Diego té 34 anys, una hipoteca que va assumir quan cobrava 900 euros i una opinió que divideix grups d’amics i companys de feina: si la seva parella viu al seu pis, paga. Ho explica sense embuts: “Jo només tinc 90 metres quadrats per especular i els he de pagar tota la vida. Tothom especula amb mi”.

Les noves mesures fiscals del Govern balear en matèria d’habitatge ja han entrat en vigor després de la publicació de la llei al BOIB. L’Executiu defensa que el paquet ha de facilitar l’accés a la compra del primer habitatge i afavorir que alguns lloguers no continuïn pujant. La mesura, però, arriba en un mercat on el principal problema continua sent el preu de partida dels pisos i de les rendes.

La Gerència d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma ha autoritzat la llicència per a la construcció de 80 habitatges de lloguer a preu limitat al barri de Son Ferragut, concretament al solar número 6 del carrer d'Isabel de Villena.

El Tribunal Suprem ha anul·lat el registre únic d’arrendaments de curta durada regulat pel Reial decret 1312/2024 en considerar que l’Estat no té competències per establir una regulació exhaustiva d’un registre estatal que “se superposa als registres autonòmics existents” en matèria d’habitatges destinats a lloguer turístic. La decisió, que deriva de l’estimació parcial del recurs presentat per la Generalitat Valenciana, impacta directament en un marc normatiu que també afecta les Balears, on la regulació dels habitatges turístics forma part de les competències autonòmiques.

1.- Fer 10.000 habitatges protegits els anys vinents

Les Balears i les Canàries comparteixen el dubtós honor de ser les comunitats autònomes amb menys habitatges protegits construïts els darrers 25 anys. Avui són dues de les comunitats amb més problemes per atendre la demanda d’habitatge de bona part de la població –per diferents motius, però també per aquest. Una ínfima part de les 300.000 cases i pisos construïts des del 1981 són de protecció pública. Per tot plegat, la primera mesura per afrontar la crisi residencial a les Balears implica augmentar de manera decidida el parc públic d’habitatge, i fer-ho “de manera constant” reclamen experts consultats, com l’assessor immobiliari Pedro García. “Els problemes no es resolen ni en una ni en dues legislatures”, assegura, i remarca que si no es fan 10.000 pisos protegits els anys vinents, no es notarà.

]]>

El govern insisteix amb una obstinació contumaç a vendre’ns el programa Lloguer Segur com a política d’habitatge, malgrat el seu fracàs sense pal·liatius. Ha captat un minso 4,1% dels pisos que va preveure: 82 de 2.000. Ha hagut d’empassar-se’n les xifres inflades que va empaquetar per tenir titulars, amplificats per TeleProhens, un ens públic i propagandista inassequible al desànim davant el missatge únic que les Balears van bé.

]]>

Mallorca ja té oficialment Sindicat de Llogateres. El nou col·lectiu, que es va presentar aquest dissabte al CineCiutat de Palma, neix amb la voluntat d’articular una resposta col·lectiva davant una crisi de l’habitatge que fa anys que ofega milers de residents de l’illa. L’acte va reunir desenes de persones vinculades als moviments socials i al món de l’habitatge en una convocatòria marcada per les crítiques a l’especulació immobiliària, l’augment constant dels lloguers i els efectes de la turistització.

]]>

Entre 2.000 i 3.000 habitatges: aquesta va ser la xifra de cases que havia d'aportar només en una primera fase el programa Lloguer Segur a les Balears, segons va anunciar el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo. Els resultats en acabar l'abril de 2026 constaten el fracàs d'aquesta mesura: el programa té 76 habitatges a les Illes, una xifra que, de mitjana, suposa 1,13 habitatges per municipi, 1.924 pisos menys que el mínim de 2.000 que Mateo va assegurar que es tindrien.

]]>

Cada vegada que acaba un contracte de lloguer i s'ha de renovar, els llogaters s'enfronten a una possible pujada del preu. A les Illes Balears, pel context d'increment constant de la demanda, aquesta pujada pot ser significativa. Després de la caiguda del reial decret llei que establia una pròrroga automàtica dels contractes que acaben el 2026 i 2027, fins a 40.000 llogaters de les Illes (segons dades del Ministeri de Drets Socials i Consum) es poden veure de nou abocats a aquesta situació. Amb tot, el Govern balear no prendrà cap mesura alternativa per compensar aquests residents.

]]>

“No és un crit de desesperació, tenim marge de temps, però no trobam pis per llogar a Porreres i no ens en volem haver d’anar a viure a un altre poble”. La crisi de l’habitatge a Mallorca arriba al Pla de mica en mica i té cara i ulls, i a Porreres n’hi ha un exemple. Una família monoparental porrerenca, formada per mare i filla, ha convertit el que havia de ser un convencional anunci de cerca de pis per llogar en una original publicació reivindicativa. Amb l'anunci han volgut visibilitzar la realitat de moltes famílies i també joves que es troben amb un mercat immobiliari cada vegada més inaccessible arreu de Mallorca, una situació en la qual el Pla no n’és una excepció.

]]>

Nou escàndol d'especulació immobiliària a les Illes Balears. Es lloga per 800 euros al mes una caseta de 30 metres quadrats a Sant Joan de Labritja (Eivissa) i l'anunciat n'avisa a possibles interessats: "El preu només és per la temporada d'hivern, quan comenci l'estiu el preu canviarà".

]]>

Eivissa i Calvià es consoliden entre els deu municipis amb els preus de lloguer més elevats de l’Estat, amb rendes que superen els 22 euros per metre quadrat. Així ho recull l’informe La vivienda en alquiler en España en el año 2025, elaborat pel portal immobiliari Fotocasa.

]]>

La renovació dels lloguers a preus de mercat dispararà a les Balears la bretxa de renda a favor dels propietaris davant dels llogaters. Les Illes seran la comunitat autònoma on més augmentarà la diferència d’ingressos entre arrendadors i arrendataris: uns 5.667 euros de mitjana, fet que suposarà que la renda dels propietaris s’elevi fins als 66.385 euros, segons un informe del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 que ha difós Europa Press.

]]>

Almenys sis municipis de les Balears –Maó, Ciutadella, Esporles, Santa Maria, Pollença i Algaida– han demanat al Govern que els apliqui la normativa estatal que els permet ser declarats zona tensionada i automàticament poder limitar els preus de lloguer d’habitatges en el moment de la renovació dels contractes. L’Executiu ha confirmat a l’ARABalears que “en un període breu de temps es resoldran aquestes peticions i, en principi, seran totes en sentit negatiu”. “Pensam que fer-ho no en milloraria la situació”, explica el director general d’Habitatge, José Francisco Reynés. “Entre totes les administracions hem de posar tot el que tenim a l’abast per millorar la vida dels ciutadans, i així ho farem, però no hi ha cap garantia que limitar els preus sigui beneficiós”, reitera el màxim responsable en matèria d’habitatge del Govern.

]]>

La declaració de zona tensionada, una mesura que preveu la Llei estatal d’habitatge i que permet aplicar limitacions al preu del lloguer, ha començat a donar els fruits a municipis com Barcelona, on segons dades oficials ha caigut un 6,4% el preu mitjà dels contractes nous. Segons dades de l’Institut Català del Sòl (Incasol)els preus mitjans del lloguer a municipis catalans han baixat prop d’un 5%. Tenint en compte que la situació de l’habitatge a les Balears és pitjor que a la major part de l’Estat, hi ha algun motiu objectiu per no aplicar-hi aquesta mesura, amb una situació extremadament greu?

]]>

La Policia Nacional ha detectat 11 infrahabitatges xabolistes a Manacor. Segons han pogut descobrir, el propietari del terreny on s'havien construït aquestes xaboles cobrava grans quantitats de doblers en concepte de lloguer a les persones que hi residien. Agents de la Policia Nacional a Manacor han realitzat una inspecció conjunta, juntament amb el servei d'Inspecció d'habitatge del Govern de les Illes Balears, de la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat.

]]>

"Amb aquest programa volem rompre la barrera que atura molts de propietaris de pisos buits que, com ens diuen els agents de la propietat immobiliària, s’estimen més tenir l’habitatge buit per por d’impagaments, desperfectes o de males experiències". Així parlava la presidenta del Govern, Marga Prohens, el 21 d'octubre de 2024, quan va presentar una de les mesures estrella de l'Executiu en matèria d'habitatge: el programa lloguer segur. Malgrat que la captació de pisos va començar el novembre, els resultats avui dia no denoten que hi hagi "molts de propietaris" en les circumstàncies que va detallar Prohens: després de vuit mesos d'activitat del programa, la iniciativa només té 27 pisos, 25 a Mallorca, 2 a Menorca i cap a Eivissa i Formentera.

]]>

El Govern ha reiterat el seu rebuig "frontal" a l'autorització per part del govern espanyol del lloguer turístic d'embarcacions d'esbarjo privades durant tres mesos de l'any i està estudiant "totes les vies" jurídiques i administratives per impedir-ne l'aplicació a les Balears.

]]>

Manacor és el municipi més econòmic per llogar un habitatge a les Illes Balears, amb un preu mitjà de 13,5 euros per metre quadrat, segons l'informe de preus corresponent al mes de juny de 2025 elaborat per Idealista. Segons l’estudi, aquesta xifra suposa una diferència del 33% per sota del preu mitjà del lloguer a l'Arxipèlag, que se situa en 20,2 euros per metre quadrat.

]]>

El raper Kanye West i la seva parella, Bianca Censori, han triat Mallorca per passar part de les seves vacances, i el museu a l'aire lliure Poble Espanyol de Palma serà el seu hotel. Segons ha informat el Majorca Daily Bulletin, el cantant americà ha llogat aquest establiment durant les pròximes sis setmanes.

]]>