Antigament, adquirir una nova consola significava jubilar la biblioteca vigent juntament amb el hardware, i escollir algun joc per estrenar la nova màquina. Però els temps canvien. La indústria està en un moment en què es prioritza la retrocompatibilitat, existeixen els jocs multigeneracionals i el contingut digital està a l’ordre del dia. Aprofitant que aquest dijous és el llançament de la nova Nintendo Switch 2, intentarem posar llum a la foscor sobre com s’estructuren els diferents tipus de jocs que funcionen a la consola a la vegada que llistem les novetats principals que ja s'han anunciat oficialment.

La Nintendo Switch 2, el llançament de la qual està previst per dijous, 5 de juny, representa una evolució respecte a la seva predecessora sobretot en potència i rendiment, però és força continuista –per ser Nintendo– pel que fa al seu disseny i les seves funcionalitats. Més enllà de les característiques tècniques, una nova prestació marca de la casa és la possibilitat d’utilitzar els nous Joy-Con 2 com un ratolí d’ordinador. Gràcies a Nintendo, a l’ARA hem pogut provar la nova consola durant unes hores i experimentar de primera mà tot el que ofereix. Us ho expliquem a continuació i en fem una valoració final.

El 5 de juny del 2025 sortirà la nova consola de Nintendo, la Nintendo Switch 2. Dimecres passat, en un directe a YouTube, l'empresa japonesa va presentar totes les novetats. La consola té resolució 4K i suportarà 60 FPS (fotogrames per segon), és a dir, que jugar serà una experiència fluida que permetrà que les escenes, especialment d'acció, siguin de molta qualitat. La pantalla té tecnologia HDR (alt rang dinàmic, en les sigles en anglès), que millora el contrast de les zones fosques i clares i ofereix uns colors més vius, amb detalls més nítids. Nintendo ha anunciat que el processador de la seva nova consola serà NVIDIA, tot i que encara no ha determinat quin tipus. Nintendo Switch 2 disposa de 256 GB de memòria interna, vuit vegades més que la Switch original, per emmagatzemar, entre d’altres, jocs digitals i dades de desament.

En el món dels videojocs aquest febrer ens porta remakes d’alta volada, projectes experimentals de creadors indie i d’altres propostes interessants com el més nou dels creadors de Little Nightmares. Com a curiositat, cal destacar la presència notable de jocs destinats a públic adult. Repassem cronològicament els principals llançaments d’aquest mes.

La princesa Peach ja no és la mateixa. Descrita com un dels personatges femenins més emblemàtics i influents del món dels videojocs, assumeix el rol de protagonista principal del nou joc de la companyia japonesa. Originalment, la princesa Peach, també anomenada princesa Toadstool, va ser concebuda com l’arquetip de donzella en perill que actua com a motor de les aventures de l'heroi, malgrat que el personatge ha anat canviant amb el pas del temps. La princesa s’ha convertit en heroïna i en protagonista de les seves pròpies aventures, i s'ha deslligat de la necessitat que ningú la salvi, seguint la línia d’empoderament present en la pel·lícula Super Mario Bros. La pel·lícula, estrenada l'any passat.

Una baralla de 48 cartes, agrupades en dotze sèries de quatre naips. En cadascuna s'hi mostra un tipus de flor, que representa un mes de l'any diferent. Durant la partida, els jugadors lluiten per completar totes les sèries. Qui n'aconsegueix formar més, guanya. Aquestes són les regles essencials del Hanafuda, un joc tradicional japonès que, tot i tenir més de 500 anys d'història, guarda una estreta relació amb alguns dels personatges més famosos del món dels videojocs: des de Mario i Zelda fins a Donkey Kong, Pikachu o Samus Aran. El responsable d'aquesta insòlita connexió és Fusajirō Yamauchi, un home de negocis que, el 23 de setembre del 1889, va obrir una petita botiga de jocs de cartes al Japó. La va batejar amb el nom de Nintendo. Avui, més de 130 anys després, és el nom d'un dels imperis empresarials més importants del sector de l'entreteniment.

La icona estrella de Nintendo, el famós lampista de bigoti molsut anomenat Mario, torna amb un videojoc del gènere amb què va començar la seva trajectòria: les plataformes de desplaçament lateral. Si al Mario i els seus amics els defineix alguna característica és la versatilitat, ja que els hem vist fer mil i una coses diferents en tota mena de jocs. Però Super Mario Bros. Wonder és el primer joc de plataformes 2D pur i dur des del New Super Mario Bros.U l’any 2012. Sembla que la companyia japonesa no en té prou amb estrenar Super Mario Bros. La pel·lícula aquest mateix any ni publicar novetats per a altres grans sagues com Zelda o Pikmin, entre altres. A l’ARA ja hem pogut provar el nou Mario i us podem dir que, amb uns gràfics polits i simpàtics, i un gir modern a un clàssic, el joc promet ser una meravella.

La primavera ja fa uns quants dies que es va acabar, però això no ha evitat que les flors més carismàtiques de Nintendo, les del videojoc Pikmin, tornin a brotar, exactament 10 estius més tard que el seu predecessor. Els minúsculs Pikmin, que tornaran aquest divendres, són els protagonistes d’aquest joc d’estratègia en temps real que incorpora elements de plataformes i trencaclosques. Per aconseguir l’objectiu principal, el jugador ha de dirigir aquestes petites criatures vegetals a destruir obstacles, construir nous camins, recollir objectes i, ocasionalment, enfrontar-se a la fauna que habita els diferents nivells.

La saga de Zelda és una de les franquícies més prolífiques i estimades de Nintendo, amb permís de Mario i Pokémon. És el joc de referència pel que fa a les aventures èpiques i fantasia d'aquesta plataforma. Gairebé 40 anys després del llançament del primigeni The legend of Zelda, aquest divendres s'ha publicat el títol número 29, entre jocs principals, ports i remakes, però no es tracta d'un afegitó qualsevol d'un univers del qual s'han venut ja vora 140 milions de còpies de jocs en el conjunt de la seva història. La nova entrega va ser anunciada a la –ara desapareguda– fira E3 l’any 2019 com a la seqüela del The legend of Zelda: breath of the wild, un dels videojocs bandera durant el llançament de la Nintendo Switch, el 2017. Aquest primer títol va ser universalment aclamat per la crítica i els jugadors, a part de ser reconegut com el millor joc de l’any, fets que van col·laborar en generar expectativa per la seva continuació.

Fer girar una figura de colors amb el comandament abans que encaixi en la posició perfecta que ens va bé. Aquesta és una sensació indescriptible que només tens amb aquest joc superpopular i addictiu anomenat Tetris, que avui dia s'ha fet un lloc semblant al dels escacs en el firmament dels jocs universalment coneguts. Però no és gaire sabuda la història real de com es va crear, ja que va ser fruit d'un prototip creat el 1984 per un enginyer de programari de l'Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica, que mai va arribar a pensar que acabaria captivant milions de jugadors a tot el món. Tot això ho hem pogut veure a la pel·lícula Tetris, protagonitzada per Taron Egerton, que es va estrenar a Apple TV+ al març i que explora els humils orígens del joc.

Aquest divendres Nintendo posa a la venda la seva nova videoconsola, domèstica i portàtil al mateix temps. Quan descansa a la seva base de càrrega amb sortida de vídeo es pot connectar a un televisor i jugar-hi, per exemple, estant assegut a la sala d’estar de casa. De potència similar a les altres videoconsoles de nova generació del mercat, Switch compta a més amb la seva pròpia pantalla multitàctil de 6,2 polzades. És possible desconnectar-la, col·locar-la sobre una taula i seguir jugant, o bé separar les dues meitats del comandament i integrar-les als laterals per utilitzar Switch de manera autònoma, endur-se-la on es vulgui i continuar la partida.

Pokémon Go, com a fenomen de masses, resisteix. Els beneficis van més enllà de Nintendo. Són moltes les empreses que no tenen res a veure amb el videojoc, com McDonalds, que hi han vist un suculent nínxol de negoci. Un exemple a Balears és Pokerutas Mallorca, que combina, en plena temporada turística rècord, turisme i monstres de butxaca.

Les accions de Nintendo han caigut aquest dilluns gairebé un 18% a la borsa després que el grup reconegui que l'èxit del joc de realitat augmentada 'Pokémon Go' tindrà un impacte "limitat" en els seus resultats. Concretament, els títols del fabricant japonès de videojocs s'han desplomat fins als 23.200 iens a la borsa de Tòquio, després que el 6 de juliol l'empresa aconseguís duplicar el seu valor amb el llançament de l'aplicació.

Nintendo val ara el doble que fa deu dies. La febre de la caça de Pokémons pel carrer no només ha revolucionat milions d'usuaris arreu del món, sinó que ha disparat les accions de Nintento, l'empresa japonesa responsable d'aquest joc. Aquest dimarts només al primer tram de la jornada els títols de la tecnològica nipona s'encarien un 10,79%, fins a arribar als 30.780 iens per acció, més del doble dels 14.380 iens amb què va tancar la sessió el 6 de juliol, el dia abans de l'estrena d'aquest joc.