La majoria de les criatures esperen l’estiu amb candeletes. Aquesta estació és un moment d’esbarjo, aire lliure i diversió, però també d’aprenentatges en el lleure que no s’han de deixar passar. Després d’un 2020 en què es van reduir els participants en general, el 2021 el sector ja va tornar a xifres semblants a les d’abans de la pandèmia, i en alguns casos, millors. Ara bé, més enllà de la recuperació de la xifra de participants, el que ara crida l’atenció de les entitats és l’augment de criatures becades: a la Fundació Pere Tarrés eren un 12,37% abans de la pandèmia i un 17,2% l’any després, cosa que evidencia la situació de vulnerabilitat de moltes famílies. Sigui com sigui, l’interès per mantenir els infants apuntats a aquestes activitats hi és, perquè, donats els beneficis d’aquestes activitats, cal que visquin l’estiu al màxim.

L’equip de futbol sala de categoria cadet (entre 14 i 16 anys) del Club Platense Vilanova només ha guanyat un partit en tota la temporada. I un altre el van empatar. En total, han aconseguit quatre punts. Són els penúltims de la seva categoria federada, i no hi ha hagut mai cap partit en què s’hagin lamentat ni queixat. Ni ells ni l’entrenador, Marcel Català, ni el coordinador del club, Àlex Soteras. Per què? “Perquè quan vam crear el club i els equips ho vam fer amb la idea que fos d’aquesta manera, perquè volíem que tothom jugués tots els partits, que ningú no es quedés a la banqueta, perquè el vam crear amb la idea real que l’esport sigui educatiu”, explica Àlex Soteras, que coneix el món del futbol sala en altres categories federades perquè ell n’ha sigut jugador.

El desenvolupament infantil passa per etapes molt diverses, des de la descoberta del jo fins al joc compartit amb les altres criatures, amb un viatge intermedi que transita pel total egocentrisme i l'absoluta independència. Tal com ja ho va descriure el pedagog de referència Jean Piaget, els infants passen per una etapa en la qual es consideren el centre de l'univers i adopten actituds d'exigència envers els adults. Aquest és l'estadi inicial i natural de l'ésser humà, on el nen només coneix el món a partir del seu propi jo i li resulta impossible posar-se en la perspectiva dels altres.

Tothom coneix els beneficis de la pràctica de l'esport per a la canalla, però també pot comportar certs perills (i no pas per culpa de les criatures). A la Guía para padres sobre actividad física y salud que publica el ministeri de Sanitat s'observa que, dels elements que motiven més, destaca passar-s'ho bé, moure's i compartir experiències amb els iguals. De la mateixa manera, entre els factors que desmotiven i fan que s'abandoni l'activitat física hi ha la pressió per jugar, la imposició externa de l'activitat i donar més importància a guanyar que a jugar. Si bé és una obvietat que practicar esport és saludable, fins a quin punt aquesta competitivitat, encoratjada en part pels pares o les mares, és sana?

Nadal ja és aquí. Les llars comencen a preparar-se fent el pessebre, guarnint l’arbre i esperant l’arribada del tió. Aquest any, un cop més, tornarà a ser un Nadal diferent perquè la incertesa que es va instal·lar a casa nostra el març del 2020 segueix present entre nosaltres i sembla que no vol marxar: ja tenim aquí i ben viva una nova variant del covid-19, s’amplia l’edat de vacunació, es comencen a posar terceres dosis i sentim que la situació als hospitals no millora.

Obrir un paquet i anar mostrant i narrant tot el que hi ha a dins (el packaging, els embolcalls i els accessoris), aquesta és la fórmula màgica que tenen els vídeos d'unboxing. N'hi ha de tots els gèneres possibles, des de tecnologia fins a menjar militar. I, evidentment, també n'hi ha de joguines, els coneguts com a unboxing toys. Avui dia, dos dels canals amb més visites dels Estats Units són d'unboxing de joguines, i el 20% dels comptes de YouTube amb més seguidors, també. "Funcionen perquè als infants els fascina obrir regals i, en conseqüència, els agrada viure aquesta experiència ni que sigui vicàriament a través del seu youtuber preferit", afirma Ferran Lalueza, professor dels estudis de ciències de la informació i de la comunicació de la UOC. Aquests unboxing toys s'han convertit en una eina de màrqueting més per a les marques, que fan servir els "nens youtubers" per publicitar els seus productes, aprofitant que el 70% dels infants d'entre 2 i 11 anys veuen vídeos de YouTube cada dia. "Tenen un paper molt efectiu a l'hora d'impactar directament en el públic objectiu", afirma Elena Neira, professora col·laboradora dels estudis de ciències de la informació i de la comunicació de la UOC. 

Uns adolescents amb moltes normes rígides poden acabar patint molt, afirma l’especialista Lourdes Bouton, que acaba de publicar, juntament amb Carles Ventura, el llibre Coaching a jóvenes y familias* (Amat). Així que val més educar-los amb pocs límits però ben lògics. Quins? Senzills i necessaris, com ara recollir la seva habitació o col·laborar en tasques de casa, i tenir respecte per les seves obligacions. Tot plegat dins d’un ambient familiar en què els pares són els líders de la casa, “els que porten el timó”, alhora que són els que aporten un ambient de seguretat i confiança.

Les xarxes socials que utilitzen la majoria d'adolescents, especialment Instagram i TikTok, han esdevingut en els últims anys l’epicentre de reptes virals que salten d’una pantalla a l’altra a la velocitat de la llum. De vegades són reptes innocents sobre habilitats diverses, com el Bottle Flip Challenge (llançar una ampolla de plàstic a l’aire i que al caure a terra quedi dreta i no es tombi) o dutxar-se amb una galleda plena d’aigua glaçada, en una campanya de sensibilització sobre l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA). En aquest últim repte hi han participat persones de totes les edats, famílies senceres i, fins i tot, famosos. Però sovint, amb un rerefons més complex, hi ha joves que duen a terme reptes virals extrems que poden posar en perill la seva salut física o emocional, i fins i tot de vegades voregen la mort. Un exemple va ser, el 2019, el repte de la Balena Blava, en què durant 50 dies el jove convidat a jugar-hi se sotmetia a greus danys corporals o psicològics, amb l’objectiu final del suïcidi. O Momo, ple de proves macabres per WhatsApp, com autolesionar-se al coll amb un ganivet. 

Si educar ha sigut mai un art, actualment s’ha perdut, afirma la periodista nord-americana Michaeleen Doucleff. Per molts motius, entre els quals hi ha el fet que les famílies estan soles, no tenen referents, ni tampoc gaire ajuda. “I esclar que hem d’admetre que els referents educatius d’una família podria ser que no fossin bons necessàriament, però és que no hi ha res perfecte”, explica en una entrevista telefònica per al diari ARA Doucleff, que acaba de publicar el llibre L’art perdut d’educar. Recuperar la saviesa ancestral per educar petits éssers humans feliços (Columna).

La resiliència, la capacitat de sortir enfortits de les situacions adverses, té un indubtable component genètic, "però l'ambient és fonamental" per generar-la. És a dir, es pot treballar la resiliència, i les escoles són un entorn propici per a això.

L'Asociación Raíces i Delaguila.pro impulsen durant els mesos de maig i juny #entulugar, un projecte per promoure la inclusió social i la diversitat, prevenir la violència de gènere, sensibilitzar sobre un bon ús de les xarxes socials i evitar la sextorsió entre els i les joves de 12 a 18 anys.

El 14 d’abril celebràvem els 90 anys de la proclamació de la Segona República Espanyola, una etapa que prometia un avenç polític, econòmic i social però que es va veure estroncada el 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil i el posterior inici d’una dictadura feixista que va paralitzar Espanya al llarg de 40 anys. Un període fosc que es va acabar amb la mort del dictador Francisco Franco el 1975, però que, malgrat la transició democràtica, segueix latent a l'estat espanyol. Això justifica la necessitat de recordar la nostra història per entendre millor la societat d’avui i de treballar aquest tema amb la canalla. 

La Fundació Pere Tarrés ha posat en marxa la campanya I tu què en penses?, formada per vídeos curts que aprofundeixen en els valors dels joves i adolescents i que promouen la seva reflexió sobre diversos temes que els interpel·len. L’objectiu de la iniciativa és oferir eines als monitors i educadors que acompanyen aquests joves en el seu procés educatiu per tal d’ajudar-los a fomentar dinàmiques de reflexions i debats en les activitats de lleure i a potenciar en ells l’esperit crític.

Fa dos dissabtes va fer un any de l’inici de l’estat d’alarma, el 13 de març del 2020, i del confinament obligat, que va suposar un daltabaix en la vida personal, laboral, social i emocional de tothom, tingués l’edat que tingués. Més enllà de les seqüeles negatives que el covid-19 i el tancament forçat han deixat i de la trista pèrdua de milers de vides, el confinament també ens ha deixat una herència positiva que cal reivindicar. Així ho defensen les psicòlogues Agnès Brossa i Amàlia Gordóvil, coautores del llibre Compartir la vida educa (Eumo Editorial), que s'acaba de publicar, i Cristina Gutiérrez, educadora emocional i directora de La Granja Ability Training Center, amb seu a Santa Maria de Palautordera i a Madrid.

“Hem fet una dinàmica de quatre propòsits d’any nou amb 6è i TOTES les nenes en un hi han posat aprimar-se. Nenes d’onze anys. Sisplau, necessito idees de tallers, dinàmiques, el que sigui per potenciar i millorar la seva autoestima”. Qui signava aquest tuit era Sara Martínez Crisol, mestra del Col·legi Mare de Déu de la Serra de Montblanc (Conca de Barberà), tot just tornant de les vacances de Nadal.