Tomeu Moll-Mas, juntament amb Caterina Alorda a la seva primera intervenció i amb Marta Bauzà i Roger Padullés a la segona, en pocs dies de diferència ha interpretat i d’alguna manera ha fet reviscolar Antoni Torrandell i Baltasar Samper, dos compositors mallorquins i coetanis d’una qualitat i pes específic indiscutible. No són aquestes dues les úniques semblances, ja que, a més de mallorquins i coetanis, ambdós foren pianistes de gran nivell, els quals cercaren a París bona part de la inspiració i influències, no sense poques hores d’estudi, que no trobaven a casa. Potser, gairebé segur, perquè l’illa els havia tornat petita, però aquesta és una altra història que mereixeria fins i tot, i sobretot en el cas del segon, un documental. El que resulta important i significatiu és posar llum a les injustament oblidades partitures. Una llum que en el cas de Torrandell va ser al seu poble, a Inca, al teatre Principal, on Tomeu Moll amb bon criteri, en aquest concert anomenat Torrandell i el debussysme!, no tan sols va interpretar algunes de les seves peces, concretament tres més el bis, sinó que les va complementar amb les Estampes i L’isle joyeuse, de Claude Debussy, com si d’una comparativa es tractàs, per demostrar els preclars paral·lelismes entre un i l'altre. Per una altra banda, si alguna peça, per la seva dificultat, es podria destacar sobre les altres, seria el tercer moviment de la primera, Els jardins sous la pluie, d’una qualitat superba i que, a sobre, en el seu dia va ser estrenada per Ricard Viñes, mestre de virtuosisme de Torrandell. I de Torrandell Moll-Mas va interpretar Splendeur du printemos op. 9, Enchantements mistérieux op. 13, Chimère Op 26 i Son Batle op. 46. Va ser a la tercera, Chimére. Per a recitador i piano, de la qual hi ha un enregistrament de Joan Moll i Biel Mesquida, quan Caterina Alorda es va encarregar de recitar el bell i encisador poema, acompanyada al piano, com un rerefons que multiplica el valor i sentit a les paraules. Moment màgic. Moll-Mas, a la resta, hi posà aquest imprescindible bri d’assenyada energia per convertir la vetlada en molt més que un merescut homenatge, amb una pantalla com un molt adient teló de fons, on es podien veure en molts moments les mans del pianista. Valor afegit.

“Vaig conèixer en Marco quan tenia set anys, a l’Escola de Música de Maó. Jo era el seu primer professor de piano i llenguatge musical. Era un infant molt normal, ni molt inquiet, ni especialment tranquil”. Parla Tomé Olives, organista i compositor menorquí i, com ja ens ha dit, primer professor de piano del pianista menorquí Marco Mezquida (Maó, 1987), un dels músics actuals més internacionals de l’àmbit balear.

Se m’acumulen els adjectius, tots molt encomiables, a l’hora de definir el concert que Josep Colom oferí al Palau March dins el Festival Internacional de Música de Deià. Fer-li justícia resulta poc menys que impossible, tant com explicar-lo de manera que compleixi un mínim de fidelitat, però el que segur que se li acostaria amb prou precisió seria inoblidable. No cal destacar la destresa, traça i subtilesa de Josep Colom, demostrada sense excepció cada cop que tenim la sort de veure’l assegut davant el piano i amb un repertori tan inabastable. Per a l’ocasió el va fer amb un de diferent. Molt diferent. Per començar, el va interpretar una composició de què ell és l’autor i està dedicada a la seva filla, que és ballarina. El títol, Lucia’s Ballet Suite, que, a més de contenir des d’un vals fins a una gavota, el que volia, i aconsegueix Colom, és que fos divertida i amb moltes reminiscències prou conegudes que van variant cap a diferents remolins de tota casta i condició. Són sis moviments amb noms prou il·lustratius i significatius, com és ara E-sati-rik ou Les oiseux frénopatiks, Gavota de la gallina cubista o Llúcia porta a Kafka a la festa Llatina. Una peça que deambula més enllà de les variacions, entre l’abstracció i la desconstrucció d’altres que tenim tots dins el nostre índex musical.

Set punts emblemàtics de la ciutat de Palma, entre els quals es troben el passeig del Born, s'Hort del Rei i la Rambla, acullen aquest divendres la iniciativa 'La teva ciutat s'omple de pianos', gràcies a la qual els amants dels instruments poden tocar o escoltar música. Segons ha explicat l'Ajuntament de Palma, la iniciativa és de la Fundació Jesús Serra, del Grup Catalana Occidente i el Concurs Internacional de Música Canals, que arriba per primera vegada a les Balears.

"Quan de gran vaig anar a un concert al Royal Albert Hall de Londres vaig pensar: «com va poder tocar la meva mare aquí amb només 13 anys?»". Bernat Deltell i Milà és el fill de Leonora Milà (Vilanova i la Geltrú, 1942), la nena prodigi del piano que va actuar amb només set anys al Palau de la Música l’any 1950 i amb 13 en el coliseu musical londinenc com a solista de la London Philharmonic Orchestra, conduïda pel seu primer director negre, Rudolph Dunbar. Era l’any 1955, i el seu pare, el destacat violoncel·lista Josep Milà, no la va poder acompanyar perquè els franquistes li havien retirat el passaport per desafecte.

"Cada actuació del músic andalús revela la seva maduresa i la seva saviesa", escrivia Jaume Radigales a l'ARA sobre el pianista Javier Perianes (Nerva, 1978). Aquest cap de setmana tenim una nova oportunitat per gaudir del seu talent. Perianes actua amb la Franz Schubert Filharmonia, dirigida per Tomàs Grau, aquest divendres al Teatre Tarragona (20.30 h), dissabte al Teatre-Auditori de Sant Cugat (20 h) i diumenge al Palau de la Música (17.30 h).

Aquesta setmana estic assajant amb el meu Trio Talismà, amb Aleix Tobias i Martín Meléndez. Som a un convent enorme, gairebé és com si fos una casa de colònies entre les muntanyes de l’Empordà. L’han llogat tot sencer; hi ha una església, un pati, un gran menjador i fins i tot un bar. També hi ha un teatre, que és on assajam el nou repertori de la nova composició que traurem l’abril de l’any que ve. 

La pianista portuguesa Maria João Pires, que fa dues setmanes actuava al Festival de Torroella de Montgrí, ja ha sortit de l'hospital de Riga (Letònia) on va ser hospitalitzada aquest diumenge a conseqüència d'una caiguda. "Puc confirmar que [Maria João] Pires va caure ahir a Riga i que va patir ferides que la van portar a l'hospital, on va rebre el tractament mèdic que li va permetre que li donessin l'alta aquella nit", ha dit al diari portuguès Público Simon Millward, el portaveu del Riga Jūrmala Music Festival, on Pires havia d'actuar aquella nit.

Després de les tres proves eliminatòries celebrades al Petit Palau, el Concurs Maria Canals ja té finalistes: són el portuguès Rafael Kyrychenko, el georgià Sandro Gegechkori i el xinès Ziming Ren, que competiran a la Gran Final al Palau de la Música el dimecres 14 de juliol. Kyrychenko i Gegechkori interpretaran el Concert per a piano i orquestra número 1 en si B menor de Txaikovski, mentre que Ren tocarà el Concert per a piano i orquestra número 2 en do menor de Serguei Rakhmàninov.

Tothom qui passa pel passatge Maria Canals amb passeig de Gràcia de Barcelona queda captivat uns segons. O, si no es té pressa, uns minuts. Com ja és tradició, un cop l'any els pianos surten al carrer perquè els curiosos, els aficionats i els professionals puguin tocar-los lliurement. La Marina, que segurament no deu tenir més de deu anys, s'atura per preguntar "si pot tocar Titanic" i, animada pels dinamitzadors, segueix amb l'alegre Aniversari feliç i sorprèn els vianants. Així ha començat aquest dimecres el 66è Concurs Maria Canals, aquest any en versió estiuenca. Es tracta d'una de les iniciatives ciutadanes que impulsa cada any el Concurs Internacional Maria Canals.

Diu la teoria de l’efecte papallona que qualsevol petit canvi pot provocar conseqüències tan grans com insospitades. Per exemple, que un pianista anglès com James Rhodes decideixi deixar-se salvar per la música clàssica i escriure un llibre per explicar-ho, i que això faci que un estudiant d’empresarials de la Universitat Pompeu Fabra aficionat a la guitarra elèctrica acabi dissenyant un piano plegable i transportable en una motxilla. L’ha anomenat Pocket Piano, ha suposat una inversió de 2,5 milions d’euros, hi ha treballat durant quatre anys i aquest abril ha aconseguit que arribi al mercat a través d’un referent en la venda de pianos, la botiga Jorquera.

Malcolm John Rebennack, Dr. John per a la música, va néixer el 20 de novembre de 1941 a Nova Orleans, la mateixa ciutat on va morir dijous d’un atac de cor. Cantant, pianista, compositor i mèdium entre diferents tradicions musicals, Dr. John era Nova Orleans, en el sentit que ho eren els Neville Brothers, Allen Toussaint, Alvin Tyler, Trombone Shorty, Professor Longhair, Fats Domino, Louis Armstrong i tota una colla d’artistes tocats per la riquesa mestissa del delta del Mississipí; fins i tot un novaiorquès com Willy DeVille, que compartia amb ell l’amor per l’extravagància criolla. Dr. John, de fet, exercia de bruixot tant en l’estètica com en la música, invocant rock, jazz, blues i psicodèlia amb el piano i els guarniments pagans. Ell mateix era una cruïlla cultural a l’altura de la llegenda de Nova Orleans.

El duo acròbata de piano alemany Pianotainment és considerat com un dels millors en l'àmbit mundial. Dijous, dia 6 de setembre, a les 20.30 h presenten en funció única al teatre Sans de Palma 'Comedy Concert'.

El dijous 2 d'agost el pianista Wei-Yi Yang oferirà un concert on interpretarà obres de Schumann, en el marc del XL Festival Internacional de Música de Deià, 2018.

Alfred Brendel, el llegendari pianista, considerat un dels més emblemàtics del s. XX, serà aquest dimecres, 31 de gener, a Palma, en un recital i una conferència.

Quinze pianistes vinguts d'Europa, Àsia, els Estats Units i el Canadà i elegits entre 150 aspirants participaran a Palma en la segona edició del Concurs internacional de piano Frédéric Chopin-Valldemossa.

El Concurs Internacional de Música Maria Canals ha ajornat l'acció de piano coneguda com "La Marató del Piano" a la plaça Reial de Barcelona, programada aquest divendres, a causa de la previsió de pluges durant el dia. La Marató de Piano es traslladarà al 7 d'abril, i serà la cloenda de la 63a edició del concurs.