérez Cruz. Els noms que configuren el festival són la manera que té l'espai de demostrar les seves intencions de "dotar l’illa d’un festival d’estiu que la situï en el mapa de les grans gires d’artistes nacionals i internacionals".

Una activitat educativa de les escoles de Navarra ha aixecat polseguera a les xarxes socials per haver qualificat de sexistes algunes cançons espanyoles. Les lletres d'Amaral, El Canto del Loco, David Bustamante, Shakira, Maluma i Malú s'han assenyalat com temes que promouen el sexisme dins la iniciativa 'No me cantes violencia', destinada a adolescents de 12 a 16 anys. L'activitat pretén analitzar el sexisme i la violència masclista d'una sèrie de cançons perquè els alumnes aprenguin a identificar-los a la música. Es fixa en temes tant actuals com d'èpoques passades, que llista en tres categories en funció de la seva influència.

Els Manel i Amaral seran els grups forts de la nova edició Estiu Jove d'Eivissa d'enguany. Els barcelonins presentaran el seu darrer disc, 'Jo competeixo', a la pitiüsa major, el proper 2 de setembre en una nova edició d'aquest festival en el qual també participaran grups locals com els eivissencs Projecte Mut, que obriran la jornada musical en el Recinte Firal d'Eivissa.