Era l'any 2004. Azione Giovani, les joventuts d'Aliança Nacional, feia el seu tercer congrés i els candidats a presidir l'organització hereva del Moviment Social Italià –fundat per un exministre de Mussolini– eren dos joves cadells, Carlo Fidanza i Giorgia Meloni. Ella es va imposar per quatre vots. Fidanza, eurodiputat de Germans d'Itàlia, va abandonar el partit per la porta del darrere ara fa un any, quan es van descobrir les seves presumptes connexions amb personatges de l'extrema dreta disposats a finançar el partit amb fons opacs. Meloni té ara tots els números per convertir-se en la pròxima presidenta del govern italià.

El britànic Ian Kershaw (Oldham,1943) és l'autor de la monumental i exhaustiva Hitler. La biografía definitiva (Península, 2010), i segurament un dels historiadors que més han treballat, investigat i intentat entendre els autoritarismes i les dictadures del segle XX. Hi ha una pregunta que sovint aflora quan es mira enrere: ¿van ser les personalitats de Hitler o Mussolini les que van canviar el curs de la història o el seu poder i les seves decisions són fruit de les circumstàncies històriques que els van tocar viure? A Personalidad y poder. Forjadores de la Europa moderna (Crítica), Kershaw analitza dotze personalitats i el seu context històric: des de Lenin fins a Helmut Kohl passant per Churchill, Stalin, Franco, Gorbatxov i Thatcher. L'autor es pregunta què tenen en comú.

Sobre la Guerra Civil encara continua havent-hi sorpreses. La darrera l’acaba de destapar el periodista mallorquí i doctor en Història Manuel Aguilera Povedano. Ho ha fet al llibre El Oro de Mussolini. Cómo la República planeó vender parte de España al fascismo (Arzalia Ediciones). Després de quinze anys consultant arxius d’Espanya, els Estats Units, Itàlia i el Regne Unit, Aguilera ha pogut confirmar el secret més ben guardat de la Segona República: l’intent de compra de la no-intervenció a la guerra d’Alemanya i Itàlia a canvi de cedir-los les Balears. Les passes d’aquesta gran descoberta són narrades en forma d’una novel·la, de ritme trepidant.

Als anys 30, el lutier Nicola Utili va anar tres cops a l’estació de tren de Castel Bolognese per trobar-se breument amb Benito Mussolini, que baixava cinc minuts del tren entre Roma i Forlì. El primer cop, per rebre un regal d’Utili, un violí que havia fet ell mateix. La segona vegada, Mussolini li va donar un Stradivarius del 1690 perquè el reparés. La tercera vegada, Utili li va retornar l’encàrrec. “Aquesta nit el tocaré per veure com sona”, va dir el Duce. I aquella nit va tocar-lo acompanyat al piano del seu fill Romano, que tenia bona orella per a la música.