La Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma ha concedit aquest dimarts la llicència per enderrocar l’edifici situat al número 27 del carrer del 31 de Desembre, una construcció projectada per l’arquitecte Gaspar Bennàssar, amb la condició de preservar-ne la façana. L’actuació permetrà aixecar un nou immoble plurifamiliar amb un total de 15 habitatges, a més d'aparcaments i trasters.

L'Ajuntament de Palma ha aprovat finalment la conservació de la façana de l'edifici de Gaspar Bennàssar situat al carrer del 31 de Desembre. El projecte inicial, que s'havia aprovat, de la promotora preveia l'enderroc de l'immoble actual per aixecar-ne un de nou que reproduís fidelment la façana original dissenyada per l'arquitecte.

La Catedral de Mallorca ha presentat el programa de l’Any Gaudí 2026, que commemora el centenari de la mort de l’arquitecte català Antoni Gaudí i reivindica la Seu com la seva obra principal i única fora de Catalunya. L’actuació de Gaudí a Mallorca, entre el 1904 i el 1915, va transformar l’interior del temple amb una renovació de l’art sacre al servei de la fe i la litúrgia, adaptant el cor, la càtedra episcopal i l’altar del presbiteri.

L’estudi TEd’A Arquitectes, dels montuïrers Irene Pérez Piferrer i Jaume Mayol Amengual, ha estat reconegut amb tres premis d’àmbit europeu i estatal entre els mesos de novembre i desembre, fet que els consolida, si encara no hi estaven, com una de les veus més rellevants de l’arquitectura contemporània feta des de Mallorca.

El projecte 'Re[Vi]ure el Sindicat', elaborat per cinc joves arquitectes mallorquins, ha guanyat el concurs internacional per dur a terme la rehabilitació de l'edifici històric el Sindicat de Felanitx.

L’antic quarter de Son Busquets s’ha convertit aquest cap de setmana en un dels protagonistes de l’Open House Palma 2025, que ha obert una seixantena d’edificis en la cinquena edició del festival d’arquitectura. El recinte, fins fa dècades vinculat a l’Artilleria, ha despertat un interès especial, ha explicat l'organització, per la profunda transformació urbanística que li espera i que el situarà com un dels projectes de regeneració més ambiciosos de Palma.

El paisatge urbà de cadascú està format per un gran nombre d’edificis que, en l’imaginari col·lectiu, són poc més que una façana: hi passam per davant cada dia i sovint no en sabem gairebé res, d’ells. Ni qui els va fer, ni quines decisions s’hi han pres, ni quines històries s’hi amaguen. Per cinquè any consecutiu, el festival Open House, que té lloc entre el 10 i el 16 de novembre a Palma, convida a omplir tots aquests buits. Ho fa amb una seixantena d’aturades que inclouen edificis històrics i d’altres moderns, i també espais públics i privats, que permeten recórrer el passat i el present de Ciutat, i també imaginar-ne el futur, amb el simple gest de travessar portes que tenim al nostre voltant. Aquí teniu quatre dels edificis que formen part de la present edició.

L’antic quarter de Son Busquets, actualment pendent de reforma, serà un dels espais destacats d’aquesta cinquena edició del festival Open House Palma, que durà a terme les seves jornades de portes obertes el cap de setmana del 15 i 16 de novembre. Però el programa començarà ja el dilluns 10, amb activitats diverses que volen acostar l’arquitectura “als qui no són arquitectes”, com descriuen els organitzadors.

ARCA ha informat aquest dilluns de la paralització de la demolició integral de l'edifici del carrer del 31 de Desembre de l'arquitecte Gaspar Bennàsser, fet que han qualificat d'un "petit triomf".

Fill de pares estrangers, Alex Atanasov (Sineu, 2000) ha crescut i s’ha criat al Pla. “Tota la meva vida està arrelada a Sineu”. El 2012 hi inicià la Secundària i, més endavant, va seguir els estudis universitaris a Barcelona. Avui és arquitecte, amb una trajectòria que combina l’experiència en despatxos i la col·laboració en diversos projectes dins l’àmbit arquitectònic.

A més de la festa biennal amb què Huguet presenta els seus darrers projectes a Campos –una cita que enguany tindrà lloc aquest dissabte, 9 d’agost–, si el ple estiu és sinònim d’arquitectura a Mallorca és gràcies a la Setmana d’Arquitectura i Disseny de Pollença. Aquest esdeveniment ja consolidat arriba enguany a la dotzena edició, convertit en una trobada de referència que traspassa els límits de l’Arxipèlag i desperta l’interès tant de professionals del sector com del públic en general.

Quan Biel Huguet (Campos, 1972) enumera els arquitectes i dissenyadors que estan pendents del que passa a Huguet, la fàbrica de rajoles situada a Campos que va engegar el seu padrí i que dirigeix des de 1997, el que fa en realitat és repassar els grans noms que en aquests moments marquen tendència en l’arquitectura i el disseny d’arreu del món. Parlam d’arquitectes i estudis com Herzog & de Meuron, Norman Foster, MVRDV, Sergison Bates i Rem Koolhaas, entre molts d’altres. “No sé com explicar-ho, perquè ho dic des de la humilitat i pot no sonar-hi, però la realitat és que som una fabriqueta de Campos que té els millors arquitectes del món al seu abast”, resumeix Huguet.

El Sindicat de Felanitx ha rebut 26 propostes arquitectòniques per donar-li una nova vida com a espai cultural i social. El Consell de Mallorca ha informat que l'edifici històric de titularitat de la institució insular ha rebut un total de 26 propostes arquitectòniques en el marc del concurs europeu Europan 18, després d'haver estat seleccionat com a únic emplaçament de les Balears en aquesta edició.

Al cor del Raval, un pis de planta impossible s’ha convertit en un habitatge-taller que prioritza l’art —o la feina de l’art— per sobre del descans. És el projecte d’interiorisme d’Agustí Costa per a una artista que vol viure treballant, no treballar per viure. Al carrer del Carme de Barcelona, a l’última planta d’un edifici modernista del 1870 reformat per Josep Pujol i Brull el 1911, el pis fa només 1,25 metres d’ample en alguns trams i arriba fins als 6,45 en d’altres, passant per almenys vuit amplades diferents, això al llarg de 35 metres lineals i 133 m^² útils. L’espai, llarg i estret, amb quatre patis interiors i molts records estructurals, havia de deixar de ser una llar convencional. Ara és un taller amb dormitori, cuina i estar.

La Casa Xasteros, dissenyada el 1969 per l’arquitecte visionari grec Nikolaos Xasteros, va arribar al celler Terra Remota de Sant Climent Sescebes el maig del 2023 i aviat es va convertir en l’atracció d’aquesta finca de 54 hectàrees. Els propietaris del celler, el matrimoni francès format per Emma i Marc Bournazeau, són aficionats a l’arquitectura i sempre hi ha alguna casa experimental exposada a la seva finca. La Casa Xasteros és una obra inspirada en l’era espacial, per això també és coneguda com "la casa ovni", ja que evoca una nau espacial, i és una de les joies de l’arquitectura prefabricada del segle XX. El propietari, fins que Brad Pitt la va adquirir a mitjans de l’any passat, era el col·leccionista i galerista francès Clément Cividino, que la va rescatar d’una població prop d’Atenes i la va restaurar. Segons sembla, la troballa de la Casa Xasteros va ser un fet “poc comú” que un col·lectiu d'arquitectes grec va descobrir fa uns disset anys en mig d’un bosc d’Atenes, on l'estructura estava abandonada.

La reforma d’una casa entre mitgeres, petita i senzilla, al centre de Badalona, es va afrontar com un exercici de buidatge per poder repensar la manera de viure-hi i la distribució de l’interior, i sobretot per obtenir espais més oberts i molt més lluminosos. Així, buidant i redistribuint, ho van fer els arquitectes Anna Prats i Joan Valls, fundadors de l’estudi que porta els seus noms, en una col·laboració amb el també arquitecte Pol Viladoms. Havien de buidar aquella casa, que feia anys que no estava habitada i havia condensat força humitat perquè estava tancada, compartimentada, sense ventilació i sobretot sense llum natural. Ara bé, l’exercici que hi van fer va anar molt més enllà d’un simple buidatge.

Que hagi esdevingut habitual no significa que hagi perdut importància, ben al contrari. El llistat de guardons concedits a estudis d’arquitectura de les Balears i a projectes fets a l’Arxipèlag no ha fet més que créixer en els darrers anys, tant locals com estatals i internacionals. Els darrers han estat els projectes ‘Can Gabriel’, la reforma d’un pis al barri antic de Palma duita a terme per Ted’A Arquitectes, i ‘Raw Rooms’, la sèrie d’habitatge públic de Peris+Toral a Eivissa, coneguda també com a ‘Cases de Terra’. 

L’escala de maons nus que dona accés a Ca na Catalina i en Joan, als afores de Llubí, anticipa la importància que hi tenen el material –material local– i l’exercici constructiu. Els arquitectes de TEd’A, estudi encapçalat per Irene Pérez i Jaume Mayol, fa molts anys que investiguen les maneres de traslladar la construcció tradicional al present per obtenir la millor resposta climàtica, la més natural i sostenible, i que d’aquesta manera la casa també proporcioni el màxim confort als qui l’habiten. Saben que “les tipologies tradicionals són respostes climàtiques perfeccionades infinitament al llarg del temps”, i així ho diuen, però alhora fan un pas més cap a l’actualitat conscients que la vida avui requereix altres solucions i compta amb altres recursos.

Va ser una de les mansions nobiliàries més destacades de Palma, al passeig del Born, coneguda com Can Morell pel llinatge dels seus propietaris. Es va inaugurar fa 250 anys, el 1775, com a residència del corsari i mercader Miquel Vallès, primer marquès de Solleric. I fa 50 anys, el maig del 1975, el va comprar l’Ajuntament de Palma i actualment serveix com a centre d’exposicions. Recordam la seva història seguint estudis de Carlos Morell i Antonio Alemany, Lluís Ripoll i Rafel Perelló Paradelo, Yolanda Trigo, Catalina Cantarellas, María José Massot, José Villalonga i Manuel Lucena.