Són mesos d'esdeveniments importants que marcaran el futur de la infanta Sofia. D'aquí dues setmanes arribarà a la majoria d'edat, un mes després es graduarà al UWC Atlantic College –un centre de batxillerat internacional ubicat al sud de Gal·les– i poc després haurà de decidir com vol orientar la seva vida acadèmica a partir del setembre. Fins ara les dues filles de Felip i Letícia han seguit un recorregut acadèmic calcat: passant pels mateixos col·legis i cursant els mateixos batxillerats. Però ara tot fa preveure que per primera vegada els seus camins començaran a separar-se.

Trenta-vuit anys després de l'escàndol mediàtic del presumpte embolic amorós de Felip en un Carnaval de Salvador, la història es repeteix. Després d'una travessia de diferents dies, el vaixell on navega Elionor de Borbó ha arribat aquesta setmana a la localitat brasilera. Com és costum, els joves de l'Escola Naval de Marín s'han pres un dia lliure i han anat a veure les preparacions de la ciutat per al Carnaval. Entre begudes, música i gent, un paparazzi assegura que va veure l'hereva embolicant-se amb un noi de la seva companyia, un enrenou mediàtic que ja va viure Felip VI quan es trobava a la mateixa ciutat i a la mateixa edat que la seva filla.

Les noves generacions de les monarquies europees veuen els joves successors com l'aire fresc que necessiten per salvar-se de la crisi de popularitat. En el cas de la monarquia espanyola s'hi afegeix la tasca de Felip com a pont entre el llegat de la Transició –i l'historial de polèmiques del seu pare, Joan Carles– i la futura successió de la princesa d'Astúries. En la direcció d'aplanar aquest camí i guanyar popularitat, Elionor i Sofia han escenificat un discurs informal i juvenil durant l'esdeveniment seriós i institucional.

Negativa total de MÉS al fet que el Consell de Mallorca faci filla adoptiva la princesa Elionor. La seva resposta ha estat contundent: "El seu mèrit és passar un parell de setmanes de vacances a Mallorca, com fan milions de turistes". D'aquesta manera tan clara, el portaveu de la formació ecosobiranista a la institució insular, Jaume Alzamora, ha avançat aquest dissabte que la formació votarà en contra del nomenament de la princesa d'Astúries i ha assegurat que la proposta, que ha estat "filtrada de manera interessada" als mitjans de comunicació, "romp amb el consens institucional".

El Consell de Mallorca farà filla adoptiva de l'illa la princesa Elionor i ho farà oficial en la nova Diada de Mallorca (imposada pel PP i Vox), dia 12 de setembre. Segons han detallat diversos mitjans locals, Llorenç Galmés està acabant de preparar els darrers detalls per anunciar-ho, però ja sap que té el suport necessari per tirar endavant la proposta.

No són dies fàcils a la Zarzuela. Des que l'excunyat de la reina Letícia Jaime del Burgo va assegurar haver tingut una relació amorosa amb ella mentre ja estava casada amb el rei, la casa reial ha fet tot el possible per evitar pronunciar-se i llançar pilotes fora. I, de moment, li està funcionant: la suposada infidelitat no ha ocupat cap portada de la premsa rosa espanyola. La casa reial sembla haver trobat la manera de tapar les seves crisis i ara per ara tot apunta que no deixarà de fer-ho. És per això que, segurament, la Zarzuela ha repartit una nova tongada de fotografies d'Elionor a l'exèrcit, on podem veure la princesa d'Astúries amb els seus companys cadets a la neu. Concretament a les pistes d'Astún, situades al Pirineu aragonès.

Com sempre que comences llegint un article acadèmic, acabes llegint si s’han exhaurit les pashmines negres com la de la Letícia. En el meu cas, llegia sobre l’informe PISA i he acabat a la festa de la princesa espanyola, Elionor, que es veu que va anar a un –gens espanyol– pub irlandès. Direu que una adolescent no ha de triar l’oci en funció del negoci, i que és terrorífic que els pares sàpiguen què fas per la premsa, però el seu cas és diferent, perquè cobra, com a reialinfluencer, de tots nosaltres.

Des que la princesa Elionor ha fet 18 anys i s'ha instal·lat a Saragossa, on s'està formant a l'Acadèmia General Militar de la ciutat, la seva vida s'ha convertit en el focus de tota la premsa rosa i qualsevol moviment que faci queda retratat. L'últim ha estat més aviat festiu: la revista !Hola! l'ha enxampat amb un grup d'amigues en una sortida nocturna en un barri allunyat del centre. Aquesta és la primera vegada que es veu públicament la princesa sortint de festa.

Elionor ja fa mesos que apama el futur del seu regnat. Després de guanyar rellevància pública i mediàtica amb la jura a la Constitució, la formació militar a l'acadèmia de Saragossa i de presentar els premis Princesa d'Astúries, ara s'ha fet públic el nom que tindrà com a reina, en un pas més per assegurar el futur de la monarquia espanyola. Aquesta tria sol coincidir amb el nom amb què ja és coneguda, però no hauria de ser així. La decisió del nom i del número d’ordre reial sempre depèn de l'hereu en qüestió, però també de la posterior revisió de l'equip jurídic de la casa reial.

A l’estat espanyol, una crítica pujada de to al rei o a la seva família pot sortir ben cara. En el pitjor dels casos, pot costar al seu autor una pena de presó de dos anys i deixar-lo a les portes del presidi per injúries o calúmnies a la Corona. Ho sap bé el raper Valtònyc, que no ha tornat a Espanya fins que ha prescrit la pena de tres anys i mig a la qual va ser condemnat per injúries contra el rei, enaltiment del terrorisme i amenaces en les seves cançons. O Pablo Hasél, que compleix condemna al centre penitenciari de Ponent per aquest i d’altres delictes.

De les estampes de sants vam passar als cromos de futbolistes i després van venir els pòsters de cantants, actors i actrius. Més modernament, l’estampa ha tornat a les nostres butxaques, però no dins la cartera sinó al mòbil, esclar, en forma de compte d’Instagram del personatge en qüestió. La necessitat de posseir la imatge de l’ídol no s’ha perdut sinó que s’ha transformat.

"Els demano que confiïn en mi, com jo tinc posada tota la confiança en el nostre futur, el futur d'Espanya". Aquestes han sigut les últimes paraules del primer discurs d'Elionor de Borbó com a hereva del tron espanyol, condició que ha adquirit oficialment aquest dimarts 31 d'octubre del 2023 amb la jura de la Constitució en un acte solemne al Congrés de Diputats. El centre de Madrid ha quedat blindat amb motiu d'aquesta cerimònia, que la monarquia ha volgut aprofitar com a imatge de reafirmació en un context de crisi de la institució. L'absència de les formacions sobiranistes i de bona part de l'espectre de Sumar és indicativa, però més encara la de Joan Carles I, que només participarà en una trobada privada de la família al Palau d'El Pardo aquesta tarda.

La presidenta del Congrés, Francina Armengol, ha citat el poeta valencià Vicent Andrés Estellés en el seu discurs en la jura d'Elionor. "Allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble", ha dit Armengol durant la jura de la Constitució espanyola per part de l'hereva de la monarquia.

Vox al Consell de Mallorca ha anunciat, el mateix dia que la princesa Elionor ha jurat la Constitució espanyola a les Corts Generals, que proposarà que sigui filla adoptiva de l'illa amb motiu dels Premis, Honors i Distincions 2024 de la institució insular, per la seva "vocació mallorquina". La seva proposta està fonamentada en el fet que l'hereva de Felip VI "ha visitat Mallorca en diverses ocasions, tant en la seva etapa de nina com en la seva actual condició d'hereva al tron d'Espanya".

1. Desfici. A Madrid l’han muntat grossa amb motiu del jurament de la Constitució per part de la princesa Elionor. Talls de trànsit, pantalles gegants, banderes d’Espanya i un desplegament polític i mediàtic d’excepció. Des de la distància fa molta mandra aquest desfici, amb enquestes que pretenen demostrar que les noves generacions estan entregades a la jove princesa.

En un decorat de cartó pedra ha jurat la Constitució Elionor de Borbó. En una cerimònia dignificada pel discurs de la presidenta del Congrés, Francina Armengol, hàbil quan posa la voluntat popular com la raó de ser del Congrés de Diputats i adopta un to aspiracional parlant d'una Espanya pròspera, diversa i progressista. Un discurs més simbòlic que real perquè Armengol només s'ha pogut dirigir a una part dels representants de la sobirania popular. Les absències pesen més que les presències. Per més que els màxims representants de l'Estat despleguin simbolisme i protocol, la institució de la monarquia no està avui per damunt dels reptes polítics. L'absència del president de la Generalitat i del lehendakari, a diferència de la jura de Felip VI, són l'exemple del trencament del paper moderador i representatiu de la monarquia. L'operació Elionor culmina l'intent de passar pàgina als escàndols del seu avi, però Elionor carrega amb els errors polítics del seu pare. Si la monarquia és difícil de justificar al segle XXI encara ho és més des que Felip VI va estripar el paper moderador l'octubre del 2017. L'absència dels diputats, senadors i presidents que representen les nacions que formen l'estat espanyol deixen l'operació Elionor en un gest buit. Armengol va recordar Estellés amb "allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble" i de pobles n'hi ha uns quants que no van estar representats en la cerimònia.

Per Madrid han penjat unes banderoles amb la cara de la princesa Elionor, que fa divuit anys. És una mena de campanya electoral, tot i que a ella, com a totes les testes coronades que encara queden pel món, no se l’ha de votar. L’ordenació jeràrquica espanyola, doncs, s’assembla més a un rusc d’abelles que a un conjunt d’éssers humans organitzats. “La cerimònia de jurament de la Constitució de la princesa Elionor –deia en David Miró a l’ARA– és una oportunitat d’or per reconnectar amb la societat presentant una imatge moderna aprofitant la joventut de l’hereva”.

La Corona espanyola passa per un moment baix des de fa anys, tant pel que fa al prestigi de la institució com per la seva influència política. Els múltiples escàndols que s'han anat fent públics (primer a la premsa estrangera; a l'espanyola molt de temps després), en què es mesclen les històries d'alcova amb les estafes fiscals i un ampli ventall de delictes econòmics, van dur primer a l'abdicació de Joan Carles en favor del seu fill Felip, i després a la peculiar situació actual. Una situació en què el rei emèrit fa tres anys que viu en un país sense democràcia ni drets humans, mentre la mateixa Corona i tot el seu entorn fan grans esforços per concentrar tota la mala imatge damunt l'antany idolatrat Joan Carles, a fi de preservar la figura de Felip VI. Aquest, però, va fracassar clamorosament el 3 d'octubre del 2017, quan va decidir convertir-se en un element de part i en un rei que només agrada a la dreta ultranacionalista (que mai havia estat amiga del seu pare). Per tot això, com se sol dir, el CIS va deixar de preguntar als ciutadans quina valoració fan de la Corona, perquè les puntuacions serien massa baixes.